Retrobada després de l'estiu. [Thomas]

Passejava per els passadissos sense res que fer, ni cap lloc on anar. Estava pensant en anar a donar una volta als jardins, quan aleshores el vaig veure, estava d'esquena parlant amb un amic, però era ell segur.

Em vaig sentar en un dels bancs a esperar a que acabara, ja que no anava a tallar la conversa.

Estava parlant amb un company de classe, bé, més que res queixant-nos de la quantitat de deures que ja teniem... Però ja portavem una estona i vam decidir anar a fer-los per així no haver-nos de queixar més. Em vaig girar i assentada a un banc em va semblar veure a una persona coneguda mirant al terra.

Vaig somriure, i riure, i alegrar-me, tot allò que s'intenta amagar per fora, però que per dins no. Carai, el passadís estava ple de gent, i no calia que tothom se n'adonés...! Vaig anar a posar-me davant de la Sam ràpidament, assegut al terra.

-Saam...-vaig dir-li mirant enlaire, als ulls. Vaig aixecar-me una mica per arribar a fer-li un petó, i vaig tornar a a seure al terra, encara mirant-la. L'havia trobat a faltar, la veritat. -Tenia ja ganes de veure't.-vaig dir-li somrient.

Me el vaig mirar somrient.

- Que tu m'has tirat a faltar i jo que?- vaig dir abraçant-lo.- Començava a preocupar-me, pensava que ja no em parlaves.- vaig dir rient. Inclos vaig pensar que ja no m'estimaves...vaig pensar.

Li vaig donar un bes....com l'havia tirat a faltar, no ens veiem des del juliol i sols haviem parlat algun cop per carta.

- T'estime.- vaig dir sentant-me damunt d'ell i donant-li un altre bes.

-Que jo no...? Oh, com vols?-vaig dir posant-me a riure.-Val, perdona, se que no hauria d'estar rient, però es que jo tinc claríssim que no et deixaria de parlar per res del món... I em sap greu no haver-t'ho dit abans... Però ara ho saps, eh? -vaig dir fent-li un petó.- Mai, mai, mai, mai, mai ho tornis a pensar, val?

Essent sincer, jo també havia estat una mica preocupat... no ens haviem trobat ni a la sala comuna, ni als passadissos, ni... enlloc.

Vaig envoltar-la amb els braços, prement-la lleugerament cap a mi.

-Jo t'estimo més.

Vaig tancar els ulls i vaig arrapoiar la cara a ella. Trobava a faltar la seva olor, la seva alegria, la seva manera de ser. A ella.

- No ho tornare a pensar.- vaig dir, ara si amb la consciència molt més tranquil.la.- Però es que des de que havia arribat no ens haviem vist i començava a preocupar-me, però tranquil, ara ja tinc clar la resposta. Per cert, et va donar l'Eddy la carta? Ah, i no jo t'estime més.- vaig dir rient.- Ara pareixem els tipics, no, jo més, no no jo més.- vaig dir rient més encara.

Em vaig quedar mirant la seua cara, els seus preciosos ulls, vaig acariciar les seues orelles, pegades al cap, com sempre que estavem junts i els seus llavis...

- Saps que ets...com diria...- vaig dir roçant els nostres llavis.- Meravellos? Fantàstic? No, no em quedaria curta...- vaig dir pensant.

-Eh, una carta? No... però no el culpis, que tampoc ens hem trobat, que jo recordi. He estat massa temps lluny de la 'civilització'. Què m'hi explicaves? -vaig dir-li mirant-la somrient.

-Bé, doncs... nosaltres no sóm típics..., sóm encara més superiors als típis. -vaig dir posant-me a riure.-Els superem a tots de tros. I sí, pot ser que ho faci el fet de que tu siguis encara més fantàstica i maravellosa.

Podia sonar-li com si estigués bromejant, però anava en serio, de debò que ho pensava.

- No te la va donar...el matare.- vaig dir rient.- Era una carta on t'explicava el perque no anava a anar al sopar i perque tardaria una setmana en arribar i vaig enviar-te una foto de les que ens varem fer aquest estiu, eixies super mono.- vaig jugar amb el seu cabell.- Li dire que te la done.

Vaig riure, si és podia més, amb el comentari dels tipics.

- Per suposat, tu i jo junts som millors que cap altra persona del món... deuriem de deixar-ho clar als altres (xD) i per suposat tu continues en un esglao més alt.- tenia clar, que ell era molt millor que jo, això sempre.

Vaig recolçar el meu cap sobre el seu muscle, vaig olorar...m'encantava la seua olor.

-Si? Bé, era per la Lily, no? M'han arribat veus que l'havies anat a visitar i això... Em vaig treure un pes de sobre quan la vaig veure per aquí un altre cop. No he sapigut de què li va venir ni res de tot això, però m'he imaginat que has estat molt preocupada per ella...-vaig dir, abraçant.-la fort.

-Però deixe'm canviar de tema, que encara sen's posaràs trista! Tinc unes ganes de veure les fotos...! M'agradaria repetir-ho, l'any que bé. I es clar, nosaltres sóm millors que els tothom. Per suposat. I això que fa alguna certa gent de mirar-nos per sobre l'espatlla quan passa per aquí davant, veient-nos abraçats, tampoc està bé. Qui es creuen que són per tractar a la parella més increible del món? -vaig dir, posant-me a riure.

Vaig agafar-li un floc de cabells, i li vaig intentar fer una trena... intentar.

- I tant que hi ha que repetir, aquelles setmanes amb tu foren les millors de la meua vida. Em va agradar sobretot les excursions que feiem per la tarda, aquelles vegades que veiem el cap vespre. Tinc les fotos a l'album , que està a l'habitació, quan vuigues les vorem.- vaig dir.- I l'any que ve et deixare a tu elegir el lloc.- vaig dir somrient.- Ah, per cert, al final varem alquilar la casa d'Escocia, ja no tindre que anar alli per l'estiu, per fi, de nou a la meua verdadera casa, Irlanda.

Vaig mirar al passadis i vaig vore que era cert.

- La gent que ens mira per damunt del muscle, a part de ser uns amargats, són uns envidiosos, per que no ens soporten vore junts quan ells estan sols i perque moltes d'eixes noies em matarien per ocupar el meu lloc.- vaig dir rient.

-Val.-vaig dir somrient, recordant es postes de sol, els llacs,... Doncs molt bé. Però sempre i quan tu hi estiguis d'acord. O no... potser hauria de ser una sorpresa? Bé, ja ho veurem.

Vaig posar-me a riure.

-Bé, i llavors... els nois també volen estar amb mi..? Crec que hi ha alguna cosa que falla, a la teva deducció...! -vaig dir rient.

- Si el lloc és elegit per tu m'agradara si o si.- vaig dir.- Clar, els nois també almenys aquells que siguen gays si, altres sols et miren perque eres extremadament guay, musculat i...- se me va quedar mirant rient.- Que? És cert...- va continuar rient.- I...perque...perque...si rius no se que dir.- vaig dir rient jo també.

Vaig vore que estava fent-me una trena.

- El meu cabell és tot teu. Ah, i guapissim, si per això també et miren.

Vaig posar-me a riure, sense poder parar.

-I els que no ho són els converteixo, no?-vaig dir, encara rient.

-Mmm... bé, d'acord, però em sembla que hauria de parar, perquè no vull que t'hagis de tallar els cabells per culpa dels nusos...

Vaig començar a desfer la 'trena', i al final vaig veure que tampoc havia set tan desastrós.

-Oooh! Veus que bé? Fi i sedós, com els dels anuncis... -vaig dir, rient.

- Clar, clar et veuen a tu i canvien de seguida.- vaig dir rient

Em va desfer la trena dient que no volia fer-me cap nus.

- No et preocupis vaig trobar una manera de desfer els nussos sense tallar-me el cabell, aixi que si vols fer trenes, tot teu.- vaig dir rient. Vaig passar les mans per el seu cabell- Tu si que el tens suau, et faig una mini trena?

Aleshores em vaig enrecordar d'una cosa.

- Ah, se me oblidava, el meu avi diu que ets molt simpàtic...- vaig dir somrient.- I que si et faig alguna cosa que l'avises i ell et defendrà. El meu pare diu que li caus bé, però em va estar enviant indirectes sobre que haviem fet quant vaig tornar.- vaig dir rient.- I ma mare, bé, ja te la vares guanyar des del primer moment.

Em vaig quedar mirant-lo recordant aquell dia, i sense voler, vaig començar a riure.

-I es clar que sí...-vaig continuar amb la broma.-Però llavors has de vigilar, perquè et deuen tenir una enjeja que no se l'acaben.-vaig dir, rient.

Vaig tirar-me endavant perquè em pogués fer la 'mini trena'.

-Sí? I jo que estava nerviós i espantat per el que poguéssin dir i pensar... Però al final tampoc va ser tan horrorós... A mi també em van caure bé, no se pas què m'esperava... Suposo que serien més protectors amb tu i tot això... Aquest estiu m'ha deseparegut el mite de la sogra, eh...-vaig dir rient.

-Mmm... estàs rient de lo bé que em queden les trenes?-vaig dir-li, posant cara a model sexy. Vaig posar-me a riure.

- Doncs anire amb compte.- vaig dir fent-li una altra mini-trena.

Em vaig sentar de cara a ell rodejant amb les seues cames la seua panxa.

- Molt més comoda..- em va dir si li quedaven bé.-Grr...sexy.- vaig dir rient.- Doncs... crec que estas quedant que ni un model professional.- vaig dir.

Vaig agafar la meua motxilla i vaig buscar un espillet, li'l vaig passar.

- Com et veus?

-Sí? Doncs... què et sembla si et contracto de perruquera, així cada dia al matí tothom podrà veure lo guapo que sóc...-vaig dir rient.

-I què, doncs creus que acceptaries ser la meva nòvia, preciositat?-vaig dir-li, fent-li un posat de model professional a l'estil de l'antic professor Decors, i picant-li l'ullet. Vaig posar-me a riure.

- Clar, segur que aquells que no te veien guapo,ara es fixen en tu. Llastima, ja tinc nuvi.- vaig dir fent-li una altra treneta.- I és un noi moooolt gelos.- vaig dir rient.- I molt quadrat, però clar...que em donaries tu a canvi?- vaig dir fent un somriure.

-Doncs jo... et donaria les meves trenes. O no, espera, que no me les vull tallar. Et donaria... un petó? Mmm... un massatge? Un mirall molt més gran? -vaig dir-li, fent un posat seriós. - I un retrat de les trenes, es clar. I no... vols dir que és tan gelós com dius? No vols dir que és perquè t'estima massa i té por que el deixis per un altre? Tot i que això no ho hauria de dir, no creus? Així no aconseguiré que acabem junts, 'ricura'.-vaig dir, encara amb el mateix posat.

Vaig acabar l'última trena.

- Un peto... amb això no guanyaries molt, però ho pots intentar. Ell diu que m'estima, però el que no sap es que jo l'estime més.- vaig dir somrient.- Aixi que vols que acabem junts..mm..- em vaig apropar a ell i li vaig donar un bes curt.- Mmm...no beses tant malament, saps? Però no el podria deixar, és la persona més meravellosa que existeix.

-Es que ja hi tinc pràctica, saps?-vaig dir-li, aixecant les celles.- Oh, però tot i així m'estàs dient que ho tinc tot perdut? -vaig aixecar els ulls mirant al sostre, fent un sospir.-Bé, doncs que sàpigues que no em donaré pas per vençut. Saps què em fa molta rabia? Que diguis que ell és meravellós... -vaig agafar-li el mirall i la vaig mirallar.- ... quan la veritat és que la persona més meravellosa l'estàs veient ara mateix al mirall. Va, un últim petó de despedida? -vaig acostar-m'hi fent-li un petó.


-Mmm... Sam... qui era aquest xul·lo amb qui parlaves? -vaig dir, com si no recordés res.

- Emm...res, era un amic, si un vell amic, deixa'l no has de fer res.- vaig dir rient. M'encantaven aquells moments amb ell.- Per que? El coneixes?- vaig donar-li un bes.- Has parlat amb ell algun cop?- li vaig donar un altre.

Vaig vore que ja li havia plenat el cabell de trenetes, aixi que vaig començar a desfer-li-les.

- Per cert, l'altre dia vaig tindre una idea ^^

-Mmm... hauria de malpensar i començar a preocupar-me? -vaig dir mirant-li als ulls intentant aguantar-me el riure, que si ja de per si era difícil d'aguantar, encara ho era més quan ella també reia.- I no, no l'havia vist mai... i per això no me n'enfio... però si em dius que no passa res, doncs m'ho creuré, d'acord?

-Si? Aviam, explica-m'ho.-vaig dir-li, fent-li carícies a les cames.

- Tranquil, no tens perque preocupar-te.

Em va començar a fer caricies a les cames, com duia pantalons curts eren com petites pesigolles, però m'agradaven.

- La gent et diu Poynter, Thomas o Tom, i vaig estar pensant que jo et vuic anomenar d'una manera diferent, saps?- vaig dir.- Una manera que siga sols meua, te importaria si ho fera?

Vaig anar seguint el que deia, mentre li mirava la pell de gallina que li havia sortit a les cames.

-Doncs la veritat és que no em desagrada l'idea.-vaig somriure. -Llavors, però, potser també m'hauria de pensar alguna cosa per tu... però bé, ja em coneixes, segurament trigaria un temps a decidir-me si el nom està a la teva alçada. I bé, has pensat en algun nom, doncs? -vaig dir-li somrient, i vaig acostar-m'hi a fer-li un petó curtet.

- De veritat, no em poses en un pedestal tan alt.- vaig dir rient.- Acabare sent una creguda. Bé, havia pensat amb dos.- vaig dir somrient.- Un Pointy, es tan gracios.- vaig dir rient.- I l'altre Sásta, significa feliç en Irlandes, i et pega moltissim, també esta Miongháire, que significa somrient, però és massa llarg, tot i que podia posar-li alguna abreviatura... - vaig acariciar-li les orelles- Te agrada algun? Busque un altre o em dedique a una altra cosa?