La super poció guay :D

Acabava de parlar amb Bam-Bam en Hogsmeade, m'havia enviat el Hume per dir-me que ja estava, ja estavaaa!
M'havia explicat el que havia de fer, com em canviaria, i que al principi notaria el exterior diferent, que havia d'anar amb compte i que no ho diguera perquè podia acabar en Azkaban, jo no volia acabar en Azkaban, per tant jo no aniria en compte. Que seria?
Però primer m'ho havia de pendre i buscar la Wen, a veure mapa, a veure Wen, buscant la Wen, buscant la Wen, buscaaant, aci! Com no, en la sala del Matt, vale, guay, guarde el mapa de nou i isc corrent cap a la sala.

- WEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEN!

Obric la porta sense cridar, bah, i la veig llegint.

- WEEEEEEEEEEEEEEEN! Recordes allò que et vaig que tindria per a la lluna per poder ajudar-te sense cap perill? Sorpresaaaaaaa!- dic rient.

Settle down with me
Cover me up
Cuddle me in

Lie down with me
And hold me in your arms

Passo la pàgina. Feia una setmana de l'última lluna, i em trobava bastant millor. És a dir, els efectes de la lluna s'estaven anant, i ja estava més acostumbrada a l'oïda i a l'olfacte superdesenvolupats.

Es més, tenia records, de la Nymeria. Records borrossos, com necessitats. "Rastrejar" hi havia en alguna part de la meva ment. "Menjar" Deia una altra. Una visió amplia i molt extranya per ser d'una nit del bosc. Però tot borrós, pocs, i borrosos. Segons els llibres... Acabaré recorant, poc a poc, el que fa la Nymeria. I la desesperació de no saber que feia durant una nit, descontrolada, se m'anava...

De cop sento unes passes venint cap a mi. Noto l'olor de la Cass. Alço una cella i passo una pàgina, mentre espero que arribi.

Obre la porta de cop, em giro, fent un somriure.

-El què?- demano, estranyada.- Què cosa?

Tanque la porta i deixe la motxilla damunt la taula.

- Et recordes quan et vaig ensenyaaar...-trec unes fulles.- Aquell llibre?- el llibre era de Bam-Bam, però ella m'havia copiat unes fulles les que necesitaven.- Et recordes que era sobre pociooons? Et recordes que era molt guay?

Trec un frasquet d'una butxaca de la motxilla i la deixe al costat del llibre.

- Doncs se me va ocorrer una idea per poder estar amb tu sense problemes, i sense perill, i li vaig preguntar a Bam-Bam si em podia ajudar amb una poció, no li vaig explicar el motiu, tranquil·la, sols que necesitava que m'ajudarà, igualment Bam-Bam tampoc va fer preguntes.- li passe les fulles.- I de que parleeen les fullleeeeeeeeees?- li dic somrient.

-És clar que el recordo. És a la secció prohibida. Pocions moste potente.

Era un llibre apassionant. Recordo que li havia llevat el llibre algunes vegades per llegir-los jo, havia llegit moltes i moltes pocions, i cada una més interesant, o més temible que l'anterior.

-Parlava de moltes pocions, Cass...- Dic. M'assec millor, ja que estava estirada al terra. Em sento al terra creuant les cames com un indi i me la miro.- En quina has pensat?

- Les fulles, les fulles!- dic passant-se-les i somrient.

Deixe un moment perquè les llisca i em mira.

- Animagia!- li dic rient.- Oi que és genial? Em convertire en algun animal i aixi podre ajudar-te sense problemes!

Li senyale la poció.

- I ho fare ara, perquè aixi puc anar acostumant-me fins que siga la primera lluna. Tu que creus que sere? A mi m'agradaria ser un llop, o un lleó! O un drac! O un gat o un gos...tu que creus? tu que creus?- dic agafant la poció i llevant-li el tapó.

Obro molt els ulls, a mesura que vaig llegint les fulles que em dona. Em miro la Cass. M'aixeco de cop i tanco la porta que hi ha darrere d'ella. Escolto amb atenció. Tothom deu estar a les sales comunes al costat del foc, perquè no es sent res i normalment es senten pissades. Tampoc s'olora res, a part de l'olor de la Cass...

-Saps en quin embolic et podries ficar si algú s'enterés d'això?- li demano. No penso fer-li canviar d'idea, seria inútil, però si ficar-li una mica de seny sobre el que farà.- No li pots dir a ningú, i quan t'apropis a algú que sigui legiliment, hauràs de pensar en una altra cosa, eh...

Me la miro, i un somriure se m'escapa dels meus llavis.

-De veritat correries aquest risc per mi?

- Bam-Bam ja m'ha advertit, també ha dit que la meua ment és dificil de llegir, perquè va intentar això de llegir ments i va dir que estava...bé no ho vaig compendre però que era dificil i ja em va dir de tot i que havia d'anar amb molt de compte, per tu faria el que fora falta.- somric i em mire la Wen.- Anem allà!- alçe el frasquet.- Tots per un i un per tots!- i bec el frasquet.- Doncs sap a menta.

Em mire la Wen i aleshores em concentre, vinga Cassie, com va dir Bam-Bam, a veure, has de concentrar-te, nota com la poció està dins teus, deixa la ment en blanc, deixa't endur, lalalalalaldoraemoooon...CASS! Ja, ja, concentrat, vinga.
Deixe la ment en blanc i passen uns minuts.

- Doncs no se, que he de fer ara?- dic aleshores note algo, he parlat? Em pica el cap i em rasque, espera, perquè estic tant prop del pis, jo no...O.O que soooc? que soooc?

Oooh, ooh, que guay, que és aço, oh que guay, oh que guay, comence a donar voltes, oh que guay hi ha una cosa darrer meua que és gran que és, que és. Intente donar voltes per atrapar-la però no puc, eeh, per què no s'està queet?

- Mira Wen, mira! Que és?- tot i que en veritat jo no sabia que la Wen sols escoltava guau.

-Eh, espera que això és seri...

Però ja se l'ha pres. Sospiro, però un somriure se'm torna a dibuixar a la cara. És un cas, la Cass. Però se l'arriba a estimar molt.

Ens quedem mirant-nos un segon, i després la veig com poc a poc canvia. No ho fa com jo, obviament. El seu canvi és més suau, és artificial, no és natural, com el meu...

I de cop veig un gos, que em mira, movent la cua. Després es veu la cua, i se l'intenta agafar. Ric. Em fa gràcia.

-Ets un gos, Cass. I allò... és la teva cua.

Vaig cap a ella i l'acaricio el cap. Aix, que mona... potser el meu instint caní es sobrepossa, no ho sé... però m'encanta, això que ha fet per mi.

Em quede mirant la Wen. M'acaricia el cap, això m'agrada oh, espera que és eixe palet que li ix de la butxaca, oh, oh, oh, oh un palet.

- Vuic el palet! El palet!- amb el musell el menege un poc, però no l'agafe.- Tira el palet, tira el palet!

Vaig cap enrere i pose les pates cap endavant, vuic el palet, vuic el palet.

- El vuiiiiic!- li torne a donar amb el mussell, jo vuic que em tire el palet.- Mola!

Done una volta i torne a veure aquella cosa peluda amb ganes de mossegar, però ara no, ara el palet.

- Palet!

No entenc el que em demana. Fa voltes, estira les potes cap endarrere. Em dona cops amb els musell.

-Què...?

No entenc res del que fa. Res de res. Em dona copets, i mira fixament...

-Ah... eh... això no t'ho puc donar, és la meva vareta, me la trencaràs...

Miro al meu voltant. De cop recordo la meva piloteta de goma que sempre porto amb mi. L'agafo i li ensenyo.

-Això et val?

No se que diu però m'ensenya...oh, una pilota.

- Pilota, pilota, pilota, pilota, pilota!- dic mentres moc la cua mirant-la.

Avançe i retrocedisc, avançe i retrocedisc jo la vuic jo la vuiic! La mou i no puc parar-la de mirar-la, alaaa, que guay, però per què no la llança, llança-la!

- Però llança-la! Però....però! Vaaaa!

Ric en veure com reacciona en veure la pilota.

-T'agrada, eh? T'agrada.

Es possa nerviosa i ve cap a mi. Vol la pilota, obviament, me l'implora. Ric i li llanço la pilota. Corrent va a cercar-la ràpidament.

-Torname-la!- li dic, encara que no sé si m'enten.

Aleshores la llança, oooooooooh! Pilota! I vaig corrent a per ella, hahahaha, pilota! L'agafe amb la boca, la tire, i la torne a agafa, torne amb la Wen donant botets i la deixe davant, mire la pilota, la mire i em sente, mire la pilota, i mire la Wen.

- Pilota, pilota!- moc la cua.- Pilota, tirar pilota! Oh vamooos!

M'alçe done un vot, la mire, mire la pilota i em torne a tombar sense deixar de mirar-la.

- Però per què no la tireees?

-Ja va, ja va... no siguis tan impacient!

Sí, aquest gos li pegava molt a la Cass.

-Va, que la llanço, eh? que la llanço!

Faig com que la llanço, però m'amago la pilota darrere l'esquena la Cass es torna boja durant una estona fins que de cop s'adona de l'engany. Ric, i li ensenyo la pilota.

-Cerques això, oi?

Li somric i, ara si, li llanço la pilota.

Em llança la pilota i vaig a buscar-la, però no la veig, on està? on està? Aleshores escolte que riu, i l'ensenya.

- Aixi que encara no l'has tirat...però vaaaaaa!

I la tira, bieeen, i vaig corrent a per ella, uoh, uoh, uoooh, però cau damunt d'una....com es deia aquella cosa...estatua, es deia estatua, em diu algo, vale, doncs estatua, i no arribe.

- No cau!- em pose de "peu" per agafar-la però no cau.- Que caigues! Cau!

La pilota es queda al damunt d'una estatua i la Cass es possa a lladrar a l'estatua. Em posso de puntetes i estiro el braç. Somric, he crescut, l'any passat no hi arribava.

-Ja la tinc!- li aviso i baixo.

Me la quedo mirant uns segons. Em fa molta gràcia l'escena.

-Ets molt graciosa...- Li llanço la pilota un altre pic.

Em mire la pilota, i la llança de nou, aquest cop si que cau a terra i isc corrent a agafar-la. L'agafe i li done amb el musell, i roda, em pose davant li done amb la pota i es mou, l'agafe de nou i se la duc a la Wen, se la deixe als peus i la mire, em tombe mirant la pilota.

- Una altra vegada, una altra vegada!- perquè mola moltissim la pilota, ooh, es moooh, oooh es moou.- Mira! Mira com és mou!

Vaig i li done amb la pota, va fins la Wen i torna, li torne a donar.

- hahahaah, has vist com es mou? ahahhahah

Ric, mirant com es diverteix amb la pilota. Jo havia vist una foto de la Nymeria, i era gran. Esperava no atacar a aquell gosset, la Cass... hmmm li hauria de possar un nom.

-Eh, Cass

Res, feia com si no anès amb ella la cosa. Vaig cap a ella i l'acarono el cap, abraçant-la.

-Aix que mona ets! T'hem de possar nom, així, com a la Nymeria... T'agrada Summer? Al llibre on vaig treure Nymeria també hi havia un que es deia Summer. T'agrada?

- Uoooh, Summer mola!- li dic contenta.- Guay!

Agafe la pilota i se la duc, li done amb el musell.

- Però me la tires o no?

Però no la tira, però tira-laa...oh, espera, ooh, espera que ha sigut allò, oooh, espera oooh, vaig corrent a la finestra i veig algo fora.

- Un pardal! Un pardal! Mira, mira!

Giro el cap just a la vegada que ella. És clar. El bateig de les ales d'aquell ocell ens ha possat en alerta a les dues. Alço una cella, veient com surt corrent cap a la finestra. Em guardo la pilota.

-Bé, doncs seràs Summer... però ara torna a ser la Cass... va.

Però no m'escolta, està fent lladrucs a la finestra. La faig baixar amb compte, i li agafo el cap perquè em miri.

-Escolta: torna-a-ser-la-Cass. M'entens?

Ai Déu meu, i si no tornava a ser mai la Cass? Com explicaria jo al món que ara era un gos?

Em fa baixar.

- Eeeeeh! El pardaaaaaaaaal!- dic mirant la finestra.

Em diu que torne a ser la Cass, que Cass? Jo soc la Cass No, tu ets el Summer, no, soc la Cass, ets la Cass, bé som la Cass , aixi que ja estas tornant a ser humana. Humana? Jo no soc humana, jo soc un gos, un gos guay. No, tu ets humana torna a ser-ho de nou, ja, vinga que la Wen ens espera. Que diu aquesta? Ser gos mola! Tu calla, concentrat!
A veure em mire la Wen i comence a recordar coses i recorde que havia pres una poció, una poció, concentrat...

- Aix, tinc fam, que hi haura per sopar hui?- li pregunte.

Em mire les mans, tinc mans, aleshores comence a riure.

- Hahahhahahahhahahahahahahhahahahahahahahahahahhahahaaha

Li costa. Ho veig. Hi ha alguna cosa que la confon... i poc a poc, molt poc a poc, es va transformant en humana, fins que tinc les mans a les seves galtes. Baixo les mans i somric.

-M'has espantat!- li dic, mentre ric.- Pensava que no tornaries a ser tu!

Ric, amb ella, i l'abraço.

-Gràcies per tot el que estàs fent per mi, Cass... Ets... ets genial. Això és massa...

Continue rient sense parar mentres l'abraçe.

- Es que el Summer no volia tornar a ser la Cass! De...de reees, que passada! Que guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay! Mola mooooooooooooolt!- dic rient- Tu si que ets genial!

Em quede parada, hi ha algú que acaba de passar per darrere la porta i la capa ha roça aquesta?

- Sóc un goos! Que guaay!- torne a sentir algo, aquest cop un pasos, mire la porta.- Ve algú...coixeja del peu dret- i just entra algú.

Alço una cela. Ningú es sol apropar massa. Assenteixo quan ho diu. Sí, jo també el sento. I llavors, algú entra.

Ah, era aquell noi de Ravenclaw que practicant amb l'escombra és va caure. Per això coixejava una mica. Posso cara de no haver trencat mai un plat.

-Eh... he sentit un gos, no em deixava estudiar... però no sembla venir d'aqui. Em sap greu...

I se'n va. Tanca la porta. M'espero a deixar de sentir poc a poc les pases del noi, i començo a riure.

-Total!

Ric amb la Wen.

- Un gos...ara pots dir que tens una mascota si em veuen pel castell!- dic rient.

Havia sentit el xic abans de que arribara, per què?

- L'he escoltat abans que vinguera! Però...però....pot ser és allò que deia Bam-Bam, que tindria algo més desenvolupat, al principi no ho vaig compendre pot ser és això! I puc escoltar coseees llunyanes!

Escolte una portada, aix.

- Aix, però molaa, he d'acostumar-me, però molaaaa!