Passeig per Londres

Va senyalar-me el "fotomaton".

- Acabat el gelat, i entre'm si? Pero l'acabes amb tranquil.litat, si? Tu no tingues presa..-vaig dir rient.- Vale, me fare una foto amb tu..pero acabat el gelat.

Vaig donar-li un bes curt.

- Fem fotos divertides, no? Vuic una per mi.

-Bueeenoo...-vaig dir com una nena petita, agafant-ne una cullarada i menjant-me-la de mala gana i ben a poc a poc. Es va enriure de mi.- Què, no m'havies dit que tranquilitat? -vaig dir, posant-me a riure jo també.

-Va, ja està.-vaig dir, posant-me l'última cullerada a la boca. Vaig anar-lo a llençar a les escombraries que quedaven més a prop.

-Fotos divertides-vaig dir agafant-li la mà i enduent-me'l cap a dins.

Va arrastrar-me cap endins.

- Ets adorable.- vaig dir rient.

Vaig sentar-me en el taburet amb ella damunt.

- Ens queden 20 segons, vinga anem a fer-nos els guays.

-Mmmm... aviam..

Pensa, pensa pensa... Oh, no, millor no pensis. Fes el que et surti de dins.

5-4-...

-Ja ho se!- vaig fer-li un petó a la galta, de manera que jo quedava de perfil, i amb la mà li vaig escabellar-li una mica els cabells.

*flash!*

-Aviam com ha quedat...

La foto va sortir a la pantalla, i me'l vaig mirar somrient.

-Qui és l'adorable ara?

- Tu, no ho dubtes.- vaig dir rient.

Vaig apretar el boto per la següent fotografia...a vore...
Vaig abraçar-la per darrer, somrient.

- Somriu!

Per poc me vaig quedar cec pel flash, esperava no haver eixit amb els ulls tancats.

- Mira, aquesta m'encanta.- vaig dir al vore-la.- Ara puc dir que tots dos som adorables.

-Ui, que no t'hi veus! -vaig dir rient al veure que parpallejava uns quants cops després del flaix.

En quedaven dues, encara. Aviam...

Vaig treure la llengua, encara assentada a la seva falda, perquè la tregués ell també, mirant a la càmara.

-Has pogut esquivar el flash, aquest cop? -vaig demanar-li rient.

- Doncs crec que si, i estas tinguent sort isc amb els ulls oberts!

Quedava una i ja tenia clar com la volia. Vaig girar-me mirant-la i li vaig donar un bes, i la foto es va fer.

- Ets genial..- vaig donar-li un altre.- Ets més que genial.

Vaig mirar l'última foto.

- Veus? Continues eixint tu millor.- vaig apretar un boto perquè fera dos copies de cada una.

-Tonteries... jo et veig millor a tu- vaig dir aixecant les espatlles.- Es clar que no et diré pas que em deixis de dir tot això.-vaig riure.

Vaig aixecar-me per sortir cap a fora per agafar-les un cop s'haguéssin imprès, però vaig girar-me i li vaig fer un petó, asseguda sobre seu.

-Què? En tenia ganes...-vaig dir, traient-li importància.

Vaig sortir cap a fora per esperar que sortíssin les dues tires amb les fotos, que per variar, trigaven a sortir.

- I no parare.- vaig dir somrient.- Si tu tens ganes, no et talles, eh. Com si vols fer-ho una altra vegada.

Les fotos varen eixir al cap d'una estona.

- Que me dius? Som els millors o no?- vaig pasar-li les seues.- Som els millors, esta clar!

Vaig donar-li un bes, no me'n podia estar.

- No puc, soc incapaç d'estar al teu costat i no fer.ho. Deuries de fer-me parar...

-Els millors!-vaig repetir, rient.

Vaig agafar la meva tira, i la vaig anar mirant.

-Aviam, però com vols que et faci parar si jo no vull que paris... seria com anar en contra del que em mana el meu jo interior, no creus? Tot i que ara que ho dius... sempre et puc recordar que soc menor...-vaig dir rient. -Però tranquil, no ho faré pas..

Vaig passar-li els braços per el coll, em vaig posar de puntetes i li vaig fer un altre petó.

-Bé, ara ja està.-vaig dir mentre em mossegava el llavi.- Mmm... aviam quanta estona puc aguantar.

Vaig guardar les fotos i varem començar a caminar.

- Estic aguantant massa...-vaig mirar-la.- Aaah...tu aguantes més que jo, fet.

Vaig abraçar-la i vaig donar-li un bes, i després un altre.

- Veus? Incluint aço ets millor que jo, pots resistir, jo no aguante ni cinc minuts.- vaig dir somrient.

-Ooh.. seràs feble! -vaig dir, tornant-li el petó. -Home, queaguanto més jo, dius? Qui és la que t'ha vingut a buscar a la botiga perquè no podia esperar-se més per veure't?

Vaig agafar-lo de la mà, arrepenjant-me suaument en ell un altre cop.

-Tens alguna cosa pensada o anem a assentar-nos a un banc, o continuem passejant...?

- Ho has fet perquè jo no deuria d'entrar a Hogwarts, perque si no me tindries tota l'estona per ahi, almenys podem parlar amb els miralls, no és molt però algo és.

Vaig mirar-me el parc, d'aqui poc es faria de nit.

- Doncs tenia pensant dur-te a sopar.- vaig dir.- Hi ha un restaurant a uns carrers, és italià, i està genial. T'agrada el menjar italià?

-Bé, encara gràcies que el tenim... vas tenir una molt bona idea.

Vaig passar.li el braç per l'esquena.

-Em sembla perfecte, i m'encanta.-vaig dir somrient.-Doncs ja guiaràs, quan vulguis començar a anar-hi.

- Ara, aquest parc de nit no és segur, experiència propia.

Vaig tirar cap al italià.

- I bé, conta'm coses, entretin-me per a que no pense tota l'estona amb tu...que tal el quidditch?- vaig dir rient.- O els teus pares, com els va?

-No? què et va passar, ja? -vaig demanar, encuriosida.

-Dooncs... el Quidditch? Podria anar millor... diguem que les coses que depenien de l'atzar no podien anar pitjor (xD), però tenim un bon equip i tirarem endavant. No deixarem pas guanyar-nos... naah. I els meus pares... continuen bastant com sempre. Enfeinats amb la feina, però feliços de veure que la seva filla està amb un xicot tan ben plantat.-vaig dir somrient.

- A mi res, un dia que tornava de sopar amb uns amics, vaig passar per aqui per tornar a la tenda quan una xica, uns dos anys més menuda que tu venia corrent i plorant. Li vaig preguntar que li pasava i me va dir que uns l'havien intentat robar i bé....No era molt tard, les 11 o aixi, la vaig acompanyar a casa.

Varem deixar el parc enrere i vaig tirar per un dels carrers de l'esquerra.

- Però res, sols fou un ensurt. Doncs amenaça l'atzar sempre serveix.- vaig dir somrient.- I si no, bé, teniu una bona capitana pel que he sentit, és l'Agatha, encara?- vaig tirar pel carrer de la dreta, al fons ja es veia el restaurant.- Aixi que als teus pares els caic bé? Segur?

Pot ser encara més perfecte? vaig demanar-me a mi mateixa.

-Sí, encara és l'Agatha. Però ja és el seu últim any... l'equip la trobarà a faltar. -Es clar que llavors jo ja tampoc hi seré..- sense ella faltarà una peça fonamental a l'equip. Però bé, tot i així, pugen jugadors molt bons.

Vam girar cap a la dreta, a un carrer bastant transitat per peatons.

-Sí... pel que saben per les cartes, ets ideal... i només fan que matar-me a preguntes..-vaig dir rient.- Sap la teva família alguna cosa de mí?

- I sense tu també, te vist volar i no et quedes curta, aixi que tirat flors.

Varem arribar al restaurant.

- Doncs si, el meu germà, fou el primer, aquest li ho va contar als meus pares, i es pot dir que ho sap més de la meitat de la familia. Et volen coneixer, ma mare ja t'adora, es pot dir que tinc una familia rareta, si.- vaig dir rient.- Però crec que quan et coneguen els cauras més bé.

Vaig obrir-li la porta perquè entres.

- Hola, una taula per dos?

- Tenia reserva?

- No.

- Doncs, a vore...Si, hi ha una lliure, seguiu-me.

Va dur-nos a una taula que hi havia prop d'una finestra, es podria dir que tot i no tindre reserva teniem un bon lloc. Va deixar-nos la carta i va dir que tornaria en uns minuts.

- Aixi que t'adoraran, no et preocupes. - vaig senyalar-li el restaurant.- Que em dius? El vaig trobar un dia que m'avorria i vaig eixir a donar una volta.

Vaig somriure tímidament.

-Així que són raros perquè m'adoren sense conèixe'm? -vaig riure. -Però només de pensar-hi ja m'entren els nervis... Ja veuras com el dia que me'ls presentis faré alguna cosa sense voler que farà que no els hi caigui bé... Em fa... respecte.

Vam assentar-nos a la taula on ens van portar.

- Doncs està molt bé, la veritat. És així tot tranquil, i a més és maco... Tens bon gust.

- Respecte? Els Weasley? Doncs deus ser la primera.- vaig dir rient.- Jo soc el que es preocupa, tu no deuries jo si que deuria d’estar acollonat, deuria, però amb el meu talent natural i el meu pose, segur que m’adoren.- vaig dir somrient.

Vaig agafar la carta.

- No ser que elegir...Una pizza pels dos, un plat de pasta per cada un, arros....que vols? Elegeix. A mi m’agrada tot.

No vaig poder evitar posar-me a riure.

-Certament t'adoraran. És impossible que et trobin algun error. Impossible. I... sí, és normal que em faci cosa conèixer-los.. per més que siguin Weasley. Però bé, ho podré superar.-vaig dir somrient.

Vaig mirar la carta.

-mmm... ens partim una pizza? Et deixo triar de què.

Vaig mirar la pizza.. Carbonara...Napolitana...Romana...Capricciosa...Quatre formatges..

- Una Napolitana?- va assentir.

Vaig cridar el cambrer.

- Voldriem una pizza Napolitana per dos, i de beure...- vaig mirar-me la Maggs.- Per mi aigua, si millor aigua.- vaig mirar-me la Maggs.- Que vols tu?

-M'agradaria un Vodka doble, siusplau.-vaig contestar com qui res. -No, no, és broma. Jo també vull aigua.

Vaig agafar el menú i li vaig tornar al cambrer.

-Per cert, t'en recordes oi d'en Charlie? El Pigmy-Puff (o com s'escrigui xD), dic. Doncs se m'ha engreixat... es veu que li dec donar massa menjar... -vaig dir posant-me a riure.- Però clar, si té gana, jo no sóc ningú per dir-li que no pot menjar perquè s'ha d'aprimar...

Vaig mirar-la alucinada quan va demanar el Vodka però de seguida va dir que era una broma.

- Eh, si vols un vodka, jo no soc ningú per dir-te que no.

Vaig donar-li el menú al cambrer i aquest va marxar.

- Menja molt? Pot ser es que te zels...deuries de fer-li més cas.- vaig dir rient.- Però tranquil·la, això de vegades passa, tu deixa’l per ahí solt que bote i aixi fa exercici, però no li ho digues que ho fas per això, si no no ho fara.- vaig dir rient.

Al cap d’una estona ens va dur la pizza. Tenia una pinta...