Una de grossa [Ursula]

Vaig arribar al vestíbul sense problemes, encara faltaven uns minuts per la mitjanit. Per sort no m'havia topat amb ningú i havia pogut arribar aviat. Però no tenia amb què amagar-me, de manera que em vaig posar en una ombra sota una escala, per si de cas passava un professor, un fantasma o, pitjor, el Filch.

Em vaig quedar esperant, amb tot un feix de pòsters de propaganda de la Fundació Karl Foster per la Mononucleosi C, esperant sentir un xiulet de l'Ursula. Vaig somriure en la foscor; feia temps que no en preparava una de tan grossa. Allò havia de sortir bé per força.

Vaig mirar-me les mans, contenta de l'encanteri mimetitzador que m'havia fet a mi mateixa.

Vaig sortir decidida de la sala comuna sense cap mena de preocupació perquè sabia que ningú em podria veure.

Una vegada vaig ser al vestíbul, vaig anar al costat de la porta d'entrada, vaig mirar a banda i banda per veure si veia alguna senyal de l'Agatha, i al no notar cap moviment, vaig deixar anar un xiulet, llarg i agut.

Vaig esperar.

Vaig xiular en resposta, i em vaig fer notar traient unes espurnes vermelles de la vareta perquè vingués cap a mi, ja que jo no la podia veure. Tot i així, vaig sentir unes passes que s'acostaven cap a mi.

Vaig anar en direcció cap a les espurnes vermelles i el so del xiulet de la resposta. Vaig arribar a l'alçada de l'Agatha i vaig parlar fluixet.

-Surt, que et faré un encanteri mimetitzador a tu també perquè no tinguem problemes a l'hora de penjar els cartells.

Ho va fer, tentinejant perquè no em veia i es va quedar dreta davant meu. Vaig treure la vareta i vaig tocar-li el cap. Va anar desapareixent mica en mica.

-Apa, ja ho tens.- Vaig xiuxiuejar.

- Molt bé, gràcies - vaig dir quan vaig mirar cap a baix i no vaig veure res de res-. Doncs ara... OUCH!

Collons, quina hòstia que m'havia fotut contra l'Ursula. Em vaig fregar el nas adolorit.

- Pot ser molt divertit estar fent això tota la nit sense veure'ns... No havia pensat en aquest petit handikap. T'he fet mal?

-No, tranquila. Has xocat contra el meu colze. T'hauràs fet més mal tu, crec. - Vaig riure, fluixet - Sí - Vaig dir - Pot ser divertidissim.

Vaig pensar-hi una estona.

- Proposo una cosa, encara que a cap de les dues ens agradi. Mentre caminem, podriem anar agafades d'algun lloc, així evitem tornar a xocar l'una contra l'altre. Què et sembla?

- Si no hi ha més remei...

Vaig allargar la mà i vaig tocar el seu braç fins que vaig trobar la seva mà, que vaig agafar.

- Apa, com quan érem petites... U.U' Anem.

I vam començar a caminar pels passadissos.

- Més que enganxar-los, que no em vull omplir de merda, què et sembla si deixem els pòsters levitant pels passadissos perquè la gent els vegi?

Vaig notar com em tocava el braç dret i baixava fins a trobar la meva mà, que després agafava.

- No que a mi m'encanti, anar agafada de la maneta amb tu... ¬¬' - Vaig deixar-li anar.

Abans de començar a enganxar els cartells, va proposar que els deixessim levitant.

-Tu per la dreta i jo per l'esquerra? - Vaig dir, traient la vareta, esperant la seva resposta.

- Vinga - vaig dir amb un assentiment de cap imperceptible.

Li vaig donar la meitat dels cartells i vaig mirar el passadís de la dreta.

- Ens trobem aquí en una estona. Dóna tota la volta i quan tornis a ser aquí... no ho sé... xiula com abans, d'acord?

Vaig agafar els meus cartells i vaig tirar passadís enllà, murmurant "wingardium leviosa" cada deu o quinze pàgines.

Vaig anar penjant els cartells, donant la volta pel passadís tal i com havia dit l'Agatha, murmurant "Wingardium Leviosa" per aquí i per allà. De tant en tant, però, m'anava aturant per escoltar, per si sentia algun soroll que ens demostrés que no estavem soles.

Al cap del que em va semblar una eternitat i amb tot el passadís empaperat, vaig arribar al punt de partida, vaig xiular fluixet, com abans, però no vaig obtenir resposta. Així que vaig escollir una escala i m'hi vaig asseure, xiulant cada 5 minuts.

Vaig anar penjant cartells i un cop va quedar tot ben bonic i ben ple, vaig tornar cap al vestíbul, on vaig sentir el xiulet de l'Ursula.

- Ja estic -li vaig dir, acostant-m'hi-. Ara només queda esperar a demà a l'hora d'esmorzar. No hi vagis gaire d'hora; com més gent hi hagi, millor, així hauràs corregut bé les notícies. T'hauràs de fer l'ofesa, molt, molt ofesa. Estaràs cabrejada perquè no t'ha dit res i potser estàs contagiada.

>> Jo també entraré i en faré burla, mig insunuant que he penjat jo els cartells (que tothom ho sabrà, però bé) i farem que tot Hogwarts en vagi ple. Amb una mica de sort, la Possesseur picarà; i si no ho fa, l'hauràs de convèncer tu perquè es vagi a fer les proves.

>>Demà mateix al matí te n'hi vas tu i, quan tornis, a la mussolerissa a esperar els resultats de la teva estimada amiga. Jo aniré a infermeria a canviar els medicaments per això... - vaig dir mostrant-li unes pastilles de color marró, que provocaven una halitosi que tirava enrere.