A per el primer bany de l'any

Vaig caminant tranquil·lament cap al llac, admirant el paisatge. Ja hi feia que tenia ganes d'anar al llac, però el temps no acompanyava. L'aigua massa gelada, no entenc com pot haver gent que va a nadar al desembre? Són bojos? Però hui feia un dia radiant, com si fos quasi primavera, bé que era a punt de ser-ho, no?
Agafe el camí que et baixa fins el lloc que més m'agrada nadar i al arribar estire els braços.

- Quin bon dia!

Ho dic més per mi que per qui m'estiga escoltant. Em lleve les sabatilles, la samarreta, bé la roba, quedant-me amb el banyador, deixe la vareta dins la butxaca del pantaló i tota aquesta al costat d'un arbre-
Faig estiraments mirant l'aigua. Deu estar gelada, però. I abans de pensar-ho més em llançe.
Si que està gelada si, m'aparte el cabell de la cara i faig unes braçades per entrar en calor.

Començava de nou a fer bon temps, i això m'encantava. Podia estar a fora sense tant d'abric i sense preocuparme per si podria dibuixar bé amb els guants. Era genial estar a la vora del llac i dibuixar. Vaig veure com una persona es va anant dirigint cap al llac i es lleva la roba per poder-se tirar al llac. M'aixeco, mirant-lo.

-Eh! Què l'aigua encara està freda! Et refredaràs...

Me'l quedo mirant alçant una cella.

-En sèrio, surt!

Quant estic tornant a eixir escolte que algú diu que l'aigua encara està massa gelada que deuria sortir.
Alçe el cap i veig una noia amb un bloc de dibuix. Per variar no em sona la cara, deuria pot ser fixar-me més amb els companys, però hi ha tanta gent que és dificil coneixer-la a tota.

- Hola ^^ No et cregues, bé és gelada, però el sol calfa hui i ho està un poc menys.

Done unes braçades més i vaig cap la riba, havia de presentar-me i ja que s'havia preocupat volent que isquera de l'aigua, bé, no volia fer preocupar a ningú. A l'eixir agafe una tovalla, em seque un poc.

- Crec que no ens coneixem, soc el Lucas.- dic somrient.

M'aparto una mica quan surt, per deixar-li intimitat.

-Doncs jo no soportaria ficar-me. Odio l'aigua tan freda... a no ser que sigui estiu, llavors s'agraeix.

Somric quan es presenta i ladejo el cap una mica, tancant el quadern de dibuix i estrenyent-lo contra mi.

-Jo soc la Juno.

- Encantada Juno.- li dic.- A mi tan freda tampoc, no entenc com pot haver gent que nade en ple desembre, aquest és el meu primer bany de l'any.- dic fent un somriure timid.

M'estire un poc, em pose la camisa i em sente a la riba amb els peus dins l'aigua, al sol per secar-me un poc abans la posar-me els pantalons.
Em quede callat, perquè bé, no se que dir-li. No crec que preguntar-li sobre els seus quaderns siga molt educat, aixi que em quede callat mirant l'aigua, movent-la amb suaus moviments de vareta.

-Oh, llavors ets dels meus...

Em quedo en silenci uns segons mirant com mou l'aigua i ladejo el cap.

-Vas al meu curs, no?- li demano.- Em sones una mica.

Em gire parant el moviment de la vareta.

- Si vas a quart aleshores si.- li dic somrient.- Tot i que jo soc horrible per les cares si no li pose nom, ja ens podem haver vist que se m'oblida amb facilitat, ho sent.

Tot i que ara que ho deia...

- Pot ser que ens haguerem sentat junts aquella vegada que varem fer la poció de Murtalap fa uns mesos? Recorde que tenia una ravenclaw al costat, se que hi ha molta gent de ravenclaw...però no recorde la cara.- sabia que era raven per l'escut de l'uniforme.

Si, per a les cares era horrible però per a esdeveniments no, em recordava d'ells com si els acabara de viure, coses estranyes.

-Sí, era jo. Perdona'm, jo també soc bastant d'oblidar fets quotidians... és que soc bastant solitària. Eh, no et queixaràs, vam treure un notable alt amb la Rapunzel Davies, no és una nota senzilla d'aconseguir.

Rhymes. Aquell, era el cognom. Ara me n'enrecordava.

-Saps? Vaig llegir l'altre dia a Hogwarts, la història que pel que es veu abans Ravenclaw i Hufflepuff tenia una enemistat similar a la que tenen actualment Gryffindor i Slytherin. És... curiós, oi?

Quin tema més estrany de conversació, Juno...

- És veritat, és veritat!- dic recordant.- I es va sorprendre al veure com ho haviem fet, per poc no ens posa la nota.

Continue movent l'aigua amb la vareta.

- Si? Els Ravenclaw i els Hufflepuff? La rivalitat entre els Gryffindors i els Slytherins ho veig normal, és a dir, es pareixen moltissim. Però els ravenclaw i els hufflepuff...com no fos per les notes.- dic rient.- Bé, no vuic dir que els hufflepuffs no siguem molt intel·ligents sols que els raven soleu treure més notes bones que no dic que els huffle...bé, és igual.

Vale Luke, lia-la més, em passe la mà pel cabell.

-Oh, ja estas intentant lligar?

Com a frase introductòria a la conversa va quedar... perfecte. Els dos van callar i se'm van quedar mirant, i almenys ell mort de vergonya.

-És broma, tranquila. Se que el fa sentir incòmode i a vegades no puc evitar fer-li bromes. Sóc... la seva germana.-vaig dir somrient, intentant trencar la tensió. No hagués cregut que hagués causat aquell afecte, la veritat.

M'estava avorrint, i sabia que amb en Lucas passaria, com sempre, una bona estona. I on podia trobar-lo? Ja estavem a març, podia mirar al llac. I pam, 10/10.

-Em sap greu, sóc bastant desastre amb tema social.

Vaig fer mitja volta, i al cap d'unes passes, vaig tornar-me a girar.

-Siusplau, quan ens tornem a veure oblida el que ha passat..-vaig dir intentant aguantant-me el riure de desesperació. Amb els nervis em venia el riure, què hi farem.

-Bé, en realitat és... per motius de caràcters. Digue'm que la intel·ligència podreix a algunes persones i es creuen millors d'altres. Moltes vegades era per culpa de Ravenclaws que es creien millors que els Hufflepuffs. Per sort això es va superar, encara que els Gryffindors i els Slytherins no molt...

Llavors va arribar una noia que li va demanar a ell si estava lligant. Ens vam quedar callats els tres uns segons, fins que va dir que era la seva germana. Ah...

-Ja en som dos...- dic, quan diu que és un desastre amb el tema social.- Bé, o tres. El teu germà m'ha comentat el problema que té per a les cares.- Somric.- Soc la Juno Styles, encantada.

Estic escoltant el que em diu quan aleshores escolte una veu, la seua veu, preguntant-me si estic lligant. Crec que me posat roig. Li llançe una mala mirada.

Era necessari Ali? ¬¬

- Oh, si, la meua germana, pot arribar a ser encantadora.- dic recalcant el mot encantadora.- Encantadora. Aixi que per el caràcter Juno? Vaja, doncs podria ser, si.- continue jugant amb l'aigua, oh, li havia dit pel nom, pot ser no li agradava això.- Et puc dir pel nom?

Oh vinga, no em diguis que no són coses que no fan les famílies! dic somrient, intentant no sentint-me culpable.

-Gràcies... suposo. -dic en resposta. M'hi acosto i li escabello una mica els cabells, que estan encara ben molls. M'arrepenjo a les seves espatlles amb els braços, sense fer-li mal. -Sembla que ens vingui de família... i sempre va bé trobar a algú més. Però no ho se, saps que no ho hagués dit mai de tu?

-Sí, sí, digueu-me Juno.

Em miro la noia, somrient. Quina enveja, jo sempre he estat filla única i m'hauria agradat tenir un germà o una germana amb qui dur-m'hi bé.

-I... com ets dius?- li demano a la noia.- Bé, si m'ho vols dir, eh?

Baixo la mirada, una mica avergonyida. Sempre em costava fer amics. No era molt bona...

Camino tranquilament pels jardins, a la vora del llac, quan em fixo en un grup de persones que parlen. Mm, hi han dos que em sonen... De què serà?

-Oh, vosaltres aneu a la meva residència! - Exclamo, al reconèixer qui són. Molt bé, Dan, t'has donat compte per l'escut a la túnica, potser? - Sou els bessons, veritat?

Somric, i em miro a l'altre noia. Ravenclaw, em fixo. No em sona de res, així que igual que els dos bessons de Hufflepuff no deu anar al meu curs.

- Perdó, però tinc un dubte que no em deixa dormir per les nits. Això de la telepatia entre bessons és un bulo o passa de veritat? o.o

Menege el cabell quan la Lie me'l desfà, bé, és igual, ja tornarà al lloc, em pose recte perquè es puga acomodar millor.
Aleshores veig apareixer a un altre noi, que diu que va a la nostra residència, però què no em sona d'haver-lo vist mai...El mire de nou.

- Ahà, Hufflepuff també, soc el Lucas, i ella- dic senyalant-la.- És l'Aliena, tu ets...?

Aleshores em pregunta si això de la telepatia és veritat, alçe el cap i mire la Lie somrient, però no dic res.

- Gràcies Juno.- li dic somrient.

Faig que sí amb el cap, com volguent dir: 'Sí, aquesta sóc jo' a la Juno quan en Lucas diu el meu nom al nou hufflepuff.

I quin hufflepuff. Al veure'l, tot i que ja el tenia fitxat, se'm van obrir els ulls. No, no malpenseu, és simplement que una sap qui hi ha a la residència... coses de noies. Simplement alegra la vista.

Xarbuto el cap, sortir de la meva bombolla de pensaments, i me n'adono que en Lucas em somriu i no se perquè. I bé, li somric jo també, ja me n'enteraré perquè és. Aaah telepatia...

Saludo amb un somriure als tres nois. Semblen tots molt macos, em pregunto si els seus fills correran per Hogwarts al meu temps...

-Daniel Fo... Smith! - I, sí, encara tinc problemes amb el cognom. Què passa, tota la meva vida he estat dient Forester, és la costum. - Però digueu-me Dan ^^

Em quedo mirant els dos bessons que es somriuen, sense voler explicar-me el que saben. Quina enveja, sempre he volgut un germà o una germana. Segons la meva mare en van tenir de sobres amb mi, així que no germans pel Dan. És una pena.

- Així que Aliena i Lucas...- Faig, amb un somriure. Lucas, Luke. Sembla que em persegueixin per allà on vagi, i pel que he vist els gens tendeixen a ser amables amb els Luke (I amb les germanes també!) Em giro cap a la noia de Ravenclaw, amb un somriure.

- I tu ets...? Perdona, es que crec que no hem coincidit mai ^^

Aliena i Lucas. D'acord, ara ja no se m'obliadaran les seves cares. Veig com es somriuen quan el Daniel els hi ha demanat per la telepatia, i em treuen un somriure. Semblen bons nois, i no estaria malament que em socialitzes encara que fos una mica.

-Juno Styles.-Li contesto, somrient.-Pero digue'm Juno, si us plau.

Ladejo el cap cap a un costat.

-De res, Lucas. O Luke? Com prefereixes que et diguin?

Tanca la boca que gotejes.-li dic mentalment, somrient.

Crec que rebre una colzada per això. Em mire el Dan de reull i em gire cap la Juno.

- Els dos van bé, pots dir-me Luke si t'agrada més, com vuigues.- li dic somrient.

Seguisc amb els peus a l'aigua i note que se me comencen a gelar, aixi que els trec, però continue fent formes a l'aigua.

- I Daniel tu també vas a quart?

Camino pel jardí alçant una cella mirant-lo. Per les cartes que em va enviar la Bianca, me l'imaginava una mica diferent. Reconec que, com sempre, vaig despistada i em xoco amb algú.

-Ouch.- dic, i em separo una mica, deixant el bagul al terra. Joder, no només hi era ell, hi era ell i quatre persones més. "Genial Chi, ja t'has guanyat el títol de torpe de Hogwarts només entrar" - Perdona...

Em miro les altres persones que se m'han quedat mirant, em porto una mà al cap i trec la llengua.

-Euh, acabo d'arribar. Heu vist quina entrada triomfant?

[Off: Em dona igual haver-me xocat amb el Dan o amb el Lucas, decidiu-ho vosaltres xD]

- No, faig sisé. - Contesto, amb un somriure, abans que una noia xoqui amb mi. Me la quedo mirant quan em demana perdó i ens explica que acaba d'arribar.

Vaja, el Hogwarts del passat està ple de nois i noies guapíssims. A la merda el que digui l'Oliver, jo em quedo aquí, tio.

- Ah! Tu també ets nova?- Pregunto amb un somriure.- Vine aquí, llavors. Jo també vaig arribar fa pocs mesos! Sóc el Dan, tu et dius...?

Somric a la noia, amablement. Sempre se m'ha donat bé això de conèixer gent nova.

-Soc la Chiara.- Em presento, somrient.- Cuants colors! És això de les residències que teniu?

La Bianca ja m'havia explicat alguna cosa sobre residències i enemistats. Alguna cosa de vermell i verd, però bha. No li feia molt de cas. M'havien dit que era Gryffindor i era tot el que havia de saber. Vermell... mmmm m'agradava el vermell.

-I faré setè per segon pic. Per problemes personals vaig baixar l'any passat i... bé, ara ja m'han canviat de col·legi. Quins cursos feu?- Miro distretament el noi amb qui m'he xocat. És mono...

Veig que algú tropesa amb el Daniel, una noia, Gryffindor. Quanta gent hi ha nova de repent?

- Encantada Chiara, jo soc el Lucas.- dic somrient.

Em pase la mà pel cabell, i m'alçe per agafar els pantalons, ara que el banyador ja està sec, però no em pose les sabatilles, em torne a sentar i Lie s'acomoda de nou.

- Jo faig quart.

Mire el Daniel, i baix el cap de nou mirant l'aigua, sóc massa timid per aquestes coses, més si hi ha tanta gent davant, continue jugant amb la vareta i l'aigua.

Shht! dic mirant a en Lucas obrint encara més els ulls, pujant-me els colors i intentant evitar posar-me a riure. Era ja massa estrany tot plegat. Però el cop de colze que li vaig fer va ser prou dissimulat, sí.

-I jo sóc l'Aliena, també de quart.-dic somrient. Mmm... m'ha caigut bé, si més no per la manera que ha tingut d'entrar.