Intentant patinar

Vaig arribar al llac, amb una jaqueta impermeable i uns pantalons prou gruixuts com per no fer-me mal a l'hora de caure. Haviem quedat amb la Sam, i ella havia dit que portaria els patins per els dos.

Vaig apropar-me al gel del llac, i vaig intentar fer una mica de pressió amb el meu a on ja sabia que no hi havia prou aigua perquè em passés res si es trencava el gel. No va passar res. Em vaig girar per veure si venia i allà la vaig veure, un tros enllà carregada, i vaig anar a ajudar-la.

Vaig anar al llac carregada amb els patins, un els duia al coll penjats i els altres en la mà. Vaig arribar fent saltets.

- Thomas!!- vaig dir quant va arribar.- Preparat per a divertir-te?- vaig dir somrient. Li vaig allargar els seus patins.- Aquest són els teus supose que et vindran be.- vaig dir.- No val que em digues que no saps, perque jo tampoc soc molt bona.

-Val... doncs no caldrà que ho digui, perquè ja veuràs que una imatge val més que mil paraules.. - vaig dir-li, somrient, acostant-me a ella a fer-li un petó.

-Doncs... mmm.. - vaig fer amb els patins a les mans, examinant-los fent broma. Vaig assentar-me al terra i vaig intentar posar-me'ls. Al cap d'una poca estona, havent-hi paliat, vaig aconseguir que els dos estiguessin posats i cordats.

- Bé, suposo que van així..- vaig dir, posant-me a peu dret, mirant a la Sam, que es veia que ja al terra hi tenia més destresa.

Quan va acabar em va preguntar si estaven bé. No vaig poder reprimir un somriure.

- Veig que te ha costat.- vaig dir donant-li un bes.- Però si, estan ben posats.- vaig dir agafant-lo de la mà.- Va, ara bé lo més fàcil, entrar al llac.- em va mirar amb mala cara.- Et creus que deixare que caigues?

Vaig entrar jo primer i despres li vaig allargar la mà.

- Vinga.- vaig dir somrient.

-Vinga..! -vaig dir, armant-me de valor. Bé, només era un dir, ja que normalment m'agradava fer coses noves i no tenia cap problema a intentar-ho, però tot i així això de caure davant seu... Bé, tan era, ja està avisada de que no en se...

Vaig agafar-li la mà, i posant un peu sobre el glaç massa rapid vaig fer la primera patinada del dia, tot i que gràcies a que encara tenia un peu a terra ferma vaig poder aguantar-me sense fer-li una estrebada a la Sam. No vaig poder aguantar-me el riure. Vaig decidir-me a posar-hi l'altre, i aquest cop si que tot i anant més a poc a poc vaig poder aguantar-me dret i sense relliscar.

-Bé, doncs ja hi sóm!

No em vaig riure encara que estava a punt.

- Veus? Has pogut!- vaig dir sense soltar-li la mà.- Vols que te ensenye o patinem directament?- vaig somriure.- Val, val, no et soltare de la mà- li vaig donar un bes.- Si et caus no passa res, jo em vaig caure com unes 10 vegades la primera vegada que vaig patinar. Aixi que si et caus et promet que intentare no riure, val?

Vaig dur-lo un poc apartat de la vora, comprovant abans que el gel aguantara.

- Vas bé?

-Aviam.. si, diria que puc mantenir-me dret..- vaig dir, acostant-me a el lloc on estava ella, caminant cop podia, com un ànec o per l'estil.

-Mmm.. crec que si veig com patines jo ho podré innnn...!- vaig dir,mentre notava com m'estava tombant enrere, massa enrere. Vaig quedar-me amb una pose tota estranya, tot i que per poc no havia caigut. - deia que si veig com ho fas tu, jo pot ser que al veure com ho fas doncs me'n vagi sortint, es clar que puc trigar anys.. - vaig dir-li, encara escapant-se'm el riure.

Vaig veure com tenia ganes de riure, però que se les estava aguantant.

-Eh, per mi no et tallis, eh, pots riure tranquilament, que no m'ofendré pas..!

Vaig somriure.

- Val, me estic partint el cul.- vaig dir.- Faig una volta i després ho intentes tu.

Em vaig soltar de la seua mà i vaig patinar fins a una part de la vorera on hi havia un abre, vaig frenar en sec perque casi caia en un tros no molt gelat, però vaig poder disimular, però no vaig poder parar de riure. Despres vaig donar la volta i vaig tornar al seu costat.

- Que tal?- vaig dir rient.- Si, casi em caic.-vaig dir intentant parar de riure.

Bé, doncs en sabia, es notava qu hi tenia practica.

-Sincerament no se pas com t'ho fas.. Això de la volta aquesta que has fet per girar... -vaig dir, fent amb les mans el moviment com de girar- I això de caure... ho deus haver sapigut dissimular molt bé, perquè jo no he notat res!

Vaig disposar-me a moure'm, però va ser fer una passa i PLAM! De cul a terra. I vinga l'atac de riure.Vaig intentar aixecar-me un altre cop, i al cap de dos intents i una Sam que em mirava intentant aguantar-se el riure vaig aconseguir almenys, aguantar l'estabilitat.

- Mmm.. bé, ho veig bastant negre això de anar fins allà baix i tornar, sobretot el girar, però ..mmm.. faré el què podré, val?

Vaig intentar començar a agafar una mica d'embranzida. Una passa... una altre passa.. "uita, estic patinant!".. "val, això rellisca mooolt".. "Si, ja he agafat el truquillo!".. PAM!.."val, no, no l'he agafat". Vaig tornar a aixecar-me, aquest cop més habilment, i vaig mirar enrere per veure on estava la Sam. Estava CINC passes més enrere que jo. "UU", no serveixo per patinar..". Vaig voler tornar-ho a intentar, vaig començar a caminar endavant i al veure que aquell cop no queia vaig intentar girar-me, i per la meva sorpresa va ser més fàcil del que em pensava. Ara ja en direcció on m'esperava la Sam vaig començar a anar-hi, intentant lliscar per sobre el gel, però amb la mala sort de que quan ja estava a prop (després d'haver intentat no caure en el poc trosset que m'havia de moure) vaig caure degut a que no vaig poder frenar. Tan jo com la Sam vam caure al terra.

-O-oh... -vaig dir-li, posant-me a riure un altre cop.- Ho sento.. no volia fer-te caure, estàs bé? -vaig dir-li, ara ja sense riure.

- Estas bé?-vaig preguntar preocupada. Va assentir.- Si, jo estic bé.- vaig dir i aleshores vaig explotar i em vaig posar a riure sense parar.- Hahahahha, ho sent, però hahahhaha.- vaig dir intentant parar.

Vaig rodejar el seu coll amb els meus braços, recolçant la meua cara sobre el seu pit, respirant per a poder parar de riure.

- Ho has fet bé.- vaig dir.- No te enfades- li vaig donar un bes.- Perdò, lo de la risa, te havia promes que no riuria, es que no ho he pogut evitar.- li vaig donar un altre.- En pau?- em vaig alçar i el vaig ajudar a alçar-se. -Però ho has fet bastant bé, aixi que no et desanimes, vols que ho provem junts?

-Va.. provem-ho- vaig dir, intentant frenar el riure que encara em durava. M'estava ja parant, però el fet de que ella continués rient me'l feia tornar a enganxar.

"va, prou riure i prou tonteries, que encara tornaré a caure", vaig dir-me a mi mateix.

-Doncs aviam...-vaig dir, agafant-li la mà. -Com ho fem? Com et va millor a tu?

-Aixi.- vaig dir posant-me a patinar.- Has de seguir el meu ritme, val? Intentare no anar molt ràpid.

Varem començar a patinar, li costava, però poc a poc anava fent-ho millor i pareixia que ja no anara a caure.

- Veig que ja li has agafat el truc!- vaig dir somrient.

Vaig somriure al veure que no queia.

-Doncs tampoc és tant dificil...- vaig dir, anant de sobrat, tot i que en realitat estava desitjant no tornar a caure.

Vam anar tirant una estona més, i ja jo també notava que l'equilibri anava millorant, i que cada vegada m'era més dificil caure per aquella raó.

-Què, creus que avui ja podré patinar sense caure? - vaig demanar-li intentant no riure recordant la patacada d'abans. Notava que no començaria a patinar bé bé fins puuuf!, al cap de dies i dies de pràctica, però almenys ara veia que es podia anar millorant. -Que sàpigues que tots els mèrits són d'aquesta professora tan bona que estic tinguent, eh..!

- Aixi que els merits són de la professora?- vaig dir somrient.- Doncs gràcies, però crec que ets tu el que està fent que els teus peus patinen.-vaig dir. Aleshores vaig tindre una idea. El vaig soltar de la mà.- Provem una cosa?- vaig dir allunyant-me un poc d'ell.- Prova a vindre fins a mi.- vaig dir.- Tranquil si veig que caus te agafare. Bé, si vols provar-ho, si no vols no passa res.- vaig dir esperant.

-Va, si, ho provo. - vaig dir-li.

Ella es va començar a allunyar, i quan em va fer un senyal vaig començar a anar-hi. No era gaire lluny. Vaig començar a "patinar" cap a on estava. Tot i una relliscada del principi quan em començava a moure (tot i que sense caure) vaig poder arribar a on estava ella. Això si, havia anat a poc a poc perquè no gosava, ni tan sols sabia si podia anar-hi, de més ràpid.

-See, he pogut arribar! - vaig dir-li, abraçant-la i fent-li un petó curt. -I què, quina nota em posaria professora Williams?

- Mmmmm.... doncs et posaria un.. 8? Un notable alt està prou bé.- vaig dir fent un somriure.- O esperaves més nota? Encara que amb lo lent que anaves et podria haver adelantat una tortuga. Val, m'he passat. Perdo.- vaig dir amagant el somriure.- Millor anar lent i segur que ràpid i caure.- vaig dir abraçant-lo.- Vols tornar a provar, em pose més lluny ara?

Em vaig posar a riure quan em va dir que anava més lent que una tortuga.

-Així que una tortuga..-vaig dir-li, encara sense parar de riure. -Bé, val, probem-ho un altre cop, si vols. Prometo no anar tan lent. Paraula!

Vaig veure com es tornava a allunyar, i que es posava encara més lluny que l'altre vegada. A la que em va fer el senyal vaig començar a tirar-hi.

"dret-esquerre-dret-esquerre-dreeet segueixo dret-esquerre-dret-esquerre..."

Vaig arribar-hi sense haver caigut altre cop, i em semblava que havia anat una miqueta més ràpid, es clar que tampoc havia set superman...

- I ara? -vaig demanar-li amb un somriure tímid.

Quan va arribar el vaig aplaudir.

- Molt bé!- vaig dir abraçant-lo.- Ara si. Veus d'aci poc seras millor que la professora Williams.- vaig dir somrient.- Veus com no és tan dificil apendre a patinar?- vaig entrellaçar els seus dits amb els meus i em vaig apropar més a ell.- Mmm....feia dies que no es veiem.- vaig dir donant-li un bes.- Tirava de menys aquests moments amb tu.

-Si, de debò que ara m'ha sortit? - vaig dir-li, en el fons content de veure que no era tant dificil un cop practicaves una mica. Vaig acostar-me a ella, i em va abraçar, dient-me que trovaba que ens veiem massa poc.

-I jo, jo també ho trobava a faltar... i molt. -vaig dir-li un petó. -Ultimament esperem massa a passar moments junts..

- Deuriem de fer coses com aquestes més vegades.- vaig dir.- Maleïts examens, ells tenen la culpa de tot.- vaig dir rient.- Em de fer moltes coses.- vaig dir pensant.- I tenim tant poc de temps.- no em podia estar queta aixi que em vaig posar a patinar.- A que no m'agafes?- vaig dir rient.

-Bé, no només els examens... els deures i les classes en general en ténen la culpa... Es clar que no m'estic pas queixant de que en tinguem, que per això estem aqui, però han d'entendre que també necessitem temps per nosaltres.. i per compartir-lo...

Llavors em va reptar a que no l'atraparia.

-Que no t'atraparé? Ja ho veurem això..! -vaig dir-li, intentant patinar més rapid que abans, tot i que no vaig aconseguir els resultats que volia. Bé, fins al cap d poc, que vaig veure com podia augmentar la velocitat. Ho vaig intentar, però tot i així no la podia atrapar. Per això vaig intentar de, encontes de perseguir-la, tallar-li el pas. Vaig avançar cap a un lloc clau cap a on estava anant, i m'hi vaig parar quan ella ja estava a prop. Al veure que així la tenia més a prop, vaig tornar a patinar cap a ella, però en un moment es va girar i em va deixar allà, amb els braços oberts i ella habent-se escapat.

- Tuu! no se m'escapis!

Tot i això, vaig continuar anant darrere d'ella, intentant atrapar-la. Es notava que m'estava deixant peixet...

Em vaig parar i em vaig girar a vore on estava i en aquella milesima de segon, xD, em va atrapar.

- Has tingut sort.- vaig dir.- Perque me parat, que si no no me atrapes.- vaig dir entre els seus braços.- Em soltaras algun dia?- vaig dir rient.- O haure de quedar-me aci atrapada amb tu? Mmm... encara que no em desagrada la idea. Oh cavaller, tinc compasio d'aquesta pobra dama.

-Doncs si no et fa res aquest cavaller et vol tenir entre els seus braços per sempre... per sempre més. No et vol deixar, i no et deixarà. -Vaig dir-li, buscant amb els meus llavis els seus. Vaig fer-li un petó amb ganes, com el que feia dies que estava desitjant. Vaig agafar-li la mà, obrint així la "presó" on estava tancada, i amb una mica d'embranzida vaig aconseguir que fes una volta, típica de les películes. Sincerament, no sabia pas com havia pogut sortir, però bé, la màgia existeix..

-Vostè, dama del regne de Hogwarts i els voltants, no podria pas acceptar les disculpes d'un humil cavaller per haver-la deixat tancada?

- Oh humil cavaller, jo accepte les teues disculpes.- vaig dir.- I no me importaria tornar a estar tancada entre els vostres braços.- vaig dir donant-li un bes. Em vaig apropar més a ell, si això era possible.- Que accepta voste entre els seus braços a aquesta dama?- vaig dir somrient.

-Deleitós estic per poder servir-la i complaer-la, dama encisadora.-vaig dir-li, passant-li la ma per la galta suaument, acariciant-li aquella pell tant suau. - No puc dir sinó que accepto sincerament de poder-la envolcallar entre els meus braços a la més presciosa dama del comtat.. -Vaig dir-li, apropant els meus llavis al seu coll, fent-li petons.

-Espero que no es penedeixi de la decisió que acaba de pendre, Mrs. Williams...