Cementeri de Kensal Green, Londres.

-He d'anar al cementiri a deixar unes flors a unes persones que van cuidar molt de mi quan era petita, però que per mala sort ja no hi són.- vaig respondre a la Cass, quan m'ho va demanar.- Vine amb mi, i així surts una mica de Hogwarts. Crec que ho necesites.

La Sam seguia igual, però ja no em possava a plorar quan em deien el seu nom o jo ho deia. Seguia fent-me mal la seva situació, seguia plorant, d'amagat de tothom, seguia entrenant-me per oblidar-ho tot, seguia amb els meus cabells grisos... però ja no semblava que m'afectés tant. I tant que m'afectava, però ho havia de veure. Aquesta situació podia durar fins i tot anys, i no em podia passar el temps fent el mateix. Així que feia un exforç.

No havia anat a veure els meus pares ni al cementiri de Kensal Green en Harrow Road des del seu enterrament. Em recordava de petita, fent-li un petó a la làpida abans d'anar amb la meva germana a casa. Els ultims dies que vaig estar a casa abans de que haguessim de sortir, es clar.

-Vens?- vaig dir-li, oferint-li la meva mà.

Em quede mirant la Lils.

- Però...segur que vols que t’acompanye?- li pregunte.- No vuic molestar.

Em mire i m’allarga la mà, li l’agafe.

- Espera!- vaig cap a l’habitació i agafe la jaqueta i una flor que tenia a un pot.- Per tu, perquè li la dones a aquells que estimes.

Em quede mirant la Lils, no eixit de Hogwarts des de...bé, eixir eixir no, sols vaig a l’hospital, de nit, de l’hospital a Hogwarts i del castell ja no isc. A mi m’agradaria anar a Hogsmeade, però no se si sola. No se si sola...

- Segur que no te importa?

-No em molestes, no et preocupis. A més, segur que a la Sam no li agradaria saber que no surts d'anar a Hogwarts i a l'hospital...

Vaig agafar la flor donant-li les gràcies i vaig anar amb ella a uns dels passadissos de Hogsmade.

-Desaparetrerem quan arribem a Hogsmade.- li dic.

Caminem i jo penso en la Sam i en que si, que a la Sam no li agradaria que la Cass estigués tan capficada en ella. Encara que segur que voldria que jo tampoc ho estiguès, però era impossible.

Vaig a respondre quant aleshores em done compte que en aixo no havia pensat. A Bam-Bam no li agradaria vore'm aixi, un cop em va dir que no canviara mai...a mi no m'agradaria canviar, a mi m'agradava com era, jo no volia canviar. No m'agradava estar sempre deprimida i trista, a mi m'agradava ser feliç i riure, i botar, ara botava poc. Vale, pensare en aixo, pero no ara, ara estava amb la Lils.

- Gracies Lils.- i somric, oh! he somrigut!

Em quede mirant Hogsmeade, no veig ningu sospitos, pero tot i aixi agafe la ma de la Lils, i si...? No vuic, se per la conversa que vaig sentir entre el tiet i el tete que no saben res d'ell, podria estar en qualsevol lloc!

- On...on esta el cementiri on anem?

No puc evitar somriure quan veig que es dibuixa un somriure a la seva cara. Em diu Lils, i me la quedo mirant un segons. Només la Sam em diu Lils, almenys, després de tot el que va passar amb el James. Per als altres soc la Lily. Excepte per ella, i per la seva cosina, pel que es veu.

-A Londres, per?

Ja arribàvem al final del passadís. Esperava que a la Cass li agradès més desaparetre que a l'Erion...

-Aviat arribarem.

Em quede mirant el carrer no veig l'autobs magic.

- Lily anem amb l'autobus magic? Oh, anem amb la cosa aquella que es..desaparetre? Desaparetrem? Desaparetre m'agrada, amb Bam-Bam, amb Bam-Bam vaig desaparetre q...- em quede callada i mire el terra, li done un patada a una pedreta. No vuic entr..entre...que la Lily es pose trista, m'obligue a alçar el cap i mira el carer.- L'autobús tambe mola...-espera havia dit a Londres?-Londres es molt gran, a mi m'agradaria anar algun cop a aquella noria, aquella cosa que dona voltes.

-Desaparetrem.- li vaig dir.- Mai m'ha agradat l'autobús. Tinc un trauma infantil.- li dic, arrufant el nas.

Li somric mentre sortim al final del passadís i miro el carrer.

-Potser després si tenim temps. Et sembla bé?- li dic, perquè li dec.- Ens ho podem passar bé. Ja ens toca, no?

Li agafo les dues mans.

-Preparada?

-Jo l'utilitze molt. -bé també utilitzava el Run-Run, pero costava aparcar, i havia que fer-se invisible i tot.- Em...em duries? A la noria? Si no vols no fa falta, no vuic ser cap molestia, de veritat. No, ja..ja...ja. Bueno, val.

Li agafe les mans i assentisc.

- Preparada.

Li agafo de les mans i desaparetem rapidament.

El carrer estava buit, i el cel estava ennigulat. Vaig mirar cap a les portes del cementeri i vaig deixar anar un sospir.

-Es aquí dins.- li dic, entrant, agafada de la mà de la Cass.- Si... si no t'agrada, el cementeri, pots quedar-te a la porta i jo tornaré més tard, saps...?

- T'acompanye un tros.- Mire el cementeri.- De menuda, vaig trobar un cementeri abandonat ntre un camp i una muntanya, alguns cops anava alli a sentar-me en algun banc, estava tot ple d'herbes. Bé, no se si era cementeri, cementeri, pot ser era privat, perque estava prop d'una casa abandonada, i en ruines, de nit donava por. Jo se que ahi hi han fantasmes, un cop amb el Nicolu varem sentir un soroll.

Vaig caminant agafada de la seua ma, vaig mirant les tombes, pero cap em sona, bé, per que deuria? Pero m'agrada fixar-me en els noms, que els hauria passat, encara hi hauria algu que els visitara?

- Oh, aquella és de 1800! I aquella també!

Vaig somriure a la Cass.

-Les tombes que anem a veure son de més a prop.- li dic.

Caminam durant una estona. Es estrany veure com només he estat aqui un cop, però em se moure perfectament per el cementiri i sé on estan enterrats.

2000, 2010...

I m'aturo en sec. Ara cap a la dreta.

2023...

Camino unes quantes tombes cap a la dreta i després les veig. La làpida està una mica bruta, però es pot llegir:

"Rose i Oliver Bell

Les seves filles els estimaran sempre

1992-2023"

Aleshores veig la tomba, i em done compte. Oh, els seus pares, eren els seus pares, no m'havia donat compte. N havia caigut.

- Ho..ho sent Lily. No..no ho sabia, ho sent.- em quede mirant la tomba.

Pobre Lily, no sabia que..que...que els seus pares...voldra estar sola.

- Vaig...vaig a veure una cosa, per alla he vist un Panteo que em recorda al del llibre de Dracula.- i era cert, em recordava al de Lucy.

Vaig cap la Lily, li done un abraç i despres em gire en direccio cap al panteo.

Vaig voler dir-li que no passava res, que no s'havia de preocupar. Que feia ja onze anys d'això, que no tenia perquè... però les paraules no em van sortir de la boca. Vaig quedar-me allà, mirant la tomba, recordant com havia plorat, davant d'aquella làpida, mentre la Dianne m'abraçava amb força, dient-me que tot sortiria bé. Vaig somriure i vaig acariciar la làpida amb els meus dits.

-Em sap greu... no haver tornat...

Vaig somriure lleument. Jo els havia tornat a veure, i no estaven enfadats.

-Si... si tot això amb la Sam no funciona... si finalment no sobreviu... cuideume-la bé, si us plau.- els hi dic, mossegant-me el llavi.

Comence a caminar entre les tombes, a mi em recorda al cementeri de Dracula. Es pareix, o pot ser tots son iguals.
Arribe al Panteo que em recorda al de Lucy, la porta esta oberta, es podra entrar? Bé, ja que estic aqui...espente la porta que fa soroll i entre al Panteo, esta fosques, com es deia a cosa aquella que encenia la vareta? Em...va dona igual, hi ha una lampara d'aquelles que s'encenen amb foc, aixi que trac un misto i l'encenc, em mire les tombes, totes son molt velles, tenen molt anys, no crec que ningu les visite ja, aleshores per que estava la porta oberta? M'aprope i em pose a llegir els noms. Ala, quant de temps!
Val, acabe amb el Panteo i vaig a buscar la Lily.

Deixo la flor que m'ha donat abans la Cass davant de la làpida, i amb unn gest de vareta poso també unes quantes més. Després em dono la volta i miro al voltant, per cercar a la Cass, de seguida la trobo, tornant.

-Què, has trobat el panteó que cercaves de Dràcula?- li demano, somrient, agafant-li de la mà.

Sortim del cementeri poc a poc, i abans d'arribar li demano.

-Vols anar al London Eye?

- Si, si l'he trobat i és moolt gran! He entrat, perquè la porta estava oberta saps? I les tombes tenien molts segles, no ho entenc, si això duu molt de temps ahi, qui les visita? Per què estava la porta oberta?

Li agafe de la mà i comencem a caminar cap a fora del cementeri.

- El London eye? És la noria? Oh, a mi m'agradaria anar, si tu vols, és clar, no voldria molestar. Si no vols no fa falta que anem.

-Doncs no ho sé. Potser els veuen a veure companyers inmortals.- li dic, somrient.

M'agrada, la Cass. I m'agrada més fora que dins de Hogwarts. Sembla que a tots els nins se'ls hi canvia la cara quan surten al carrer, amb la Cass es veu.

-Va, vinga. Si tu vols anar, anirem.- em trec una mica de diner muggle que tinc a la butxaca i veig que serà suficient. Li allargo les meves mans.-Ens divertirem.-li asseguro.

- Oh, amics inmortals, que guay, no? Però en el fons pot ser és trist, nose, no soc imortal, ser inmortal...pot ser inmortal seria guay.

Pose la mà a la butxaca, també duc diners, però tampoc em deixen pagar, vale, però si ens comprem un gelat ho pense pagar jo.

- Jo vuic anar.- li dic somrient. Diu que ens divertirem, guay.

Li agafe les mans.

- Ens divertirem ^^

-És clar que si.

Li agafo les mans i desaparetem just davant de la noria. Com els muggles saben de la nostra existència, no fa falta que ens amaguem d'ells. Alguns d'ells es giren cap a nosaltres, sorpresos, uns altres ens miren amb curiositat. Però no sembla haver cap rastre d'odi.

-Vinga vine!

En pocs segons ja estem pujant a la cabina amb unes altres persones.

-Preparada?- li dic, quan va a començar a pujar.

- Preparada.- dic entrant.- Els muggles se nos han quedat mirant.- li dic a l’oit.

Ja que a l’entrar a la cabina hi ha dos amb nosaltres, ens miren, jo em mire un i somric. Vaig cap a la finestra i em quede mirant com pugem.

- Oh, Lily, oh! Mira! És el Parlament! El Big Beng! Uoooh! Estem damunt el Tamesis! Que guay! Ooooh!

I per un moment m’oblide de tot, el paisatge és genial, mola moltissim! Com que duc la camera, perque jo sempre duc la camera amb mi, comencé a fer fotos, mola moolt!

- Ooooh!

La miro, mentre fem la volta. És feliç, he aconseguit que torni a ser ella. Penso en la Sam, i en que ara si, que estaria contenta amb mi. Jo li ho vaig prometre, no podia fallar-li. Cuidaria d'ells.

La noria tardava en fer la volta sencera uns trenta minuts amb les aturades. Durant els trenta minuts la Cass va estar contenta, fent fotos, ensenyant-me tot el que reconeixia de les vistes. Ho havia d'admetre, eren al·lucinants. A mi no m'impressionaven molt més, ja les havia vingut a veure amb l'Erion al nada.

-Saps?- li vaig dir.- Aquelles cases d'allà, a l'hivern, es veuen tot nevades i és molt divertit.

Quan vam fer la volta i ja vam estar al terra varem sortir amb els altres muggles que van despedir-se de la Cass educadament. Els hi havia fet gràcia, la Cass.

-Què, et sembla que tornem a Hogwarts o vols anar a algun lloc?

- Ooooooh! Doncs jo vuic vindre en Nadal! Molaria moltissim!- clar, això si estava a Hogwarts...bah, segur que si. Vindria a Hogwarts el proxim curs encara que haguera d'escapar-me.

Els muggles es despedisen.

- Adeu gent simpàtica!- sent com un d'ells riu.

Em quede mirant Londres, es taaan gran.

- Doncs nose. A mi em dona igual, el que tu vuigues fer.- done un botet, oh! botets! M'encanta donar botets! I...soc feliç, torne a donar botets i riure...estar fora de Hogwarts és més guay, alli tot em recorda a Bam-Bam.

Em miro els doblers que em queden.

-Vols menjar alguna llepolia muggle?- li demano.- Son diferents a les màgiques, però igualment estan riquísimes. Que me'n dius? Se un lloc on en venen aquí a prop.

La veritat era que no volia tornar a Hogwarts, i estava segura que la Cass tampoc. Quin mal havia, en fer oblidar un patiment horrible a una nena?

- Ooooh! Vaal ^^

Trac diners de la butxaca.

- Invite jo, si? Per faaaaa....per faaaaa! Si? Si ^^

Agafe la mà de la Lily i em quede mirant el carrer

- I tu coneixes Londres? L'has visitat? Quina part t'agrada més? Jo un cop que estava a casa de...durant un estiu, vaig anar amb la mare a un parc molt verd, no se com és deia, però era molt verd, i molava molt. Recorde que venien un pastis que estava bonissim.

-Si que l'he visitat.- li dic.- la ciutat me la va ensenyar el meu nòvio, aquest nadal.- li contesto, somrient.-Es molt bonica, Londres.

Penso en el parc verd que em diu i recordo la meva cara quan l'Erion em va portar a Hyde Park.

-Crec que se quin parc em dius. Es espectacular.

Arribem a la tenda de les llaminadures i li ensenyo amb una mà algunes.

-Mira, aquestes piquen una mica a la llengua. Aquestes no... aquestes tenen caramel a dintre...