Aquesta nit... FESTA GROSSA!!!

Si continuàvem així l'endemà tendríem una ressaca d'escàndol...

Em va dir que les classes prou bé, que el Karl no havia anat a la festa ("Ostres, no? Via lliure!" vaig pensar, però de seguida em vaig treure l'idea del cap i vaig seguir escoltant-la) i que amb les amigues tot bé. Me la mirava intensament, ella semblava que es cohibia a estones. Tenia uns ulls marrons com la xocolata que t'hi podies fondre a dins... "Kurt, centra't!" Vaig mirar el meu got, i vaig deixar-lo a la barra. "Crec que ja he begut prou per avui" vaig pensar, i aleshores em va acariciar la galta suaument, quasi com si no se n'adonés del que feia.

Vaig quedar uns instant embadalit, bevent-me-la amb els ulls, i vaig haver de recordar-me que m'havia fet una pregunta.

- Que... que si tinc alguna cosa a explicar? - vaig dir, amb dificultat - Doncs... no gaire, la veritat. He passat moltes hores a la biblioteca darrerament, o al camp de Quidditch. A setè no pots perdre el ritme si vols bons resultats, ja ho veuràs l'any que vé! I de fet, trobo que ja ens ha arribat el moment de demostrar que som el millor equip de Quidditch ara com ara... per això he entrenat tant.

Després de dir totes aquelles coses, banals en certa mesura, no podia treure-li els ulls de sobre. M'hi vaig acostar una mica i li vaig agafar delicadament una mà, esperant que en qualsevol moment em digués "Kurt, què fas?". Segur que feia mirada de boig...

Uff...uff...ufff...! M'havia agafat la mà, i no sé si el que havia pensat anava per ell o per mi. Però de la manera en què em mirava... Em vaig endinsar en els seus ulls i em vaig apropar una mica més a ell, mirant-lo amb intensitat.

Vaig acabar-me d'un sol glop el que m'havia servit en Kurt i vaig notar com l'alcohol baixava gola avall.

-No necessitem demostrar que som el millor equip. Ho som i ja està, ja veuràs- Vaig dir, guinyant-li un ull.

Vaig desviar la mirada un altre cop, avergonyida. No sabia el que era però aquell noi em posava nerviosa. Però era un nerviosisme agradable.

"En Karl no ha vingut, per tant...No té perquè saber-ho..." Em va dir una veueta maliciosa, dins meu.

Me'l vaig tornar a mirar, perdent-me en els seus ulls i encara amb la mà agafada. Inconscientment havia començat a acariciar-li amb el dit polze.

Se'm va acostar una mica i em va fer l'ullet... aleshores moltes coses em van passar pel cap. L'Ursula era preciosa, però també una bona amiga i no volia que les coses es possessin rares entre nosaltres... i a més hi havia el Karl. Clar estava, que l'endemà ningú no recordaria res.

Aleshores va començar a acariciar-me, jo no li havia amollat la mà. Mentre ens miràvem fixament, em va semblar que la festa emmudia, i la resta de persones semblaven lluny: els que ballaven, els que ofegaven les penes amb alcohol, els que parlaven animadament asseguts als coixins, els que ja havien begut massa i estaven tirats pels racons... Vaig trencar el silenci.

- Ho saps, que ets preciosa? - i sense donar-li temps a contestar, la vaig besar suaument, amb prou feines vaig prémer els meus llavis contra els seus, mentre amb la mà que tenia lliure li acariciava els cabells.

"Ho saps, que ets preciosa?" m'havia dit. O.O "Tu si que ets mono" Vaig pensar.

Anava a contestar quan quan vaig trobar-me amb els seus llavis sobre els meus i amb la seva mà (la que no em tenia agafada) enredada en els meus cabells.

Me'n vaig apartar una mica, i vaig sospirar profundament, gauidint d'aquell moment.

-Kurt...-Vaig xiuxiuejar, dolçament.

Me'l vaig tornar a mirar als ulls, amb intensitat.

Llavors em vaig aixecar del tamboret, em vaig posar entre les seves cames i vaig apropar-me a ell. El vaig besar, suaument. Me'n vaig apartar i me'l vaig mirar, somrient.

- Vols que et prepari un san Francisco? És molt bo, aquest cocktail ^^

Vaig vore que el James se anava. Li vaig donar les gràcies de nou. Em vaig apuntar en la mà el punt debil de la Black, per a la proxima vegada, encara que no recordaria amb qui me havia pegat.
Em vaig recolçar en el Thomas. No volia anar a la residencia.

- Perque no ens sentem en algun sofà?- vaig dir buscant algun amb la mirada. Vaig trobar un apartat de la gent.- Anem alli?- vaig dir mentres em dirigia al sofà.

Em vaig sentar en el sofà i vaig recolçar el cap en el seu muscle.

- Si em dorms, em despertes?- vaig preguntar.

Aleshores es va separar una mica, però tot d'una em va besar. Vaig tornar-li el petó amb passió, mai m'hauria imaginat que la nit prendria aquell camí. Després, divertida, em va demanar si volia que em preparés un San Francisco.

- Fes, fes! Vull admirar les teves magnífiques capacitats com a barwoman! - vaig dir-li, rient.

Mentre ella se n'anava darrere la barra, vaig passejar la vista per la sala. No semblava que ningú ens hagués vist... millor. Em vaig girar i ja la vaig veure agafant botelles. Vaig somriure-li.

Vaig anar cap a darrera la barra, amb un somriure d'orella a orella. Vaig engrapar un parell de copes de cocktail i en vaig posar tres gels. Vaig anar cap a la part on estàven els sucs i vaig agafar el de taronja, prèssec i pinya i mentre tornava cap a la barra, la grossella.

Vaig destapar tots els sucs i en vaig abocar la mateixa quantitat de tots tres a cada una de les dues copes finalment, la grossella, que li va donar un toc vermellós. Vaig alçar la mirada cap a en Kurt, i li vaig somriure, vaig anar cap allà i li vaig dir.

-Eh que em permets que agafi això? - i vaig agafar-li l'ammpolla de vodka que tenia al seu costat. Mentre marxava li vaig acariciar la mà, posant-me vermella.

Vaig tonrar cap on eren els cocktails preparats i els hi vaig afegir una mica de vodka, molt poquet, perquè dongués una mica de sabor. Hi vaig posar dues canyetes i dues sombrilles d'aquelles de colorins. Vaig tornar cap on era en Kurt, i li vaig donar una de les dues copes. Vaig alçar la meva, per a que brindéssim

- Per nosaltres...- Vaig dir, amb un somriure d'orella a orella.

No volia anar a la residència i es va dirigir cap a un sofà.

-Val, ja vigilaré que no t'adormis..- vaig dir-li mig rient, mentre li apartava les metxes de cabells que li cobrien la cara. Ara que estava sense sang feia molt més bona cara, tot i que encara se li notava que havia rebut una pallissa.

Vaig mirar a l'Ursula, i va resultar que estava flirtejant amb en Kurt, tot i ja tenir parella. "És ben bé que els sobrenoms no es diuen perquè si.." Tot i això em va envaïr un sentiment d'odi cap a ella. Vaig començar sense jo adonar-me'n a apretar amb força el got que tenia a la mà, amb ràbia, però vaig veure que la Sam em mirava amb una cara rara, vaig adonar-me de l que estava fent i ho vaig deixar estar.

En un temps que em va semblar rècord, em va acostar una copa amb el cocktail apunt, amb canyeta i sombrilleta de colorins i tot! Aleshores, alçant la copa va dir "Per nosaltres".

- Per nosaltres - vaig repetir, somrient i fent xocar les copes. Vaig beure'n un glop, era realment deliciós. Es veia que no era el primer que preparava - Mmmm, què bo Ursula! Hi tens la mà trencada, amb això!

I així, mirant-la i fent glops d'aquella beguda tan dolceta, els minuts van anar passant. Gaudia de la seva companyia: era simpàtica, guapa i divertida. Parlava sense parar, com si li donessin corda, i m'encantava.

Em sentia molt però que molt bé en aquells moments. Quasi bé ja havia oblidat del tot el succeït amb la Williams...

Vaig adonar-me que parlava, moltissim. Parlava sobre les classes, els entrenaments, el que m'havia costat decidir quin conjunt em posava aquella nit... De sobte, i a l'adonar-me que m'estava mirant fixament, vaig callar de cop i vaig apartar la mirada, avergonyida.

-Ho sento - Vaig dir - Segur que tot això que t'estic explicant no t'interessa per a res. Ja m'ho diuen, ja, que semblo una cotorra... U.U' En canvi, tu...- Vaig dir, deixant la copa sobre la barra i apropant-m'hi més - no has dit res en tota l'estona - I dit aixô m'hi vaig apropar molt més, fent que els nostres llavis quasi es toquéssin, i vaig murmurar, dolçament - Potser és perquè necessites estar sota pressió per parlar, no?


I vaig somriure, seductorament.

Vaig vore com apretava el got amb força. Se el veia enfadat.

- Que et pasa per el cap?- vaig preguntar.- Conta i deixa de apretar el got, o acabaras trencant-lo i no vuic que et fases mal.- vaig dir.- A més si no parles em dormire.- vaig dir intentant fer un petit somriure.

Se'm va acostar molt, podia sentir el seu alè dolcet sobre els meus llavis. Vaig somriure-li.

- M'encanta que m'expliquis coses - vaig dir-li, també murmurant -. A més, em sembla que sota pressió... encara parlo menys.

I havent dit això la vaig besar. Va ser un petó més llarg i més intens que els dos primers, suposo també perquè els dos ho desitjàvem més. Amb els ulls tancats, una mà al seus cabells i l'altra a la seva esquena, recorrent-la suaument de dalt a baix, vaig assaborir-la. I tenia gust a taronja, prèssec i pinya... i també grossella.

Vaig sentir els seus llavis suaus sobre els meus, i el vaig assaborir. Encara tenia el sabor del cocktail a la boca.

Em vaig fondre entre els seus braços, mentre em feia el petó i en gaudia. Va ser un petó apassionat i llarg. Vaig perdre el nord per un moment, però després...

"Karl..." va fer, una veueta dins meu, recordant-lo.

Vaig separar-me un pel d'en Kurt, gaudint d'aquells ulls verds, i el vaig tornar a besar, perdent-me entre les seves carícies i intentant treure'm aquella veueta de dins el cap.

"No ho estàs fent bé..." Va tornar a fer, la veueta.

Vaig sacsejar el cap, subtilment, per treure-me-la del cap. Instintivament vaig començar a besar-li el coll a en Kurt...però un sentiment de remordiment em va atacar a l'estòmag.

"Però en Karl no ha vingut..." Vaig contestar a la veueta.

"Que no hagi vingut no significa que no hi pensi, en tu..." Em va contestar, ella.

Vaig intentar sobreposar-me a la veu, que em feia de consciència i vaig tornar a besar en Kurt. Un petò dolç, llarg i apassionat va sortir dels meus llavis. El pobre noi no sabia la batalla que estava tenint lloc dins el meu cap en aquells moments.

"Para, Ursula!" - Em va manar la veueta - "Saps que te l'estimes, a en Karl...no li pots fer això." Aquelles paraules em van arribar al cervell, de manera ordenada i amb la informació totalment detallada.

Llavors em va venir a la ment el primer petò amb en Karl, la SN, les seves carícies... i vaig adonar-me que allò era cert. Me l'estimava.

Vaig ordenar a tots els músculs del meu cos que paressin de fer el que estaven fent. Em vaig separar d'en Kurt, lentament, i me'l vaig mirar als llavis, apassionadament.

- Kurt...ho sento - Vaig dir, avergonyida i vermella com un tomàquet - No li puc fer això a en Karl. Crec...crec que començo a sentir alguna cosa per ell... - Encara em vaig posar més vermella - I tot i que tu m'agradis i m'atraiguis com a persona, una part del meu cor ara està amb ell, i no es mereix que li faci això, ara. No sense parlar abans amb ell. M'agrades, sempre m'has semblat atractiu. Ets una persona increïble, simpàtica i un amor. Però fer-li això a en Karl és faltar-li al respecte. Si mai ho deixo amb ell, seràs el primer en enterar-te. Sento molt que hagis pensat alguna cosa, sobre aquesta nit. A mi també m'hagués agradat compartir-la amb tu. Però el sentiment cap a en Karl és molt més profund que el desig d'estar amb tu aquesta nit. No s'ho mereix - Vaig dir-li - Però amb això no vull que la nostra amistat s'acabi. Això mai. M'importes massa.

I dit això, el vaig besar, suau i fugaçment, als llavis. Me'n vaig enretirar i vaig tornar a agafar la meva copa de cocktail, que havia quedat abandonada a la barra i la vaig tornar a alçar, tot dient...

-Per nosaltres, i perquè poguem compartir bons moments sempre que volguem - I vaig xocar la meva copa amb la d'ell, somrient satisfeta d'haver fet una cosa bé.

-Mana? -vaig demanar-li distret. -Ah, no no res, no em passa res.. -No tenia ganes de parlar d'allò, per tant vaig intentar cambiar de tema.

-I així que vols que parli, eh.. Doncs.. te'n recordes no, que algún dia d'aquests hem d'anar a patinar sobre gel? Quan estiguis bé hi haurem d'anar, eh, que m'ho vas prometre! -vaig dir-li, comporant-me com un nen petit i posant cara d'innocent que no ha trencat mai cap plat.

Vaig vore com intentava canviar de tema. Algo li pasava.

- Tens rao.- vaig dir pensant.- Li he dit al meu germà lo dels patins i m'ha dit que si que te els deixa. Aixi que no tenim cap problema, si vols podem anar la setmana que ve.- vaig dir pensant en algun dia.- No molt tard, perque si no el gel es desfara.- em vaig fixar que tenia la mirada perduda.- Em vas a dir en que estas pensant o te he d'obligar?- vaig dir.- Et passa alguna cosa, ja estas contant.

-Val, doncs si la setmana que vé ja no et fa mal res hi aném. -Vaig dir-li, dibuixant un somriure fals a la cara.

-Hmm? No, no em passa pas res, de debò... és només que no puc suportar veure't així per culpa de.. de.. d'aquesta.- Vaig fer, senyalant a l'Ursula. -No ho suporto..

Sincerament aniria a deixar-li les coses clares a l'Ursula, però el que no volia ara era crear més merder ni mals rotllos. No, prou, ja n'hi havia prou en què la Samanta hagués patit mal.

-Bé, doncs esperem que el llac estigui prou gelat. -Vaig dir-li, tornant al tema d'abans.

Vaig vore com tornava a intentar canviar de tema.

- Si, esperem que estiga gelat.- vaig dir tumbant-me i recolçant el seu cap sobre les seues cames.- No et molesta, no? Es que aixi estic més comoda i em fa menys mal les costelles.- em donava la sensació de que sabia en que estava pensant. Però si no volia parlar d'això seria millor deixar-ho, no volia que se enfadara amb mi.- I no és la primera vegada que acabe aixi i no sera l'ultima.- em vaig dir a mi mateixa.- Bé, aleshores ja tenim clar quin dia patinar.

-No, tranquila, no em molesta. -Vaig sentir que murmurava alguna cosa per ella mateixa, però no vaig poder arribar a entendre res. -I si. No se'ns pot passar, eh!

Aviam, un tema per parlar perquè no s'adormi... Mmm.. Ah, si!

- Tinc unes ganes de tornar als entrenaments de Quidditch...! Aquests dies sense estar al camp amb l'equip sencer ho he trobat a faltar...

Vaig obrir els ulls.

- Tens rao, quidditch.- vaig dir .- Ja fa temps que no entrenem, deuriem de preguntar al James quan farem algun entrenament.- vaig dir mentres se me tornaven a tancar els ulls.- Mmm.....voldria una manta.- i aleshores vaig notar alguna cosa al meu costat.- Gràcies sala.- vaig dir tapant-me amb la manta.- Tenia fred.- vaig dir tancant els ulls. Si continuava aixi em dormiria. Esperava no ser una molestia, no volia molestar a Thomas- Si vols anar a divertir-te, no voldria que te avorrires per la meua culpa. Perdona si te estic amargant la festa.- vaig dir preocupada.- Pots marxar si vols.....mmm....no fa fred aci?- vaig dir tapant-me més amb la manta.

-Fred..?- No en feia pas (bé, almenys jo no en tenia), però si en tenia bé li aniria la manta que havia aparegut. -I no, tranquila, a no ser que et molesti em quedaré aqui.. -Vaig dir-li jugant suaument amb els seus cabells. - A més, tu no ets cap molèstia per mi, el contrari, val?

No tenia ganes d'anar amb els altres a beure, o encara que només sigués parlar. En aquells moments necessitava estar prop d'ella, encara que estigués dormint.

- Tu no em molestaras mai.- vaig dir.- Me alçaria a donar-te un bes, però estic feta pols, te el guardes per a despres?- vaig dir somrient.

Es va posar a jugar amb els meus cabells.

- Mmm......tancare un poc els ulls. Es pot dormir o no és adequat?

Aleshores, mig avergonyida mig preocupada, em va dir que no podia fer allò. Que hi havia el Karl. I que sentia alguna cosa per ell. I fou aleshores quan em vaig sentir una mica culpable, perquè fet i fet havia estat jo el que l'havia anada a buscar... i el que ho havia enredat tot. "Para, aquestes coses no passen si els dos no volen..."

I llavors, mentre jo encara estava absort en aquests pensaments, vaig sentir que em proposava un altre brindis. "Per nosaltres, i perquè poguem compartir bons moments sempre que volguem", va dir.

- És clar que sí, Ursula - vaig dir, somrient i alçant la meva copa -. Almenys lo de ser bons amics no ens ho llevarà ningú! I tot i que em sent una mica culpable per tot el que ha passat aquesta nit, vull que sàpigues que no me'n penedeixo en absolut. Ets fantàstica.

Vaig pegar un glop llarg, i em vaig acabar el contigut de la meva copa.

- Ostres, m'encanta aquesta cançó! Anem a ballar! - i agafant-la de la mà, la vaig estirar fins on estaven els que encara s'aguantaven drets (que no eren molts, aii aquest alcohol que fa desastres xD) i vaig fer-li fer una volta com a de ballarina. Aleshores, vaig tancar els ulls i vaig començar a ballar, tot sentit la música. De tant en quan els obria, per comprovar que no havia marxat, i amb un somriure, continuava ballant.

- Bé, diguem que aquest no seria el lloc més adequat per fer una dormida -vaig dir, rient- però si vols intentar-ho endevant.

Vaig ajupir el cap i li vaig fer un petó a la coroneta.:-Mmm.. bona.. nit. -vaig dir-li mirant el rellotge per comprovar l'hora que era.

Vaig apoiar el cap al respatller del sofà. Si estava d'allò més bé tot i el volum de la música.

Vaig veure com entenia les coses que li vaig explicar, sobre tot el que em passava pel cap.

- Ets un sol, Kurt- li vaig dir, i vaig alçar la mà per acariciar-li la galta, amb la dolçor d'haver compartit un moment tant especial feia uns moments. Llavors vaig captar les paraules al seu cap- No pensis això, Kurt. No haguéra correspost als petons si no hagués volgut. No tens perquè sentir-te culpable, ni molt menys - Vaig mirar-lo, amb intensitat - Jo tampoc me'n penedeixo de res del que ha passat. I creu-me quan et dic que m'hagués entregat a tu si no hi hagués en Karl pel mig.

Llavors, de sobte, em va agafar de la mà, em va estirar cap a la pista i vam començar a moure l'esquelet al ritme de la música. De tant en tant anava obrint els ulls per comprovar, suposadament, que no havia marxat.

- Kurt, penso quedar-me aquí amb tu fins que surti el sol. Sempre em tindràs al costat quan ho necessitis - vaig dir-li, sincerament.

Seguidament, va començar a sonar una balada, i em vaig quedar una mica cohibida, sense saber si agafar-m'hi i ballar amb ell, o simplement moure'm al so de la música.

- Soc capaç de dormir en qualsevol lloc.- vaig dir mentres em tapava bé, encara tenia fred.- Em despertes a.... les 6, per exemple?- vaig preguntar.

I poc a poc em vaig quedar dormida.