Passeig per Londres

Vaig arribar a la botiga d'amagat pocs minuts abans que tanquéssin. Feia ja temps que no ens veiem i li volia fer una sorpresa.

Vaig entrar, i al veure que no era a caixa vaig anar a buscar-lo pels passadissos.

Passadís 1. Res. Passadís 2. Res. Passadís 3. Guita'l!

Estava atenent a un client, i quan vaig veure que ja estava vaig acostar-m'hi.

-Perdona, em podries dir on hi ha les tenebres instantànies? Aquelles del Perú, o de no se pas on.

Vaig mirar-me'l somrient quan es va girar cap a mi.

-T'he vingut a fer una visita sorpresa...-vaig dir, somrient.-Tenia ganes de veure't.

Estava acabant amb l'últim client quan algu va preguntar-me sobre les tenebres en pols, estava tan distret que no vaig reconeixer la veu fins que vaig girar-me.

-Maggie!- vaig dir somrient.-Hola Preciosa.- vaig donar-li un bes.- Acabes de salvar-me de tindre que continuar treballant per la nit, moltes gracies.- vaig dir rient.- i jo també tenia moltes ganes de veure't. Sincerament, ens veiem tan poc que he pensat que algun dia anire a la teua sala comuna de visita.

Vaig agafar-li de la ma i vaig fer-li fer una volta.

- Estas preciosa, per variar.

-Pff, pilota!-vaig dir, aixecant els ulls enlaire, rient.- Si tens feina no passa res, eh, quedem un altre dia. Es que avui... tenia ganes de veure't.-vaig posar-me de puntetes i li vaig fer un petó.- I... no se com hi entraries, allà dins...-vaig dir rient.-La senyora grassa s'ha tornat més malfiada que mai, ultimament...

Vaig agafar-li la mà. No ho hagués fet si quedés gaire gent a la botiga, perquè clar, estava treballant. però com que ja era tard, quedaven quatre gats.

- Així què, com han anat aquests dies?

- Pilota? T'equivoques, crec que no soc redo, ni bote...-vaig dir rient.- No, la feina nocturná es arreglar papers, pero tu ets molt millor que qualsevol paper, bé, ets millor que qualsevol cosa. I la senyora Grassa, bah me coneix i sino..estas parlant amb un Weasley...hi ha altres maneres d'entrar.

Vaig vore que els últims clients pagaven i marxaven.

- Roxanne, tanca la caixa i marxa ja si vols!- vaig cridar a una de les últimes dependentes que quedaven.

Aquesta ho va fer i va marxar.

- Doncs bé, a Londres millor que a Hogsmeade, alli fa temps que les vendes són baixes. I a tu? Com esta l'ambient a Hogwarts? La mort de l'alumna...

Me la vaig mirar preocupat, no soportava estar tan separat d'ella, si li passara alguna cosa...

-Millor-vaig dir, somrient.-Així demà ja serem dos amb feina atressada.-vaig riure.

Vaig abraçar-me a ell.

-Seré algun dia digne d'algun dels secrets més ben guardats dels Weasleys? -vaig dir, encara rient.- Tranquil, era broma. De debò creus que podria trencar gaires normes, jo, amb lo bona que sóc? Pots comptar!

Vaig mirar-lo seriosa. Mai era agradable parlar d'aquests temes.

-Bé, doncs tot està una mica... esbarat. Tot va començar amb els atacs, i llavors ara amb l'Speckhart... Jo no la coneixia, però sempre sap greu... I sabent que podia haver tocat a qualsevol persona... Però bé, a part d'això i de que et trobo molt a faltar, tot va prou bé.

- Aixi que els secrets dels Weasley, bueno, pot ser algun cop.- vaig dir somrient.

Vaig agafar-li de la ma conduint-la a la part de darrere de la tenda on tenia una petita habitació.

- Supose que no es deu de saber qui ha sigut..-el qualsevol persona continuava resonant-me al cap.- Me promets que vigilaras, se que ets monitora, pero intenta no anar de nit sola pels passadissos.- vaig encendre la llum deixant-la passar.- El pis de Hogsmeade és mes gran, pero aqui tampoc s'esta tan malament.

Vaig anar cap a la nevera per vore que tenia per sopar, quan vaig recordar que no havia anat a comprar.

- Perque no fem una cosa, me done una dutxa rapida, i anem a donar un passeig per Londres, i, te pense invitar a sopar, conec un italia, esta bonissim, que em dius?

-No.. no se sap res. Bé, suposo que algu deu tenir alguna sospita, però no...-vaig acariciar-li la galta.-No dexaria que ningú em fes allunyar de tu. No et preocupis. I el fet de ser monitora tant deu fer-hi...

En un temps, quan se'n sapigués més, segur que es necessitaria gent per sol·lucionar-ho, però ara... poca cosa si podria fer, sense saber res.

-Em sembla perfecte.-vaig dir, somrient, assentant-me per allà per esperar que es preparés. Vaig agafar un catàleg de la botiga i vaig començar a fullejar-lo.

Vaig entrar al bany i vaig donar-me una rentada rapida, llevant-me el cansament del dia. Vaig agafar una samarreta gris i uns texans blaus.
Al eixir vaig vore que estava llegint un cataleg.

- Alguna cosa que vols que et regale?- vaig preguntar fent-me el cabell amb la mà.

Vaig apropar-me i li vaig donar un bes.

- T'estime preciosa.

Vaig fer que sí amb el cap.

-Vull.. una cosa que no tothom pot tenir... i bé, ara només vull que sigui per mi.-vaig dir aixecant-me. -Et vull a tu. -vaig somriure, i li vaig fer un petó, i un altre..-Fas molt bona olor..

Vaig separar-me'n i el vaig mirar.

-... I estàs guapíssim.-vaig dir, mossegant-me el llavi.- Com t'ho fas?

- Talent natural, mira.- vaig dir rient.- Però tu no et quedes curta, preciosa. Doncs si vols eixa cosa, la tindras no ho dubtes.

Vaig donar-li un bes i un altre.

- Estaria tota la nit i el dia de demà, i el següent, però...- vaig alçar-me i vaig allargar-li la mà.- Seria voste tan amable d'acompanyar aquest home a donar un passeig per Londres? I alegrar la vesprada amb la vostra presència?

-Doncs sí, ho vull. -vaig dir, mirant-me'l als ulls.-Aquest parell em ténen ben enamorada.

Vaig aixecar-me quan em va donar la mà, i no li vaig deixar anar.

-Amable no ho se, però l'acompanyaria on sigués. Amb la condició que m'alagrés l'estona a mi també... Es clar que vostè no tindrà gaire feina, per això. S'haurà de ser tot un cavaller, eh...-vaig dir, rient. -Dooncs... anem, no?

- Aixi que els meus ulls et tenen enamorada, i la persona que els te no?-vaig dir rient.

Vaig agafar-la de la mà, i varem anar en direcció al carrer, al eixir, vaig tancar la porta de la tenda i vaig baixar la persiana.

- Sere el cavaller més perfecte que....bah, si fora perfecte no podria fer aço.- i girant-me vaig donar un bes d'aquells que tant ens agradaven.- Preciosa.

-Nah, només estic amb tu per els ulls... em pensava que ja ho sabies! -vaig dir rient.

Vaig esperar que tanqués la botiga, i me'l vaig repassar un altre cop. Mira que li arribava a quedar bé tot...

-Dooncs... això et fa encara més perfecte.-vaig dir, sense separar-me de la seva cara, reclamant-ne un altre.


-Mmm... on podem anar? -vaig demanar-li. Em deixaria portar on ell volgués.

- Aixi que sols estas per els ulls, bé, almenys algo és algo?

Vaig donar-li un altre, i després un altre.

- I pare ja, que si no no parare mai, encara que....- la vaig mirar rient.

Varem tirar a caminar pel carrer.

- Cap lloc en ment, algun lloc que sempre t’ha fet il·lusió visitar? Et dure sense dubtar-ho.

-Sí! -vaig riure.

Vaig posar morros, aguantant-me el riure i creuant els braços.

-Molt bé, doncs... res de petons. -vaig arrufar-li el nas.

Vaig agafar-li la mà un altre cop, i vaig començar a emportar-me'l cap a algun carrer amb més moviment, on hi haguéssin restaurants o bars o el que sigués.

- Res de besos...per ara.- vaig dir rient.- Que dic...- vaig donar-li un altre.- No puc estar-me, es vore’t i...perquè estem al carrer que si no...t’has lliurat Prewet.

Varem començar a caminar per un carre més transitat, per la part muggles.

- I bé, que me dius de Londres muggle? Tot i que supose que ja deus d’haver vingut algún cop...

Vaig vore una tenda de gelats que m’encantava, li la vaig senyalar.

- Que prefereixes? Xocolata, nata, llima, fresa, torró....hi ha tot tipus de varietat i et puc asegurar que están bonissim, no tant com tu, però.

-No haviem dit que res de petons? -vaig mirar-me'l somrient.- I sinó què, eh, Weasley?

Vam travessar cap a la part muggle, on estava tot molt més transitat

-Bé, m'ho coneixo millor que altres llocs... com que amb la família, fins que no vaig fer 11 anys, desconeixiem l'altre part.. amagada..

Va portar-me cap a una parada de gelats amb mil i un gustos.

-Uf... serà difícil de triar. Sóc massa llaminera.-vaig mirar-me'l fingint.-Oh! Seràs desvergonyit, tu jovenet... -vaig passejar-me per davant les cartellets, i vaig decidir-me.- Jo em sembla que l'agafo de fruites del bosc. I tu?

- I si no, a espera, que encara ets menor...res, res.

Vaig mirar-me els cartells dels gelats.

- Bé, doncs supose que deus coneixer alguns llocs millor que jo. Desvergonyit? Ho sent però t’equivoques…

Vaig mirar-me el venedor.

- Un de fruites del bosc i un de torró amb vainilla.

L’home ens ho va preparar i vaig pagar.

- Aixi que tens un nuvi desvegonyit...jo de tu li diria quatre coses a eixe tio.

-Res, res? Serà que és gaire problema, que sigui menor... Per mi no et preocupis, eh, que jo calladeta i ningú sap res, eh... Però ves, ens haurem d'esperar fins a que sigui major d'edat...

-Oh, no, ja m'agrada que ho sigui....-vaig dir-li, somrient. -En vols? -vaig dir, acostant-li el meu gelat.

- Quan sigues major d'edat...-vaig dir rient.

Varem anar caminant fins arribar a un parc.

- Gracies.- vaig agafar un poc de gelat. I li vaig oferir del meu- Saps? Sempre que passejava per aqui veia a les parelles passejant, i pensava quan ho faria jo i si ho faria algun cop, i mira'm ara,passejant amb la noia més preciosa que podria imaginar mai.

Se me va quedar mirant.

- Preciosa..si, que et puje l'autoestima, m'agrada

-Dooncs aquest cop ja no vas sol.-vaig mirant-lo somrient.- Merci.-vaig dir a l'agafar una mica del seu gelat.

Vaig abraçar-lo per la cintura, arrepenjant el meu cap lleugerament al seu costat.

-No entenc una cosa... com podries pensar que potser no ho faries mai? Si no entenc ni com em pots haver triat a mi! Però el que entenc menys és això de que no ho creguéssis... Si m'hi jugaria el que volguéssis que a mitja escola no els hi faria res sortir a fer una volta amb tu... Ah, però ara no te n'aprofitis, eh!

-Preciosa? Això ho fan les llums de per aqui al voltant..-vaig dir rient.

- Doncs pel fet que poques xiques s’atrevien a parlar amb mi, que vale, que m’agrada fer bromes, però soc bona persona, eh? No mossegue.- vaig dir somrient.- Per exemple, un cop que haviem de fer un treball, li vaig demanar a una companya si el volia fer amb mi, ara no me parla.- vaig dir rient.- Se que soc lleig i antipàtic...però tampoc tant, no?

Vaig menjar un poc de gelat, mirant el parc i mirant-la a ella.

- Et puc dir que el meu germà lliga molt més, supose que ja saps com és. I te triat a tu perquè ets genial, fantastica, preciosa i t’estime, fan falta més raons?

-Saps perquè era això, oi?- em va mirar sense saber què anava a respondre.-Perquè eres massa guapo per elles, i les posaves nervioses! I d'antipàtic una mica si que ho ets, quan dius tantes mentides...-vaig dir, punxant-lo a la cintura.

-Amb que em diguis que m'estimes en tinc prou. Sóc feliç amb això, i no necessito res més.-vaig dir-li, agafant-me al seu braç i mirant-lo als ulls. Però vaig abaixar la vista rapid-Veus, em poses nerviosa a mi també! -vaig dir, rient.

- Per que soc massa guapo?- vaig preguntar rient.- Qui diu mentides ara, eh? Perque aci l'unica preciosa ets tu, i com jo no estic mentint...

Vaig acabar-me el gelat i vaig tirar el plastic i la cullera al fem.

-Aixi que et pose nerviosa.. Bé, doncs que he de fer per que no et poses?-vaig començar a fer-li pesigolles.- M'encanta el teu somriure..les pesigolles són una bona tecnica? O prefereixes aço?- i deixant l es pesigolles vaig apropar-me més a ella, si aixo era possible ja que estaven molt junts, i apartant-li un floc de cabell, la vaig besar.

-Molt em temo que segons el teu punt de vista la mentidera sóc jo... però des del meu em puc considerar inocent.-vaig mirar-lo, somrient.

Ell va anar a llençar el gelat, i això em va fer mirar al meu. Encara m'en quedava quasi la meitat... era culpa seva, per tenir-me tant distreta.

-Jo diria que és inevitable... -vaig rient per les pessigolles, apartant-m'en. Però després vaig deixar que em fes el petó. - Mmm.. ajuda, sí. -vaig dir, fent-ni jo un altre.

-Oooh! Mira què veig! -vaig dir, després del petó, havent assimilat on estava un altre cop.- Vaig agafar-lo per la mà i me'l vaig emportar cap a un 'fotomatón' que hi havia just al costat d'una botiga, a cobert. -No em pots dir que no, eh...-vaig dir, posant-hi una moneda.