A per el primer bany de l'any

- Sí, és de les residències. Hufflepuf.- Dic, assenyalant-me tant a mi com al Lucas i l'Aliena. - Ravenclaw i, pel que sembla, Gryffindor.- Acabo, fixant-me en la Juno i ella.

- Només ens falta un Slytherin i ja tenim totes les cases.

Em dono compte que la Chiara em mira i aprofito per fer-li un somriure. Què? És molt guapa! Encara que els bessons també ho són i de veritat que no em faria res... Agh! Per què han d'estar tot junts? Un per un per tirar-lis la canya, siusplau.

No puc decidir, de veritat T.T

La Ravenclaw es presenta, i els somric a tots, en especial al Dan, que m'ha vist i m'ha somrigut. En fi...

-I que feieu per aquí? Pel que veig no hi ha classe ara, no?

D'acord... repasem. Blau Ravenclaw, groc hufflepuff, vermell gryffindor i verd Slytherin... Em sonava que l'imbècil del Ventigmila havia anat a slytherin... bé, ja inspeccionaria.

-I hi han enemistats entre vosaltres?- demano, referint-me a les residències.- Em deien que aquí hi havien alguns conflictes, però jo vos veig ben amables i simpàtics.- Somric.

Veig que la Chiara somriu el Daniel i aquest li torna el somriure, no crec que tinga molt que fer ahi.
Punxe la Li que bota i em llança una mala mirada.

Això per la colzada, i tens sort que no et llançe a l'aigua.- li dic somrient.

- Oh, no, bé no sol haver problema amb les cases almenys no els hufflepuffs, els mal rollos solen ser més entre els Gryffindor i els Slytherin.- dic.

No se quant t'has tornat tan sociable, em gire cap la Juno que està mirant el seu quadern, no parla molt, pot ser es sent incomoda, o no te molt que dir. Quant veig que està alçant el cap baixe la mirada cap l'aigua. Voldria dir-li algo perquè participe en la conversa però...ah!

- Tot i que la Juno em comentava abans que al passat hi havia hagut rivalitats entre els Hufflepuff i els Ravenclaw, oi?

Bé, se'm donava bé parlar amb una persona, o amb dos, però quan la cosa es feia més gran sempre acostumava a quedar-me en una esquineta i fer les meves coses. No sé, mai he estat bona relacionant-me, i si bé envejo a totes aquelles persones que, com el Dan, fan amics només perquè s'hi han topat... jo no soc d'elles.

Tanmateix, quan el Lucas diu el meu nom no puc evitar possar-me vermella davant les mirades de tots mirant-me per comprovar si el que ha dit era cert.

-Bé...- dic, intentant llevar-me la vergonya.- El cas es que ens col·loquen en les residències segons el nostre caràcter. Allò que sobresurt del teu caràcter. Per a Hufflepuff, el treball i l'amabilitat, sobretot. Per a Gryffindor, la valerositat, l'amistat, per a Ravenclaw la intel·ligència i per a Slytherin... bé, l'astucia, l'afany de poder. Aquests caràcters solien xocar en un principi. A Ravenclaw també hi han arrogants, i bé, veien als Hufflepuffs treballar i es reien d'ells per no tenir la seva intel·ligència. Per sort això ja ho hem superat... però els caràcters Gryffindors i Slytherins encara xoquen molt, i no s'ha superat aquesta desavinença... Es més, a vegades les altres residències s'han de possicionar. Ja s'ha donat això més d'un pic.- Dic, recordant la baralla de l'any passat.

Em quedo escoltant la Juno amb atenció. No ho sabia jo, això. Per què no ens explicaven coses com aquestes, a Història de la Magia? Són bastants més interessants que les revoltes dels goblins, que vols que et digui.

- Uala, això no ho sabia.- Li dic, amb un somriure.- Em pensava que sempre havia sigut entre Gryffindor i Slytherin. Encara que a totes les residències hi ha de tot, no? El meu millor amic és Ravenclaw i és el tio més humil que et pots trobar.

Els somric a tots en general. A mi això de les residències mai m'ha importat massa. Bones persones i gilipollas n'hi han a tot arreu, i no els trobaràs buscant uns colors en concret.

Tornava d'haver anat a veure la Rose. M'havia passat tot el matí, i ara me n'anava perquè la mare m'havia obligat. Poc havia esbrinat del que li havien fet, però no volia demanar-li. Era la meva germana, i havia plorat quan la vaig abraçar per primer cop. Li havien fet mal, li havien fet creure que moriria...

De cop sento el Dan parlant amb un grup de persones i rodo els ulls. Així no anem enlloc... vaig anar cap allà per vigilar-lo, perquè és com un nen de primer, i pot provocar problemes grossos. Me l'estimo, eh?, és el meu millor amic... però és un nen, hi ha que acceptar-ho.

-Qui és el tio més humil que et pots trobar?- vaig demanar, donant-li una mirada de "que sapigues que t'estic vigilant, tio"

Em giro al sentir la veu de l'Oliver i el saludo amb un somriure. Li passo el braç per les espatlles i em giro cap a tots els altres.

- I parlant del rei de Roma! Aquest és l'Oliver. Ravenclaw, un puto geni i el tio més humil que et puguis tirar a la cara.- Dic, amb un somriure.- i guapíssim, no? Doncs ho sento, però és meu!

Em guanyaré un clatellot per això, ho veig venir... Em miro a l'Oliver i passo de la seva mirada de Big brother is watching you. A canvi li faig una mirada de: Mira't les ties. Guapíssimes, eh? I el tio també. El Hogwarts del passat és una espècie de paradís, Oliver.

Somric a la Juno.

- Gràcies, ja podrien explicar coses d'aquestes algun cop a classe, la gent atendria moltissim més.

Escolte que el Daniel parla d'algun noi i que aquest apareix després, Oliver diu que diu. No puc evitar riure quant li llança una mala mirada, però aleshores començe a tosir i em toca agafar el inhalador.
Abaixe el cap de nou i continue fent formes amb la vareta, a veure si me ix el que vuic fer.

Em vaig asseure al terra, passava d'estar-me més estona dreta. I ja que semblava una pel·lícula de Hollywood (enteneu per això: nois guapos entrant i sortint per a tot arreu), m'hi posaria còmoda. (Val, no, no era per això, però... calia remarcar que ho eren. Merda, l'edat del pavo ja l'havia passat, no?)

Miro a en Lucas i al que està dibuixant amb la vareta, i després endavant, mirant-los a tots, sense saber gaire bé què dir. I no, no dic res.

Uep! que també li anaven els tios! Decidit, ja em queia bé. Vaig riure en veure la cara que possava el tal Oliver.

-Hola, Oliver. Soc la Chiara... Acabada d'aterrar. Quina reunió s'ha format, no?

Em feia gracia que hi hagues tanta gent junta i de que pocs es coneguessin.

Em gire cap l'Ali somrient.

A tu també se te fa estrany estar rodejat de tanta gent?

I finalment me ix, una bombolla d'aigua, la pose amb compte damunt la meua mà, em pareix preciosa, se l'ensenye a l'Ali.

- Aço és el que intentava fer l'altre dia a la sala comuna per això estava el sofà mullat, amb una botella d'aigua no es fàcil.

La bola d'aigua continua levitant a la meua mà, que voleu que vos diga a mi m'agrada. Escolte a la gent parlar i riure, no tinc molt que dir, aixi que no m'afig a la conversa.
De vegades soc massa timid, si.

Faig que sí amb el cap, mirant-lo.

Moltíssim

M'ensenya la bombolla, i em diu lo del sofà, i no puc evitar posar-me a riure... ara ho entenia.

-Guaay - li dic somrient, en veu baixa per no molestar la conversa dels altres.

I així és com, per variar, ens automarginavem els dos bessons. Sort que erem dos i no un de sol...!