Passeig per Londres

-Oh, doncs...-vaig aixecar el braç com si anés a cridar el cambrer, però el vaig abaixar rient.- no ho faré pas. No m'agrada beure... i menys quan vull estar serena.

Vaig posar-me una metza de cabells darrere l'orella.

-Pot ser... tot i que serà que no hi passo estones... Però ho tindré en compte. I no..-vaig dir rient.- ja li amagaré la verdadera raó!

Ens van portar la pizza, i tenia molt bona pinta.

-No només el lloc, és bonic..-vaig dir-li a en Charlie.

Vaig deixar lloc a la pizza.

- Ja tornes?- va somriure.- Ja tornes...bé, no dire res, sempre ho negues...però no tens raó.

Vaig agafar un tros.

- I no et preocupes, segur que el Chalire està molt bé cuidat, que envidia me dona, poder estar amb tu tota l'estona...

-Sí, hi torno! -vaig dir rient.-I fins que ho admetis no pararé. Però molt bé, durant el sopar no hi insistiré més. Després... qui sap què t'espera.

Vaig partir un tros per la meitat amb el ganivet, el vaig agafar i me'l vaig anar menjant.

-Tan de bo poguéssis estar amb mi tota l'estona..!-vaig dir, copiant-li la frase.-De debò que m'agradaria.. no saps pas com passa l'estona sabent que no et podré veure sempre que vull... Però bé, ara et tinc aqui, i no em puc queixar!

- Jo si que insistire!- vaig dir rient.

Vaig agafar el seguent, menjava massa? Bé, donava igual tots dos teniem fam, aixi que.

- És lo mal, però bé, l'any acabes i ens vore'm més cops. Ja tens pensat que vas a fer?

Vaig mirar-me'l rient. I es que quan reia encara era més guapo.

-Si poguéssis sentir les papallones que m'aparèixen a la panxa cada vegada que rius... Però bé, t'he dit que no insistiria i no ho faré.

Vaig agafar l'altre meitat que havia tallat abans.

-Sí... bé, no, no hi he pensat massa. Encara ho veig massa lluny, tot i que està ja a tocar. He pensat que treballar a la conselleria no estaria malament. Vull dir, no com a polític, però a un despatx, encarregar-me de coses petites no estaria malament. Però qui sap.

- Mariposes? Això és greu...eh...- vaig dir rient.

Vaig agafar un altre tros.

- Treballar com a funcionari sempre esta bé. O sempre pots crear la teua propia tenda....de...flors? O la teua linia de roba: Prewet.- vaig dir somrient.- No, crec que les flors et peguen més, si o llibres, també pots tindre una tenda de llibres.

Vaig mirar-la rient.

-Sí? -vaig dir posant cara d'espantada i posant-me la mà amb la que no agafava la pizza a la panxa.-De debò? I doncs, de què poden ser?-vaig dir, sense poder amagar un somriure.

Vaig tornar a agafar el ganivet, vaig partir un altre tros per la meitat i vaig agafar-ne una part.

-Doncs veus, no és mala idea. Cap de les dues. Bé, perquè la de roba la descarto. Tindria massa bona competència, amb en Carraway's! A més, no serveixo pas per la moda. En canvi per els llibres i les flors... bona cosa m'acabes de dir, ara.-vaig dir rient.