Festa nocturna a la mussolerissa

OFF: obro ja que m'estic avorrint xD

ON:

- Edwin! Edwiin! On ets? Edwin!

Corria per tot arreu, espantada, buscant-lo. Ja era de nit, i l'Edwin no havia tornat a la meva habitació del passeig que feia cada tarda. Es devia haver perdut. I si s'havia escapat de hogwarts? I si s'havia endinsat molt al bosc prohibit? I si l'havien mort? No podia ser, era massa petit... No el podia perdre...

Vaig seguir corrent pels jardins. odiava haver hagut d'enganyar al professor Dumbledore, però estimava massa a l'Edwin. Em vaig esvaïr la culpabilitat del cap; l'Edwin era més important.

L'estona passava i jo estava cada vegada més desesperada. On podia ser? Edwin, vaig pensar, siusplau, apareix, pel que més vulguis...


Em vaig asseure en una pedra, i em vaig ficar la cara entre les mans mentre les llàgrimes em rodolaven per les galtes. No em podia creure que l'hagués perdut després de només uns mesos d'estar junts.

Espera... Això són bords?

Vaig alçar la cara immediatament. Era posssible...? vaig començar a córrer, tan ràpid com podia, cap a la mussolerissa. Vaig obrir la porta amb un fort cop i vaig entrar a dintre.

Una figura gran va córrer cap a mi i se'm va llençar al damunt, llepant-me tota la cara. l'únic que vaig fer jo va ser abraçar amb totes les meves forces el gos negre, mentre les llàgrimes em tornaven a caure.

- Promet-me que mai em tornaràs a fer això...

Anava passejant per el castell, quant vaig sentir els bords d'algun gos, aquest venien de la mussolerissa. Era la primera vegada que sentia un gos allà dalt.
Vaig pujar i al entar vaig vore a algú plorant, eixe algú era Erin.

- Erin!- vaig dir rodejant-la amb un braç- Es pot saber perque plores? Que te ha passat alguna cosa? Algú te ha fet algo? Qui ha sigut?

En aquell moment va entrar la sam, que de seguida va venir al meu costat, preocupada. Em vaig secar les llàgrimes.

- Es pot saber què hi fas tu, aquí?- vaig preguntar, severa- tu saps com de perillós és sortir fora de nit, ara per ara?

Em va mirar significativament.

- Jo tenia un motiu- vaig dir, abraçant el gos amb més força- Aquest tontet d'aquí s'havia perdut i he hagut de sortir a buscar-lo. Tinc permís del professor Dumbledore- vaig dir, i tot seguit em vaig dirigir al gos- Ni se t'acudeixi tornar a passejar per llocs que no coneixes, Edwin. Si no hagués sigut per la Moonlight...- El gos em va mirar malament- Sé que ha sigut la Moonlight, Edwin- va fer cara de contrarietat, però tot seguit va fer com que reconeixia que era veritat i em va llepar la cara. La Moonlight, que també era allà, va venir volant cap a mi i va esgaripar, contenta. la vaig acariciar i li vaig mormurar un "Gràcies". Tots tres vam unir-nos en una abraçada a lo Happy Family.

Vaig alçar el cap. Hi vaig trobar a la sam, mirant-me amb cara rara.

- Què passa?- vaig preguntar- Aaaah, és clar! No te'ls havia presentat, oi? Ell és l'Edwin- vaig senyalar al gos- I ella és la Moonlight- vaig dir senyalant a l'òliba. Tots dos van fer una llaeugera inclinació da cap, saludant-la- Nois, ella és la Samanta Williams, una amiga meva. Espero que la tracteu molt bé ^^

Em va dir que se li havia perdut el gos i despres es vas posar a parlar amb aquest i amb el mussol.

- Erin....em dones por.- vaig dir però fent un somriure.- Despres diuen que no és normal que parle amb el meu fénix.- vaig acariciar el Edwin.- Aixi que sols havies vingut a buscar a aquest? Em podries haver avisat te haguera ajudat.

- I donar-te motius per sortir de nit?- vaig preguntar, escèptica- no, gràcies. I no és estrany que parlis amb el teu fènix. Jo sempre estic parlant amb ells, oi que sí?- van assentir, i els vaig seguir acariciant. Vaig agafar unes quantes galetes per a gos i per a mussol de la bossa i els hi vaig donar.

Un parell de mussols van venir cap a mi.

- Sereu aprofitats...!- vaig fer somrient, negant amb el cap- apa, teniu- i els hi vaig donar un parell de galetes. Més mussols van venir.

Vaig fer un sospir divertit, i vaig fer venir la caixa de galetes de la meva habitació. Esperava que l'Arianne no s'espantés en veure una caixa de galetes per a mussols sortir volant de l'habitació...

- Apa- vaig fer quan va arribar- creieu que en tindreu prou?

Els mussols, van assentir i es van posar a esgaripar, contents.

- El que deia.- vaig somriure.- Estas pitjor que jo. I jo puc eixir perque soc més major, i em se millor els passadissos. I encara que no vuigues que isca de nit, ho faig tots el dies.- vaig dir apartant-me quan em va tirar una galeta.- Les galetes són per ells no per a mi.- vaig agafar-la i li vaig donar al meu mussol que va apareixer per ahi.- Mira aquest! Tú! Feia temps que esperava que vingueres..- vaig dir rient.

Vaig tirar-li una galeta, que ella va donar al seu mussol.

- Seran per a tu com no deixis de sortir de nit- vaig fer divertida, tirant n'hi una altra, que li va donar al front- És clar, per ser més gran pots sortir de nit... Doncs això s'ha acabat, senyoreta. Tinc contactes responsables a raven. M'asseguraré que estiguis lligada amb cadenes al teu llit- vaig dir amb un somriure malvat.

Vaig mirar la caixa de galetes, pensant.

- Qui vol més galetes?- Vaig cridar. Tots els mussols van aixecar l'ala- Seran de qui les agafi primer!- vaig agafar un grapat de galetes i el vaig llençar per tota la mussolerissa. Se'm va acudir una idea.

- vale, Sammy. prepara't per saber com de rareta puc arribar a ser- vaig dir, i em vaig girar cap als mussols- Vale, gent! Qui vol jugar a una gimcana? El guanyador s'emporta la caixa de galetes de reserva de la meva habitació!

Els mussols semblaven a punt d'explotar de felicitat. Es van posar a esgaripar com bojos, ben contents.

- Qui et diu que et faran cas?- vaig dir rient.

Aleshores va dir de fer una gimcana.

- Em... una gimcana? Amb els mussols? Que has menjat tu per a sopar? Que te han posat a pastis?- encara que em feia gràcia lo de la gimcana.- Val, vinga anem a ser rarets, mola. Fem-ne una.

- No res- vaig dir- de tant en tant em poso a jugar amb els mussols. Els pobres no fan res més que enviar cartes, es mereixen un descans...!

Vaig començar a organitzar el joc. Vaig fer aparèixer unes enganxines amb números, unes medalles pels guanyadors i altres coses que necessitava.

- Vale, gent! Poseu-vos en parelles! Comencem amb la cursa a tres ales! Sam, m'ajudes a lligar-los l'ala?- vaig preguntar quan tots es van haver agrupat.

- Em... a que et refereixes amb lligar-los el ala?- vaig dir. Va fer-ne una i aleshores ho vaig pillar.- Ah, val...

La vaig ajudar i quan vaig acabar em vaig esperar.

- Bé...jo nose, tu ets l'experta.- vaig dir.- Ara que hi ha que fer?

Vam acabar de lligar.los l'ala a tots.

- Molt bé, gent!- vaig fer, i es van posar tots en fila. Vaig fer una ratlla al terra amb la vareta, que indicava l'arribada. Després vaig fer aparèixer un tauler on anotaríem les parelles guanyadores- m'ajudes a comptar, sam? Preparats... Llestos...

OFF: esta clar, la gent pensara que estem bojes xd

Encara estava al·lucinant, però vaig agafar la tabla.

- Quant tu digues.- i varen començar a volar.

OFF: baah, si ja ho saben xD

ON:

- Ja!- els mussols van començar a volar, esperitats. Dues parelles, però, van avançar per sobre les altres. Una d'elles va ser la que va aconseguir arribar primer.

- I els guanyadors sóóóoon.... el Cendres i el Shadow!- vaig cridar mentre els hi donava unes galetes de premi- Sammy, apuntes? ja tenen un punt. Farem deu proves, i qui n'aconsegueixi més guanya!

Off: per ara voran que estem pitjor del que pensaven xDD

Vaig apuntar els noms a la pissarreta.

- Ara que toca?- vaig dir mentres acariciava a Edwin.- Fer malabars?- vaig dir rient.

- No, ara acostumem a fer lo de posar-li la cua al burro- vaig dir contenta, i vaig fer aparèixer el dibuix de l'ase, la cua, l'antifaç i un cronòmetre- Apa, en fila tots!- vaig dir. immediatament em van fer cas, animats. els hi vaig donar la cua i l'antifaç a la primera parella. Un mussol va anar cap al dibuix mentre el de l'antifaç feia voltes per desorientar-se.

Varen començar i a vaig posar el conometre en marxa, una parella de mussols ho va fer abans que cap altra.

- Ei!- vaig dir quant tots varen acabar.- Eixos han acabat els primers. Enhorabona....em....- em vaig donar compte que no em sabia el nom.

- Iris i Àrtemis- vaig acabar amb un somriure, i els hi vaig donar les galetes de premi- Molt bé!

Les proves van anar passant, fins a acabar-se. La cosa havia estat molt empatada, pe`ro finalment dos mussols havien aconseguit guanyar en més competicions.

- I els guanyadors de la capsa de galetes sóóóóooon...!

- Anth i Merc!- vaig dir somrient.

Vaig obrir la caixa de galetes i li la vaig donar.

- A estat divertit.- vaig dir mentres acariciava al edwin que se havia quedat dormit.- I fas aço molt a menut?

Vaig riure.

- A vegades- vaig dir- Els hi agrada força, i és una manera de donals-hi les gràcies. S'ho passen bé- vaig dir, mentre ajudava als mussols guanyadors a menjar-se'n unes quantes- Per cert, li has caigut bé- vaig dir amb un somriure amable, senyalant a l'Edwin.

Vaig vore que el Edwin havia posat la seua cara damunt de la meua cama.

- Ah...no em pareix estrany.- vaig dir acaricant-lo.- Al contrari.. em pareix de lo més normal... soc jo.- vaig dir rient.- No, és broma, desde sempre me dut be amb els gosos.

- Ja m'ho imagino, llops i gossos... es porten bé- vaig somriure- Ara hauré de veure com el porto a l'habitació- vaig dir rient- pesa un munt, s'ha fet enorme en poquíssim temps. Només té uns mesos, en realitat- vaig dir- és de l'estiu. Quant de temps fa que tens el... Des, es deia, oi?

- Sera això.- vaig dir somrient.- Doncs des de fa temps... desde primer o un any abans.- vaig vore que Des havia tornat amb els altres mussols.- Si vols te ajude a dur-lo i si no que es desperte, vols que el desperte?

Vaig negar amb el cap mentre l'acariciava amb tendresa.

- No, ja ho ha passat prou malament aquesta nit- vaig dir- millor que dormi, ja me les arreglaré.

la Sunshine, que estava amb el Des, va venir volant cap a mi.

- No, no cal que m'ajudis, preciosa- vaig dir-li mentre l'acariciava- descansa.

Em vaig aixecar i vaig agafar el gos amb esforç.

- Crec que puc amb ell- vaig dir mentre el balancejava una mica, acunant-lo.

Em vaig mirar l’Erin, que casi es cau.

- Anda.. donam el gos.- vaig agafar el Edwin en braços.- Tampoc pesa tant.- vaig dir somrient.- Va vinga, que te acompanyare a la sala comuna, i anirem en compte de que no ens pillen. Si vens en mi, no et pillaran.- em vaig dirigir cap a la porta, esperant a que Erin em seguira.

Li vaig donar el gos.

- Gràcies- vaig dir- el mateix em diu sempre l'Ed. El dia que us pillin em riuré en la vostra cara- vaig dir sortint amb ella.