Intentant relaxar-me...

Havia dormit molt malament aquella nit, i no sabia ben bé perquè.

Vaig anar al Gran Saló a fer un moss i després d'esmorzar vaig dirigir-me cap als jardins. Vaig dirigir els meus passos cap al meu arbre preferit. Amb un cop de vareta vaig fer aparèixer una petita manta que vaig posar al terra i m'hi vaig asseure a sobre, no volia tacar-me l'uniforme. Amb un altre cop de vareta vaig fer aparèixer el llibre que estava llegint.

Vaig buscar el punt on m'havia quedat, viag obrir el llibre i em vaig posar a llegir. M'agradava estar allà asseguda. Sempre i quan no aparegués ningú a amargar-me el dia... u.U'

Vaig sortir del Gran saló, menjant encara un panellet. m'havia arribat una carta dels pares, on em deien que estaven orgullosos de mi, i tot el rollo de sempre. l'anava llegint caminant pel jardí, sense mirar per on anava quan vaig entrebancar-me amb alguna cosa i vaig caure.

Vaig possar-me de peu i vaig mirar qui era la causa de la meva entrebancada. Perfecte, una serp verinosa.

-Hola?- vaig fer, esperant la seva reacció.

"Tranquilitza't Urs, és tan sols una nena"

M'havia tallat la meva lectura...coi de nena ¬¬'

Me la vaig mirar de dalt a baix. Gryff, ecs! Perquè sempre havien de venir a topar amb mi, aquesta púrria?

- Hola - Vaig contestar-li amb despreci- Apa, ja estàs contenta perquè t'hagi contestat? - vaig fer cara de fàstig - Ara ja pots fugir de la meva vista i desaparèixer. M'és igual on vagis, peró perde't. VA!

Vaig mirar a la nena, esperant que em fes cas.

Vaig alçar una cella.

-Tant fàstic et faig?, Priceseta?- vaig fer.- Només passejava, el jardí es de tots. I no em miris amb aquesta cara, que soc un èsser humà, no un cuc.

Vaig mirar a la noia. No savia qui era ni res. Però la seva cara de fàstic per mi era un complit. No li queia bé... Millor, em sentiria malament si li caiiés bé a una serp.

- No ho pots arribar a imaginar, nena asquerosa. I per a tu, Reina. Mostra'm el respecte que em mereixo.- vaig enretirarme el cabell de la cara i vaig tornar a dirigir-me cap a ella- I ja sé que el jardí és de tots, per desgràcia. T'he donat la oportunitat de marxar sense prendre mal, no t'ho tornaré a repetir.

Vaig aixecar el braç en direcció oposada al castell

- Fuig, asquerosa Sang-de-Fang. - I vaig aclucar els ulls fins al punt que es van formar dos línies quasi tancades.

Sang de fang... aquelles paraules em van ressonar per el cap. Creia que les havia escoltat a algú... Sang de fang... Sang de fang...

L'Allie i l'Agatha m'havien dit que era un insult per als fills de muggles. Un insult, una cosa molt lletga de dir.

-Respecte? RESPECTE?!!- vaig dir, enfadada.- Jo no li tinc respecte a serps indesitjables! Ja pots somiar si vols que et digui Reina. Tu ets una SERP!!! Tens cap problema en que els meus pares siguin muggles??? Eh?? Ah, i a mi, ningú a no ser que siguin amics meus em manen!!! no tens cap dret a fer-me fora!

Vaig mirar-me com aquella petita puça m'escridassava. Bé, ja n'havia tingut prou. Hora de passar a l'acció.

- Jo a tu et dic com a mi em surti dels nassos, mocosa. I sí, tinc problema que els teus pares siguin muggles, la gent com tu em fa fàstig. I tu a mi no em crides i et quedes tant ample. Així que prepara't.

I dit i fet, vaig brandar la vareta davant seu i amb un Levicorpus! vaig fer que quedés penjada pel peu.

- Què, ja no tens ganes de cridar, eh, ara? - Vaig fer una rialla mofant-m'hi- Què vols que et faci ara? Faig que t'ofeguis al llac? O vols triar?

Em vaig quedar de pedra uns moments. No m'esperava aquell atac. de cap per avall vaig quedar una estona en silenci, intentant entendre que havia passat. Vaig tenir una mica de por quan va dir lo del llac, ja que no savia nedar, però de cop vaig començar a riure.

-¿Saps que es molt divertit veure el castell a l'inrevés?- vaig riure- I a tu encara se't veu més lletga que abans. Jo seré una mocosa fastigosa per a tu, pero em jugo el que vulguis que tinc més persones que m'estimen i em valoren que no tu.- vaig continuar riguent.

-Potser si que en tens més persones que t'estimen, però a mi no em serveixen de res, els sentiments. A més a més, l'amor, a la tomba, no et servirà de res, cuc fastigós!

Vaig fer un cop de vareta i vaig fer que s'enlairés més amunt.

- Si tant t'agrada la vista des d'aquí dalt, contempla-la, que t'hi quedaràs estona penjada. No et portaré al llac, perquè he pensat que no té sentit que t'ofeguis- Vaig mirar-me-la - De moment.

I vaig tornar cap a l'arbre, a continuar llegint.

Estava passejant pel jardí quan vaig veure la meva cosina. Li tenia el radar posat, ja. Aleshores una nena es va entrebancar amb ella. hÒstia la Wendy! O.O Vaig arrencar a córrer cap allà, sabent que no en sortiria res de bo i, evidentment, l'Ursula la va deixar penjada de cap per avall. En fi, no li estava fent mal, no calien solucions desesperades.

- A veure com t'hoexplico, nena estúpida - vaig cridar, anant per darrere-. DEIXA DE FICAR-TE AMB LA GENT! I MENYS AMB LA WENDY! Ja sé que el sol fet que se t'acosti un fill de muggle et fa repelús, però serà millor que t'hi vagis acostumant.

Vaig alçar la vareta.

- Liberacorpus! - la Wendy va caure, però vaig aguantar el seu cos al final, perquè no es fes mal.

Em vaig girar cap a l'Ursula.

- Fica't amb gent del teu tamany, cosineta. No té res d'impressionant que llancis una maledicció a una alumna de primer. ¬¬

Va arribar la meva "cosineta". Semblava que aquell dia no era el dia per a llegir. Vaig fer un sospir i vaig veure com la lliberava del meu encanteri i anava a agafar-la perquè no xoqués amb el terra. Error fatal.

- Mira que bé, ho faré ara mateix. - I apuntant cap a les dues vaig llançar-los un altre Levicorpus fent que amb l'impacte del malefici l'Agatha perdés la vareta. Aquest cop estaven les dues penjades del peu. I l'Agatha no anava armada.

- Si em poso amb dues millor que amb una, no co-si-ne-ta?- Vaig fer un altre moviment de vareta i vaig fer aparèixer dos mocadors que es van lligar a la boca de les dues noies, fent que no poguessin parlar.

-Bé, ara si em disculpeu, vaig a tornar a posar-me a llegir, i no vull cap altra distracció. Queda clar?

I vaig tornar-me'n cap al meu lloc, a llegir.

Ha! Molt bé, ens havia deixat penjades a les dues... aig mirar de deslligar-me els mocador de la boca, però un encanteri no ho permetia. En fi, podia tocar els collons emmordassada i fins i tot penjada de cap per avall. Era la meva especialitat. Veuràs tu com avui no llegeixes.

Vaig rebuscar a les butxaques de la tùnica i en vaig treure una capsa de petards de marca BBB. En vaig agafar un i li vaig llançar amb punteria a l'Ursula. Va caure sobre el llibre que tenia a les mans. Només va trigar unes d'ecimes de segon a explotar. El llibre es va cremar per complet, aixi com part de la seva faldilla. La seva cara havia quedat plena de socarrim i m'imaginava que sota la capa de sofre no devia tenir-hi celles.

Ha! Em vaig partir de riure, tot i que emmordassada.

Vaig començar a preparar un altre petard. Si me'ls volia treure de les mans, m'hauria de baixar, ja que ella no arribava on era jo.

BUM! La molt puta duia petards a les butxaques de la tunica...Vaig aixecar-me tot i socarrimada. Vaig brandar la vareta i vaig exclamar accio petards! en direcció a les mans de l'Agatha i els petards van volar cap a mi.

- I ara que, tros de Puta?- Vaig apuntar-les una altra vegada i vaig cridar Religo! i una corda va sortir en direcció a les dues noies que estaven penjades del peu, les va lligar completament per tot el cos només deixant el cap al descobert amb el mocador encara tapant-los-hi les boques.

Vaig girar-me, satisfeta, faig dir Reparo! al llibre i a la faldilla i vaig tornar a asseure'm. De les celles ja me n'ocuparia en un altre moment.

Ala... en fi, hauria d'esperar que arribés algú. tres quartes parts de l'escola estarien de part meva...

En fi, no s'estava tan malament... almenys se'm posarien les cames morenes. Vaig aixecar el torsa, perquè no em pugés la sang al cap.

Estava dibuixant plantetes pel jardí, quan vaig sentir un petard. Em vaig girar, sobressaltada i vaig veure, de lluny, l'escena de l'Agatha i la seva cosina. Aix. Vaig fer un sospir, em vaig guardar les coses i vaig anar cap allà. L'Agatha era la que tenia la fama de guai i de maxaca-Slytherin, però es ficava en tal quantitat de probeles, que al final la que li havia d'anar a treure les castanyes del foc era jo.

- Hola, noies. Veig que us esteu distraient... Liberacorpus - l'Agatha i la Wendy van caure.

No em vaig preocupar de parar-les, sabia que l'Agatha era molt àgil.

- No sé com ha començat la cosa ni sé qui té raó. Perquè no marxem d'aquí, Agatha i Wendy, i deixem descansar la Black tranquil·lament?

Sabia que probablement la culpable d'allò era la Ursula, però no en tenia proves, i com a bona Hufflepuff, havia de ser justa.

Vaig veure com s'acostava l'odiosa Gray. Bé, ja hi érem tots, ara què, una festa de pijames?

- Ai, hola Gray, que tal estàs? Encara no t'havia vist. Que tal l'estiu? ^^ (¬¬')

Segur que no deia res a els professors, de fet, no en tenia cap prova, tot i que si la petita Gryff obria la boca...en fi.

- Veig que continues fent-te càrrec dels animals com la meva cosina, no Gray?

Per fi a terra! vaig tumbar-me a terra una mica, ja que estava marejada.

-Quin mareig!- vaig dir.- Moola^^!!

Arrrgghhh!! No em podia creure com es feia la bona amb els monitors, la molt zorra!! Janava a recuperar la vareta i a fer-ne alguna quan la georgia em va advertir amb la mirada. Si començava jo, no podria fer res per ajudar-me. Bé, poder podria, però no seria "correcte", segons ella. Em vaig desar la vareta a la túnica, de mala gana, matant a me cosina amb la mirada.

"Y ve al capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
Y allá a su frente... la zorra de su prima." ¬¬