Calma sota el Philodendron (Ursula)

Vaig arribar als jardins. Feia calor, encara, molta calor. Tan de bo l'Ur portés alguna cosa fresqueta per beure. Si no, podiem morir.

Vaig arribar al Philodendron Giganteum amb un somriure als llavis.

- Aah... - vaig fer, en refugiar-me sota la seva ombra.

Em vaig recolzar al tronc, i vaig tancar els ulls, esperant l'Ur.

Vaig apartar una de les grans fulles i hi vaig treure el cap. Vaig veure que en Sam estava recolzat contra el tronc i tenia els ulls tancats.

- Toc, toc! - Vaig fer, discreta.- Que puc passar?

Va obrir els ulls i em va mirar, somrient.

Vaig aixecar la bossa que m'havien donat els elfs a les cuines i vaig dir, contenta.

- Duc Te gelat i cookies.- Vaig dir, amb un somriure - I les cookies duen trossets de xocolata... - El vaig temptar.

- Ui, si tenen trossets de xocolata pots passar - vaig dir, divertit.

Em vaig moure a un costat per fer-li lloc. Vaig agafar el gelat i el vaig servir en dues copes. En vaig allargar una a l'Ur. Aixecant la meva, vaig dir:

- Per la nova model de Carraway's!

Vaig agafar la copa que m'allargava i la vaig fer xocar contra la seva.

- I per les noves amistats - Vaig afegir, amb un somriure.

Vaig agafar la bossa de les cookies, i li vaig oferir perque n'agafes una.

- I com es que el teu cosi es va decidir tant rapid a contractar-me? - Vaig dir, mirant-me les sabates, que no m'havia ni molestat en passar per la Sala Comuna a canviar-me-les.- A saber que li hauras dit...!!

Vaig riure, mentre sucava un dit al gelat.

- No vulguis saber què li vaig dir... - vaig picar-li l'ullet -. Però sàpigues que li vaig dir el que calia dir-li per assegurar-me que tu series la nova model de Carraway's al cent per cent.

vaig llepar-me el dit, assaborint la frescor del gelat.

- Però no preguntis, tu dedica't a gaudir de la teva feina i de les sabates, eh? Viu el teu moment, Ur.

- Però quin interès tenies tu en que el teu cosí m'agafés? Vull dir... - Vaig pensar bé en el què diria - No ens coneixíem, i simplement vas decidir-te pel que et vaig explicar. Que et va fer decidir?

Vaig llepar el gelat i com sempre que menjava gelats, em vaig tacar el nas. Em passava des de petita i no me n'adonava.

- No pateixis, Sam, que el meu moment tot just començo a viure'l ara. I tot gràcies a tu.

- Llavors me n'alegro per tu.

Vaig somriure-li, sincer, i vaig dir:

- Mira, Ur. Sóc una persona enormement confiada. A vegades em va bé, i a vegades malament. I també sóc intuitiu, i vaig intuïr que tu series la model idònia per al John. I ho seràs, n'estic totalment segur.

Vaig allargar la mà, en un acte reflex i totalment instintiu, i vaig recollir-li amb un dit el gelat que tenia al nas, fent-li sense voler-ho una suau carícia a la punta del nas. Vaig eixugar-me el dit amb un tros de paper, sense mirar-la als ulls, i desitjant amb totes les meves forces que a continuació no hi hagués un d'aquells horribles silencis incòmodes.

-Moltissimes gràcies per confiar en mi, doncs. - Vaig dir, i vaig somriure.

Llavors vaig veure com allargava la mà cap a mi. Em vaig quedar totalment parada, perquè no sabia què volia fer. He de reconèixer que em vaig posar una mica nerviosa, quan el vaig veure venir. Però llavors em va tocar el nas i es va eixugar el dit en un paper, evitant la meva mirada. Amb aquell gest, em va provocar una petita carícia que vaig notar amb tota regla.

Em vaig escurar la gola per no quedar-me callada.

-Oh, si...el gelat... Gràcies, de nou... - Vaig dir, també evitant la seva mirada.

- M'has recordat moltíssim a la meva cosineta.

Treure importància a la subnormalada que acabes de fer, això és el que et toca, Sam!

- Quan passa els estius amb nosaltres sempre es taca el nas menjant gelat. És una monada, es diu Lucy, té nou anys. És una d'aquelles nenes que somien a tenir grans vestits, i roben el maquillatge a les seves mares. És adorable.

Em vaig tocar el nas, distretament, on en sam m'havia fet la carícia moments abans i somrient quan em va dir lo de la seva cosineta.

- Ja, Sam, però es que resulta que la teva cosina té 9 anys i jo en tinc disset... Ja seria hora que comences a aprendre a no tacar-me... I mésquan estas en companyia d'algú tan...

Vaig deixar la frase a mitjes, posant-me vermella. Ho havia dit sense pensar.

Vaig deixar anar una riallada.

- Està bé, missatge rebut. Es mira però no es toca. Ho he pillat.

Vaig alçar les celles, divertit.

- En companyia d'algú tan... Què?

- No, no...per a res em referia a això! - Vaig dir, referint-me al primer que va dir.

Després va aixecar les celles i em va mirar, divertit.

- En companyia d'algú tan... Què? - Em va dir.

Em vagi posar encara més i més vermella i vaig dirigir els ulls cap al terra.

-D'algú tant... - I vaig baixar la veu fins que va ser tant sols un murmuri, molt fluixet - D'algú que s'ha convertit en una persona molt especial per a mi.

- Oh - vaig dir, simplement, responent al primer que va dir.

- D'algú tant... D'algú que s'ha convertit en una persona molt especial per a mi.

Vaig haver d'afinar molt l'orella per sentir les últimes paraules, i vaig dir, somrient:

- És clar, no cada dia es troba a algú que t'ofereixi feina a una de les marques amb més renom del pais...

Me'l vaig mirar quan va dir allò.

- No...no ho deia en aquest sentit... - Vaig dir, nerviosa - Bé, si que t'estic agraïda per el que has fet... Però...

M'estava posant nerviosa per moments i no sabia perquè. Així que vaig agafar el gelat i el vaig llepar una altra vegada, mentre intentava no tacar-me de nou el nas i evitant-li la mirada.

Vaig quedar-me allà, sorprès. Per què no acabava la frase? Vaig veure com es posava nerviosa per moments, així que vaig mossegar una cookie de manera distreta, com si res, observant com evitava mirar-me als ulls.
Alla feia falta un canvi de tema. Llàstima que se'm donessin tan malament.

- Eh... Estan de conya aquestes galetes, d'on les has tret? Les fan els elfs?

Vaig resar interiorment perquè es relaxés una mica la tensió.

I ell seguia observant com em menjava el gelat i em posava més i més nerviosa a cada llambregada que em feia.

Va mossegar una galeta i va fer el primer comentari que li va passar pel cap.

- Sí, estan molt bones. - Vaig contestar tallant - I no, no les han fet els elfs de les cuines. Les han fet la meva elf, la Tink.

I jo seguia mirant-me com el gelat es desfeia, nerviosa.

"Digues alguna cosa ocurrent, Ur..." Em va manar el meu cervell.

Però a mi no se m'ocurria res.

S'estava tibant per moments, i no entenia per què. Havia dit alguna cosa que l'havia ofès? L'havia molestat que hagués cregut que eren els elfs de la cuina els que havien preparat les galetes, i no la seva elf?

- Escolta, ho sento, em pensava que havien estat els de la cuina...

Seguia sense mirar-me. Es veu que el seu gelat era molt interessant.

- De veritat, la meva intenció no era deixar malament a la... Tink. Ho sento...

Vaig aixecar la mirada i me'l vaig mirar, directament als ulls.

Em va saber greu que es disculpés d'aquella manera.

- No, no, Sam. Perdona'm... Jo no... - Vaig dir, intentant disculpar-me.- No he volgut ser tant tallant. Disculpa'm.

I vaig allargar la mà per estrènyer la seva, disculpant-me i sentint-me fatal per com li havia parlat.

Vaig agafar-li la mà, i la vaig estrènyer. Va ser un gest de reconciliació, de disculpa i de... D'alguna altra cosa. Vaig somriure-li, i vaig dir, notant que si seguíem així no acabariem pas bé:

- Escolta... Vols que parlem un altre dia? He d'acabar els deures de transfiguració de demà, i segur que tu també tens coses a fer.

Va assentir amb el cap, i es va aixecar. Jo em vaig aixecar amb ella, i vaig somriure-li.

- Ja ens veurem. I la pròxima vegada, espero que sigui amb en John.

Va somriure, i va marxar.

- Adéu... - vaig dir, però no em va sentir.

Ja estava massa lluny. Vaig quedar-me mirant com s'allunyava, amb una sensació rara a l'estómac, i vaig dirigir-me a la Sala Comuna de Hufflepuff.


[TEMA TANCAT]