Xocolata, fruita... no ho se, però tinc gana.

Ho havia sentit be? dos alumnes morts?

-I no se sap qui els va matar? o com van morir? M'havien dit que aquesta escola de magia era la mes segura del mon, i si aquí passa això com estaran als altres llocs?

Vaig suspirar.

Buenu aquí em sento mes segura que a l'altre escola, m'alegro de que tu estiguis bé, si et posses en problemes no dubtis en dir-m'ho en seriu.

No hem podia ni imaginar que qualsevol d'aquelles persones podria morir sense que ningú sapigues ki era el culpable.

-Bé, dos alumnes així recents... abans n'hi havia hagut algun altre.. Bé, si que se sap com van morir. Van ser atacats per algú... i córren molts rumors per l'escola, i segur que els professors saben més que nosaltres. Però de moment... no podem tractar d'assassí a algú que no ho és, oi? -vaig dir amb un lleuger somriure. Sempre feia mal parlar de tot allò.

Vaig fer un altre glop de suc de taronja.

-I sí, segurament que ho és.. però per més que es vulgui, no sempre es pot tenir tot controlat. I sí, t'ho diré. Tu tampoc dubtis a dir-m'ho, val?

Notava que no li agradava parlar d'aquell tema, així que vig intentar canviar-lo.

-Tu tranquila que trobaran a l'assesí!- I que, qui es aquell noi amb el que estas??, l'altre dia us vaig veure passajant pels jardins junts, i tu anaves rient i amb una mirada d'enamorada....

-Oh! -vaig posar-me a riure amb un riure d'aquells ximples, mirant a la taula.- Es diu Charlie... i és un Weasley.-vaig continuar, somrient.-Treballa a Bromes dels Buixots Bessons i a Zonko's... ja els hi ve de família... i és fantàstic..

Vaig aixecar el cap, encara amb un somriure a la cara.

-I sí, jo també em temo que estic enamorada fins al moll de l'os.-vaig dir treient la llengua.

-I tu què...?-vaig demanar-li amb un somriure trapella-Hi ha algun noi que hagis vist i que et faci tilín..? Va, va, conféssam amb qui t'has fixat.

-Bueno.. de moment no.. no he pogut veure a molta gent, però ya en buscare un per allà, segur que arriba-

li vaig dir amb un somriure a la cara.

En fi, ja m'aniras presentan a gent, nois... i ja veurem hahaha!

-Oi tant, ja veuràs com sí... Mm... si vols et presento més nois que 'gent'...-vaig dir rient.-T'aviso que n'hi ha de guapots, eh..-vaig dir picant-li l'ullet mentres reia. -I sense oblidar els professors... es clar que aquests ja serien un pèl massa grans... però per les classes estan bé. -vaig dir posant-me a riure un altre cop.

-I... has fet una visita per el castell, ja?

Es va posar a riure i jo amb ella.

-Dons la veritat és que no.-

No hem podia creure que estigues parlan amb ella d'aquests temes, normalmet era molt mes tallada i m'ho guardava to per mi.

-Doncs si algun dia hi vols anar, m'ho dius i et vaig una visita guiada pel castell i les rodalies.-vaig dir-li. -Hi ha llocs que s'han de conèixer sí o sí!

-Has sentit a parlar mai de la sala de la necessitat? És un 'must'!

-Si, m'hi han parlat, però mai hi he anat, no se on està!-Però si, si algun dia d'aquest m'apeteix vinc i ens anem a ffer una visita guiada per hogwarts! Però no ens perdem eehh!!

Li vaig fer un somriure i vaig pendre un glop de cafè.

-No, no...-vaig dir rient.-Intentaré saber on anem en tot moment. Millor no perdre's-hi, perquè encara podriem acabar en algún cul-de-sac i llavors no saber-ne sortir! Però... val la pena arriscar-se. Si mai t'avorreixes, agafa el primer camí que trobis. Segur, i dic segur que trobaràs alguna cosa interessant... i perdre's només seria una conseqüència secundària poc important...-vaig dir, amb un somriure.

-Si! tens raó, total el castell s'acabara en algun lloc no?- li vaig fer un somriure.

No s'em acabava la gana així que vaig demanar mes menjar.

-Dons ja em diras quan el fem ehh!- Tens algu de nou que explicar-me??-

-Tens raó... bé, a no ser que surtis a fora i voltis pels voltants... el bosc sembla que mai s'hagi d'acabar! I... allà si que és perillós perdre-s'hi. Bé, i no perdre-s'hi també.

Vaig eixugar-me les mans amb un tovalló de paper.

-I... podem fer-ho quan en tinguis ganes. Com que compartim sala comuna...! -vaig dir somrient. -Alguna cosa nova... no que jo sàpiga.-vaig dir, pensant.-I tu?

-mmm... no, per ara mateix no se molt, l'altre dia em vaig topar amb l'alice, saps que li passa? estava molt extranya i s'em va posar a plorar... A part d'aixo no ser molt mes....-

Vaig mirar el meu plat, la vaig mirar a ella i vaig fer cara de compasio per l'alice.

-No... (off:bé, fem-nos-ho una mica com poguem amb les dates xD) no en tinc ni idea. Hi vaig estar parlant l'altre dia tot anant cap a classe, però només se que ha estat fora uns 6 mesos...

Vaig arrepenjar el cap a la mà, pensant.

-Segurament deu ser d'això. Però no se de què li deu venir, què li deu haver passat. I si tu tampoc ho saps... deu necessitar temps, per poder-ho explicar. Deu ser alguna cosa grossa o que l'ha afectat. Ja... ho farà saber, si vol.

-Si.. suposo que si, per lo menys això hem va semblar. Canviat de tema! que tal estan els noia aquí? hi ha disponibles de moment??-

Li vaig fer un somriure d'orella a orella.

-Be ja ser que tu ja te n'has reservat un!- Li vaig dir m'entres li picava l'ullet.

Vaig posar-me a riure.

-Bé, reservat i agafat..!-vaig dir amb un somriure estúpid.-Mmm... diria que sí que n'hi ha de disponibles. Vaja, amb el piló que n'hi arriben a haver, seria estrany que tots estiguessin agafats!

Vaig tornar-li el somriure trapella.

-Què, que en vols un? -vaig dir rient.

Vaig fer una rialla.

-No minportaria la veritat, hahaha-

Vaig mirar el meu plat una mica avergnyida i em vaig posar a riure altre cop

-Ooooooi! -vaig dir rient.-I que en tens algun de fitxat, ja? No em menteixis, eh, que segurament veuré si em dius una mentida!

Li havia entrat la vergonya, però se li havia de treure.

-Ei, que no hi ha cap mal, eh... però jo vull saber a sobre qui has posat els ulls... confessa-m'ho, va, que no ho diré pas. -vaig dir-li rient, i era veritat.

-Buenu de moment e vist alguns nois, m'ha cridat una mica l'atenció un que es diu Derek, es bastant monu..-

Vaig acabar la frase i vaig tornar a baixar la mirada cap al plat.

-Però ell ni siquiera hem coneix així que... dona igual...-

-Mmmm! -vaig dir somrient.-Pot ser que sigui... de ravenclaw?

Pot ser, pot ser, pot ser. Pensava... però no en tenia pas gaire cap idea.

-Sí... sí que ho és bastant de mono.-vaig dir, referint-me al que tenia al cap, que anant bé potser no era ni ell, però em sonava.-Té més o menys la teva edat, oi?

Vaig somriure-li entremeliadament.

-No et coneix? Doncs s'hauria de fer alguna cosa per què et coneixi, no creus?

-Si, es de ravenclaw, i si, te mes o menys la meva edat-

Vaig sentir que teníem que fer alguna cosa perquè em conegués..

-Fua.. no, da igual deixa que el pobre noi disfruti la seva vida sense mi, a mi em fa molta vergonya això de presentar-me i pim pam, m'entens?, es que no hem parlat mai saps? Nomes le admirat de lluny i...-

-Potser disfrutaria més de la vida amb algú al costat...-vaig dir, sense mostrar-me disposada a cedir.-I... sempre t'hi pots acostar com qui no vol la cosa..-vaig dir rient i començant a interpretar una situació.-Ui! Perdona... Derek, oi? Jo sóc la Cathy... i em sap greu... m'han caigut tooots els llibres al terra.

Vaig deixar caure un tovalló al terra i em vaig ajupir a recollir-lo.

-I... si és bona persona, que segurament ho és, t'ajudarà a recollir-lo... et voilà! Ja no només l'hauràs admirat de lluny! Ara... si no t'hi veus en cor, un dia vens amb mi a buscar-lo i com qui no vol la cosa t'hi empenyo una miqueta... però com qui no vol la cosa i així de casualitat! -vaig dir encara rient.

-mmm.. interessant..., però vindràs amb mi? i em miraràs de lluny per si la cago cridar-me perquè marxem?-

Vaig mirar-la vaig mirar-me els peus i vaig començar a riure descontroladament. Perquè li estaria explicant tot això?

-Bueno vale, ho faré, un dia d'aquest em toparé amb ell com qui no vol la cosa, hahaha-

-Home, jo només vindria si necessitéssis doncs... suport emocional, això és tot.-vaig dir somrient.-A part d'això... us deixaria fer a vosaltres. A més... no et pots pas equivocar!

Li havia entrat un atac de riure, i quan li va passar em va dir que hi aniria.

-M'ho promets?-vaig demanar-li. -Eh, però ara de debò. No em facis cas. Si vols anar-hi, ves-hi, aprofita-ho. Si no, no passa res, que jo no et vull pas obligar a fer res que no vulguis. Si no hi vas... podries perdre una bona oportunitat. Pot ser que acabeu sense ser... parella o alguna cosa més, però podria néixer una bonica amistat, no creus?

-Si, t'ho promet-ho, no tranquil•la a demes que perdo intentant-ho? tens raó i aniré si, si!-

Com m'ho faria? en fi donava igual, ja buscaria la manera.

-Però tu no t'envagis molt lluny de mi, que encara m'agafa un atac de riure i la liem, hahaha.-