Caminant pels carrers...

Estava caminant per un carrer quan vaig veure a una noia rosa molt lluny, era la sam, o per lo meny m'ho semblava. Aquella noia era molt atractiva així que la vaig cridar.

-Ey! guapa! vina!- Em va mirar amb cara de sorpresa i es va acostar lentament.

-Tranquila no menjo t'hi pots acostar. Li vaig dir amb un somriure a la cara.

Tornava de donar una volta amb la moto, la qual havia deixat aparcada al garatge del Charlie Weasley, havia parlat amb ell i m'havia deixat guardar-la alli.
Quant anava cap al castell vaig vore que algú me cridava, vaig girar-me estranyada ja que ningú sabia que havia marxat de Hogwarts. Però el xic que me cridava me sonava.
Vaig apropar-me per vore qui era i aleshores vaig vore que era el Johnson, ah, ja, havia deixat Hogwarts feia uns anys, el coneixia de vista.

- Hola...- el vaig mirar, que voldria de mi?

Per fi es va acostar, m'encantava com era, els seus ulls, el seu cabell.., no estava enamorat d'ella ni res, però no m’importaria... la vaig mirar als ulls, s'enrrecordava de mi.

-Hola preciosa, t'enrrecordes de mi? Que tal et va per hogwarts?

Em va mirar com dient-me "però a tu que t'importa?" Aleshores la vaig agafar de la ma i vaig deixar que em respongués.

Ehmm...vale. Aleshores va agafar-me la mà...hola?
Vaig apartar la meua mà de la seua i vaig retrocedir un pas. Es pot saber de que anava?

- A Hogwarts va bé. I si, me sones d'haver-te vist pel castell algun cop.

Me'l vaig quedar mirant, vale Sam, esta intentant lligar amb tu, aixi que ja saps que fer...tornar a Hogwarts i ignorar-lo.

- Bé, jo he de marxar...

Em va apartar la ma i em va dir que se’n volia anar, jo no volia que s'anes.

-No dona, a aquestes hores no has de tenir cap presa, anem a donar una volta i m'expliques que tal et va la vida, m'han dit que estàs amb un noi no? I les classes i els amics? No se res de tu desde fa molt de temps.

Vaig intentar calmar-la perquè no s’anés i sembla inofensiu.

Vaig quedar-me mirant el Johnson.

- Eh... va bé, si, tot va bé. Doncs...tinc presa, si perquè he quedat amb una amiga per explicar-li Defensa, ja que demà tenim examen. Aixi que, encara que m'encantaria quedar-me parlant amb tu...

Ell pot ser era més fort que jo, però jo era més ràpida. I més bona en magia...

Em va dir que s'en tenia que anar, no se que d'una amiga....

-Vinga, no crec que la teva amiga et trobi a faltar cinc minuts no?, nomes cinc minutets de res...-

La vaig mirar desesperat.

-Així ens expliquem les nostres vides i tot, no tens curiositat?

- Doncs nose que dir-te, li agrada que siga puntual.

Se me va quedar mirant, vale. Volia parlar amb mi, i si estava intentant lligar amb mi, però no anava a deixar que fera res, jo tenia clar qui volia.
Deia que volia parlar, doncs parlariem. Si fera alguna cosa seria tan fàcil com marxar o donar-li una patada ahi baix...les dues opcions eren bones.

- Cinc minuts, però aqui.- vaig dir senyalant on estavem.

Em va fer cas i va decidir quedar-se a parlar amb mi, tot i que no va acceptar la idea de donar una volta i em va dir que ens quedéssim allà on érem.

-D’acord!- li vaig dir -I que, com va tot? m'expliques una mica de tu?Desprès ja parlarem de mi.

Vaig veure que ella no tenia moltes intencions, però tot i així encara tenia molt de temps... Em vaig recolzar a la paret i la vaig deixar parlar.

- Doncs va...- no tenia perquè contar-li res.- Va bé. Les notes van bé, amb els amics també.

Vaig canviar el casc de la moto de mà.

- I tu? Vares deixar Hogwarts fa uns anys, oi?

No em va explicar gaire cosa, però buenu així es comencen les amistats...

-Si, fa uns anys ho vaig deixar, mmm.. jo no tinc molt a explicar-te....- No sabia que dir.

Però que feia? jo era en kurt! en kurt Johnson! no podia no tenir paraules davant d'una noia!

-Però desprès de tants any seguim sent amics oi?, una amistat no es talla en sec..-No havíem sigut molt amics mai, tot i que si que ens parlàvem.

- I estas treballant en alguna cosa? Estudiant per algo?

Aleshores va dir que si seguiem sent amics...amics? Però si no haviem parlat mai! Si era el primer cop que parlaven, aquest tio...Marxa, no és tan complicat, cert.

- Amics...però si no em parlat mai...que jo recorde. No se si et puc considerar amic, perquè és el primer cop que parlem, aixi que no.

Vaig mirar el rellotge, dos minuts.

Em va dir que no, que no érem amics i va mirar el seu rellotge amb desesperació.

-Si, no hem parlat molt però fa uns quants anys si que parlàvem de tant en tant, es a dir de molt en molt però no hem pots deixar intentar-ho?,no pots intentar que siguem amics?, tampoc crec que sigui tan horrorós ser amiga meva...- Li dic.

Vale...Bé, ahà. Ara s'inventava coses...jo no recordava haver parlat amb ell, val, pot ser un cop al passadis que varem topetar i va ajudar-me a arreplegar els llibres i després vaig marxar, però si per ell això fou parlar...

- Jo sols recorde que varem parlar un cop, al passadis.- me'l vaig mirar i vaig començar a riure.- Ningú diu que siga horroros ser amic teu però el primer que has fet quan m'has cridat ha sigut lligar amb tu, aixi que dis-me com vols que me comporte.- i vaig continuar rient.

Si, tenia raó en tot el que deia.

-Vale, si tens raó, no hauríem d'haver començat així, ho sento.

Em vaig mirar el rellotge, li quedava mig minut.

-Ara t' en tens que anar, però que et sembla si un altre dia tornem a començar pel principi? Vaig dir.

Acaba de demanar-me perdo? Això era nou. Però vale.

- Podem...podem parlar un altre dia, si.- vaig vore que ja era l'hora.- Però jo ara he de marxar.

Si, clar, un altre dia, ahà, ahà.

- Fins la pròxima.

I vaig tirar cap al castell sense girar-me. Aquell tio..

[Isc del tema]

Em va dir que si, extrany, però perfecte.

-Gracies-

Es va allunyar sense ni tan sols mirar-me.

-Adeu!- li vaig dir cridant

[TEMA TANCAT]