Intentant solucionar errors

Vaig sortir corrents del castell quan començava a fosquejar. Si, ja se que li havia dit a la Sam que hi aniriem juntes l'endemà, però volia intentar solucionar-ho ara. Vaig estar corrent bastanta estona, fins que per fi vaig veure a la llunyania la silueta del llo on em dirigia.

Les botigues començaven a tancar, per la qual cosa baig haver d'accelerar el ritme, tot i que estava fent un sobreesforç.

"No, no, he d'arribar abans que acabin de tancar...", vaig pensar amb totes les meves forces, desitjant-ho de debò. Sembla que no va funcionar. Va ser apropar-me a la porta del cruse per veure que es tancava la porta i passaven la clau.

-No, no, siusplau, obriu un moment...! -vaig dir, picant amb les mans la porta perquè em sentissin.

Quant vaig acabar de tancar la porta i estava a punt de pujar a la meua habitació vaig sentir que algú tocava a la porta amb força.

- Esta tancant!- vaig cridar.

Però la persona va continuar cridant amb força. Em vaig dirigir a la porta, pot ser pasava alguna cosa o necesitaven ajuda. Al obrir la porta, però vaig trobar a Maggie.

- Maggie, que ocurreix alguna cosa?- vaig preguntar preocupat.

Va costar que m'obrissin, però al final la porta va començar a grinyolar degut a que algú la estirava lleugerament de dins. Era ell.

-Perdona que et molesti... -vaig dir-li, abaixant la mirada. -Però es que em sap greu el que ha passat... bé, el cas és que no se què m'ha passat a mi... -vaig continuar, amb la mirada abaixada. -Bé, el cas és que et volia fer una pregunta... -vaig respirar fondo.- Segueix en peu allò d'anar a prendre un cafè..?

- No, no molestes, passa.- vaig deixar que passe i quan va tancar vaig tornar a tancar la porta.- Emm...si clar, si vols si.- vaig dir un poc sorpres, havia vingut sols per això?- Un café o ha donar una volta el que tu vuigues.- vaig dir somrient.

La felicitat em va plenar, vaig vore que no encara estava mirant terra.

- Ei. - vaig dir alçant-li la barbeta.- Ocorreix alguna cosa?- aleshores em vaig donar compte de que pot ser no havia vingut solament a preguntar lo del café.

-Bé..-vaig dir, sense poder treure la meva mirada d'ell. -He vingut també a demanar-te perdó per haber sigut tan... tan... bé, tan imbècil. I a la vegada gràcies per la caixa de bombons i per tota la tarda en general. Però bé, la raó principal era la de bé, demanar-te si seguia en peu la proposta. -vaig dir-li, amb un somriure tímid, tornant a abaixar la mirada instintivament.

- La proposta seguira en peu sempre que vuigues.- vaig dir somrient.- I no te has comportat com una imbècil.- vaig dir.- Et regalare bombons sempre que vuiga, aixi que no fa falta que em dones les gràcies. I espere que no siga la unica tarda que passem genial.- vaig agafar-la de la mà i la vaig obligar a entrar a la trastenda i que es sentes en una cadira.- Ara te invitare a algo de sopar, perque si estas aci vol dir que no has sopat i no arribaras, que prefereixes... un entrepa de truita de creïlles o un d’espinacs?

No vaig poder evitar somriure, i vaig assentar-me a la cadira perquè fins que no ho vaig fer no va deixar d'insistir.

-Doncs... de patates mateix.. o bé, el que et porti menys feina. -vaig dir, aixecant-me de la cadira. -Però deixem ajudar-te, val? Aviam.. digues, què cal que fagi?

-Doncs.- vaig vore la taula i vaig vore que hi havien bastant pergamins.- Si vols podries anar llevant els pergamins, deixar-los en aquell sofá i posar la taula.- vaig entrar a la cuina i vaig apuntar amb la vareta a les creïlles i aquestes varen començar a pelar-se i a tallar-se a trossets.

Quant la truita va estar acabada, vaig repartir-la en dos plats.

- Espere que estiga bona.- vaig dir somrient.

Vaig treure els pregamins deixant-los apilats sobre el sofà. Seguidament vaig buscar unes estovalles i dos plats, dos gots, i els coberts necessaris. Finalment va sortir de la cuina amb la truita, i la va repartir en els dos plats. Vaig assentar-me en una cadira, la que em quedava al davant, i llavors ell es va també assentar.

-Bon profit..!- vaig dir-li. -Té molt bona pinta.. I és estrany que un noi sàpiga cuinar tan bé..-vaig dir, somrient.

Vaig tallar-ne un primer trosset, el vaig punxar amb la forquilla i el vaig portar a la boca.

-Mmm.. crema una mica -vaig dir rient - però està boníssima...

- Que ho dubtaves?- vaig dir mentres tallava la truita.- Desde xicotet m'agrada cuinar, se cuinar més coses a part de truita.- vaig dir somrient.- Algun dia deuries de provar els meus macarrons.

Varem començar a menjar.

- I bé contam algo sobre tu.- vaig dir.- Bé, qualsevols cosa, si vols clar.

-Doncs aviam quan me'ls deixes provar -vaig dir-li somrient.

Vaig agafar un altre tall de truita, aprofitant que ja s'havia refredat una mica i no cremava tant.

-Bé, doncs què et puc explicar? Em dic Maggie Prewet .-vaig començar.- Estic fent el sisè curs a Hogwarts... No vaig saber res del món màgic fins als 11 anys al rebre la carta i...mmm... no ho se, què vols saber?-vaig dir somrient.

- Doncs quan vuigues.- vaig dir somrient.

Vaig agafar un altre tros de truita.

- Doncs....color favorit?- vaig preguntar dubtos- Mmm...jugues a quidditch? Ho sent si paresc un cotila. Si no vols, contar-me res, me ho pots dir.- vaig dir agafant un altre tros.

-No, no et preocupis.. si en el fons tinc ganes de tornar-te l'interrogatori..-vaig dir-li, fent un somriure entremeliat. -I bé, doncs el color que més m'agrada i suposo que també em representa és el blanc... però bé, el vermell tampoc fa mai lleig. I... si, jugo a Quidditch, a la posició de caçadora. I com per variar, aquest any hi torna a haver un equip boníssim.. tan les encistelladores com el porter com les batejadores són les millors de Hogwarts. Tot i que esclar, venint de la residència que vénen... -vaig dir-li, picant l'ullet. -Perquè tu... vens de Gryffindor, no? -vaig dir-li, preguntant-me si hauria trencat la tradició familiar dels Weasley d'anar a la casa dels lleons.

Vaig agafar un altre tros de truita, petitó, perquè no volia que s'acabés gaire rapid.

- Si, soc gryffi, bé o era...bé sempre ho sere.- vaig dir.- Per ara ningú ha trencat la tradició familiar, tots el Weasley hem anat a la mateixa residencia. El dia de la tria, el barret em va dir que tenia la teoria de que te que vore amb el cabell o no se que cosa per l’estil.- vaig dir agafant un tros de truita.- Aixi que caçadora... jo vaig jugar un any com a caçador, però despres em vaig decantar per encistellador... va més per mi.- vaig dir somrient.- Ja esteu guanyant la copa... no vuic tindre que tornar a ajudar-vos.- vaig dir rient.

Vaig somriure amb lo del color del cabell.

-Estigues tranquil, que crec que podem assegurar la copa.. -vaig dir-li, agafant un altre tros de truita. - I perquè no et passes un dia a veure un partit? No crec que estigui prohibit, no?

-I va, tremola, que ara comença el meu interrogatori..! Aviam... Com et definiries a tu mateix? El teu color preferit? Has sapigut des de sempre que volies treballar a la botiga? -vaig demanar-li sense deixar-li temps per respondre-les una a una. -Va, que quan acabis aquestes n'hi haurà unes quantes més.-vaig acabar dient, somrient i apoiada amb els dos colzes i avantbraços a la taula, mirant-lo fixament.

Em vaig quedar mirant la Maggie.

- Doncs... la primera és difícil, la deixe per al final.- vaig dir.- Doncs el meu color favorit.... diria que el taronja tot i que també m’agrada bastant el roig, un color amb força. Doncs lo de la botiga, desde menut venia aci a ajudar al meu avi i sempre me ha agradat això de les bromes i muntar merder, ho duc en la sang.- vaig dir somrient.- Aixi que tenia clar que quant acabara els estudis vindria aci a ajudar a les noves generacions.- vaig veure que ja se havia acabat l’aigua i vaig omplir els gots de nou.

Si, el vermell feia per ell.

Vaig esperar a que tornés amb l'aigua.

-Saps que encara no m'has respos la primera pregunta, oi? -vaig dir-li somrient. -Però bé, si no saps com respondre cap problema, ja en tinc d'altres per fer-te. Aviam... Menjar preferit? -em va venir per riure jo sola al veure que tot i que tenia molta curiositat a saber d'ell, no en tenia ni idea sobre cop formular les preguntes.- I... l'esport preferit? I no s'hi val el Quidditch, eh..!

- Doncs....menjar favorit, eixa és complicada, però supose que la pasta, m'agrada prou i és facil de fer.- vaig dir.- Encara que també m'agrada l'arros al forn....mmm acabat de fer. I a vore, l'esport...doncs dius que quidditch no val? Doncs esgrima... algunes vegades practique encara que mai he fet classe, i també correr. I la primera pregunta...doncs no se com contestar-la, no em se definir. Tu com em definiries?- vaig dir mirant-la als ulls.

-Esgrima... no hi havia pensat, veus..-vaig dir-li amb un somriure. -No hauria pensat mai que t'agradés. Però ara que ho dius.. si, ja t'hi veig.

Llavors em va demanar com el definiria. Mirant-me als ulls. Oh, no, el meu punt feble..

-Bé, doncs..-vaig dir neguitosa, abaixant la mirada un moment. M'ho semblava a mi o m'havien pujat els colors? Millor no pensar-hi...- Aviam.. Si m'equivoco m'ho dius, eh. Doncs et definiria com a un noi d'allò més simpàtic, esportista, bon noi, educat, que sap cuinar molt bé, treballador... Físicament ets pèl-roig...-"si, en serio..?"- ulls certament bonics...- guapíssim...- mm.. no ho se, ets quasi com el noi perfecte, no? -vaig dir somrient. "apa, ja està dit. Alea iacta est...".

Vaig somriure.

- El noi perfecte?- vaig dir mirant-la.- No, no crec que ho siga....-la vaig mirar fixament.- Tu si que ets la noia perfecta.- vaig dir fent un somriure, vaig vore que es posava roja.

Com no deia res vaig agafar un trosset de truita, no m'agradava tant de silenci.

- I tu..- vaig dir trencant el silenci.- Quins esports te agraden, a part de quidditch?

No vaig poder evitar-ho, i tot i fer com si no hagués sentit res i negant-ho amb el cap, com per variar em van puja els colors. Se'n devia haver adonat, i sort que va treure tema de conversa.

-Doncs... Bé, sóc una aficionada als típics esports muggles... però és ben normal, vinguent d'on vinc. -vaig dir arronsant les espatlles.- Sobretot m'agrada el futbol, tot i que no en tinc ni idea, de jugar-hi, però mirant-ne els partits m'ho passo bé...i llavors també m'agrada jugar al beisbol. I aquest si que més jugar-hi que no pas cap altre cosa...

Vaig agafar un altre tros de truita, petitó.

-I a tu, què t'interessa? Vull dir, quan obres per exemple un diari, en què et fixes més? En la política, en l'economía, o directament te'n vas als acudits del final? -vaig demanar, intentant esbrinar més tot i que les preguntes semblessin tonteries.

- Mmm... doncs nose. Depen del moment i depen de si el diari és muggle o no.- vaig dir.- Però supose que tot, no tinc cap preferencia.

Vaig agafar el ultim trosset de truita.

- I tu? Moda, esports, politica?- vaig preguntar.

-Mmm... doncs per començar de política no m'hi entenc gens, amb la moda no comparteixo els gustos amb aquestes grans celebrities... però bé, podriem dir que faig una llegida ràpida per cada secció i almenys així se una mica a quin món vivim...-vaig dir, somrient.-Però bé, en els esports mai està de més saber què ha fet un equip i què ha fet l'altre.. i així a vegades agafes idees noves per quan has de jugar tu.


Vaig omplir-me el got amb aigua i en vaig fer un glop.

-I per cert... treballes sempre a Zonko's?-vaig demanar-li. -No se per què em sonava que tota la família Weasley treballava a Bromes dels bruixots bessons...

- Mmm... a vore com te ho explique (Off: si, a vore xd)- vaig dir deixant els coberts.- Quan els meu avi i el seu germà varen crear BBB, tenien en la ment comprar també Zonko’s però no ho varen fer. Al cap d’uns anys despres de la guerra, el meu avi va decidir comprar-lo sobretot en memoria del seu germà i de lo que representava, a més despres de la guerra estava abandonant i ningú el volia, estrany no? És zonko’s. Bé, doncs...el va comprar i el va reformar i ara també és seu.- vaig dir.- BBB és meu, perque en el fons soc jo qui duu el negoci, i en Zonko’s, bé també soc jo qui encomana tot, aixi que també es com si ho duguera jo. Encara que continua al seu nom. No se si me explicat bé. El meu avi encara pulula per aci, per això no es estrany vore’l aci o alli.- vaig dir.- Jo de normal estic en BBB però el meu avi necesitava ajuda i he vingut.- esperava haver-me explicat amb claretat.

off: molt ben explicat

on:

Vaig escoltar-me'l, interessada.

-Així que si algun dia et vull venir a trobar... hauré de passar-me per les dues botigues, no?-vaig dir somrient timidament. -Però deu ni dó, això de portar dues botigues a la vegada... et deu portar molta feina...