Intentant ajudar la Rue [Jake]

Vaig agafar al fènix de la Sam, l'Hume i el vaig fer callar quan em va mirar malament.

-Espera! Espera si us plau et nececito Hume!

Ell em va mirar, demanant-me per què.

-He d'ajudar a una amiga meva... t'importaria portar-me a Sant Mungo?

Ell va dubtar uns segons, després va fer-me desapareixer i vaig apareixer a Sant Mungo.

-Moltes gràcies, Hume... et pots quedar aqui per després portar-me de nou a Hogwarts? Gràcies...

Vaig mirar la sala blanca i vaig demanar per el Jake. Per què per el Jake? Per que volia algú que ja conegués, almenys de vista... I el Jake havia estat un bon noi, almenys amb la Lily.

Vaig anar fins on es suposava que era i vaig anar fins a la porta i vaig picar, esperant que pogués ajudar-me.

Estava al despatx, arreglant papers de malalts, quan van trucar a la porta. Vaig obrir-la, a poc a poc, i vaig veure, a fora, la Wendy Moore. Vaig enretirar-ma, obrint-la del tot.

- Hola, Wendy! No esperava veure't per aquí, la veritat - vaig fer, convidant-la a passar.

Vaig indicar-li que segués a una de les butaques, mentre m'asseia de nou al meu escriptori.

- I bé? Què et porta per Sant Mungo? - vaig preguntar, amb un somriure.

-Hola Jake!- Vaig dir-li, amb un somriure.

Vaig passar i em vaig asseure a la cadira. Vaig moure'm d'un costat a l'altre, una mica nerviosa, passant el pes del meu cos a la dreta i a l'esquerra. Esperava que tingués una solució...

-Mira... fa uns dies vaig descobrir que una amiga que creia que que era cega de naixement no ho és... i a sobre li porta com records dolents de quan es va quedar cega... i bé... jo... em demanava si...

Vaig mirar-me les sabates.

-Bé, no se si hi ha alguna manera màgica de fer-li tornar la vista. Els muggles no poden, no encara... i com sabia que tu eres sanador... doncs... em demanava si es podria fer que tornes a veure.

Vaig escoltar el que em deia amb un somriure amigable. Donava gust veure com, malgrat les moltes adversitats que vivíem, encara quedava gent com la petita Moore, gent que es preocupava pels altres.

- A veure, Wendy... Per saber si puc solucionar aixó necessitaria més informació.

Vaig posar-me còmode a la cadira, i vaig mirar la nena als ulls.

- Primer de tot, com es va quedar cega, per què, i fa quant temps? és crucial saber-ho, això.

Vaig rumiar uns segons. Volia ajudar la Rue, però no sabia si li agradaria que digués molt del que li va passar...

-Li... li van cegar amb àcid uns enemics dels seus pares, fa uns sis anys. El perquè, suposo per fer mal al seus pares i a ella.- vaig dir. No volia concretar més, perquè no volia traïr la Rue, i no sabia si ho podia explicar.

Vaig frotar-me les mans, nerviosa.

- Àcid? - vaig dir, més per mi que per ella.

Vaig rumiar-ho. L'àcid tenia uns efectes molt difícils d'arreglar, la medicina màgica podia fer coses extraordinaries, però allò... Potser...
Vaig aixecar-me d'una revolada i vaig dirigir-me a l'arxivador, i en vaig treure una carpeta de l'Universitat de Magimedicina de Los Angeles, recordant un article que hi havia llegit. Vaig agafar l'article, i vaig rellegir-lo per sobre.

- Potser... Potser hi hauria una manera, però no hi ha garanties, i podria quedar pitjor, és un mètode en fase de proves, consisteix a canviar la naturalesa de l'àcid. Ja sé a quin cas et refereixes, sé el que els va passar als Hawthorne... Es van trobar restes de l'àcid al terra del pis, era un àcid alterat màgicament, i segurament la Rue encara en té als ulls... Si... Si es canviés la naturalesa l'àcid, com deia, podria revocar-ne els efectes...

Anava parlant mentre donava voltes pel despatx, concentrat en fullejar el dossier.

Em vaig quedar de pedra, escoltant-lo. Podia arreglar-ho! Era possible que la Rue tornés a veure!

-Oh! Si us plau! Si us plau Jake, podries fer-ho? De veritat? podries?

Vaig mirar-lo. Els meus ulls brillaven.

-Si us plau....

- Puc intentar-ho - vaig dir.

Vaig tancar el dossier, concentrat.

- Vine amb ella. D'aquí un parell de dies. Tres. Li faré un parell de proves als ulls. Gens agradables, però buscaré la manera de no fer-la patir per unes estúpides proves...

Vaig deixar caure el dossier a la taula, i després vaig fer un parell de passos cap a la Wendy.

- Et prometo que faré el que estigui en les meves mans per fer que rescuperi la visió, Wendy - vaig dir, recalcant la paraula "prometo".

-Gràcies! Gràcies, gràcies, gràcies!!!

Somric, contenta, mentre baixo de la cadira.

-M'ho promets de veritat?- Li demano. Molta gent m'ha promés coses i no ha pogut complir-les. I espero que el Jake no sigui dels que fan això... la Rue no s'ho mereix.