Retrobada després de l'estiu. [Thomas]

-Doncs... hauries de saber que sóc indecís i que no sabria triar-ne només un. A més, el fet de que els hagis triat tu ja fan que m'agradin, per tant no t'has de preocupar per això. -vaig provar com quedaven en veu alta.-Pointy... Pointy. Sásta... Miongháire... Sí, aquest últim si que és llarg, sí...-vaig dir somrient.- Imagina't que m'haugéssis de cridar amb aquest nom: Miongháire, vine aquí! o, Miongháire, porta'm això... Trigaries més a dir el nom que no pas el que vulguéssis dir... Per tant, jo crec que em quedaria amb un dels altres dos. -vaig acostar-m'hi a fer-li un petó al coll.-Però això si, t'ho deixo triar a tu.

- A no ser que et posara Mionghy, si ho fera la gent pensaria que m'he tornat més boja del que ja estic.- vaig dir rient.- Pointy em recorda a al so d'una pilota botant, però és molt gracios.

Em vaig quedar pensant.

- Sásta m'agrada, però no se, sera molt estrany començar a cridar per el passadis: Sástaaaaaaaaaaaa!- vaig dir rient.- No em decidics, Sásta o Pointy...et va tocar a tu decidir.

-Oh, que cruel que ets.-vaig deixar anar, rient. -Doncs...a mi potser m'agrada més Pointy. Vaja, que és sentir-ho i que et vinguin ganes de riure, no creus? Però ves, que no ho se..!

Em vaig quedar pensant. Pointy...Sàsta.

- No entenc perque és tan complicat, val, crec que ja, anire alternant. Et dire Pointy però pot ser quan em done per ahi et dire Sàsta.- vaig dir rient.- Et pareix bé?

-Em sembla perfecte-vaig dir rient. -El que passa és que pot ser que els primers dies si em crides així doncs no em giri automàticament, però ja m'hi acostumaré ràpid.

Vaig agafar-li una mà, i vaig començar a acariciar-li, fent-li el: ralet, ralet, pica la paret!, mentre ella mirava rient. Vaig posar-me a riure jo també.

-Saps? Quan estic amb tu no he de vigilar, vaig el que em vé de gust, sense importar-me el que pensin els altres. No he de vigilar si una cosa està bé o si està malament...I això és gràcies a tu.-vaig acostar-mem a ella i li vaig fer un petó.

- Val Pointy, acabaras acostumant-te.- vaig dir rient.- Gràcies a mi?- vaig dir posant-me roja.- Si jo no he fet res. A més, sempre has sigut tu, jo no veig que hagis canviat.

Em vaig posar a jugar amb la seua mà.

- Doncs, aleshores tindre que vigilar, no vagi a ser que fasis alguna estupidesa per la meua culpa.- vaig dir somrient.-

-No, no, o sigui, vull dir que quan estic amb tu.. doncs sóc jo mateix. No hi entren ni prototips d'aquests de la societat, ni res de res. Sóc jo i prou.

Va posar-se a jugar amb la meva mà.

-Bé, la veritat és que si m'he de refiar de que tu em vigilis... -vaig dir posant-me a riure.

- Com que si te has refiar?- vaig dir posant un posat serios- Tsss....-li vaig donar un colp petit al muscle (Off. Petit i sense força, eh xD)

Se me va quedar mirant, rient.

- Val, val després no em vingues a demanar ajuda amb res, perque clar, com et pots fiar.- vaig dir intentant sonar seria.

- Ouuchh!-vaig fer, exagerant (i inventant el dolor, dit sia de pas).-Però si tens més força de la que em pensava! -vaig continuar, encara rient.

Tenia una cara seria... li havia sapigut greu el que l'hi havia dit? Però si anava tot de broma!

-Mmm... Sammy... -vaig dir posant cara a nen bo.- no t'enfadis amb mi, que no ho veus que no ho deia de debò... Riu una miqueta, va..-vaig intentar dibuixar-li un somriure a la cara tirant-li els extrems dels llavis cap amunt.

El vaig tirar cap a enrere fent que jo quedes damunt.

- Ni tan sols saps pillar quan em faig l'enfadada.- vaig dir rient.- I clar que tinc força que et pensaves?- vaig dir fent un somriure.

Em vaig apropar a ell i li vaig donar un bes, llarg i intens.

- Pointy...Pointy...- vaig dir rient.

-Oh, es que a més serviries per ser actriu... què més vols!

-Un moment, que em sembla que em falta aire...!-vaig fer, fent de les meves mans ventalls.-Sort que em recupero ràpid.-vaig dir rient i tornant-li el petó. Vaig abraçar-la, rient per el nom de 'Pointy'. Era graciós, no?

Vaig riure amb el seu comentari.

- Aixi que et falta l’aire...llastima, jo que et volia fer un altre, o molts...- vaig dir.- Però bé, doncs res.- li vaig donar un bes al coll.- Em limitare a donar-te un bes al coll.- li vaig donar un a la galta.- I un a la galta.

Com ell seguia tombat vaig començar a fer-li petites pesigolles al coll.

-Saps? De cop i volta sembla que hi ha massa aire i tot, eh...! -vaig dir, somrient-li. -Mmm... i jo no em conformo amb només un...

Vaig agafar-li la cara suaument, i la vaig mirar als ulls abans de fer-li un petó com el que m'havia deixat sobre els núvols. M'estava tirant cap a ella que quasi caic al terra, i vaig intentar posar-me bé un altre cop.

-Sammy, Sammy, Sammy...

Vaig tombar-me damunt d'ell i li vaig donar un bes, un altre dels llargs.

- No puc evitar voler-ne més...- vaig dir donant-li un altre.- I mira que pose voluntat per parar, però res tu, que no puc.- vaig fer que els nostres llavis es roçaren.- Alguna idea per a que puga parar Doc?

Vaig somriure.

-Bé, doncs se m'acudeixen dues maneres... una és la d'apartar-me ara mateix i amagar-me on mai em poguéssis trobar. Però no m'agrada gens. I llavors hi ha l'altre, que és que t'has de quedar saturada, de tants petons. I a mi aquesta m'agrada més. Bastant més. Molt més. -vaig dir apropant-me a ella un altre cop.-Però clar, a tu et toca triar...

- Doncs crec que preferisc la segona, saps? Perque això de tindre que separar-me de tu no em senta gens bé, no soportaria estar sense tu. Saps? Satura'm...satura'm fins que rebenti.- vaig dir somrient.

El vaig agafar de la camisa i el vaig apropar a mi, li vaig donar un altre, d'aquells que sabia que el deixaven coifoi.

-T'agafo la paraula.-vaig dir, deixant-me portar per ella. Vaig agafar-la per la cintura i li vaig anar acariciant l'esquena per dins la samarreta, sense separar-me d'ella.
Vaig separar-me'n un moment per fer-li petons al coll, i llavors vaig tornar als seus llavis.

-Saps... em sap greu dir-ho, però diria que la gent es pensa que som una pel·lícula o alguna cosa per l'estil...-vaig dir rient. -Vaig acostar-m'hi a fer-li un altre petó, però aquest cop no vaig voler deixar-me portar. -Saps què? Que els donguin! -vaig dir posant-me a riure, xiuxiuejant a la seva orella.

Vaig donar-li un altre.

- Mmm...si vols podem anar a un altre lloc.- vaig dir donant-li un al coll.- Algun lloc més tranquil, conec una part dels jardins on no va ningú mai.- vaig passar les meus mans per el seu cabell i vaig fer que els nostres llavis es fregaren.

Em vaig mirar el passadis, hi havia poca gent, però encara hi havia.

- Que fem?- vaig dir donant-li un petit mos a l'orella.

-Mmm.. anem al jardí? -vaig demanar.-No és gaire còmode que la gent vaig mirant aquí com si siguéssim un quadre nou, no creus?

Vaig fer-li un petó curt i la vaig ajudar a aixecar-se.

-Em guies?

-Per suposat.- vaig dir.

Vaig agafar-lo de la mà i el vaig estirar cap a mi, donant-li un altre.

- Quan arribem pot ser et donare més...- vaig dir rient.

El vaig dur amb mi de cami al jardi, a aquell lloc que no coneixia ningú.

Vaig seguir-la, agafats de la mà, fins a aquell lloc tranquil del jardí.

-T'estimo...-vaig dir-li al posar-m'hi al costat.-T'ho havia dit mai?

Vam somriure els dos.

[tema tancat]