Intentant fer alguna cosa útil

No em va costar gaire trobar el lloc del que m'havia parlat la Sam, perquè les lletres vermelles sobre la neu es veien des de lluny. No hi havia ningú, però, per allà a prop. Era de nit, i feiea fred, i la gent devia ser a casa seva, amb la llar de foc. Tenia els ulls vidriosos, però m'hi vaig acostar...


Vaig notar que un calfred em recorria l'espinada. Hi havia una mica de llum al carrer, però no suficient com per examinar l'escena bé.

- Lumos - vaig dir amb un fil de veu.

M'hi vaig acostar, per buscar alguna pista... una petjada, un cabell... alguna cosa que li hagués pogut caure a l'assassí si la Cass havia arribat a forcejar amb ell en algun moment abans de...

No hi havia res. Havia estat nevant i la neu havia esvaït les possibles petjades que s'hi podien haver trobat. Em van venir ganes de plorar, o de vomitar, no sabia ben bé què tenia. Em vaig deixar caure a terra, morta de fred, ja que havia sortit corrents i no havia agafat guants ni bufanda ni res que abrigués, i em vaig posar a tremolar sota la túnica, hipnotitzada per les lletres escrites amb sang. Podia ser que seguís allà? Podia però dubtava que matés algú altre al mateix lloc quan ja havia deixat el missatge que volia. Segurament havia desaparegut perquè no el trobessin a l'escena del crim. Ara m'hi trobarien a mi.

Algú havia avisat als aurors, o a la coselleria? L'Aberforth no tenia pastilles i segur que no ho havia fet. Dubtava que els tres que havien trobat la Cass tinguessin res més al cap. Estaria bé, que una alumna avisés al conseller? Potser era molt inapropiat enviar-li un patronus jo mateixa. M'estava quedant calada i se m'estaven a dormint els peus. però no volia marxar. em volia quedar allà, congelada, pensant amb tranquil·litat, al castell hi hauria massa rebombori.

-Expecto Patronum - vaig dir, i de la vareta en va sortir una pantera platejada, tot i que més aviat diluïda, perquè no tenia gaire força- Han assassinat un altre alumne a Hogsmeade, Cassey Carlile. Ja han dut el seu cos a Hogwarts, és a l'infermeria. A l'escena del crim hi han deixat un missatge escrit amb sang.

- Ves a buscar algun professor - li vaig dir a la pantera, que va marxar cap al castell.

Jo em vaig arrapar a la túnica i em vaig quedar quieta, rumiant.

Havia sentit la notícia de la mort de la Cassey Carlyle... Vaig córrer cap a fora, cap a Hogsmeade. Segur que era allà, la Black. Si no era allà, seria a la infermeria.

Al cap de cinc minuts ja era allà. Vaig arribar al lloc on havia assassinat la noia; hi havia unes lletres, mig borroses, a la neu, escrites amb sang. Al costat hi havia la Black, a terra, tremolant...

- Black...! - vaig córrer fins a ella i la vaig abraçar.

Estava congelada. Tremolava de fred i semblava mig inconscient; vaig fer aparèixer una manta i la vaig tapar, intentant evitar la hipotèrmia.

Al principi no vaig ni notar què passava. Només que de cop i volta hi havia més calor, i m'hi vaig refugiar. Algú m'havia dit "Black". Havia de ser el Fortin, ningú més em deia així.

- Per què no te'n tornes a la teva residència? Hauríeu d'estar celebrant-ho, no? - vaig dir amb veu rovellada.

Ni tan sols me'l vaig mirar. No tenia clar si volia que es quedés o que marxés. En aquell moment el tornava a odiar, pel que era, pel que representava. Una part de mi em va dir que allò estava bé. L'altra, em va recordar que probablement m'estava salvant de morir congelada.

- Mira, potser sóc Slytherin, però NINGÚ excepte aquest malparit mereix morir - vaig obligar-la a aixecar-se, fent força.

No em costava gaire; era més alt i tenia molta més força, i encara que s'hi resistís me l'enduria a Hogwarts.

- Au, va, Black... - vaig carregar-la en braços -. Que vols morir congelada?

- Deixa'm anar!! - vaig cridar, intentant alliberar-me sense èxit-. Prefereixo morir-me congelada que no haver-li de donar les gràcies a un dels vostres!!

Potser em deia la veritat. Petser ell no era com la majoria dels Slytherins. Potser ell també volia el Rodlel mort. Potser. Però jo no m'ho creia. No m'ho volia creure, o se'm desmoronaria tot. M'havia d'aferrar a alguna cosa, en aquells moments, i l'odi semblava ser l'únic que em mantenia amb forces per no ser una nena trista i espantada.

Vaig deixar anar una coça i vaig aprofitar que gairebé va perdre l'equilibri per alliberar-me- Li vaig llançar la manta.

- Ja et vaig dir que no et necessito per res. Per res!! - Vaig cridar perquè no se'm passés el cabreig. Sabia que quan deixés d'estar enfadada apareixeria la por.

Vaig deixar-la a terra, cansat de sentir-la.

- Doncs queda't! Mor congelada! - vaig cridar -. I converteix-te en fantasma, i mira amb desconsol com la vida segueix sense tu, com els teus amics t'obliden...!

Vaig allunyar-me'n uns metres.

- Ja no tens a què aferrar-te, oi? - vaig mirar-la, als ulls -. Sento haver ensorrat la teva muralla...

Vaig girar-me, mirant cap al castell. Seria millor que tornés, encara que no ho volia...

S'havia cabrejat. Vale, millor. No volia veure-li la compassió als ulls mai més, mai més. Preferia mil vegades l'odi. Almenys no em feia sentir feble. Però tenia raó, no podia quedar-me allà congelant-me. Però que em partís un raig si lo donava la satisfacció de salvar-me ell.

Vaig començar a caminar a grans gambades en direcció al castell, apartant-lo del mig quan vaig passar pel seu costat.

"Genial... Només faltava això.", vaig dir-me quan em va clavar una empenta i em va apartar del camí. Sabia que ara es passaria uns dies emprenyada, passant de mi i clavant crits a tothom, però així era ella. Quin remei...

Vaig començar a caminar, cap al castell, després de fer una última mirada, de cua d'ull, a l'escrit vermell de la neu.

[TEMA TANCAT?]