Distreta [Ursula]

Vaig asseure'm en un dels bancs, sola. La nit anterior havia nevat i ara estava tot blanc. Era bonic.

Vaig fer un sospir; les coses no anaven bé. Feia unes hores que ho havia deixat amb el Fortin. En part me n'alegrava, perquè estava convençuda que havia fet bé, però m'havia ficat en un embolic i, tot i així, la gràcia d'allò era oblidar-lo. Però no funcionava, no parava de pensar en ell en tot moment. Era horrible.

Em vaig acostar les mans amb els guants a la boca, vaig fer cassoleta i hi vaig llançar una mica d'alè, per escalfar-les.

Havia sortit de la sala comuna abrigada fins les celles, amb una bufanda i un barret calat fins les orelles. M'havia posat els meus guants de pell d'oca, que eren molt calentons, i unes botes amb pél, també. No passava gens de fred, així.

Vaig sortir als jardins, passejant. Els dies nevats, m'encantaven. Ho deixaven tot molt més màgic. El fred a la cara (o el que se'm podia veure d'ella) em feia obrir els ulls i despertar-me totalment.

Vaig vaure una figura asseguda en un banc. La vaig reconèixer a l'instant. La meva cosineta.

Em vaig apropar cap a ella.

- Vaja...- Vaig dir, a la seva esquena, quan vaig arribar on era ella - Tenia l'esperança que la neu t'hagués enterrat i així tenir la sort de no veuret la cara d'imbécil que fas - Vaig dir, amb veu seca- Però bé, ja ho diuen, que els somnis més desitjats no es compleixen...

—Això sembla —vaig dir sense girar-me, perquè coneixia perfectament la veu—. Si no fos així, fa temps que estaríeu tots criant malves. I és una pena, perquè almenys així faríeu alguna aportació factible al planeta.

Em vaig girar per fer-li una mirada buida, de complet desinterès.

—El dia ja era dolent, i a sobre arribes tu... —vaig remugar—. Puc fer res per tu, cosineta?

-Doncs mira, ara que ho dius, si - Vaig fer, aguantant-li la mirada- Desaparèixer de la meva vista i marxar tant lluny com puguis. En aquest banc m'hi anava a asseure jo, i si hi ets tu, potser agafo alguna cosa contagiosa, i no m'agradaria pas.

Vaig fulminar-la amb la mirada, maleïnt el fet que formés part de la meva familia...

- Què, marxaràs, o t'haig d'obligar a fer-ho...?

Em van agafar ganes de riure pel seu comentari. Com si em fes por. Em venia de gust llançar-li un malefci, pe`ro en comptes d'això, me la vaig quedar mirant amb un somriure sardònic.

- Vine i treu-me. ¬¬

Me la vaig mirar, amb una cella aixecada. Llavors se'm va encendra la bombeta. Els cabells! Tenia l'excusa perfecte per arrencar-los-hi! I així ho vaig fer...

- Et trauré les ganes de mirar amb suficiència, Puta.

Vaig fer un moviment ràpid, i vaig entortilligar la meva mà en els seus cabells, vaig estirar fort i la vaig llançar fora del banc. Al llançar-la, vaig estirar fort, i em vaig quedar amb uns quants péls seus a la mà. Me'ls vaig guardar a la butxaca de la túnica.

Més tard em rentaria la mà, no fos cas...

Vaig asseure'm al banc, i me la vaig mirar, divertida per la situació en què es trobava, però tot i així, amb la vareta a la mà, per si de cas.

-Ho veus, Ramera, les coses amb mi, no et sortiran mai bé, comença a acceptar-ho d'una vegada.

"Aaaargh!"

La molt puta m'havia arrencat cabells i tot. M'havia quedat al terra de bocaterrosa, però no per això em vaig quedar quieta. La vaig enganxar fort per un turmell, clavant-li les ungles amb força, i la vaig estirar fort, fent-la caure també del banc de cul.

Vaig apressar-me a engrapar-li el canell de la mà on tenia la vareta i li vaig clava a terra, perquè no em pugués apuntar amb ella.

- Porto anys sense acceptar les vostres normes, mala pècora

Em va agafar desprevinguda,la molt puta. No m'esperava que m'agafés i em llançés al terra. Seguidament em va immovilitzar la mà que tenia la vareta, perquè no li llançés cap encanteri.

Però les cames encara les tenia lliures, així que les vaig alçar, les hi vaig posar per sota el pit, i vaig fer força, empenyent cap avall. Vaig aconseguir treure-me-la de sobre, i rapidament vaig anar a immovilitzar-la. Vaig posar el braç dret sobre les seves mans, i em vaig asseure sobre les seves cames, perquè no s'hi pogués tornar. Vaig alçar el braç esquerra, apuntant-la amb la vareta.

-Dons hauries de començar a plantejar-t'ho, cosineta- vaig dir, sense deixar d'apuntar-la- i pobre de tu que et moguis, no dubtaré en fer servir la vareta, creu-me.

Vaig dir, fulminant-la amb la mirada.

-Abans de fer-me posar així, invita'm a sopar o al cine, no?- vaig dir-li amb mala baba.

M'havia deixat a terra immobilitzada. No tenia cap sentit forcejar, però ho feia igualment, per tocar els collons. Vaig deixar anar una riallada sorneguera.

-Molta amenaça i poca teca. Si jo fos tu ja m'hauria ficat la vareta pel cul - vaig deixar anar-. No dubtaràs a fer servir la vareta, eh? Quan no dubtes, la fas servir i punt, no et poses a amenaçar.

Preferia cinquanta vegades que em deixés allà estabornida que no acatar les seves ordres i quedar-me quieta. Per sobre del meu cadàver.

-Au, va, fes alguna cosa, no? -vaig dir per tocar els nassos, tot i que sabia que em tocaria el rebre-. M'avorreixo...

- A tu no et fan falta aquestes coses. Ni sopar ni merdes... - vaig dir-li, amb despreci.

Vaig notar com forcejava, sense cap mena d'èxit. Ingenua...

-Que em vols posar a prova, chata? - vaig dir-li, i vaig clavar-li una mica més la vareta en el seu coll.

Una idea se'm va formar al cap. Vaig fer un somriure, malèvol.

- Doncs em sembla que si no vols acatar les ordres que et posem nosaltres, hauré de fer que les compleixis, encara que sigui en contra de la teva voluntat- vaig corbar els meus llavis, en un somriure, triomfal.

Vaig mirar a banda i banda dels jardins. No hi havia ningú. Perfecte.

- Impero! - vaig cridar, en direcció al cos de la meva cosina.

- Ara si que seràs una bona nena i ens faràs cas, oi? - vaig dir, mofant-me.

Vaig sortir de sobre seu, i vaig fer que s'aixequés.

- Que et puc fer que facis, per veure si el malefici funciona?- vaig dir, pensant - Ah! Bé... Començarem per... A ballar can-can! - vaig dir, divertida.

"Puta... " va ser l'únic que vaig poder pensar quan va pronunciar el Malefici Imperatiu.

Aleshores el mal que em feia el cap, les cames i tot el cos engeneral pels cops va desaparèixer i no vaig pensar en res... Res... ah, que bé...

El meu cos es va posar dempeus, sense ni que me n'adonés.

"A ballar can-can..."

Guai... doncs ballem...

Una petita i ínfima veu dins meu va dir "No, què fas...?", però era insignificant en comparació a la veu que donava les ordres.

Era com en un somni... podia aixecar la cama molt amunt sense cap mena d'esforç ni dolor...

- Doncs no balles pas tant malament...- vaig dir, mofant-me'n- Que vols fer ara? Vols que faci que et perdis pel Bosc Prohibit? O potser et deixo entre les branques del Pi Cabaralla?... O podria fer que m'expliquessis els teus secrets més profunds... - vaig fer, mirant encara com ballava- Em sembla que deixarem el tema secretets per un altre dia i faré que et banyis dins el llac. Que et sembla?

M'encantava estar en aquella posició. Dominant.

- humm...- vaig fer- em sembla que hauràs de començar a treure't la roba per anar a nedar al llac, abans de tot. No volem que la roba es mulli, no?

- Vinga doncs! Hora de treure's la roba, puteta!

"Treu-te la roba"

Vaig començar a descalçar-me quan una altra veueta, més dèbil però cada vegada més enfurismada.

"Per què? Per què te l'has de treure?"

"I per què no?"

El meu cos no notava el fred, en l'estat que esava. Bé, el cos ho deuria notar, però el meu cervell no n'era conscient.

"Què fas? No!" va dir la veu enfadada, però desgraciadament no tenia gaire força.

Em vaig treure les sabates. Després la faldilla, i la camisa, deixant la la meva pell pàlida al descobert. No tenia la pell de gallina perquè no era conscient del fred. Em vaig treure una mitja i després l'altra, i vaig anar fent un piló amb la roba. Després em vaig treure els sostenidors. Els cabells negres m'havien crescut força i sortosament em tapaven una mica els pits. Finalment em vaig treure les calcetes i em vaig quedar dempeus, quieta, mirant el cel amb expressió somiadora.

"Perfecte" Vaig pensar, mirant a l'Agatha. La tenia completament a la meva mercè.

Vaig veure com s'anava despullant i deixava la roba en un pilonet, al seu costat.

-I ara, treu la teva vareta i cala-l'hi foc a la teva roba, fent que només hi quedin cendres. Així no te la podràs tornar a posar - Vaig ordenar-li a l'Agatha- I una vegada fet, estira't al terra i fes-hi un àngel de neu.

M'ho estava passant d'alló més bé. No havia tingut mai així a la meva cosina. I aquesta sensació, m'agradava.

Hi havia una petita part de mi que ja n'estava fins els ous i estava molt, molt cabrejada.

"No! Deixa estar la vareta! No l'agafis! No!"

Era cada vegada més forta, ja gairebé tenia més força que l'altra. Vaig començar a tenir mal de cap, no sabia què em passava. Només volia que les veus callessin i poder estar bé. Quan parlava la veu enfadada feia molt, molt fred, i els peus em cremaven de dolor, com si m'hi clavessin agulles. En canvi, s'estava tan bé quan parlava l'altra veu, la dominant... no em feia mal res, no em feia mal el cap, era tot plàcid i lleuger... Era millor. No volia el mal que em feia l'altra veu.

- Lacarnum inflamarae.

Es va calar un petit foc als meus peus. Tota la meva roba va cremar i jo m'ho vaig mirar, dempeus i amb l'expressió serena, fins que les flames es van consumir per la neu quan tota la roba no era més que cendra.

Aleshores em vaig disposar a estirar-me a terra.

"Fot el favor de quedar-te quieta d'una vegada! No! Desobeeix! Desobeeix!"

Tenia tanta força que em vaig quedar parada, vacil·lant.

"Estira't"

"NO! NO! NO! NO!"

-No.

Sense ser-ne del tot concient, vaig alçar el braç dret i li vaig girar la cara d'un revés a l'Ursula. Com que no n'era gaire conscient, però, vaig caure a terra, sense poder fer res més. Les dues veus s'estaven discutint al meu cap.

Vaig veure com l'Agatha intentava debatre's contra el malefici, però tot i així va calar-l'hi foc a la roba. Vaig fer un somriure de suficiència.

Després, però, vaig veure com venia cap a mi, i sense saber ben bé com (tampoc me l'esperava) PLAS em va clavar una bufetada. Però com que encara era sota els efectes de l'encanteri, va caure a terra. Anava veient que el cos se li estava posant vermell, del fred. No vaig sentir ni una punxada d'arrepentiment al veure-la així. Al contrari, que n'aprengués.

Amb un moviment de vareta i un Finite Incantatem vaig fer que el malefici s'acabés. Mentre li durava l'efecte, però, vaig posar la vareta en direcció a ella i vaig murmurar...

- Obliterar -

-Així no podràs acusar-me de res, puta- Vaig dir-li, satisfeta.

Vaig deixar-la allà al mig, estirada en la neu, nua. Com que volia veure que feia, vaig amagar-me darrera d'un arbre, i vaig treure el cap, per observar-la. Sempre podia deixar-la inconscient si em venia de gust, des de la meva posició.

Aleshores em vaig sentir perduda i desorientada. Qui era...? On era...? No em notava es membres, estaven entumits... i tot era molt blanc... Mica en mica vaig anar tornant a la realitat. Estava asseguda al banc. Havia vingut... algú... l'Úrsula! M'havia tirat i... i ja no recordava què més havia passat.

Estava nua enmig de la neu, tenia tota la pell morada, les cames sobretot. No les podia moure. Amb proufeines podia moure els braços. Havia de marxar d'allà. Però no podia. Estava tremolant de valent.

Segur que havia estat l'Ursula? Sí, segur. Aquella era la marca dels Black. Despertar-te no sabies on sense saber el que havia passat durant l'última estona i llavors veure ferides, hemorràgies internes, talls. M'havien fotut pallisses unes quantes vegades quan era petita i ja ens ho havien inculcat. Quan acis alguna cosa imperdonable... Obliterar.

Les dents em castanyejaven i tremolava cada vegada més. No podia pensar amb claredat. Però estava agafant una hipotèrmia, alguna cosa havia de fer. Sobreviure, almenys. Patronus? No, no tenia prou forces. Foc. Sí, necessitava foc. Del que es podia controlar. Vaig localitzar la meva vareta, sense preocupar-me pel fet d'anar nua (en aquells moments allò era el de menys), i vaig apuntar al banc de fusta del meu costat.

- La... la... Lacarnum inflamarae.

Es va encendre a l'acte de foc violeta. M'hi vaig acostar arrossegant-me, amb penes i treballs, sense notar l'escalfor que feia, perquè tenia el cos completament adormit de qualsevol tacte.

M'hi vaig posar al costat, i m'hi vaig deixar caure, esgotada. Vaig passar-me la llengua pels llavis. Estaven inflats i probablement violetes, com les meves cames. Vaig suposar que la neu es desfaria i l'escalfor em mantindria en vida el temps suficient perquè algú em trobés.

I em vaig desmaiar.

Vaig somriure, satisfeta, al veure que l'Agatha queia al terra, esgotada i desmaiant-se.

Em vaig guardar la vareta a la túnica i vaig fer camí cap al castell, a canviar-me de roba i a guardar els cabells. No volia tornar a tocar la meva cosina. Eugh!

[Surto del Tema]

Vaig travessar, mig emprenyat, els jardins. Des d'unes hores abans, quan la Black m'havia deixat, estava que mossegava.

Però veure-la tirada al terra, nua, al costat d'un foc violeta, i inconscient, va ser massa. Vaig córrer cap a ella i vaig agafar-la en braços. Vaig fer aparèixer unes mantes i la vaig embolicar, intentant fer-li passar el fred, mentre m'abraçava i l'acariciava, espantat. Vaig tardar uns segons a reaccionar, però de seguida vaig veure que necessitava atenció mèdica i la vaig carregar, desesperat, fins la infermeria.

[Tema tancat]