Despres de patinar, un bon bany calent. [Thomas]

-Jo, també. Molt, molt molt. Moltíssim...-vaig dir-li, "tirant-me" als seus llavis altre cop, fent-li un petó llarg, amb ganes, tot i que a la vegada suau i carinyós. -T'estimo com no he estimat a ningú. -vaig dir-li, acariciant-li la galta suaument. Vaig mirar-me-la amb un somriure, encara amb els seus braços al meu coll i a l'inrevés.

Ja no quedava gens d'espuma al nostre voltant.

Vaig vore que l’espuma casi havia desaparegut.

- Mmmm....vuic més.- vaig dir donant-li un altre i un altre.- És adictiu.- vaig dir somrient, em vaig menejar un poc per a no tindre fred.

-Tindràs tots els que vulguis.. -vaig dir-li fent-ni un altre.- Per això no cal que et preocupis... -vaig dir, fent-ni un altre.

Llavors vaig veure que es movia, com si tingués fred.

-Estas bé? Vull dir, no tens pas fred? -vaig dir-li, embolcallant-la amb els meus braços.

-No tinc fred i menys si estic amb tu.- vaig dir somrient, li vaig donar un altre.- Sols que no em puc estar queta i per a que no se me gelen els musculs em meneje.- vaig dir.- No et preocupes per això.- el vaig abraçar.

Vaig passar-li els braços per la cintura, acostant-la a mi, abaixant el cap per fregar-li altre cop els llavis. Vaig notar una cosa que em molestava al canell, i hi vaig dirigir la mirada. Hi tenia el rellotge, un que no es podia mullar. "Perfecte.. això em passa per pensar només en el que..". "Tan és, no m'importa l'hora que sigui.. un té preferències, i jo tinc clares quines són."

-Doncs si et costa agafar fred algun dia podem anar a acampar al bosc prohibit..-vaig dir-li, pensant que li agradaria l'idea- Bé, en alguna clariana de per aqui a la vora, esclar, però bé, no deixaria de ser el bosc prohibit..

Aleshores em vaig recordar de una cosa. Merda...

- Thomas.- vaig dir.- He de contar-te una cosa.- vaig dir posant-me seria. Li ho havia de dir, ell me havia contat un secret, tenia que confiar en ell, sabia que no diria res.- A vore, et recordes de quan em vares contar que ets metamorfag?- vaig dir esperant que recordes.- Bé doncs he de dir-te una cosa.

-Si..

Sincerament això que m'acabava de dir em va espantar. Que s'hagués posat seria és perquè era alguna cosa important.

-Pots confiar en mi, tranquila.-vaig dir-li, dibuixant un mig somriure i vaig agafar-li la mà, acariciant-li amb el dit gros perquè no es pensés que em prenia malament res.

- A vore... tu ets metamorfag, bé, doncs jo, desde fa uns anys..- vaig dir mirant alredor. Vaig fer un exsurdo, per si de cas.- Com te ho dira...vaig llegir un llibre.. sobre animagics... i bé, ja em coneixes..ho vaig investigar... i em vaig fer animagica.- vaig dir en un veu baixa. Em vaig posar a jugar en unes bombolles que hi havien per ahi. Esperava que no em renyira.

Vaig buscar instintivament un lloc on agafar-me. Animàgica? No m'ho podia creure..

-I.. bé...-vaig mirar-me-la, ara seriós, però no per estar enfedat ni decebut ni res d'això, no no, què va, sinó que més aviat m'havia agafat desprevingut, havia sigut una sorpresa.- Et va sortir bé, vull dir, ara ets animàgica sense cap problema ni res, no? -Estava preocupat, perquè ja sabia que tot això podia arribar a ser problematic si no es feia bé...- I bé, en què et converteixes? -vaig demanar-li per trencar la tirantor del moment aquell i, perquè no, per satisfer la meva curiositat.

Em vaig mirar preocupada el Thomas, el somriure havia desaparegut.

- Estas enfadat?- vaig preguntar.- Perdo si te ha molestat, pot ser no te ho tendria que haver dit.. però no me arrepentisc...- no volia que pasara res entre nosaltres.- Doncs si, no ho vaig fer sola, em varen ajudar i em convertisc en una lloba, en una lloba blanca.- vaig dir mirant el terra.

-No, no, no estic enfadat, tranquila. És només que m'ha agafat desprevingut, això és tot...- vaig dir-li, dibuixant un mig somriure.- I m'agrada que m'ho hagis explicat, m'agrada que hi hagi confiança entre nosaltres.

Vaig somriure ara ja sincerament, ja se m'havia tret la precupació inicial de sobre.

-Una lloba blanca? Fa per tu, si.. I qui et va ajudar? -vaig demanar-li encuriosit. -Bé, si m'ho vols explicar, no vull pas que m'expliquis alguna cosa que no vulguis, de debò.

Vaig mirar-me-la de dalt a baix, tenint cada vegada més clar que no havia sortit una lloba blanca perquè si..

- Clar que te ho vuic explicar.- vaig dir.- Doncs em va ajudar el meu avi.- vaig dir més alleujada.- Em va descobrir i despres de fer-me una petita xarla, em va ajudar, ja que segons ell, preferia que ho fera amb ajuda d'un adult, i si, soc il·legal- vaig dir anticipant-me a la seua pregunta.- Gràcies per no fugir corrents.- vaig dir agafant-lo de la mà.- Em guardaras el secret, no?

-Bé.. així que animàgica il·legal, eh... -vaig dir-li agafant-me a la mà que m'acabava de donar i acariciant-la. -Bé, així doncs que tinc com a nòvia una perseguida per la llei.. M'agrada -vaig dir-li somrient. -Però no t'hi acostumis, que no vull haver-te de venir a veure a Askaban!

-I no et preocupis per això. El que m'acabes de dir no sortirà d'aquestes parets.. ni de la meva boca. Mai. Pots estar tranquila..-vaig dir-li abraçant-la, agraïnt-li que hagués confiat amb mi.

El vaig abraçar amb força.

- Tranquil, no anire a Azkaban.- vaig dir somrient.- M'agrada que compartim les coses, fa que tinguem més confiança.- vaig dir somrient.-Que deies d'una excursió al bosc?

-Ah, no , doncs que algun dia podem fer alguna cosa diferent... No ho se, he dit anar al bosc perquè és el primer que se m'ha acudit. A més, alguna vegada m'has explicat que el bosc no et fa por ni res. Però és més que res el simple fet de fer alguna cosa fora de la rutina. Podria estar bé, no?

- Clar.- vaig dir.- Per mi si, anar al bosc és guay.. podriem fer alguna vegada o.... podriem acampar en la sn.. alli també se esta be.- vaig dir emocionada, li vaig donar un bes.- Mm.... ets lo millor que me ha passat.

-Val.. a qualsevol lloc estarà bé..- vaig dir-li somrient, apropant-me a la seva orella.-...mentre sigui amb tu..- vaig abaixar el cap, fent-li un petó a l'espatlla i llavors tirant cap al coll. Llavors em vaig apropar altre cop als seus llavis, deixant-los separats només un parell de centímetres i mirant-la fixament als ulls. - T'estimo... i de debò que tu si que ets el millor que em podia passar. -vaig dir, acabant d'ajuntar els nostres llavis per un moment.

Li vaig tornar el bes.

- Si vols, alguna vegada te ensenyare com són els llops.- vaig dir donant-li un bes.- Sabies que algunes vegades quan els animagics són humans es queden algunes habilitats especials?- vaig dir donant-li un bes.- Sabries quina és la meua?

-Mmm.. doncs si, oi tant si m'agradaria.. Sàpigues que ja estic esperant aquest moment amb impaciencia..-vaig dir-li, somrient, imaginant-me-la com a lloba. -Doncs... no ho se... no em podries pas donar alguna pista..?

Quina habilitat devia tenir?

-No se te ocurreix cap?- vaig dir.- Recordes quan patinavem o quan volavem? Recordes que et costava atrapar-me...- vaig dir somrient.

-No em diguis que és ... la velocitat?! -vaig dir-li, caient de cop i volta de que si que era veritat que era més ràpida del normal..- Sempre ho havia atribuit a que ja et venia de herència genètica o que simplement al fet de que t'agradés l'esport...

- Aha.- vaig dir somrient.- La rapidesa, la gent pensa que es de familia.- vaig dir somrient.- Però no..- vaig donar una mirada al rellotge.- Et dones compte de que no ens hem banyat?.- vaig dir- Una carrera d'aci fins a l'altra punta.. et donare ventaja.

-Mmm... doncs és veritat.. -vaig dir-li, somrient. No havia tornat a pensar en el que haviem vingut a fer... -Bé, doncs després de la cursa? Però clar que, ara sabent que em guanyaràs si o si...

Acostant-me a la paret que em quedava més a prop em vaig preparar per agafar una mica d'embranzida. No volia quedar gaire enrere, tampoc..

-Quan vulguis...!

- Pot ser em guanyes tu.- vaig dir.- Et donare ventatja.- vaig dir.

Vaig esperar a que estiguera més o menys a la meitat i aleshores vaig eixir.

- Te estic alcançant!- vaig dir rient.

"Bé, ja se que em guanyarà ella, però almenys ara hi se posar una excusa.." vaig pensar somrient, mentre intentava arribar a l'altre punta anant tant rapid com podia.

Vaig anar-m'hi acostant, i quan estava a poc més de tres braçades vaig mirar enrere a on estava la Sam. M'estava trepitjant els talons...

-No t'atreviràs, oi? -vaig dir-li rient, cosa que em va fer perdre temps. Tot i això vaig continuar nedant, amb la Sam encara al darrere.