Passeig en barca

Vaig arribar al Llac, content. Havia quedat amb la Lils per anar a donar una volta en barca, però encara faltaven cinc minuts. Tantes ganes, en tenia, que havia arribat abans d'hora.

Vaig asseure'm a la vora, un cop vaig haver preparat la barca, esperant que arribés. Em moria de ganes de veure-la, ja que aquells últims dies no havíem pogut estar junts gaire estona...

Vaig tancar el llibre, ¡per fi havia acabat el deures! Vaig mirar el rellotge i vaig veure que si volia arribar bé al llac havia de sortir ja de la Sala comuna. Vaig guardar el llibres i vaig vaig sortir de la Sala Comuna, contenta. Feia temps que no quedava amb el James i no podia veure'l molt aquests ultims dies.

Vaig abraçar al James en veure'l i li vaig somriure.

-Hola James! Com va?

- Millor ara que ets aquí - li vaig dir després de fer-li un petó als llavis -. I tu, com estàs?

Mentre esperava una resposta, vaig acostar-me a la barca més propera i la vaig deslligar del moll. La vaig llançar a l'aigua i vaig deixar-la a la vora de la riba, a punt per embarcar i sortir a fer una volta, sota la llum del sol del migdia.

- Què, anem?

Em va besar i juro que em vaig fondre en aquell instant. Vaig separar-me una mica.

-Molt bé.- vaig dir.- Ja tenia ganes d'estar amb tu.

Vaig somriure.

-Anem^^

Vaig ajudar-la a pujar a la barca i, seguidament, vaig pujar-hi jo. Vaig donar un cop a la popa de la barca, amb la vareta, i aquesta va sortir impulsada, a poca velocitat, cap al mig del llac.

- Així no he de remar i puc estar per tu... - vaig murmurar-li a l'orella, mentre m'estirava al fons de la barca, còmodament -. Què et sembla, la idea?

Vaig agafar-la dels braços i la vaig acostar a mi. Li vaig fer un petó, llarg, i després d'aquest n'hi vaig fer un altre, encara més llarg i electritzant.

Vaig pujar a la barca amb ajuda del James (Mai he sigut molt hàbil, en aquest tipus de situacions). Em vaig quedar mirant com el James feia que la barca es mogués sola, i després es va apropar a mi i em va murmurar a l'orella.

-Em sembla... màgic?- vaig la frase demanant, més que comfirmant.

Em va acostar a ell, i em va tornar a besar. En aquells tipus de moments jo ho oblidava tot, era com si només estigués el James a la meva vida. Com si només estigués amb ell i no estigués en cap lloc en concret. Ell era tot el que jo necesitava...

Els meus cabells van canviar de color, com sempre, però a mi ja em donava igual. Per mi era una part més de la meva vida i les meves caracteristiques, si no em passava em sentiria estranya.

Em vaig apropar més a ell. i li vaig passar els meus braços per el seu coll, abans de besar-lo intensament.

Va agafar-se al meu coll, apropant-se encara més a mi fins quedar estirada a sobre meu, i em va fer un altre petó. Li vaig correspondre, feliç.

- Tu sí que ets màgica - vaig dir.

Era allà, al mig del Llac Negre, amb ella al damunt, besant-nos. Notava cada partícula del seu cos, cada mil·límetre de la seva pell, i m'encantava. Estar amb ella em donava alhora vida i tranquil·litat; m'animava i em calmava al mateix temps...

- No vull que s'acabi mai, aquest moment...

Em vaig separar una mica d'ell, no molt, per poder parlar bé.

-T'estimo molt, pot ser massa...

Vaig deixar el meu cap damunt del seu pit, escoltant el seu cor. Era tranquilitzant. El seu olor m'embriagava sense deixar que pogués pensar amb claredat. l'Unic important era ell. Ell i ningú més.

- Escolta, Lils... Tu cap on creus que ens porta, això? - vaig dir, pensarós.

Més d'una vegada m'havia preguntat què esperava d'aquella relació i, sincerament, mai havia arribat a cap solució concloent. Sabia que l'estimava i que volia estar amb ella, però no sabia quin era l'objectiu d'aquella relació...

- Vull dir... Què significa, aquesta relació? Què és? - el tema, sincerament, de vegades em preocupava.

Vaig pensar les paraules del James.

-Doncs... no se... Jo t'estimo molt...

Vaig quedar en silenci. Jo mai havia pensat en aquell tema. Simplement estimava amb bojeria al James, mai m'havia parat a pensar quin era l'objectiu.

-No se... tu que en penses?

- No ho sé... T'estimo massa per acceptar que d'aquí a set mesos me n'aniré de Hogwarts i no et veuré... - vaig fer-li un petó -. Intento negar-m'hi, però és així...

Vaig fer-li un llarg i apassionat petó, intentant oblidar-me del tema. La barca va deixar de moure's; possiblement ja erem al centre del llac.

- T'estimo tant... - vaig dir-li, a cau d'orella, mentre amb les mans li recorria l'esquena, fent-li pessigolles.

-Si que em veuras.- vaig fer.- Mantindrem el contacte, no?

Vaig fondre'm en el petó que em va fer, oblidant el tema per uns segons. No era un tema molt agradable pel qual parlar. l'havia d'haver conegut uns anys més enrere...

Vaig estremir-me un moment quan em va fer les pesigolles. Era massa sensible a elles. Després vaig fer-li uns petons al coll.

Em va petonejar el coll; una esgarrifança em va recórrer la columna vertebral. Vaig seguir abraçat a ella i li vaig fer un altre petó, apassionat. M'encantava ser allà amb ella, sense maldecaps ni tonteries...

- I tant...! Penso venir a veure't sempre que pugui...! - vaig dir, content -. De fet, des que vaig acabar els GNOM que m'he plantejat fer-me professor...

-Professor?- vaig demanar.- Pobres alumnes que et tinguin, segur que no et podrán amagar res.- Vaig riure.

Vaig fer-li un petó intens, llarg.

-Jo vull ser aurora.- vaig deixar anar.

- Ostres... Doncs que tremoli el psicòpata aquell que es fa dir Senyor del Mal...! - vaig dir, rient.

Vaig fer-li un petó, feliç de ser allà amb ella.

- Ho ets tot... - vaig abraçar-la i la vaig besar al coll, suaument.

Vaig riure amb ell, i després tornar-li el petó. L'estimava massa.

-Tu ho ets tot per a mi...

Vaig somriure. Estar amb el James era molt agradable, sols, allà, al mig del llac negre. Tranquils...

-Trobaré a faltar aquestes estones...

- I jo... - vaig abraçar-la; de tant remoure'ns ens havíem quedat de costat -. Però ara toca disfrutar-ho, no creus?

Vaig besar-la; un floc de cabells se li van posar a la cara, davant dels ulls. Vaig apartar-los, per poder contemplar-la sense obstacles pel mig.

- Què vols fer?

-Estar amb tu em basta.- vaig fer, jugant amb els seus cabells.

Vaig besar-lo, i després em vaig dedicar a mirar-lo, només observar-lo i admirar-lo.

Vaig mirar-la un moment. Al principi, allò que li canviés el color del cabell se m'havia fet estrany. Ara m'encantava. Vaig preguntar-me què pensava ella del fet que jo llegís la ment, i com que no volia incordiar-la fent-ho vaig preferir preguntar-li.
A més, ella es sentia més còmoda parlant verbalment, que parlant mentalment.

- Escolta, Lils... Què en penses tu de la meva habilitat? - vaig fer-li un petó abans de deixar-la respondre.

Vaig pensar una estona. Què pensava, realment, de la seva habilitat?

-Penso que pot ser molt útil.- vaig dir, sincera.- Però que també pot incordiar a algú. Si l'utilitzes només per casos d'extrema urgencia o sense a donarte'n...

Vaig callar.

-Bé, a mi m'agrada, així podem tenir converses en privat.- vaig riure.

- Això és veritat...! - vaig dir, rient.

Vaig abraçar-la, estrenyent-la contra mi, i li vaig fer un petó, dolç però amb passió. Allò era genial; ningú ens molestava, tot estava tranquil... I, per si fos poc, el calamar gegant es dedicava a fer l'escena una mica més amena, traient algun tentacle de l'aigua de tant en tant...

- T'estimo massa, Lils... - vaig dir, besant-la al coll.

Vaig tancar els ulls, tranquila. Sentint la veu del James, la seva respiració i el sorroll que feia de tant en tant el calamar gegant.

-James... tinc una mica de son jo...

No havia dormit bé aquella nit i l'estudi m'havia esgotat.

- Vols tornar al castell? - vaig abraçar-la i li vaig fer un petó al front -. No crec que vulguis passar la nit aquí, comença a fer fred...

Vaig treure la vareta i vaig donar un cop a la popa de la barca, que va començar a moure's cap a l'embarcador. Mentre hi anàvem, el sol es ponia darrere les muntanyes escoceses. Vaig abraçar-me a ella, donant-li escalfor, fins que vam arribar a la riba.

- Pots tu? O t'ajudo?