En el bany guay buscant el fantasma que no para de plorar [Ween]

Vaig somriure i vaig entrar encuriosida a l'aula. Tota plena d'aigua. Vaig mirar l'esquelet de serp al final i vaig somriure. Era una prova de la victoria dels lleons contra les serps. Vaig correr per allà, divertida, però vaig trepitjar un bassal i vaig caure.

-Auch.

Després em varen arribar les paraules de la Cass.

-Decorar-ho... Podriem fer-la passar dir aquesta cambra com la cambra secreta de Gryffindor!- vaig començar a riure.- Mira... netejem això i pintem la meitat de la cambra de color vermell i l'altra meitat de color groc... i mira... veus aquella estàtua del final? Crec que es del senyor qe va fundar Slytherin, però amb els cabells que té, sembla un lleó. Podriem pintar-li el nas així de color negre la pell groga i els cabells marrons i seria un lleó... l'unic problema son les serps... encara que si els possem de colors divertits semblarien mitjons.

I vaig començar a riure.

Vaig riure al sentir el que deia.

- I deuriem de posar llum, a les serps els agrada la foscor, però és moolt tetric i no es veu quasi, i si li posem colors alegres es vora més. I li podem pintar un bigoot de gaaaat! I a les serps el color de l’Arc de San Marti! I fer-ho tot alegre! Serà la nostra cambra guaaaay!

Vaig vore l’esquelet de la serp, alaaa! Si que era graaaaaan! Vaig donar-li una patadeta amb el peu i es va caure un ullal, vaig agafar-lo.

- Oooh, has vist quins ullals més graaaaans! Hi ha que decorar-ho, comprarem pintura!

Vaig xafar un dels bassals i vaig plenar-me d’aigua els mitjons, eeeecs.

- Vaig a investigar que hi ha per ahí

Vaig anar cap a la serp, mirant la seva dentadura i el lloc on haurien d'haver els seus ulls, els seus ulls mortals que van matar a la Gemma.

-Fa por, i mira que és morta.

Vaig llevar-li un ullal i vaig mirar-lo. si et clavaba això ja et podia matar, el bitxo aquell.

-Quin fàstic de mascota, amb lo guay que son els ratolins...

Vaig buscar a la Cass amb la mirada.

-Has trobat res?

Vaig tirar a caminar per ahi, amb la vareta i ell llibre en una mà i l’ullal en una altra. Me quedaria un ullal, era guaay!
Caminant vaig arribar a una canonada i vaig començar a caminar per ella fins que va començar a pujar i jo no podía anar tan cap a dalt, on aniria aquella canonada? Quan tornara agafaria una granera i pujaria. Jo volia saber on anaven! Pot ser hi ha una altra entradaa! Oooh! Vaig vore més a l’esquerra i una cosa que pareixia sang seca…eeeecs. Després vaig girar i a uns metres a la dreta vaig vore un bassal d’aigua i vaig botar damunt d’aquest, m’encantaaaa botar en els bassals! Tot i que era fastigos, perquè que feia un bassal ahí?
Vaig tornar cap on estava la Wen però vaig eixir per un altre forat.

- Aço és moooooooolt guaaaay! Però quasi me perc, és tot tan igual! Està ple de canonadeees! Jo vuic saber on van, pot ser hi han més entrades a la Cambra i no fa falta que parlem tan de parsel fins arribar aci. El proxim cop durem una granera, aixi podem pujar per les canonades i saber on van!!

-Oh! Oh! Jo puc cridar la meva! Emm....

Vaig pensar una estona.

-No me'n recordo de com era aquell encanteri per fer cridar les coses.- vaig dir.- Te'n recordes tu?

Vaig mirar l'ullal.

-Creus que encara tenen verí?- vaig demanar-li, movent l'ullal.

Vaig mirar l'ullal que duia a la mà.

- No ho se, podriem provar-ho d'alguna manera, però no el vuic clavar a ningú.

L'encanteri...l'encanteri...ni idea ^^'

- Doncs no, ni idea, era algo de A, començava per A, però no recorde més.

Vaig mirar la cambra guay.

- Hi haura que baixar els pots de pintura i pintar-la. I hi ha que dir-ho a la Rue, aquesta vesprada em descobert coses moolt guaays!

Vaig mirar la serp i on deuria de tindre els ulls, però era raro, com si no haguera tingut.

- Aquests ulls donarien molta por si estiguera viu.

-I tant.- Vaig dir-li.- Mataven si els miraves. La Gemma va morir així.

Vaig fer la volta completa al basilisc.

-T'imagines al Harry lluitant contra això? Com creus que ho va fer sense mirar-li els ulls? No el podia mirar... Espera! Hi havia una historia de la mitologia grega que hi havia un bitxo que petrificava amb la mirada. L'heroi el va vencer fent servir un miral... Potser el Harry el va guanyar mirant el seu reflex als bassals.

- Ooooh! Si, conec el mite, a l'escola en donavem molts, a Historia Grega ens explicaven els suposats mites i l'història documentada, era guay, perquè un cop el professor ens va possar nose que que ens mostrava els essers, era guay.

Doncs el Harry Potter era mooolt valent, perquè si s'havia enfrontat ell sol al monstre...

- Pot ser contava amb l'ajuda d'algú, o pot ser li va poder arrancar els ulls amb la vareta i deixar-lo cec! I aixi el va poder vencer!

Vaig començar a imaginar maneres d'arrancar els ulls amb la vareta, deuria de ser moooolt guaay.

-Igualment em sembla fascinant haver pogut matar això.- vaig dir, mirant la serp.

Vaig anar cap a la cara del senyor de les serps i vaig començar a escalar-la.

-Jo tinc la teoria de que Salazar era un lleó però mai va voler admetre-ho.- vaig somriure.

-Ooooh que guaaay! Estas esclafant la caa del Salazar, de la serp...hahahaha. I que es veu des d'alli dalt? Puc pujar.

Vaig mirar la cambra, era gran.

- I el bitxo aqquest vivia aqui? Alimentant-se de rates i coses, tot sols? Doncs que avorriment, viure aqui baix sols sense poarlar amb algu, normal que fos malvat. I els alumnes dalt...i ningu ho sabia...és estrany, no? No el sentien? I si ooooooh...te imagines que hi haguera un passadis secret, per algun d'aquests que anara a la casa comuna de les serps? I que pot ser alguna serp vinguera aqui? Tot i que no crec, si la major part de gent no creia que existira.. Pero pot ser no ho saben, te imagines que poguerem entrar a la casa de les serps per aqui? Ooooh! Seria guaay!

Vaig negar amb el cap, pensativa.

-Amb la demostració de poder que estan intentant fer ara, si les serps venen sovint per aqui això estaria molt més majestuós, les serps d'ara son bastant refinats, no t'has adonat? Jo ho he vist amb la Nyx, no li agrada gens la brutícia. Encara que la Nyx no es igual que els altres... però ha viscut en una casa de serps, així que val.

Vaig encalar una mica més fins possar-me al damunt del seu cap.

-I una vegada més queda demostrat el lloc on es mereixen estar les serpotes, devall dels lleons.- vaig riure.- Mmmm... suposo que la serp devia de dormir fins que el descendent d'aquesta serp el despertés, així no havia de moure's i ningú sabia que estava aqui.

- Tens raó, estaria tot molt més decorat amb estandarts verds i coses d'eixes que fan les serps.

Vaig riure.

- Et faria una foto, però no tinc camara i a més es suposa que no em estat aqui. Però molaaa moooooooolt! Els lleons sempre guanyen! Però si dormia no menjaria i aleshores tots els ossos que hi han allà no tindrien sentit, jo crec que estava despert, sols que havia d'ober el descendet del tio aquest i no podia atacar, però mai se sap, pot ser es passejava per les canonades de Hogwarts, t'ho imagines? Ostreeeees!

Vaig guardar l'ullal del basislisc en el cinturo al costat del punyalet, jo sempre duia el punyalet amb mi.

- Jo vuic pintar-lo! Serà mooolt guay!

-Jo vull pintar la cara del Salazar com si fos un lleó, seria com una bufetada per les serps.- vaig riure.

Vaig botar damunt del cap del senyor lleó reprimit que es feia passar per serp.

-Saps que la Nyx i el Percy son germans? No ho pareixen.- Vaig dir, pensativa.- El Percy en veure'm em va dir sang de fang, la Nyx mai m'ho ha dit això i estic segura que mai m'ho dirà.

- Doncs la pintem! Comprarem pintura guaay!

Eren germans! Alaa! Jo no ho sabia.

- Ho son? No es pareixen molt, jo l'altre dia vaig fer una guerra de neu amb el Percy, pareix que tota l'estona estiga enfadat, es com si haguera nascut enfadat, li ho he de preguntar, per què no és normal estar sempre aixi, pot ser és perquè és serp, si, deu ser per això, és serp ve de fàbrica i te la pell de les serps.- li ho preguntaria.

Vaig sentar-me en terra i vaig vore una taca negra, ala i eixa taca? Pareixia tinta.

- Ala, aci pareix que hi hagi tinta!

Vaig agafar l'ullal i vaig començar a rascar.

-A mi el Percy no m'agrada. L'odio.

Vaig creuar els braços, enfadada, fins que vaig sentir allò de la tinta.

-Tinta? Què coi fa tinta aqui?

vaig mirar com rascava.

-Compte, que encara no sabem si els ullals tenen verí...

- A mi no ho se, supose que si, no ho se. No t'enfades amb mi.- vaig dir mirant-la. No volia que s'enfades amb mi.- Es que no se, m'agrada coneixer la gent i saber com és abans de res.

Vaig continuar rascant.

- No ho se, pot ser algu se li va trencar un pot de tinta. Nah, dona igual, segur que tenen veri, però me podre curar, no és un problema.

Vaig continuar rascant, ala...quanta tinta! D'on havia eixit tanta tinta! I pareix que posava algo en terra...

- Aci posa algo...

-No m'enfado, Cass, però a mi em va dir sang de fang i a tu et va llançar un menja llimacs que estava i estic segura de que en realitat anava cap a mi.- Vaig dir, enfadada.- Tot això es per la caca de la puresa de sang.

Vaig seguir remugant una estona allà, asseguda damunt del cap d'aquell senyor amb pinta de lleó, fins que la Cass va dir que hi havia algo.

-Posa algo???- vaig demanar, estranyada. Vaig aixecar-me.- Què possa??

- Ja, ja ho se, però estic pensant, que, tot és culpa de la familia, és a dir, si a tu t'eduquen d'una manera i amb uns ideals te'ls creus no? O te'ls acabes creient...- jo creia que era aixi, segur que era aixi, però tu no tenies que creure algo si no volies, no? - Nose, és el que pense, però hi ha gent que pot canviar. Jo el que no entenc és perquè odien els muggles, es a dir, no són malvats, hi han que si, però pasa el mateix amb els mags, oi? I amb les llufes, centaures, trols, gegants, elfs, unicorns, gossos, gats, ratolins, gnoms, ciclops, Esfinx...Jo conec una Esfinx, a l'escola hi ha una. Es a dir perquè els odien? No ho entenc, no poden odiar sense motiu, no els han fet res. Són com nosaltres.- li ho preguntaria també, ja tenia quatre preguntes que fer a les serps.- I me dona igual, els llimacs varen parar de seguida i ho tornaria a fer, i ho tornare a fer les vegades que faça falta.

Vaig acabar de rascar, jo no volia que la Wen s'enfadarà! Havia sigut culpa meua per treure el tema.

- Perdo, no t'enfades amb mi, ha sigut culpa meua per traure el tema. - vaig mirar el terra.- Uuuh! No es llig del toot! Hi han lletres soltes, una R...una O...Rod..

Vaig pensar el que em va dir.

-Bé, suposo que tens raó amb allò del Percy.- vaig dir de mala gana.- Però ho sento, l'odio per com és, si canvia, si veu que el que fa es una estupidesa i em ve a demanar perdó li acceptaria les disculpes.

Vaig escoltar el que deia dels muggles i vaig somriure.

-És clar que no son dolents. Tota la meva familia es muggle, fins i tot el meu germà Jack, que es molt guay. Només son persones normals, i dolents hi han per tot arreu, per què siguis d'una raça això no ha de dir com ets... cadascú es l'amo de la seva vida, oi?

Vaig fer que no amb el cap energicament.

-No, no estic enfadada Cass, de veritat no passa res, no seria just que m'enfadés per això. M'enfado amb ell, però no amb tu... Rod??? Rod...

Roddle.

-Possa Roddle?- vaig demanar, una mica espantada. Encara recordava els assassinats de l'any passat.

- Val, no volguera que t'enfadares amb mi, ets una de les meues millor amigues.

Vaig posar-me del reves per llegir el terra, doncs nose...si, ho podia posar.

- Hmmm....podria, podria...però nose...si te pinta de que pose Roddel.- vaig mirar el nom...Roddel, Roddel...Me sonava, si, però no se de que, pot ser.- Me sona, crec que Bam-Bam va explicar-me alguna cosa, però no se el que... hi havia un Roddel, un que es va anomenar Voldemort, oi? Això si que ho se, ho va explicar un professor perquè la Elesia ho va pregunta a classe. I la l'estiu li ho vaig preguntar al papa i m'ho va explicar.

Roddel. Vaig agafar aire, recordant quant de por li havia tingut a aquell home l'any passat... fins que la Cass va parlar del Voldemort.

-Espera, temps mort, el cognom del Voldemort era Roddel?

Vaig alçar una cella.

-Jo només sé d'un Roddel, el que l'any passat va assassinar a dos alumnes de Ravenclaw de l'escola.

- L'any passat va morir gent?! Això Bam-Bam no m'ho ha dit!

Alaa! Havia mort gent feia res a Hogwarts! Jo no sabia res! O.O

- I els havia matat un Rodlel? El voldemort, si, és deia Rodlel.- vaig quedar-me pensant, tenia un nom...un nom.- Tod! És deia Tod, ho recorde perquè un gos d'un de la meua classe és diu igual, Tod. Si, Tod Rodlel. A casa he trobat diaris sobre això.

-Doncs jo sempre l'he conegut com Lord Voldemort.- vaig dir, pensativa.- Així doncs... El Rodlel de l'any passat devia de ser un descendent del Voldemort!

Vaig baixar el cap.

-Sí, l'any passat es varen trobar dos cossos d'alumnes. Un es deia Mark, l'altra no la coneixia.

- I els dos Raven? Com Bam-Bam...Ala. Ho sent moltissim, jo no sabia res.

Vaig mirar el terra, Rodlel. Els Rodlel eren malvats, estava clar.

- Podrie'm averiguar coses sobre el Rodlel, aixi sabrem com pensen els malvats. Segur que hi ha algo. Per què si no esta el seu nom aci? Pot...poots ser....ooooh! Pot ser ell va vindre aqui! Va estar a aquesta sala!

No vaig dir res durant uns segons. em vaig quedar quieta, callada, perquè el meu cervell estava pensant.

A veure, el Harry Potter va matar el Voldemort, el Harry Potter va matar la serpota, el Rodlel va entrar a la sala, la serp teni aun amo que feia obrir la cambra...

-Va ser ell, Cass. Ell va obrir la cambra secreta. Ell va matar la Gemma amb les seves ordres.