Sota el Philodendron nevat [Sam, Keta]

Vaig creuar les portes del castell amb la Keta agafada de la mà. Semblava feliç. I jo somreia d'orella a orella perquè ella somreia. En el poc temps que la coneixia, li havia agafat un carinyo increible.

- Vine, Keta. T'ensenyaré un lloc màgic. Ja veuràs.

I sense que la nena s'ho esperés vaig arrencar a correr, rient.

Vaig arribar al Philodendron. Aquella planta de fulles gegants on a finals d'estiu hi vaig conèixer en Sam. Em vaig girar, esperant la Keta.

Tot al nostre voltant estava nevat. I la lluna il·luminava la neu blanca, donant-li un aspecte màgic al lloc. Vaig somriure, feliç.

Havia fet un encanteri sota el philodendron que mantingués la calor del lloc, perquè d'altra manera amb la neu hagués estat impossible estar-se deu minuts allà i no gelar-se. Era la meva petita cabana, aquella planta. M'havia dut un termos de xocolata calente i un plat de galetes, i llegia un llibre d'herbologia recolzat a la planta, amb calma, il·luminat per la llum d'una làmpara. Vaig sentir riures fora, i no m'hagués immutat de no ser perquè aquells riures eren inconfusibles. Vaig aixecar-me, i vaig apartar les fulles del philodendron. Efectivament, allà hi havia l'Ur. I la Keta!

- Ur! Keta! Què hi feu aquí, us gelareu!

Vaig anar cap a la nena, i la vaig agafar en braços, donant-li un petó al front, i somrient-li. La vaig aguantar amb un braç, i vaig envoltar a l'Ur amb l'altra, fent-li un petó suau a la galta.

- Tinc xocolata calenta, noies... En voleu?

Vaig correr com vaig poder fins al lloc que m'ensenyava la meva amiga, que era com la meva germana gran, el lloc on vem aribar era precios, i de sobte va apareixer el tiet Sam, l'amic especial de la Ur.

Em va saludar i em va agafar amb braços mentre em feia un petó a la fron, era molt amable amb mi sempre i molt guapo.

-Tiet Sam.- vaig dir tota seriosa.- Quan sigui gran em casare amb un noi com tu.- vaig somriure i li vaig fer un peto a la galta.

Llavors va fer el comentari de la xocolata calenta i a mi se' van obiri els ulls de cop.

-Jo en vull, jo en vull!!!- vaig exclamar.

- Sam! - Vaig exclamar, feliç. I el vaig abraçar jo també.- Veniem buscant-te! I he encertat el lloc! - Vaig fer una ullada dins i vaig veure com havia habilitat l'interior de la planta. Hi vaig veure també un llibre d'herbologia tirat pel terra.

- Tu sempre envoltat de plantes...

Vaig veure com la Keta es posava contenta quan en Sam li deia que tenia xocolata calenta.

- Que me'n toca una miqueta, a mi? - Vaig dir, dolçament.

Vaig encongir-me d'espatlles davant el que em va dir l'Ur de les plantes.

- Cadascú te els seus hobbies.

Vaig picar-li l'ullet a l'Ur i vaig deixar a la Keta a terra. Vaig fer-li un gest perquè entrés, i vaig acostar-me a l'Ur.

- A tu et toca una miqueta del que em demanis, Ur...

Vaig fer-li un petó, agafant-li la mà, i me la vaig endur a dins. Vaig seure als coixins que havia posat a terra, entre ella i la Keta, i vaig fer aparèixer dos gots amb un moviment de vareta. Vaig servir dos gots de xocolata, abocant el termos, i en vaig donar un a cada una.

- Encara està calenta... Amb aquest fred senta de meravella, preciositats!

Vaig estrenyer-li la mà entre la meva i vaig tornar-li el petó.

- T'he trobat tant a faltar... - Vaig dir, en un murmuri.

Vam seure sota les grans fulles i en Sam va fer aparèixer dos gots, que va omplir de xocolata i ens els va donar. Vaig fer un glop d'aquell líquid calent. Era deliciosa.

- Hmmmm! - Vaig dir, somrient feliç. Vaig mirar a la Keta, i feia la mateixa cara que jo. De felicitat i de...xocolata.

Vaig acostar-me a en Sam i em vaig apropar a la seva orella.

- Et demanaria coses que no són aptes per a menors... - Vaig dir, fent-li una mirada còmplice i mirant a la Keta, que estava concentradissima amb la seva xocolata. Després li vaig picar l'ullet a en Sam i vaig tornar al meu lloc.

- Jo també tinc una coseta per a vosaltres... - Vaig dir, com qui no vol la cosa. I me'ls vaig mirar als dos, aviam qui responia abans.

No va ser fins que la Ursula va dir que tenia una cosa per el Sam i per mi que vaig aixecar els ulls d'aquella xocolata tant bona i em vaig llepar el voltant dels llavis per escurar qualsevol resta de xocolata que hi pugues quedar.

-Que tens per a nosaltres Ur?.- vaig preguntar molt emocionada mentre feia petits saltets esperant la sorpresa.- és un regal? Perque a mi m'agraden molt els regals.- vaig dir afirmant amb el cap per donar seriositat a la meva frase.

Vaig somriure quan la Keta va obrir els ulls quan va sentir que tenia un regal per a ells.

- Doncs si Keta, és un regal. El vols? - vaig dir, traient una caixa de la mida d'unes sabates per a nens.

Li vaig donar a la nena i aquesta va trigar poc en estripar el paper que cobria la caixa. Va destapar a poc a poc i es va mirar l'interior de la caixa, amb curiositat. (Off: te l'he controlat un pel, espero que no t'hagi molestat )

Un petit conillet blan se la mirava amb curiositat des de dins la caixa. Va moure el nas, ensumant. I despres va moure les orelletes.

- És una raça d'animalons que és diuen Glamy. Aquests animalons petits canvien d'aparença segons el teu estat d'ànim, petita. Ja veuràs, agafa'l.- vaig dir, animant-la a que agafés el conillet per veure amb quin animal es transformava.- Ah! Es diu Ishtar. És una nena, com tu!

Vaig somriure ilusionada en veure l'animaló aquela especie de conillet tant maco que es deia Ishtar.

-Hola Ishtar.- la vaig saludar.- Jo em dic Keta, i et tractare molt molt bé, a que estas contenta?.- la conilleta va posar uns ullets molt monos.- Et cuidaré molt bé.- li vaig dir.- I no hauras de canviar gaire de color perque sempre estic contenta.

Vaig anar cap a la Ursula i amb compte de no espantar a la Ishtar li vaig saltar al coll i li vaig fer una abraçada.

-Moltes gràcies tieta Ur.- vaig mirar al Sam que s'ho mirava sense dir res.- Moltes gracies a tu també tiet Sam.

- Keta, no canvia de color, petita! Canvia de forma! - Vaig dir, divertida - Mira, ja veuràs - Vaig dir, agafant la Ishtar amb mans delicades. I el conillet va passar a ser un ermini d'un color blanc preciós. El petit animaló em va mirar amb els seus ulls negres, i després va moure el nas.- Ho veus, Keta? Com que jo estic molt feliç, ara, ha canviat de forma. Quan ningú el toca, sempre la tindràs en forma de conillet blanc. Però si l'agafes i depenent del teu estat d'ànim, adoptarà una forma o una altra. - Vaig tornar a deixar la Ishtar a la caixa, que va tornar a adoptar la forma de conilleta blanca.

Em vaig mirar en Sam i vaig somriure.

- I el tiet Sam voldrà el seu regal, o me l'hauré de quedar jo?

Vaig somriure-li, un somriure tendre que em va sortir automàticament i que ja no vaig voler canviar.

- El tiet Sam té el millor regal que podria haver esperat, però en vista de que n’hi ha un segon, suposo que l’acceptaré.

”No calia, Ur... Ja saps que no volia cap regal, preciosa. jo amb que em facis el regal de poder estar amb tu en tinc prou, i ho saps...”

Vaig mirar-me la tassa de xocolata, després a l’Ishtar, després a la Keta, i per últim vaig clavar la mirada als ulls de l’Ur.

Vaig somriure càlidament quan vaig captar els pensaments d'en Sam i vaig encongir-me d'espatlles, com dient "Ara l'hauràs d'acceptar ^^ "

Vaig agafar la vareta i vaig fer un moviment gràcil. Una planta blanca va aparèixer davant els nostres ulls. La vaig agafar pel test i la hi vaig allargar.

- És una mirabajà. És una planta procedent del Perú. També és coneguda com la Meravella de la Nit, perquè les petites flors s'obren al vespre, discretament, es tanquen al matí i es panseixen prop del migdia; n'hi ha tantes, a cada planta, que no ens adonem que no són les mateixes. Et perfumarà les nits i et tenyirà l'habitació, o la teva part d'ella, d'un altre color.- Vaig explicar-li, com si m'ho hagués après de memòria.- I et recordaràs de mi...

Vaig mirar-me la planta, que duia una targeta:

"Quan totes les flors es panseixin,
deixaré d'estimar-te... Ur"

Esperava que es dongués compte que una de les blanques flors era de plàstic. M'havia costat trobar l'encanteri per fer-lo, però finalment ho havia aconseguit. I esperava també que no ho trobés gaire monyes...

”Tu sí que ets una meravella, Ur...”

Vaig agafar la planta, amb mans segures, fregant els seus dits amb les mans. Admirant-ne la bellesa, vaig olorar-la, i vaig repassar-ne les flors. Quan em vaig topar amb la targeta, vaig somriure, amb tendresa infinita. I llavors va ser quan la vaig veure. Petita, blanca, inconfusible, immortal. Una de les flors era de plàstic. Vaig aixecar la vista cap a l’Ur, amb la mirada brillant. Allò m’havia tocat.
Vaig mirar-me la Keta, amb un somriure, i vaig dur-me el dit índex als llavis:

- Keta, això que veuràs és un secret...

Vaig acostar-me a l’Ur i li vaig fer un petó. No gaire llarg, però carregat de tendresa i amor. Perquè estava segur d’una cosa.

”Ets el millor que m’ha passat mai... Amb diferència”

Vaig posar-me vermella al captar els seus pensaments.

Me'l vaig mirar mentre analitzava la planta, vaig captar el seu somriure en topar-se amb la targeta i vaig poder veure, una vegada va trobar la flor de plàstic, la brillantor d'agraïment als seus ulls quan em va mirar.

Va dur-se un dit als llavis i li va demanar a la Keta que el que veiés era un secret. Jo, totalment aliena al que anava a fer aleshores en Sam, vaig quedar-me parada quan va venir cap a mi i em va fer un petó. Ple de sentiment d'amor cap a mi. I aquell petó era meu. No va ser gaire llarg, però el suficient com perquè jo em donés per agraïda amb el regal.

”Ets el millor que m’ha passat mai... Amb diferència” Em va arribar al cervell. Paraules dolçes i plenes de sentiment.

Vaig aixecar la mà i li vaig acariciar la galta. Vaig somriure, ensimismada.

- M'encantes... I no em cansaré de repetir-t'ho. Faré el que calgui per seguir sent el millor que t'ha passat mai, tresor.- I li vaig fer un petó curt als llavis.

Em vaig mirar a la Keta i vaig somriure-li.

Vaig somriure, amb satisfacció i sentint-me ple d'alguna cosa que no arribava a desxifrar. Vaig somriure a la Keta, i vaig anar a seure al seu costat. La vaig abraçar, i li vaig fer un petó al front.

- T'agrada el regal que m'ha fet la tieta Ur, Keta? És una planta magnífica...

Vaig treure la vareta, i vaig dir, apuntant als matolls:

- Accio guitarra!

Va venir, volant des del petit magatzem de llibres i objectes diversos que tenia entre uns matolls, la meva guitarra acústica. No era de les millors, però sí la que em feia sentir més còmode.

- Veuràs, Keta. Ara ja fa un temps li vaig prometre a la tieta Ur que un dia li demostraria que cantava bé, perquè aquell dia... Estava una mica afònic.

"Sí, afònic, sobretot. Borratxo com una cuba, estaves, Sam!" em vaig dir, rient interiorment.

- I ara és el moment de demostrar-ho. Aquesta cançó, m'agrada especialment, Ur, i ara sabràs per què...

Vaig col·locar els dits sobre les cordes de la guitarra, i vaig tocar un parell de notes suaus, abans de començar a tocar la cançó. Quan va arribar el moment, vaig mirar fixament a l'Ur, i vaig començar a cantar:

Beauty queen of only eighteen
She had some trouble with herself
He was always there to help her
She always belonged to someone else

I drove for miles and miles
And wound up at your door
I've had you so many times but somehow
I want more

I don't mind spending everyday
Out on your corner in the pouring rain
Look for the girl with the broken smile
Ask her if she wants to stay awhile
And she will be loved
She will be loved

Tap on my window knock on my door
I want to make you feel beautiful
I know I tend to get so insecure
It doesn't matter anymore

It's not always rainbows and butterflies
It's compromise that moves us along, yeah
My heart is full and my door's always open
You can come anytime you want

I don't mind spending everyday
Out on your corner in the pouring rain
Look for the girl with the broken smile
Ask her if she wants to stay awhile
And she will be loved
And she will be loved
And she will be loved
And she will be loved

I know where you hide
Alone in our plant
Know all of the things that make you who you are
I know that goodbye means nothing at all
Comes back and begs me to catch her every time she falls

Tap on my window knock on my door
I want to make you feel beautiful

I don't mind spending everyday
Out on your corner in the pouring rain
Look for the girl with the broken smile
Ask her if she wants to stay awhile
And she will be loved
And she will be loved
And she will be loved
And she will be loved

Les últimes repeticions de l'And she will be loved les vaig dir cada cop més fluix, i vaig quedar-me mirant l'Ur, embaladit, amb un somriure inesborrable, en aquells moments.

"Trobo que fa molt per nosaltres... Beauty queen of only eighteen... I know I tend to get so insecure..."

Em vaig quedar allà de peu mirant com és feien eren tant monos que no em va fer fàstic a diferencia d'algunes parelles que ja havia vist pel castell.

Quan es van separar vaig somriure i em vaig posar a aplaudir eren tant macos que no ho vaig poder evitar.

-Feu molt bona parella.- vaig dir timidament.

Vaig somriure burleta quan vaig sentir les paraules d'en Sam. Afonic...HA!

Va fer venir la guitarra i va començar a tocar una melodia preciosa. Va clavar els ulls als meus i va començar a cantar. Se'm va posar la pell de gallina només escoltant-lo. No deixava de mirar-lo embadalida mentre em cantava aquella cançó que tant li recordava a nosaltres. Quan va acabar va mirar-me per última vegada amb intensitat abans de que la Keta parlés i fes que les galtes se m'encenguéssin.

- Gràcies, Keta. - Vaig dir, sincera - I gràcies a tu també, Sam. És el millor regal que m'haurien pogut fer mai. Ets increible.

Em vaig apropar a ell i vaig passar-li els braços pel coll. Me'l vaig mirar, intensament. I em vaig quedar allà, atrapada en aquells ulls que em tenien ben lligada.

Vaig somriure-li tendrament mentre em passava els braços pel coll, i la vaig abraçar, envoltant-li la cintura amb fermesa i delicadesa a la vegada.

- És perquè tu em fas ser-ho... - vaig murmurar

Hauria pogut pensar-ho i que ho sentís, però vaig preferir dir-li-ho amb un xiuxiueig íntim, amb un pessic de tendresa. Vaig aguantar-li la mirada, amb un somriure discret als llavis i amb un sentiment de feliçitat creixent. Vaig mirar a la Keta, sense deixar d'abraçar-la, i vaig dir:

- Gràcies, Keta. Veus? Ara la Tieta i el Tiet ja estan junts.

Vaig picar-li l'ullet a la nena, divertit.

OFF: M'ha donat permís la Natàlia, si? Vale.

ON:

Va abraçar-me, mirant-me amb dolçor. I em va xiuxiuejar una cosa a l'orella. I jo vaig somriure, tontament.

I llavors es va girar cap a la Keta i li va parlar, però la nena restava estirada al terra, amb els ulls closos i respirant acompassadament. S'havia adormit.

- Crec que hi ha algú aquí que no necessita el seu llitet.- vaig dir, mirant-me la Keta amb un somriure als llavis.

- Jo sé d'altres coses que es poden fer en un llit - vaig dir-li, traient-li la llengua a en Sam, divertida.

Vaig somriure en veure com la Keta dormia plàcidament, arraulida sobre el coixí que li havia servit de seient uns moments abans.

- Crec que jo també sé un parell de coses que es poden fer en un llit... Jo acostumo a dormir-hi, però també es pot descansar, meditar, llegir, hi ha gent que estudia sobre el llit...

Vaig estirar els braços, atraient-la cap a mi i fent que s’estirés amb el cos recolzat sobre meu. Vaig acaronar-li els cabells, amb un somriure als llavis.

- I tu a què et referies, quan deies coses que es poden fer als llits...? – vaig preguntar, posant veu innocent.