Cementeri de Kensal Green, Londres.

Em quede mirant la tenda, plena de llaminadures.

- L'Erion és molt simpàtic, el vaig vore un cop a la casa.

Em quede miran la que diu que pica, agafe una bolseta menuda i la pose dins.

- La provare.- i veig una piruleta de color groc, oh, groc, per què no? Agafe també la que diu que te un caramel dins.- Crec que ja ^^

-T'espero fora?- li demano.- I després anem a donar una volta per Hyde Park, que es aquest parc tan verd?

Vaig somriure-li i vaig sortir a esperarla fora. Em vaig quedar mirant la gent que hi havia per allà. La por ja no es notava a l'ambient, i molts dels cartells de la Sam i meus havien estat arrancats de les parets. Igualment, seguia sentint-me més cómoda a llocs màgics.

- És un moment.

Pose tres caramels més i una altra piruleta, pague i vaig amb la Lily. Li allargue la bosseta.

- Agafa el que vuigues ^^

Em quede mirant un home, em sona, però no se de que, ell també em deu de coneixer, o pot ser no, perquè marxa corrent, doncs vale.

- Hyde Park és el parc verd? Que guay, i dius que has anat? Has passejat de punta a punta? és molt gran?

-No, son teves.- li dic.

Penso en Hyde Park i em posso una mica vermella quan em demana si l'he creuat.

-Ehm, no. La veritat es que només he estat a la part de picnics, i una mica més enllà, però no l'he vist tot.

Li agafo de la mà i anem cap a un autobús muggle. El trajecte dura més o menys mitja hora en autobús, i no m'apeteix desaparetre un altre pic.

-Anirem en bus, d'acord?

- Però jo vuic invitar-te, no faig malament, oi? Però si no vols, no t'obligue, no vuic obligar-te, ho sent.

Pugem a l'autobus i m'agafe de la barra lateral, em quede mirant els carrers, em cau molt bé la Lily, és molt simpàtica amb mi, em tracta bé, no em diu el que hauria de fer o com hauria de comportar-me, com fan les amigues de l'Ari o l'Ari mateixa.
Continue agafada de la seua mà, no vuic soltar-la, em sent, com segura. És una xorrada, però a mi em va bé.

- Mira! Aquell home duu un barret com el barret d'Indiana Jones! Jo també el tinc!

-No, no ho sentis, es només que vull que te les mengis tu, no et preocupis.

Em quedo mirant l'home que senya-la la Cass i somric.

-No he vist es películes de Indiana Jones. Estan bé? Va d'un explorador, oi?

Era cert. No les havia vist, i era una cosa que deixava bastant parats a la gent quan els hi ho deia.

- Oh, gràcies.

Continua l'autobus en marxa i deixem l'home enrere, li dic adeu amb la mà però no em veu.

- - Oh, doncs molen moltissim! Jo tinc el barret! Mola molt! A mi m'agrada explorar. Si, és arqueoleg, i troba coses guays, lluita contra gent mala. A mi m'agradaria ser explorador, explorar mola molt.

Escolte els noms de la parades.

- On hi ha que baixar?

-Doncs algun dia me les hauràs d'ensenyar, aquestes pel·lícules.

Escolto el nom de la parada quan em demana quan em de baixar i li somric.

-Aqui.

Li agafo la mà i sortim del bus. Estem just davant del parc.

-Saps? Podem jugar una mica a la pilota si vols. Almenys, fins que es faci fosc. Després tornem a Hogwarts. D'acord?

- Oh, quan vuigues, les tinc totes ^^

Done un botet al baixar i agafe la mà de la Lily.

- Val, però jo no he dut pilota, sols duc la camera, d’on traure’m una?

Fins que es fera fosc, i després tornar a Hogwarts...jo no volia tornar a Hogwarts, si, però no, si perquè havia de fer-ho i Hogwarts m’encantava, però no perquè ella no estava...no, penses en això ara, ara no.
Entrem al jardi i un oh, s’escapa de la meua boca.

- No el recordava tan gran! Ooooh! I que verd!

-Recordes que som bruixes?

Vaig somriure, mirant-la. Vaig fer un gest de vareta i una pilota va sortir del no-res.

-Te la llanço?

Somric, passant-me la petita pilota entre les mans.

-A veure si l'agafes!- dic, abans de llançar-la.

- Clar, amb la vareta! No havia pensat!

Em quede mirant la pilota, pilota, pilota! La llança i correc a agafar-la, l’agafe abans de que caiga a terra, guay, la tire a l’aire i l’agafe.

- Per tu Lily!- i se la llançe.

L'agafo amb una mà quan me la llança i somric. Fa temps que no jugo, ni a quidditch ni a res. Des que la Sam i jo vam anar a la sala de la necessitat...

Em llevo aquelll pensament del cap i somric a la Cass.

-Bon llançament! Preparat ara, que va de veritat i soc encistelladora de Gryffindor... agàfa-la!

I li torno a llançar.

- Ets encistelladora? Que guay! A mi m'agradaria presentar-me a les proves ara tinc a mosqui i ja puc volar, pero no se a que, pot ser com la Wen. O caçadora, caçadora tambe mola.

Aleshores llança la pilota i correc a agafar-la, guay. Agafe un caramel i me'l pose en la boca.

- Que guay- mm..es de vainilla, esta bo el caramel.

-Estic segura que ho faries molt bé a qualsevol de les dues posicions.

Agafo la pilota quan me la torna i espero a que es fiqui el caramel a la boca. Sembla que s'ho està passant bé, sembla, després de molt de dies escoltant-la cridar per les nits, que es feliç...

-La Wen es bona encistelladora.- Li dic.- Te bons reflexes...- Li llanço la bolla i em quedo pensativa.- Per cert, on està la Wen, últimament? No la veig molt...

- Normalment durant el dia esta dormint.- i sabia que era culpa meua, per aixo intentava dormir el menys possible a l'habitacio, pero com que era sonambula, hi havia nit que nose com em despertava al llit i aixo que jo dormia al meu lloc secret.-És...és culpa meua.-dic agafant la pilota i llançant-li-la.- Pero ella diu que no.

Agafe la camera i faig una foto a una papallona que s'havia parat en una pedra, despres la torne apagar.

- Que et puc fer una pregunta Lily?

-Bé, potser no es culpa teva i la Wen te raó, no? Potser te malsons.

Agafo la pilota que em llança i em quedo mirant la Cass mentre fa una foto a la papallona. Després l'apaga i li llanço la pilota mentre em fa una pregunta.

-És clar, Cass, pots preguntar-me el que vulguis, ho hauries de saber.

- No se.

Agafe la pilota i se la llançe.

- Quan...quan els llençols negres....feieu apareixer una cosa de la vareta, un animal. Vaig vore en un llibre de la biblioteca que es diu patronus, i que es fa amb un encanteri, Expectro...Expectro....Expecto...Expecto Patronum, que es fa amb l'Expecto Patronum. Costa molt de fer? Perquè estava intentant seguir les instruccions del llibre però no me ix...no m'agraden els dementors, després de les hidres....voldria apendre però no me ix, a tu et va costar molt apendre'l?

Em llança la pilota i correc per agafar-la.

Quan veig que torna amb la pilota assenteixo amb el cap.

-Em va costar molt, fer-lo. Fins a cinquè no ho vaig aconseguir.- li contesto. Agafo la pilota que em llança i torno a mirar-la- Però ho vaig aconseguir. Has de pensar en un record feliç, un de molt feliç que tinguis al cap, i encara que els Dementors t'ho impedeixin t'has de concentrar de manera que ho puguis recordar.- Li llanço la pilota.

Recordava el primer dia que m'havia sortit, com m'havia entusiasmat, i després en veure els Dementors no em sortia... per sort ja tot això ja ho havia passat.

-Es dificil concentrar-te tant com per que et surti, però una vegada t'ha sortit, a partir de llavors es més fàcil.

- Un record feliç, al llibre era estrany, apareixia un home amb una bufarada al cap que estava pensant en un gelat i un parc, no ho entenia perquè hi pensava en això. El llibre deia que l'home pensava en alguna cosa que li feia feliç i posava com exemple que estiguera pensant amb un gelat i un parc. Pot ser per ell el gelat i el parc li feien feliços.

Agafe la pilota, la tire a l'aire i l'agafe, la tire i l'agafe, després se la llançe.

- Aleshores un record feliç. A mi m'agradaria que m'eixira, continuare practicant. Jo vuic saber també quin animal seria.

-El meu es un gat.-li dic- A mi també m'agradaria saber quin és el teu patronus.

Agafo la bolla quan me la llançaa i li torno a llançar.

-No et desesperis amb el patronus. Si t'esforces et surtirà.

Agafo la bolla de nou i se la torno a llançar.

-I llavors, els dementors fugiran de tu.- vaig somriure.- Segur.

- Doncs, quan ho hagi aconseguit t'ho dire, aixi el sabras.

Vaig agafar-la però cau a terra, m'acatxe a agafar-la i se la llançe.

- Doncs si fugen de mi, millor, no m'agraden.

Em quede mirant el parc i veig una parella amb un gos, ooh, que gos més bonic!

- Oh! Mira que bonic! Hola cosa mona!- aquest s'apropa a mi i comença a olorar-me.- Com va cosa mona?- li acaricie el cap i em llepa la mà, Ooix *-*

Agafo la bolla que em dona i veig com corre cap al gos. Veig la seva cara de felicitat i sé que no està pensant en la Sam, així que ho he aconseguit. Segurament la portaré més vegades fora de Hogwarts, perquè estigui millor.

Vaig fins on es amb el gos i somric als seus amos.

-Hola, no es perillós, oi?

Ells em va dir que no, i vaig mirar a laa Cass.

-Cass, s'ha de demanar sempre al principi si es perillós o no, o et pot fer mal... Es bonic, oi? T'agraden els gossos?

- El gosos mai són perillosos si la gent que els te no els fa perillosos. A més a mi cap gos mai m'ha fet mal, el pare diu que m'adoren, no se perquè deurien.

Continue acariciant-lo, em sente en terra i aquest es tomba damunt meua. L'acaricie.

- A més aquest és molt mono, oi que si? Oi?- em llepa la cara i ric.- M'encanten els animals, sols tinc el Pinya, el Xaf i la Mort. No tinc cap gos, esta el Niko, que és super mono també, però és de la Rue.

La Cosa mona es deixa acariciar.

- Com es diu?- em diuen que es diu Pat.- Hola Pat!- ell lladra en senyal de reconeixement. Oiix *-*

-Sabia que tenies el Pinya i la Mort, però no sabia que tinguessis el Xaf. Què és?

Em quedo mirant el gos. Jo sempre he estat més de gats i mussols, però em feien gràcia els gossos.

-Potser el teu patronus es un gos. Si tant t'estimen i tant t'agraden... és possible.

Miro al Pat i a la Cass i després als seus amos, que semblen entendrids per l'escena.

- Un burifeu.- li dic- El vaig coneixer gràcies a Allie. És petit i pot ser per això no l'has vist.

Continue acariciant el gos que s'acomoda damunt meua.

- Oh! Pot ser! La meua raça preferida és el Border Collie, com aquest.- dic senyalant el Pat.- Són super monos, oi que ets super mono?

El Pat s'alça i lladra.

- M'ho pendre com un si.