Intentant solucionar errors

-Nah, tinc ajudants. Doncs… si, seria una feinada… mira si això quan vuigues vindre me avises.- vaig dir pensant.- Amb un mussol o amb el que vuigues.- vaig vore que ella també havia acabat.- Ara et dure el postre.

Vaig anar a la cuina i vaig tornar amb uns flans i algo de xocolata.

- Si no te agrada crec que tinc algo més de fruita o iogurs.

-Gràcies -vaig dir, agafant un flam. -I no et preocupis, que això m'agrada.. té una bona pinta! -vaig fer, somrient llaminerament.-Ni que m'haguéssis encertat els gustos, tu... A més, no t'ho han dit mai que amb una mica de xocolata et guanyes a qualsevol noia?-vaig acostar-me el flam i el vaig olorar lleugeramen (mira tu, una de les manies que tinc...)-Mmmm... fa molt bona olor.. De debò, en contes de vendre bromes hauries d'obrir un restaurant..!

- Aixi que xocolata? Doncs ho tindre em compte.- vaig dir somrient.- Obrir un restaurant? No ho havia plantejat mai. Però tampoc soc tant bo cuiner, se fer poques coses, però gràcies per el complit.- em vaig imaginar a mi amb un davantal i rodejat de fogons.- Crec que em quede amb les bromes. És més divertit.

-Si... potser millor que et quedis amb les bromes. Fan més per tu.-vaig acabar-li dient somrient.-No em se imaginar-te amb el gorret i el davantal, tancat dins d'una cuina tot el dia... - es clar que tampoc és que el conegués molt, però per el que havia pogut veure era així..- Et veig més atenent a la gent, de cara el públic. I sí, potser si que estic influenciada tenint en compte que és així com té conegut.

- Però bé, si algun dia necesites flans.- o qualsevol altra cosa, vaig pensar.- Em tens aci.- vaig acabar-me el ultim tros.- I bé...per a quan aquell café?

-Molt bé, m'ho apunto...Però això si, t'aviso que amb lo bons que estan te'n cansaras de tan veure'm venir..! - vaig dir somrient. -I del tema de fer el cafè... doncs quan tu vulguis -vaig dir, fent un somriure encara més ampli al veure que o volia quedar molt bé o que tampoc li havia caigut tan malament.

- Per mi no hi ha cap problema, pots vindre sempre que vuigues.- vaig dir somrient.- No, quant vuigues tu, a mi em dona igual el dia. Quan a tu et vinga millor.- em vaig esperar a que acabara per a replegar els plats.

-Mmmm.... què tal aquest cap de setmana? -vaig proposar.- No tindré classes i no hauré de vigilar si vaig tard aquí o si vaig tard allà.

Vaig aixecar-me, ajudant-lo a desparar taula, tot i que en un principi no em va deixar.

- Perfecte.- vaig dir fent que es tornara a sentar.- Ets la meua convidada, no tens per que desparar la taula.- vaig agafar els plats i els vaig dur a la cuina.

Al tornar vaig vore que estava mirant les fotografies que hi havien damunt de la prestageria.

Em va fer assentar perquè no volia que l'ajudés. "Què hi farem..". Tot i així, quan va ser a la cuina vaig aixecar-me de la cadira i vaig posar-me a xafardejar per les prestatgeries, i em vaig aturar davant d'unes fotos. Llavors vaig veure que venia, i com que tenia curiositat li vaig demanar.

-Charlie, qui són la gent d'aquesta foto?-vaig demanar-li encuriosida agafant cuidadosament un marc amb una foto amb molta gent. -És la família Weasley? -Vaig demanar al veure que n'hi havia algun de pèl-roig.

Vaig vore la foto que me ensenyava.

- Si... mira aquest és el meu pare.- vaig dir senyalant un home amb el cabell tirant a castany.- La dona del seu costat és ma mare. El xiquet d'aci .- vaig dir somrient.- Soc jo. I els del costa és el meu avi i els meus cosins. alguns pot ser els coneixes de vista, ja que encara van a Hogwarts. Uff, que temps...

-Que mono...-vaig dir somrient.- No has cambiat gaire, però. -vaig dir posant-li la foto al costat i comparant les cares còmicament, rient.

Vaig mirar les altres que hi havia per allà quan vaig fer un petit descubriment.

-No..! No em diguis que aquest ets tu amb l'uniforme de Quidditch..! -vaig dir, tornant a comparar les cares. -T'he de dir que l'uniforme aquest fa per tu.- vaig acabar dient, somrient.

- Si, aquest fou el meu segon any al equip, quant guanyarem la copa per poc.- vaig vore la fotografia.- Doncs ara que pense encara tinc l'uniforme, em pega? haha gràcies.- vaig dir rient.

Va sonar un rellotge. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, on...

-Ostres, no...-vaig dir caient de cop hi volta de que devia ser molt tard. -Em sap greu, però hauria d'anar tirant... S'ha fet molt tard, i si no m'afanyo a tornar em pot caure algun càstig gros... Bé, ja saps com funciona tot això.

Vaig anar a buscar la jaqueta que havia deixat per allà i me la vaig posar corrents.

-M'ho he passat molt bé aquest vespre, ens veiem per el cafè, eh! -vaig dir mentre em dirigia cap a la porta, amb un somriure tot i que preocupada.

La vaig agafar del braç.

- Ei, espera.- vaig dir.- Si et dones compte són les onze, primera no et pense deixar anar sola fins a la porta del castell i segona si anares fins a la porta del castell, cosa que no vas a fer, estara tancada.- vaig dir.- Però tranquil·la, jo tinc una altra manera d'entrar, cridare a un elf domestic, segur que no els importa.

Bé, almenys ell tenia idees més bones que les de sortir corrents i preparar-se per dormir a fora al carrer o haver de trencar una finestra... Vaig posar-me a riure al adonar-me de l'estupidesa que anava a fer.

En un no res en Charlie va cridar l'elf, i no havien passat ni dos segons que ell (que devia treballar a la cuina de Hogwarts, per el davantal que portava) ja estava allà preparat per fer el que calgués. Ell li va explicar el que havia de fer, i llavors l'elf tot cofoi es va dirigir cap a mi, allargant-me un braç.

-Bé, doncs, gràcies per tot, Charlie.

-Doncs quan vulguis podem marxar, ... Com et dius? -vaig demanar-li a l'elf.

-Twisty, senyoreta.

-Val, doncs quan vulguis marxem, Twisty. Adéu Charlie, ja parlarem -vaig despedir-me'n amb un somriure.

- Ens vorem.

Aleshores abans que marxar li vaig agafar la mà i li vaig donar un petit peto en la mà.

- Ha sigut un plaer sopar amb tu.- vaig dir somrient i mirant-la als ulls.- Espere que ho repetim.

-El mateix dic, Charlie. -vaig dir-li sense desviar-ne la mirada, contenta, somrient de debò. -Bé, ja ens veurem. -vaig dir-li al veure que l'elf m'apretava la mà amb una mica més de força i em mirava. Li vaig fer un gest afirmatiu amb el cap. -Bé, gràcies per tot, de debò. -vaig dir-li encara amb el somriure a la boca i els colors que suposava que m'havien pujat tot i que m'importava poc.

"Plop!"

Vaig obrir els ulls, que no havia tancat fins que havia vist la foscor absoluta, i em vaig trobar amb el retrat de la senyora grassa just davant el meu nas.

-Gràcies Twisty.-vaig dir-li, acariciant-li l'espatlla.

-De res, senyoreta, passi una bona nit.

De cop va desaparèixer amb un altre "Plop!" i em va deixar sola, davant el quadre que començava a enfadar-se perquè l'havia despertat. Vaig entrar dins la residència encara amb un somriure a la cara, desitjant que el cap de setmana arribés aviat.

[tanco tema]