Una agradbilíssima conversa amb la meva súper amiga Rosalie Lestrange... Ajudaaaa! :SS

El sol brillava i l'aigua deia a crits "Banyeu-vos en mi", de manera que vaig sortir al llac. No m'hi vaig banyar, per això; em vaig limitar a llegir un llibre mentre em remullava els peus.

S'hi estava genial. El llibre era preciós, una novel·la romàntica d'aquelles que faria vomitar un exèrcit de fans del Taylor Lautner (OFF: xDD). Però a mi m'encantava. Que l'allie digués el que volgués, la novel·la era molt maca.

Ja m'estava caient la llagrimeta quan una ombra es va materialitzar sobre mi. Em vaig girar per veure qui era i saludar.

- Ho-hola...

"Mantingues la calma, Erin. No passa res, només és una noia. No et passarà res..."

Sortia als jardins, com sempre, a buscar el meu roure al costat del llac, des d'on podia llegir amb una magnífica vista del llac, i de tant en tant, podia arribar a veure el calamar gegant.

-Què coi fas aquí? -vaig dir furiosa en veure que una fastigosa mestissa m'havia ocupat el MEU lloc.- Aparta't! Ara! i emporta't la teva fastigosa sang muggle d'aquí, si no vols anar a para al fons del llac a fer companyia al calamar.

La violència no era digne de la meva sang, però aquella noia semblava tenir més por de mi que d'un demèntor. Vaig somriure amb suficiència mentre esperava que s'aixequés.

-Què coi fas aquí? Aparta't! Ara! i emporta't la teva fastigosa sang muggle d'aquí, si no vols anar a para al fons del llac a fer companyia al calamar!

Terror. Aquesta és l'única paraula que descriuria el que sentia en aquell moment. Aquella noia em feia por, molta por.

Em vaig aixecar immediatament, cedint-li el lloc, amb el cap cot implorant clemència (xDD). vaig anar a un arbre proper.

En quant m'hi vaig asseure, intentant recuperar-me de l'ensurt, em vaig adonar del que estava fent. "Erin, verge santa, vols fer el favor d'aixecar-te i presentar-te, i demanar si vol alguna cosa? Que aquest moment no és terroríficament semblant a l'incident de la cuina amb la Gisèlle? I oi que ara ella és una de les teves millors amigues? Doncs ja està. Ara t'aixeques i manes la por a fer pastetes"

Així ho vaig fer. Em vaig aixecar, vaig inspirar fons i m'hi vaig acostar.

- Perdona, he sigut una maleducada. Em dic Erin- vaig dir allargant-l'hi la mà- sóc de tercer de Gryffindor. Perdona, no sabia que volies anar aquí, si no te l'hagués deixat lliure. Eh... vols un caramel?- vaig dir amb un somriure, oferint-li una bosseta.

Me la vaig mirar amb fàstic, de veritat que m'estava parlant?

-Perdona? -vaig aixecar una cella- M'estàs parlant a mi?

Vaig riure, amb un riure fred. Aquella noia semblava una mica il·lusa, estava pretenent caure'm bé, sent de sang impura.

-Ho sento, però ni parlo amb sangs impures, ni amb idiotes que llegeixen llibres empalagosos. -vaig fer amb desdeny agafant el llibre- Com pots llegir això sense vomitar, hauries d'aprendre què és la bona literatura abans d'atrevir-te a parlar-me.

"Tothom té un mal dia, Erin. Segueix intentant-ho"

- De fet el llibre està molt bé- vaig dir amb un somriure- És molt empalagós, és cert, però això no significa que no sigui bo. Sé que no agrada a gaire gent, però jo el trobo molt maco. L'autor fa els personatges d'una manera completament definida i alhora misteriosa. Et penses que els conseixes perfectament, però en qualsevol moment et poden sortir amb una que realment no t'esperaves. i algunes escenes són simplement precioses ^^

Vaig estar-me uns segons en silenci, pensant.

- Et dius Rosalie Lestrange, crec, oi? Quin tipus de llibre t'agrada llegir?

-Cualsevol menys "aquest". -vaig veure que encara tenia la bossa de caramels, em feia fàstig agafar-ne, i si els havia tocar algun sang de fang? Però tenia gana.

-Si em dones un caramel, t'ensenyaré el que és bona literatura. -vaig fer amb superioritat, em rebaixava a menjar caramenls d'una miestissa, però no a demanar-li.

Vaig anar una mica més a prop del llac, allunyant-me una mica d'aquella anant cap a una zona amb sol, però estant a una distància des d'on encara podia sentir perfectament les idioteses que deia. M'hauria d'allunyar més, però m'agradava comparar l'incultura d'altres amb la meva perfecció.

- És clar que en pots agafar!- vaig dir amb un somriure- Tants com en vulguis. La meva mare i jo acostumem a fer molts dolços, de manera que sempre en tenim. El meu poble està sempre força content quan fem festes i activitats tots junts, perquè sempre portem el menjar. Està molt bo ^^

Vaig deixar la bossa al terra perquè n'agafés.

- I bé, quina és la bona literatura segons tu? - vaig dir amb un somriure posant-me de nou al costat del llac i remullant-hi els peus.