Semblava que tot anava bé. La setmana que havia demanat a l'Erion ja s'estava terminant, i no havia passat res. Havia possat encanteris a la casa de la Sam, i m'havia assegurat de que els encanteris que m'havia dit el James que hi havien a Sant Mungo i a Hogwarts existíssin de veritat. Tothom semblava protegit, i el Fortin no havia fet res. Tot semblava que anava com una seda.
L'Erion havia anat a comprar alguna cosa pel viatge, i jo li havia dit que aniria a fer una volta. M'agradava molt, la ciutat de Londres. I hi tenia bons records. Em feia gràcia pensar que ara viuria per aquí sempre. Els muggles anaven d'un lloc a l'altre, alguns amb bosses de roba, altres mirant l'hora del rellotge. Jo me'ls mirava asseguda al banc, quan de cop la vaig veure. Em mirava, em somreia. El pànic es va apoderar de mi, i vaig reaccionar ràpidament. Vaig aixecar-me d'un salt del banc i vaig començar a córrer.
Obviament, no esperava fugir d'ella. Si m'havia trobat, per molt que corregués em tornaria a trobar. L'únic que feia, en aquell moment, era intentar trobar algún carrer on no hi hagués ningú en aquell moment, perquè a la Darkwood li donaven igual els muggles, i no es plan de sembrar el pànic per una oferta que no vaig acceptar.
Curiosament, el carrer on em freno es el meu carrer, el carrer de l'Erion. Just davant del portal de la casa de l'Erion, de la meva casa. Em giro, intentant veure la Darkwood, o intentar saber per on sortirà, agafant la vareta.
Assumpte: Als carrers de Londres... 