Gloriosa Superba [Ursula]

Feia una calor asfixiant, horrible. Per a un friki rematat de l'herbologia com jo, allò era dolent. Les caminates pels jardins buscant plantes exòtiques i curioses es feien una real tortura.

Malgrat la calor, però, jo seguia passejant per aquell lloc que, més que uns jardins normals i corrents semblava un jardí botànic. Anava anomenant mentalment les plantes que passava.

Philodendron Longithaminatum...
Spathiphyllum wallisii...

Oh! Philodendron Giganteum! La salvació!

Vaig accelerar el pas per arribar a aquella planta de fulles gegants, i en arribar-hi vaig refugiar-me sota l'ombra d'aquelles fulles gegants. Oh, allò estava molt millor...
Vaig avistar algú pels jardins, aprop, però la forta llum del sol no em deixava veure qui era.

- Eh! - vaig cridar-li a la persona -. Aquí s'està millor, no hi ha perill d'insolació ni de deshidratació!

Passejava pels jardins, intentant desenganxar-me la calor del cos i la pell. Semblava ben bé que del terra en brollés un vapor calent que se't calava al cos i no et deixava respirar bé. A sobre només duia un vestit molt prim de seda blava, sense mànigues. Una peça de roba que semblava més aviat un bisó que un vestit d'estiu. Però era fresquet i era el que importava. Ja feia el fet.

Vaig començar a recollir-me el cabell que em queia com una cascada per l'esquena en una cua alta. Semblava que amb aquest gest se't treies una quantitat considerable de calor de sobre. Mentre ho feia, vaig sentir que algú cridava. I ho feia en la meva direcció.

- Eh! - Va fer la persona. La veu era d'un noi. I d'un noi que devia coneixer només de vista, perquè la veu no la reconeixia. - Aquí s'està millor, no hi ha perill d'insolació ni de deshidratació!

Vaig dirigir-me cap allà, agraïda pel consell, i fent-me ombra amb la mà per poder distingir a la persona que m'havia parlat.

Vaig arribar sota les grans fulles d'aquella planta i una vegada a sota i asseguda, va semblar com si haguessin apagat el sol de cop.

- Oh! Molt millor! - Vaig dir, ventant-me amb la mà per donar-me una mica d'aire.

Llavors vaig mirar cap al noi.

-Hola- Vaig fer, somrient. - Ursula Black. Gràcies per salvar-me de la insolació - I vaig estendre la mà perquè l'encaixés amb un somriure als llavis.

Vaig somriure en veure que la noia, que es va presentar com a Ursula Black, em feia cas.

- Oh! Molt millor!

- Oi que si? - vaig encaixar-li la mà -. Sam Lukeson, encantat de salvarte de la insolació - vaig dir, somrient.

Vaig acomodar-me, seient contra el tronc del Philodendron, i vaig preguntar:

- I quin projecte suicida t'ha fet sortir als jardins amb aquesta calor, senyoreta Black?

Vaig somriure una altra vegada.

- Projecte suicida? - vaig fer, deixant anar una rialla - Jo ho diria mes aviat un projecte...de venjança - vaig dir, en el millor to d'angelet que vaig trobar. De fet, en tota l'estona que havia estat passejant pels jardins havia estat pensant nomes en el fet de la meva venjança cap a en Karl i la Gis...i en si estava be fer-ho cap aquesta ultima.

- Suposo que es una idea boja sortir a aquestes hores, quan el sol esta tant alt i crema tant.- vaig treure la vareta i amb un moviment gracil vaig fer apareixer dos glassons d'aigua. Un d'ells li vaig oferir a en Sam - Te, refresca't una mica. T'anira be.

Mentre m'anava fregant les mans i els braços amb el gel, me'l vaig mirar i vaig preguntar.

- I el teu projecte suicida, quin es?


OFF: sento que no hi hagi accents, pero es que estic contestant des del mobil i es un avorriment anar posant els accents... U.U'

Vaja, venjança... El plaer dels déus. No sabia pas què li podia haver passat perquè volgues venjança, però vaig preferir no preguntar.

- Gràcies - vaig dir, dedicant-li el meu millor somriure i agafant el gel.

Me'l vaig passar pel coll, notant com un calfred em recorria l'esquena gràcies al fred, i li vaig somriure, mentre responia:

- Oh, això meu no és un projecte suicida. És un acte de frikisme total. Simplement m'estava avorrint i he decidit anar a buscar plantes exòtiques. Pot sonar estúpid, però et sorprendries de saber quanta vegetació estranya es pot trobar per aquí. El cas és que quan he vist que em començava a deshidratar he agafat refugi sota aquest magnífic Philodendron Giganteum - vaig concloure, fent un gest assenyalant la planta de fulles gegants que ens cobria.

Quan va haver acabat de parlar, me'l vaig quedar mirant com dient "Confirma't, ets un friki". I aquest pensament va fer que esclatés a riure.

Quan vaig aconseguir agafar aire, vaig recomposar-me i vaig eixugar-me una llàgrima que va caure solitària galta avall, a causa de l'atac de riure.

- Bé, ja que tu m'has confessat el que et lliga al frikisme, jo et confessaré què és el que em lliga a mi... - Vaig fer una pausa per donar-li una mica d'emoció i després vaig afegir, fluixet.

-Els tacons.

Vaig mirar-la, divertit, mentre reia del meu frikisme (no la culpava pas, jo mateix me'n reia a vegades). Però jo sabia que tothom tenia un punt una mica friki... I ella em va confessar el seu. Tacons. Un món paral·lel, vamos. Vaig arronsar-me d'espatlles. Com que jo sempre que podia anava amb unes esportives ben còmodes, el món de la moda en sabates m'era completament aliè.

- Tacons, dius? La veritat és que mai havia sentit cap afició així. És... Original - vaig dir, buscant la paraula adeqüada.

- Original i car, diria jo - Vaig pensar en totes les sabates de taco que tenia a casa. Una col•leccio gens envejable.- a casa, hi tinc tot un armari ple de sabates amb tacons de totes mides, de tots colors i per a totes les temporades. - vaig deixar anar una rialla - una mica com les plantes, que n'hi ha de tardor i n'hi ha de primavera, no? ^^

Vaig mirar-me els peus. Els duia descalços. A l'estiu m'agradava passejar pels jardins descalça. Digueu-me rara.

- Ara, aixo no li ho diguis a ningu eh! Es un secret entre tu i jo.- vaig dir, amb un somriure sincer.

Vaig aixecar les mans, per despres dur la dreta al cor, i dir amb solemnitat:

- Sóc una tomba. El seu car secret no sortirà pas d'aquí, senyoreta...

Vaig somriure, i vaig dir:

- Amb el meu cosí John et portaries bé tu. És dissenyador, viu a Londres. És d'aquells tios impossibles de veure sense un estol d'admiradores al voltant. I la roba i els complements que dissenya... Vaja, la majoria son fantàstics. Simplement espectaculars.

Vaig riure amb el seu comentari i el seu gest.

- De veritat? O.o - Vaig fer, davant la història del seu cosí dissenyador. - I dissenya de tot? Vull dir...que ja li pots dir que no em faria res ser la seva model per a les sabates, eh! - Vaig picar l'ullet - Sempre i quan els models que m'emprovi me'ls pugui quedar... ^^

Vam estar una estona en silenci, mirant els jardins de Hogwarts.

- Saps, feia dies que no em sentia tant bé amb una persona. Necessitava riure i una estona així.

- Oh, doncs poca broma que està buscant models... - vaig dir-li, somrient.

Però el següent que em va dir no sé si em va fer sentir bé pel fet que algú digués que s'ho passava bé amb mi o em va fer sentir preocupat per ella.

- Bé... Si mai necessites buidar el pap i no saps amb quí, pots comptar amb mi - "I sin haberlo meditado, me ha salido un pareado" vaig afegir mentalment -. Pots confiar amb mi, no diré res a ningú, si mai necessites parlar.

-Gràcies - Vaig dir sincerament. Me'l vaig mirar i vaig dirigir-li un somriure. Ultimament, aquell gest el feia poques vegades.

- I diga'm, Sam, d'on t'ha vingut aquesat affició per a les plantes? T'hi han obligat a casa diente que no et donarien de menjar? - Vaig bromejar.

Vaig deixar anar una riallada.

- Si hagués estat per això seria menys vergonyós, Ursula...

Vaig treure la vareta, i vaig apuntar a un brot que sortia de la terra.

"Resa perquè et surti, Sam..."

I em va sortir. Aquell petit brot que estava apuntant va començar a créixer, fins a convertir-se en una preciosa Dalia d'un color rosat. Vaig collir-la, trencant amb cura la tija. Aquesta va estremir-se i va doblegar-se sobre ella mateixa, fins a ser de nou el brot que jo havia conjurat. Clavant els meus ulls en la dalia, vaig dir:

- M'agrada l'herbologia per la seva bellesa, per la gràcil bellesa de tots els seus components. Les Fulles... Quines coses més precioses. I les flors, què me'n dius, de les flors? La bellesa natural m'agrada molt... M'entusiasma fins a un punt que pot semblar malaltís.

Vaig allargar-li la flor.

- Té, per a tu - vaig somriure-li de manera burleta mentre deia -. Ara et toca a tu... Què, vas tenir un trauma infantil? De petita et feien anar descalça quan eres petita i per això t'aferres tant a les sabates?

L'herbologia no li agradava, era la seva passió. Per com en parlava, per com en mirava cadauna de les fulles, cada un dels pètals, cada polsim de pol•len. Semblava com si n'hagues de treure un poema de cada flor.

Vaig somriure més àmpliament quan em va donar la flor.

- Oh, Sam, és preciosa.- Em vaig acostar la flor al nas i en vaig ensumar l'olor.- Gràcies.

Vaig escoltar la seva broma dirigida als tacons, i li vaig treure la llengua, divertida.

- Doncs la veritat és que tenia totes i cadascuna de les sabates que els hi demanava als meus pares, però el que realment m'agradava a mi era posar-me les sabates de la mare - Vaig recordar-me d'aquells moments- Era com si em passes com a la Dorothy, la protagonista del mag d'Oz, que quan duia aquelles sabates vermelles es transportava a un mon paralel. Amb les sabates de la mare...era com una nena nova. Feia soroll amb els tacons, em mirava al mirall, donava voltes sobre mi mateixa... - vaig tornar a mirar-me els peus descalços.- Un dia, vaig veure a la tele una senyora gran, i en el primer que em vaig fixar van ser en les sabates. Unes sabates de tacó precioses, blanques, amb una libèlul•la petita a la cibella del turmell, tota plena de petits brillants de colors que feien que el petit insecte sembles viu. Em vaig dir a mi mateixa que fins que no trobes unes sabates tant precioses com aquelles, començaria el que seria com la meva propia col•lecció...

Vaig callar de cop. I em vaig tapar la boca amb la mà.

- Vaja, ja torno a parlar massa, ho sento... - Vaig dir amb les galtes enceses.

Vaig somriure-li, abans de dir:

- Tranquil·la. Em sembla que dec ser un dels pocs nois del món a qui agrada escoltar als altres... Encara que parlin de roba i sabates - vaig afegir, picant-li l'ullet.

Vaig treure la vareta, i vaig conjurar el meu patronus. Un linx va sortir-ne, i vaig dir:

- Linx, paio, ves a buscar el John, a Londres. Digues que si està buscant models per sabates guays, encara. He trobat algú amb autèntica passió.

- Oh- Vaig deixar anar, amb cara d'admiració al veure el seu patronus.

La boca se'm va anar obrint per moments quan vaig sentir el que li deia al Linx.

- Co...com? - Vaig dir, atònita.- Ho estàs dient de debó? Enserio? - Vaig dir, quedant-me sense paraules.- Sam! Seria fantàstic poder treballar per al teu cosí! - Vaig dir, contenta.- Podria ajudar-lo amb els dissenys, amb les proves, amb...amb tot!

No me n'havia adonat, però m'havia posat de peu i havia estat donant saltets d'alegría. Vaig ajupir el cap quan una de les fulles d'aquella planta em va toca els cabells.

Em vaig tornar a asseure al costat d'en Sam.

Vaig somriure, la seva reacció era la confirmació de que havia fet el correcte. El John buscava gent com ella.

- Veuràs, Ursula... El meu cosí no vol models d'aquelles anorèxiques que es maquillen fins al tercer cognom i que no senten res per la seva feina, que treballen únicament pels diners. Vol gent amb passió, que realment senti alguna cosa per la seva feina i que gaudeixi portant els models que ell ha dissenyat per conjuntar amb un somriure.

Vaig riure, i vaig dir, bromejant:

- Li agrada el mateix que a mi, suposo... La bellesa natural. Encara que en sentits ben diferents.

- Doncs em sembla que seré la model que el teu cosí està buscant, Sam. Jo treballo per la passió que em causa el que faig i perquè m'aporti alguna cosa més que diners... - Vaig dir, somiant en el possible treball amb sabates.

Després vaig sentir el que va dir de la bellesa natural, i sense saber ben bé perquè se'm van encendre les galtres i vaig abaixar el cap, avergonyida.

Vaig mirar-la, mentre veia com es posava una mica vermella. Intentant ignorar aquest fet, vaig dir-li:

- Mira, feré una cosa. Després li enviaré una carta al John, explicant-li detalls. Quan em contesti, et buscaré per donar-te jo mateix la resposta. Fet?

Li vaig allargar la mà, somrient, com si allò consistis en tancar un tracte.

Vaig mirar-lo als ulls, contenta, mentre em feia la proposta del tracte.

-Fet - vaig dir, encaixant la mà. - Hauré de fer alguna cosa, jo? O sigui...de portar o comprar. - vaig voler saber.

- Per ara, només relaxa't, val? Quan rebi la contestació del John ja te la faré arribar.

Mentre deia allò, vaig mantenir la seva mà dins la meva, prement-la, però sense fer gaire força.

- Confia en mi i tranquilitza't. Això no és difícil, i menys per a algú com tu, val?

Vaig respirar profundament. Una...dues...tres vegades. Vaig intentar relaxar-me, tal i com m'havia dit en Sam, però el cor m'anava a cent de l'alegría d'una possible feina amb sabates. Què dic amb sabates!! Amb TACONS!

Vaig notar com la meva mà tremolava dins la seva, del nerviosisme que duia al meu interior.

- Està bé, ho intentaré, Sam. Però no et prometo res, eh! - Vaig somriure-li, agraida. - M'has donat raons per confiar en tu.

- M'alegro de sentir això - vaig dir, corresponent-li al somriure.

Vaig mirar-la directament als ulls, i vaig dir:

- És fins i tot intimidant pensar que estic mirant a la possible futura model de Carraway's. Bé, millor vaig a enviar la carta, quan abans millor. Adéu, Ursula, molta sort!

Vaig aixecar-me, sense deixar de somriure, i li vaig deixar anar la mà. Satisfet, vaig sortir de sota la planta i vaig anar cap a Hogwarts.

[Surto del Tema]

- Parla-li bé de mi, eh, Sam! ^^ - Vaig dir, a la figura que s'allunyava.

"Carraway's" Vaig pensar en el meu interior.

Esperava que tot sortís bé. Realment ho esperava.

Vaig agafar la vareta i vaig fer un moviment gràcil a l'aire. Un llibre va aparèixer a la meva falda i em vaig posar a llegir.

[TEMA TANCAT]