Una amiga preocupada (Sam)

Vaig anar directament cap al pont. Efectivament, la sam era allà. Últimament no havia parlat amb ella, i quan me la creuava pels passadissos estava... Estranya.

Vaig tirar cap allà. Ella estava asseguda amb les cames penjant, tirant pedres. Ui. Anem malament.

- Hola!- vaig fer-li un somriure, esperant primer a analitzar la situació, com sempre feia quan alguna amiga meva semblava trista.

- Erin!- vaig dir fent un somriure.

Em vaig alçar i em vaig sentar cap a l'altra banda, amb les cames penjant i tirant les pedres per damunt del meu cap.

- Com va?- vaig dir- Com te ha anat el examen de pocions?- vaig dir mentres continuava tirant pedretes.

- Força bé. Diria que ho vaig fer tot prou bé...
Vaig callar una estona, mirant-la. De debò em preguntava pels estudis? Allà passava alguna.

Vaig decidir anar al gra. Amb la Sam era el millor.

- Què ha passat, Sam?

- Passar alguna cosa?- vaig dir mentres continuava tirant pedres.- Per que te que passar alguna cosa?- vaig dir posant-me un poc nerviosa. Em vaig mirar l'Erin, sabia alguna cosa? No, no, perque si ho sabia ja me ho haguera dit. Me havia promes a mi mateixa que lo de la mussoleria no me afectaria i que no podia pensar en això, a més no tenia molt importància.- No, no passa res.- vaig dir tranquil·lament.

- De debò que no?

Vale, ara sí que m'havia preocupat. L'havia notada estranya, i sabia que estava en el cert. Què passava que no m'ho volia explicar?

- Està bé, doncs- vaig començar, intentant mantenir la calma- confio en tu, deu haver sigut alguna cosa meva. Saps? al Tom també m'havia semblat veure'l una mica... moix. Creus que el podria ajudar? M'agradaria que sabés que pot confiar en mi- vaig dir intentant que captés la indirecta.

Em vaig quedar parada. Deia que el Thomas estava trist?

- Doncs no, no ho sabia, fa uns dies que no el veig, esta estudiant, ja saps com es ell quant te que estudiar, es tanca en una habitació i no ix.- vaig dir fent un somriure.- Clar confiara en tu, jo li he parlat molt be de tu.

Genial. O no ho havia pillat o s'estava fent la sorda.

- Espero que sí... Saps? per això vull ser metge. No són els estudis que s'han de fer el que més m'agrada; el que jo vull és ajudar a la gent a resoldre els problemes que tinguin.

Vaig pregar perquè ho entengués i em deixés ajudar-la.

Vaig pillar la indirecta, però em vaig fer la sorda.

- Metge?- vaig dir.- Doncs et pega molt, és una feina molt Erin.- vaig dir somrient.- Mira, si alguna vegada em passa alguna cosa o tinc alguna ferida, ja se qui em pot curar.- vaig dir mentres continuava tirant pedres.

Vale, ja me n'estava començant a afartar. Allà ja s'havia notat molt que s'havia fet la sorda.

Vaig fer un sospir.

- Vale, sam, ja n'hi ha prou- vaig dir- No t'obligo a que m'ho diguis, saps que si no m'ho vols dirno et penso forçar. Però almenys no em menteixis. L'únic que vull és ajudar-te, i ho saps.

Vaig fer un somriure trist, intentant que no se'm notés com de preocupada estava.

Vaig veure que estava preocupada. u.u

- Però Erin, si no em passa res.- vaig dir.- Estic com sempre, si me haguera passat alguna cosa ja te ho haguera dit.- vaig dir esperant que canviara de tema.

Vale, allà s'havia passat. Vaig començar a notar com m'alterava. Vaig intentar mantenir la calma, però no podia. No quan es tractava de les meves amigues.

- Ah sí? De debò? Doncs no veig pas que ho estiguis fent! Et penses que no ho veig!? Et penses que per que em diguis que tot està bé jo faré que m'ho crec i em deixaré de preocupar? DE DEBÒ T'HO CREUS!?

Sabia que m'estava passant, però la Sam s'havia convertit en una massa bona amiga. Ara que havia començat a treure-ho tot no podia parar. Vaig notar com les llàgrimes em començaven a caure per les galtes.

- Doncs si et penses que serà així ja et pots anar canviant d'amiga! Mai, Mai deixaré que et facis mal! mentens!? Però tu per què et penses que estic tot el dia escridassant-te!? Per què et penses que he vingut fins aquí!? Perquè et conec, coi! Perquè ho he vist, sam, ho he vist amb els meus propis ulls que alguna cosa no va bé! LLAVORS PER QUÈ SEGUEIXES MENTINT-ME!? PER QUÈ M'ESTÀS FENT PATIR AIXÍ!?

havia arribat als crits, una cosa que no havia fet mai. Vaig agafar una pedra i la vaig llançar fort,cosa que va treure tota la ràbia que sentia, i allà em vaig quedar, de peu, amb aspecte dessolat. Tot seguit, i tot i que sabia que acabava de cridar-li de mala manera, vaig acostar-m'hi com vaig poder i m'hi vaig abraçar ben fort mentre plorava a llàgrima viva, esperant que per un moment em fes de mare fins que aquesta tornés a ser jo.

Em vaig quedar parada. Era aquella Erin? La que estava cridant-me com si haguera fet alguna cosa malament?
Vaig abraçar-la amb força. Una abraçada silenciosa però amb molt de signficat. Mai havia vist cridar a Erin d'aquella manera, en els 3 anys que la coneixia mai. Em vaig esperar a que deixara de plorar.

- No has de plorar, esta clar?- vaig dir mentres li torcava les llagrimes.- Gràcies.- vaig dir.- Mai hauria pensat que et preocupaves tant per mi.- vaig dir i era veritat, sabia que es preocupava per mi, però pensava que era jo la que més la protegia. No al reves, me havia donat compte de que sempre que em pasara alguna cosa, ella es donaria compte.- Jo no te estic mentint Erin.- vaig dir.- Si, me ha passat una cosa, però...be, és un poc important, però no te que vore en cap bronca ni he discutit amb ningú.- vaig dir- Te ho puc contar, però se com ets, i se quina sera la reacció si ho faig.- vaig dir.

Li vaig donar un altra abrçada, esperant que ja se haguera tranquilitzat, en el fons no me havia sorpres molt, sabia que eixa part d'Erin estava amagada en alguna banda.

Em vaig deixar abraçar mentre notava com m'anava clamant. Sabia que la sam havia d'estar molt sorpresa, però necessitava treure-ho.

- Doncs sí que ho faig- vaig dir molesta encara apretant la cara contra ella- I hauries de saber que ploro per un bon motiu- vaig dir separant-me'n i secant-me les làgrimes-. Ploro perquè sé que alguna cosa ua ha passat al Tom i a tu i, tot i que sé que confies en mi sento que no estic fent tot el que puc per tu. I em sento malament si no ho faig.

vaig calmar-me.

- Què vols dir amb que saps quina serà la meva reacció? Ja sé que no has tingut cap discussió, això ja ho veia d'abans... però... Realment és tan greu? Saps que si és alguna cosa que hagis fet no et jutjaré, i si és una cosa que t'han fet no faré res que tu no vulguis...

- Esta be, te ho contare.- vaig dir mentres feia que es sentara al meu costat.- Però que conste que no és res fora de lo normal.- vaig dir.- L’altre día vaig anar a la mussoleria a enviar una carta i em vaig trobar amb un noi, Foxter, de slytherin si et fa alguna cosa me ho dius.- vaig dir.- Doncs va intentar lligar amb mi i he de dir que es va apropar massa i que be va intentar....- vaig dir, esperant que sabera el que volia dir.- I va apareixer Thomas, i estigueren discutint i al final va marxar.- vaig dir.- I be, això es el que va passar.- vaig acabar.- I Erin si que confie amb tu, confie més amb tu que amb mi mateixa, però tampoc es res de l’altre món.

Em vaig quedar parada.

- Que no és res de l'altre món? que no és res de l'altre món? Tu t'has sentit?

vaig sospirar.

- No ho diguis, això -vaig dir- potser ara ja no tant, però estic segura que en el seu dia et va fer mal. I estic disposada a fer el que sigui per ajudar-vos a tots dos.

Vaig abraçar-m'hi de nou, esperant que ho entengués. Ara em tocava a mi fer el paper de mare.

- Estic be.- vaig rectificar.- Ara ja estic be.- vaig dir mentres l'abraçava.- Gràcies.- vaig somriure intentant pensar en un altra cosa.- I a tu com te va tot?- vaig preguntar.

- Sí? Segur?- vaig dir- Està bé, doncs.

Vaig fer un somriure trist. Aleshores la culpa em va envaïr.

- Es-escolta... De debò que sento... sento haver-te cridat d'aquella manera. Sé que he perdut el control, i que et deus haver quedat molt parada, però... peerdona'm, siusplau.

Vaig mirar al terra, preparada pel que em caigués.

Vaig riure.

- Doncs estic un poc sorpresa, però no et vaig a renyir, em mereixia la bronca que me has tirat, fa anys que ningú em renyeix.- vaig dir- A més deuries de traure eixa part Erin més a menut m'agrada.- vaig dir somrient.

No em vaig poder contenir el riure.

-T'agrada que estigui fora de mi i que em posi a cridar-te? Aquesta ni tan sols era jo, Sam. No sé ni com he arribat a posar-me així; no ho havia fet mai.

- No me importa, ara ja et conec un poc millor.- vaig dir mentres tirava les pedres que em quedaven.- Be, però no amagues a eixa Erin sempre, em cau be.- vaig dir mentres em sentava en el pont.- Crec que sera hora d'anar a sopar, anem?

Vaig fer cas omís de la Sam. No havia conegut aquella part de mi fins aquell dia, tot i que sabia que sempre havia estat amagada en alguna banda, i no pensava tornar-la a treure. Era horrible.

- Anem a sopar- vaig fer mentre negava amb el cap fent desaparèixer tot el dia de la meva memòria, i totes dues vam començar a tirar cap al castell.

[Tema Tancat]