Caminant :)

Estava passejant pels jardins, m'encantava caminar i em passava hores i hores, aquell dia havia caminat mes que mai així que vaig veure un banc i abans de que ningú s’assentés vaig corre i em vaig asseure.

Vaig mirar els meus peus. "tranquils, ja esta ja podeu descansar, però no us hi acostumeu" vaig pensar.

-Descansan una mica Cathy?- li pregunto, mentre m'assec al seu cantó- fins on has anat avull¿-

Estava submergida en els meus pensaments quan una veu em va sobresaltar, era la Alice, de que la coneixia??
A si! era aquella nena que m'avia curat durant la batalla, una de les persones que mes coneixia.

Em va preguntar fins on havia caminat.

-No ho vulguis saber, mes estat cinc hores caminant, els meus peus no responen. li vaig dir entre una rialla. I tu com vas? Tens alguna nova noticia per a mi?- i li vaig picar l'ullet

- Cooom?? cinc hores?? Deu meu... enfi... si deus estar morta jeje- li somric, la noaia em pregunta si tinc noticies...- que vaa Cathy la meva vida es aburrida com una ostra... sis messos fora d'aqui i no t'enteres de res, en realitat les dues em arrivat alhora més o menys quina coicidencia eh.. - li dic mentre trec de la meva butxaca una xocolatina- en vols?- dic i abans que pugui contestar li tallo un trosset i li donc- nessesitara sucre desprès de tanta estona caminant...

Em va dona el tros de xocolata.

-mmm.. Vale si que en vull. Si, mes o menys hem arribat alhora, la petita i minúscula diferencia es que tu ja coneixies a casi tothom i jo soc totalment nova aquí, així que e de tornar a er amics des de zero. Però buenu excepte per la batalla aquest lloc m’està agradant, per cert!. vaig exclamar. Gracies per ajudar-me, en aquell moment no te les vaig poder donar.

La Cathy accepta la xocolata- bueno no et creguis estar sis messos fora, fa que et perdis tantas cosses que tot sigui com començar de nou, enfi... ns.. no es el mateix que abans...- dic mirant el terra, - i per lu de la lluita no et precupis hagues ajudat a qualsevol, ni me'n recordava que erets tu jeje- dic intentant fer un somriure...- però en general el començar a un lloc nou no t'esta anat malament oi¿- dic mentre segueixo mirant el terra...

-No! aquí la gent es molt amable amb mi, hi ha alguns sly... alumnes! que no em tracten molt be, però en general tot be!

Vaig veure que estava mirant el terra, vaig ficar la ma a la butxaca i vaig treure el meu pigmy-puff lila de la butxaca, el vaig mirar i ell sol va caure a terra i es va posar a fer el tonto per distreure a la noia.

-uooooooooo!!! que cuquii deu meuu - dic mentre agafu la seva mascota i començo a jugar amb ella- m'encanta, es que m'encatan les mascotes, jo en tinc varies, tinc una oliva ( per enviar cartes) un porquet i un gatet- trec de la meva muchila la Gorda ( la gata) i comença a bufar la mascota de la Cathy- jo somric- seria gracios un encreuament d'aquestes especies ahhahaha.

-Si! seria divertit, fes-li pessigolles, el fa esternudar jajajja, oooh que bonic!-

Vaig agafar la gata i la vaig començar a acariciar.

-A mi també m'encanten els animals, però es que si pugues tindria una granja de tots tipus d'animals.

- Es que els animals són l'ho millor del món, casi em moro quan no em volien dexar entrar el porquet, és un dels que no creixen saps? - dic mentre trec de la butxaca petita de la motxilla la meva cartera, d'allà en trec una fotografia- mira aquesta sóc jo- dic assenyalantme- aquesta es la Gorda, la Piu ( la óliva), el Fuet ( el porquet) i... - dic assenyalant un noi de la mateixa altura que jo, ros i amb els ulls marrons, m'estava agafant per l'esquena...- aquest és el Luke el meu... germà petit... - dic amb un fil de beu, dissimulant li dono l'esquena a la Cathy,

M'ensenya els seus animals, i en ensenyar-me una foto on surt el seu germà em dona l'esquena.

-Et passa res Alice? Et trobes be?

merda...

-ehh ... sisi em trobu bè, és que bueno... fa molt que no veig al Luke i si el trobu a faltar...-se'm escapa una llagrima, que me la netejo ràpidament, bueno... no l'he mentida simplement no li he dit tota la veritat.

Veig com li rellisca una llàgrima per la cara i li cau just a sobre al xif (pigmy-puff).

-Estàs segura? jo també trobo a faltar a la meva família però....

Li vaig posar una ma a l'espatlla i la vaig mirar als ulls.

-Segur que plores nomes per això?-

Em sap molt de greu per la Cathy pro no estic preparada, no ho estic...
-No, hahah no... no estic plorant... és que m'ha entrat un pel d'aquesta Gorda al ull,- dic m'entre me la tornu a posar a la motxilla- ehh... Cathy... me d'anar faig tard a.. faig tard.. bueno adeuu, i ... mercii per tot- agafo les meves coses, em sap molt de greu deixar a la Cathy així i més quan ella tan sols intenta ajudarme, però no puc aguantar més mentre men vaig alço la mà per dir-li adeu, sense girar la cara, no vull que vegi que estic plorant molt, i jo ara tan sols me'n vull anar a l'havitació, estar sola, pensar, mirar la meva foto, que encara tinc a la mà, recordat aquells moments, aquells moments que no tornaran a surgir...

( SURTO DEL TEMA)

Em diu que no li passa res.

Sento que em diu adéu i que s’ envà fent-me un gest amb la ma sense mirar-me a la cara.

-Adéu, si em neces..., abans de poder acabar la frase ella ja no hi es, s'ha anat tant ràpid com a pogut...

Agafo al xif i em poso a donar una altre volta pels jardins.

-Que xif! tu també vols caminar? El deixo a terra i comencem a passejar, se que d’aquí a poc es cansarà i el tindre que agafar de nou.