Aquesta nit... FESTA GROSSA!!!

Vaig entrar corrent a la festa. Ja havia de ser jo el que es quedava tancat a la biblioteca... Bé, clar que tampoc era culpa meva quedar-me adormit sobre un lllibre i que ningú sapigués que jo rondava per allà... Bé, tan és, el cas és que ja havia arribat a la festa i encara havien de tocar les campanades.

Dins estava ple de gent, i degut a això amb prou feines vaig poder conèixer cap cara. Vaig acostar-me a la barra i vaig apropiar-me d'una copa i d'una bosseta de raïm. Un cop fet això vaig dedicar-me a buscar a la Samanta... on devia estar?

-Perdoneu, heu vist a la Samanta? La ravenclaw de sisè... - es clar que ningú semblava haver-la vist.

Llavors però, vaig veure a l'Allie, i prop seu una silueta que de darrere semblava la Sam. Vaig acostar-m'hi a poc a poc, i com més m'hi acostava més convençut estava de que era ella. Vaig anar-li per l'esquena i li vaig tapar els ulls amb les mans, mentre li vaig "xiuxiuejar":

- Aviam si saps qui sóc..

Vaig notar les seues mans sobre els meus ulls.

- Mm.... sincerament, la teua veu em sona molt- em vaig girar i vaig somriure.- Pensava que no vindries, on has estat aquesta vesprada? T'he esperat a la residencia però no venies, xD- em vaig apropar a ell.- Bah, dona igual, ja t'he trobat.- li vaig donar un bes.

-Si sapiguéssis on he estat tota l'estona... -vaig dir, recordant "l'empresonament" d'aquella tarda. Sort que amb un alohomora s'havia pogut solucionar tot, que sino ja m'imaginava menjant els dotze raïms , imaginaris, esclar, sol, només envoltat de llibres i potser alguna rata o alguna aranya. -Però bé, millor saber que ja estic aqui... - vaig dir-li, tornant-li el petó. -No queda gaire, no, per les campanades?

- Allie, Sam! hola!- vaig fer contenta mentre pelava el raïm. Aleshores se'm va aparèixer una noia d'Slytherin que anava borratxa. Dissimuladament, em vaig tirar tan endarrere a la cadira com vaig poder, espantada.

- No- vaig fer nerviosíssima- De debò que no vull fer-ho...

Em vaig apropar cap a Erin.

- Veig que volen que cantes.- vaig dir.- Ho fas molt bé, però si no vols cantar, tranquil·la jo et protegire d'aquests d'aqui.- vaig dir senyalant la sala.- Sere el teu manager.- vaig dir somrient.

Vaig somriure, agraïda.

- Gràcies, però no passa res- Vaig fer intentant dissimular la por que tenia. En realitat no era pas per cantar; La noia aquella borratxa m'espantava força.

(OFF: No t'ofenguis, Rosalie, és la Erin ^^' XD )

... i van començar les campanades.

UNA

Em vaig posar el primer gra de raïm a la boca, mirant al Fortin fixament als ulls. M'havia quedat enmig de tots els Slytherin, apartada del meu grup, però en aquell moment no em va importar. Estava molt nerviosa. Probablement els graus d'alcohol que duia al cos hi contribuïen. En aquell moment tot em semblava una bona idea.

Passaria alguna cosa amb ell, aquella nit? Em vaig sorprendre desitjant que passés. Però com? Érem en una sala plena de gent, no volia que se n'assabentés tothom... i què faria amb el Saul? Havia liat la troca... I ell? Què devia estar pensant en aquell moment? Voldria estar amb mi durant la nit, després de tot el que li havia fet?

DOS

Em vaig menjar el raïm, vaig mirar alrededor.
Vaig pensar en algun proposit per a l'any següent, no en tenia cap a part de seguir igual que ara. Fer les paus amb algún sly? Vaig mirar cap alla, no seria impossible, no em duia bé amb cap, pot ser amb la Rapunzel i la major part me odiaven. Descartat. Ser feliç amb el Thomas, i no discutir mai. Si, això ho tenia clar. Continuar i protegir a les meues amigues, això sempre. Però sols això. Millor no pensar en eixes coses, em vaig preparar per a la següent campanada.

TRES


vaig menjar el raïm mig absorta. A veure, propòsits. Seguir amb la meva vida tal com era, ajudant a tots els que havien tingut algun problema... només canviant una cosa.Vaig respirar fons i em vaig asseure bé a la cadira, quedant-me més a prop de la Slytherin. I... Vaig somriure mentre pensava la sorpresa que els hi donaria en quant s'acabessin les campanades. Vinga, Erin, has de ser valenta. ho faràs, sí o sí.

... QUATRE


Tenia la boca plena de raïm. Cap any aconseguia empassar-me els grans de fruita sencers. Vaig fer un sospir i em vaig centrar en els meus pensaments. Vaig buscar en Karl amb la mirada però encara no havia arribat. Les coses aquest any no estaven pas anant malament, però sempre podien anar millor.

I els propòsits per any nou? Sempre eren els mateixos. Ser bons amb la gent, aprimar-te el que t'havies engreixat durant les festes, treure millors notes...en fi. Que sempre et proposaves el mateix però mai ho complies. Perquè havia de ser diferent aquell any? Vaig pensar en tota la gent que no era Slytherin. Perquè es mereixien un tracte millor si ells ens miraven igual o pitjor que nosaltres...?

"En fi..." Vaig pensar. Vaig fer un sospir i vaig centrar la meva atenció en el raïm.

CINC

Em vaig menjar el raïm. Vaig pensar en el nou any. M’agradaria ser millor persona o almenys més valent. Poder desterrar els amargs records del passat. Seria capaç de vestir de negre alguna vegada? La gent me aceptaria tal i com era? Encara que em donava igual que pensava la gent. Tindria nous amics? Tantes preguntes i molt poques respostes.
El que si que esperava era que el cabro aquell caiguera. I continuar sent feliç amb aquells que me acceptaven.

SIS


Era a la barra, assegut en un tamboret, menjant el raïm i empassant-me'l com podia. Era feliç. Tenia a una noia increïble al meu costat, que m'estimava i a la que jo estimava. Era tot quasi perfecte. L'únic que...

La ment se me'n va anar cap al cabronàs de l'assassí que ens estava fent la vida impossible. Perquè no podien deixar les disputes i les diferències de banda? Vaig jurar que faria el que pogués i el que estigués a les meves mans per fer feliç a la Georgia i per parar-li els peus a aquell fill de puta.

SET


Vaig ficar-me un altre gra de raïm a la boca i vaig mastegar-lo ràpidament. (Havia agafat la bossa amb els grans més petits). Ja portavem set campanades, set grans de raïm. Em va agradar. Set, el nombre màgic per excel·lència.

"Quin propòsit tens per a aquest any nou, Gis?" vaig pensar.

Els de sempre. Seguir tenint bones notes, estar bé amb la família (menys els descastats), cuidar tots aquells que estimava... I seguir tan unida amb les TNG com ho estavem. Un altre propòsit: Guanyar la copa de quidditch, potser fins i tot la copa de les residències. Mantenir un bon ambient a Slytherin.
Vaig adonar-me que això últim, amb les baralles que hi havia últimament, era gairebé impossible.

"Què hi farem..." vaig dir-me, i vaig preparar-me per ficar-me el pròxim gra de raïm a la boca.

VUIT

Ja portavem vuit campanades, i els grans de raïm se m'anaven amuntegant a la boca, tot i que de moment encara anava prou bé.
Sempre tothom deia que s'havien de demanar desitjos i algun repte per intentar millorar-te a tu mateixa per l'any següent, però jo estava molt bé tal com estava.

Simplement el fet de mantenir les amistats que ja tenia d'altres anys i conservar les noves que havia fet durant l'any que s'estava acabant era tot el que volia demanar. Bé, i no haver-me de passar gaires hores a l'infermeria, ja sigués per mi o per un altre. També estar sempre igual de bé tots junts, sense baralles, i ser feliços com ho érem tots en aquells moments. I llavors... Bé, doncs que acabés ja el malson d'aquell assassí que semblava invisible per les autoritats ja que de moment tots els intents per atrapar-lo havien sigut nuls.

Això era tot el que podia demanar..

Val, novena campanada. Tres més i ja estariem en un nou any.


Un nou any! Aquest havia passat molt de pressa, potser massa i tot. I què n'esperava d'aquest any que s'acostava inexorablement? Vaig mirar a un costat. Hi tenia la Sam. Era el millor que m'havia passat durant aquest últim any, i només demanava que poguéssim continuar igual de bé. També intentar mantenir una correcta relació amb tots els alumnes, independentment de la residència que siguéssin, tot i que això ja sabia que era quasi-bé impossible. Bé, i llavors mantenir les amistats que ja tenia, més les que havia fet de noves i a més poder-ne fer encara algunes més en aquest any nou en el que estavem entrant. I ja per últim.. que paréssin de morir i patir els innocents per culpa d'aquell imbècil que es creia millor que ningú voltant per els voltants de l'escola matant els alumnes...

"Si tot això es pogués fer possible, seria el millor any que hauria viscut amb diferència", vaig pensar amb un somriure.

DEU

Tela, tela. Començava a tenir problemes greus amb el raïm, i sospitava que se m'havia qiedat un pinyol travat a la gola... només em faltava a aquesta... Vaig intentar tossir sense escopir la fruita que tenia a la boca. El resultat va ser una mica vergonyós. U.U'

Propòsit d'any nou: Deixar de fer el ridícul. Havia de ser qui era com era, prou d'amagar-se. Aquell seria el meu any, sortiria de l'armari, i tot aniria bé. Si l'Agatha em deixava, és clar... Me la vaig mirar. Amb el Fortin, com no. Devia semblar gilipolles, allà deixant que flirtegessin d'aquella manera davant meu. Però què més podia fer? Arruinar-los la nit?

I després el tema del Drinking Game. A treure draps brut de tothom. Tela, tela...

ONZE

Tenia la boca a punt d'explotar, dubtava podre encabir-me el dotzè gra. Sempre em passava el ateix. M'oblidava d'empassar, i m'agafava un atac de riure increïble.

"Propòsit per l'any que ve: Aconseguir empassar-te tot el raïm quan toca" Vaig pensar, posant-me una mà sota la barbeta per evitar que em caigués tot el que portava a la boca per culpa del riure.

I, per fi....

DOTZE

Vaig posar-me l'últim gra de raïm a la boca i, sense massa problemes, em vaig empassar el contingut que tenia a la boca.
Després vaig mirar la Black, somrient. Fins i tot en la ridícula situació d'estar amb la boca plena, partint-se de riure i aixecant la copa de cava, estava guapíssima. Vaig picar-li l'ullet, com feia sovint abans de les nostres recents discussions, i vaig aixecar-me.

- Sonorus... - vaig apartar la vareta i vaig parlar, de manera que em sentís tothom -. Bon any nou! Espero que, per a tots vosaltres, el millor d'aquest any passat sigui el pitjor de l'any que comencem avui! - i, content, vaig aixecar la copa, brindant per tots aquells.

Després, quan vaig baixar, vaig haver de reprimir l'impuls de llançar-me sobre la Black i menjar-me-la a petons. En comptes d'això, però, vaig apartar-li un floc de cabells que tenia davant la cara i vaig parlar-li.

- Això va per tu, també... - vaig somriure-li, fent un gest entre la sinceritat i la seducció -. I perquè, amb aquesta festa, l'any comença molt prometedor.

Tenia un problema. I aquest problema eren dotze grans de raïm encabits com podien dintre de la meva boca. Vaig fer un esforç sobrehumà per empassar-me'ls mentre controlava que ningú em veiés fent el ridícul d'aquella manera.

-Feliç any nou! ^^- vaig exclamar, quan ja no quedava raïm a la boca, com si allí no hagués passat res. Amb un somriure i aixecant la copa.

M'havia anat ficant els grans de raïm un darrer l'altre, sense donar-me temps a empassar i el resultat era que estava a punt de o escopir els dotze gran de raïm al terra o de morir ofegada al intentar tragar-los. Com que escopir quedava molt malament, vaig tragar-me'ls tots alhora, mentre em ploraven els ulls per l'esforç.

Com que vaig sobreviure a les campanades, vaig aixecar la copa just quan el Fortin començava a parlar amb la veu ampliada i quan va acbar vaig fer un glop i vaig cridar: - Feliiiiiiiiiiiiç aaaany nooooooou! ^^

- Feliç any nou!- vaig fer contenta.

Vaig respirar fons. Vinga, erin, em vaig dir, fes-ho. Arrisca't per una vegada en la teva vida.

Em vaig aixecar, vaig tornar a respirar fons i vaig parlar.

- Gent, volíeu karaoke? Tindreu karaoke- vaig dir amb un somriure, i em vaig encaminar cap allà mentre els altres encara es recuperaven de la sorpresa. Vaig buscar entre les cançons fins que en vaig trobar una que m'agradava. La vaig posar.



You think you own whatever land you land on
The Earth is just a dead thing you can claim
But I know every rock and tree and creature
Has a life, has a spirit, has a name

You think the only people who are people
Are the people who look and think like you
But if you walk the footsteps of a stranger
You'll learn things you never knew you never knew

Have you ever heard the wolf cry to the blue corn moon
Or asked the grinning bobcat why he grinned?
Can you sing with all the voices of the mountains?
Can you paint with all the colors of the wind?
Can you paint with all the colors of the wind?

Come run the hidden pine trails of the forest
Come taste the sunsweet berries of the Earth
Come roll in all the riches all around you
And for once, never wonder what they're worth

The rainstorm and the river are my brothers
The heron and the otter are my friends
And we are all connected to each other
In a circle, in a hoop that never ends

How high will the sycamore grow?
If you cut it down, then you'll never know
And you'll never hear the wolf cry to the blue corn moon

For whether we are white or copper skinned
We need to sing with all the voices of the mountains
We need to paint with all the colors of the wind

You can own the Earth and still
All you'll own is Earth until
You can paint with all the colors of the wind...

Vaig acabar la cançó molt suaument. Vaig fer un somriure encara més gran que el que havia fet mentre cantava; m'havia atrevit a fer-ho, i el que era més, havia disfrutat com mai. Vaig tornar a la taula encara amb el somriure encandilat tot i que una mica vermella.

- Què... què tal?- vaig fer, força nerviosa.

Em vaig mirar l’Erin somrient. I vaig aplaudir amb força

- MOLT BÉ!!- vaig dir mentres aplaudia.

Vaig mirar a Thomas.

-Feliç any nou!- vaig dir donant-li un bes. Vaig anar cap al meu germà i li vaig donar un abraç.- Feliç any Edi!! – vaig dir rient.


Abans de que em contestaren vaig marxar a la barra a per un got d’aigua o de suc, tenia un poc de sed, aleshores vaig notar que algú venia cap a mi amb un got a la mà i no precesisament amb actitud de omplir-lo a la barra.

Vaig aplaudir amb ganes l'actuació de l'Erin, que va interrompre el moment de tensió que acabava de tenir amb el Fortin quan havien acabat les campanades. Quan la gent va parar d'aplaudir, però, el Fortin seguia allà al meu costat i m'estava posant cada vegada més nerviosa.

- Molt bé, gent! - vaig cridar, per distreure'm-. Anem a inaugurar el drinking game!

Vaig anar cap als coixins i em vaig asseure en un, esperant que la resta dels participans vinguessin.



OFF: Obrim un tema nou per no anar tallant la conversa de la gent que no juga. Aneu on posa "Drinking Game"

Dotze campanades, dotze raïms que vaig anar posant dins la meva boca, mentre intentava desesperadament empassar-me'ls, i per primer cop a la meva vida, tots van anar a parar a la meva panxa i van entrar quan tocava a la meva boca.

Vaig aixecar l'ampolla i vaig beure quan un noi va dir una frase bonica d'aquestes que diguin el que diguin es poden resumir amb "bon any".

-Bon any nou a tothom!! Uhhh!! -vaig cridar. Tota motivada i quan la nena bona va pujar a cantar encara vaig cridar més.

-Uaaaauuuu! cantesh molt però que molt bé! -vaig dir quan va baixar mentres aplaudia.- Oh, mira, fan el drinking game, adeu noish i noiesh

Vain dir mentre me n'anava al costat de l'Agatha.

Vaig anar cap a la barra, mentre en una mà portava el San Francisco que m'havia preparat. Bonissim!

Vaig comprovar que a la barra hi havia l'asquerosa Ravenclaw de l'altre dia al gran saló. Genial.

Llavors, però, se'm va il·luminar la cara. Me les pagaria.

Vaig arribar cap allà i vaig fer com si m'entrebanqués. Una mica de la beguda que duia a la copa es va vessar sobre la seva sabata.

-Ups! Perdona! Si en seré de patosa! - Vaig dir, amb un to que no demanava pas perdó.

Desrpés, vaig alçar la copa i la hi vaig abocar tota per sobre, gels inclosos, un dells va anar a parar dins la seva samarreta.

-Aix! Un altre cop! Si és que ja ho diuen que les sang de fang no fan res al mig. Només molesten. Mira que no me n'havia adonat que hi eres, aquí - vaig dir, sarcasticament.

Vaig deixar la copa sobre la barra i vaig mirar com tothom aplaudia a la petitat Gryffindor.

-Patètic. A qualsevol cosa se li diu cantar, ara... ¬¬'