Lluitant contra la por [erin]

- Jo no em cansaria de sentir la teua veu.- vaig dir rient.- Veus com si que se coses sobre tu?- vaig dir tornant-li l'abraçada.- Et puc acabar sorprenent i tot.

- Pseh, al final sempre acabaré sabent jo més de tu que tu de mi- vaig dir burleta- Però suposo que podem considerar això un empat temporal, de moment- vaig dir rient.

Vaig tornar al piano.

- mmm... la veritat és que m'estic començant a avorrir. Què fem?

mentre pensava, vaig posar les mans al piano i vaig començar a tocar les tecles, creant una melodia suau que m'anava inventant. Allò sempre m'ajudava a pensar.

- Doncs nose.- vaig dir acariciant les tecles del piano.- Que vols fer? Tocar el piano? Passejar...et deixe elegir, això si, te ho dic per adelantat, no pense cantar.- vaig dir somrient.- Excepte això, pots elegir.

Vaig mirar al meu voltant, pensativa. Aleshores vaig veure una caixa gran, en un estant que hi havia en un raconet de la sala. Feia temps que no la treia, i, la veritat, em venia de gust fer-ho. Vaig aixecar-me amb un somriure i vaig agafar una cadira per agafar la caixa. Em vaig descalçar per no embrutar la cadira, vaig deixar les sabates en un racó i em vaig pujar a la cadira. Em vaig posar de puntetes per arribar-hi i vaig intentar agafar-la. Pesava massa.

- Ed, que podries aga..-vaig notar com començava a relliscar.

- Aaaah!- vaig xisclar just abans de tocar el terra.

Em vaig mig incorporar al cap d'uns segons. l'Edgar era al meu costat, amb cara preocupada. Vaig fer-li un somriure tranquil·litzador i vaig comprovar que tot funcionés bé. Per sort havia caigut més o menys bé, i no m'havia fet gaire mal. Només em feia mal el peu.

- T'importaria agafar la capsa tu, siusplau? vés amb compte, però- vaig dir, mentre movia el peu i m'hi feia unes fregues. No era res greu.

Vaig fer-li un somriure animat. Tenia ganes de sorprendre'l amb la nova activitat que se m'acabava d'acudir.

Vaig vore que es fregava el peu.

- Estas bé?- vaig dir preocupat.- Vinga, te ajudare a alçar-te.- li vaig agafar de la mà i vaig alçar-la amb compte.- Deuries de anar amb compte, et podries haver fet més mal.- em va dir que agafara la caixa.- Aquella?

Vaig pujar a la cadira i vaig agafar la caixa, despres vaig deixa al terra.

- Que estas pensant?- vaig preguntar somrient.

Vaig assentir dient que estava bé, amb un somriure, mentre ell agafava la caixa. El vaig ajudar a posar-la al terra i, en acabat, la vaig obrir, contenta.

Vaig mirar-li la cara de sorpresa, i vaig ampliar encara més el somriure. Dins la caixa hi havia un munt d'estris de pintura. Vaig agafar uns quants pots i es eines de les grans, vaig tancar la caixa i la vaig arrosegar a un racó per a què no molestés. En acabat, vaig anar a un gran armari que hi havia més enllà. El vaig obrir i en vaig extreure amb dificultat un llenç (OFF: es diu així? ésque ho he hagut de buscar al traductor, i clar... ) que, de fet, era gairebé més gran que jo, i el vaig arrossegar cap on era l'ed. Vaig fer-li un somriure animat.

- Vols pintar un quadre gegant?

Vaig veure que encara seguia força sorprès. Vaig riure.

- Fa mesos que coneixes aquesta sala i no t'has dedicat mai a investigar el que hi tinc?- vaig dir, sent sincera, gratament sorpresa- Vaja, la veritat és que no m'ho esperava... si haguéssis vist com em va regirar l'allie l'habitació a la que va saber que existia... no es va deixar de mirar absolutament res- vaig dir divertida.

Off: si, crec que és diu aixi.


- Doncs no esquirolet.- vaig dir.- És la teua sala, no pense posar-me a regirar. Si vols ensenyar-me alguna cosa, doncs ja ho faras. És el teu espai.- vaig dir deixant-la sorpresa.- Que el compartisques es cosa teua, jo no soc ningú per a trencar la teua pau.- vaig dir somrient. Vaig estendre el llenç.- Vinga, anem a pintar.- vaig traure els pinzells i els pots de pintura.- Será millor que els fem grans, si no no mola.- vaig apuntar als pots i es varen fer grans.

Vaig somriure.

- gràcies- vaig dir-li, i tot seguit vaig agafar un pinzell. Vaig tancar els ulls, pensant en el que volia fer. Vaig sucar el pinzell a la pintura i vaig començar a pintar un sol, que en la meva ment estava a punt de desaparèixer per aquell dia. Vaig mirar l'ed, esperant la seva aprovació.

Vaig mirar el sol somrient.

- Precios i perfecte, però hui res de perfecció.- vaig dir. Em vaig llevar la túnica, les sabates i els calcetins i ho vaig tirar damunt del sofá.- Hui pintarem abstracte.- vaig dir somrient. Vaig posar la mà dins la pintura i vaig estampar-la contra el llenç.- Aixi és més divertit.

Vaig riure.

- Està bé. Res de perfecció- vaig dir, i vaig tornar a sucar el pinzell. Vaig posar-li una careta al sol que acabava de fer, i vaig fer un parell de pinzellades a l'atzar en un costat. Aleshores em vaig adonar que s'havia tret també les sabates i els mitjons. Vaig aixecar les celles.

- Per què... Espera, no pretndràs...?- vaig dir amb cara de Jo-Això-Mai, per tot seguit fer un somriure entremaliat i treure'm també les sabates i els mitjons- Doncs endavant!- vaig dir, animada.

Vaig posar un peu dins d’un dels pots de pintura i vaig començar a caminar, botar per el llenç.

- Ja que estem..- vaig posar la mà dins del pot i vaig començar a pintar linies i coses rares.- Feia temps que no ho feia.- vaig dir rient.

Vaig imitar-lo, fent voltes per tot el llenç com una ballarina (per sort, el llenç era gran i ens aguantava a tots dos), i fent pintades per tot arreu. Era divertit.

vaig quedar-me uns segons parada, pensativa. Em vaig netejar els peus i vaig anar cap a una minicadena que tenia. La vaig encendre. Una animada melodia va començar a sonar.

- Així millor- vaig dir abans de tornar al quadre.

Quan sucava un pinzell, però, em vaig entrebancar i vaig estar a punt de caure. No m'hava fet res, però en quant vaig aixecar la vista vaig veure a l'Ed, amb cara de circumstàncies i una gran pintada vermella en tota la cara.

- Ho sentooo!- vaig dir, rient- mira, ara estem en paus per lo de les plomes.

Vaig fer com que me'l mirava. Vaig sucar al pot de pintura lila i li vaig pintar una altra vegada la cara. Em vaig posar a riure.

- vale, així millor- vaig dir entre riures- és que t'hi faltava una mica de pintura al costat esquerre de la cara... es veia buit ^^

- Es veia buit?- vaig dir apropant-me a ella.- Paresc un guerrer indi... – em vaig apartar el cabell de la cara.- Esta bé, et perdone.-

Vaig posar les mans en un pot i em vaig posar a dibuixar cares rares. Em vaig girar i em vaig apropar a Erin.-
Crec que tens...- i abans que diguera res li vaig pintar el nas de morat.- Que mona.- vaig dir rient, em vaig apartar abans que em poguera fer res i em vaig posar a pintar el llenç amb els peus.

- Ho sé- vaig dir orgullosament, netejant-me el nas amb la vareta- sóc més mona que tu, fins i tot amb el nas pintat. I... Ups!- vaig fer còmicament quan accidentalment vaig esquitxar-lo tot de pintura taronja. Em vaig posar a riure de nou.

Vaig mirar el quadre que estàvem fent. La veritat és que, tot i la guerra de pintura, estava quedant força bé. Vaig somriure, feliç.

- I el taronja a que ve?- vaig dir netejant-me un poc el color roig de la cara. Aleshores vaig vore que me havia tacat la camisa blanca.- Acabes de tacar-me la camisa.- vaig dir teatralment però sense parar de riure.- Oh, espere per el teu bé que se'n vaja.- vaig agafar un pot de pintura i el vaig llançar damunt del llenç, fent que tot quedara esparcit.- M'agrada el nostre quadre, mola.

Aleshores vaig tindre una idea. Em vaig dirigir corrent on estava la pintura i al arribar on estava vaig derrapar, deixant una marca blava per tot el llenç.

- Deuries de provar-ho.- vaig dir rient.- Mola molt!

- Ah, no sé- vaig dir alegrement- ha sigut el primer color que he trobat ^^ Pseh, ni que t'importés que se t'embrutés la roba... Si vols t'hi afegeixo més pintura, i així no es nota el taronja

En quant es va apartar, vaig agafar empenta i vaig córrer per tot el quadre, fent lliscar els peus i deixant un parell d'ésses de color verd. (OFF: No sé si el que volies dir era que derrapés en plan estirada, però si és això, ja t'ho dic, no ho penso fer xD)

Vaig agafar uns quants pots de pintura i en vaig abocar una mica del contingut en un pot buit, sense barrejar els colors. Vaig agafar un enorme pinzell, el vaig sucar a la pintura i vaig començar a espolvorejar els colorins per les puntes del llenç. La veritat és que ens estava quedant força bé, vaig pensar alegrement.

Off: si, era això, però gracies per la idea xd.


Vaig posar la mà dins d'un pot verd i despres vaig començar a dibuixar un bosc.

- Mmm..... podriem dibuixar el bosc prohibit..o millor...podriem dibuixar hogwarts.- vaig dir rient.- Encara que no soc molt bo en dibuix.

- No representava que era un quadre abstracte?- vaig dir, rient, i vaig pintar sobre l'arbre que havia fet unes espirals i unes estrelletes- Ho sento, però la cosa va així- vaig dir- Tu em destrosses la posta de sol, jo et destrosso el bosc. Ja pintarem coses realistes, si vols, però avui no- vaig dir, i el vaig agafar de la mà per portar-lo al llenç. Una música alegre començava a sonar, i de nou em vaig posar a pintar ballant al ritme de la música, amb un gran somriure, mentre de tant en tant anava tirant pintura a l'ed. El pobre no es venjava (suposava que es devia sentir culpable per les plomes), tot i que estava quedant ple de pintura.

- Deixaras algun dia de omplir-me de pintura?- vaig dir senyalant el uniforme.- Paresc més un pot de mescles que una persona.- vaig dir rient.- I que sapigues que jo no te destroçat la posta de sol.- vaig dir senyalant el seu mini-dibuix que continuava en un canto.- Veus, continua ahi i ja se que és abstracte, volia fer un bocs abstracte xd.- vaig agafar un pinzell i li vaig començar a pintar el braç

vaig deixar que em pintés el braç, però sense deixar de pintar-lo jo també.

- Un bosc abstracte? I com volia fer-lo, el famosíssim pintor Edgar Williams, un bosc abstracte?- vaig reptar-lo.

Vaig començar a dibuixar floretes al seu braç.

- Ah, no te ho pense dir.- vaig dir somrient.- Haver-me deixat provar, ara et quedaras amb la intriga, i gracies per lo de famosissim, però crec que no arribe a tant..

- ho deia amb retintín, i ho saps- vaig burlar-me'n- Doncs vale- vaig picar-lo- em quedo amb la intriga, ni que m'importés- li vaig treure la llengua, i vaig començar a pintar-li estrelletes de colorins per tota la camisa- mira, ara seràs el noi amb la roba més exclusiva de tot hogwarts- vaig dir- He sentit que aquest any es porten les estrelletes, i ja que són dels colors de les residències, no et poden dir res- vaig dir rient.

Em va a començar a pintar.

- Doncs que sapigues que no pense deixar que se'n vaja.- vaig dir.- Em quedare les estreles.- vaig mirar el llenç i vaig vore que havia quedat bastant colorit.- El penjarem aci, no?- vaig dir senyalant la sala.- Li podem posar un marc.

Em vaig posar a riure, fent que no amb el cap.

- No deixaré que el teu uniforme se surti del reglament, Ed- vaig dir- Aquesta roba me la passes a mi; jo la he pintat i jo la netejaré. la meva família sempre ha sigut molt hàbil amb aquestes coses; te la deixaré com nova.

Vaig mirar-me el quadre amb ull crític.

- Espera- vaig dir, i hi vaig afegir unes cares en color blanc. Les cares de l'Ed i jo- perfecte- vaig dir, i el vaig portar cap a un racó- deixarem que s'assequi, i el dia que ens dónin permís a hogsmeade, anirem a comprar un marc ben maco. Fet?- vaig preguntar amb un somriure.

- No pense deixar que la llaves.- vaig dir.- Ni ho intentes, es va quedar aixi.- vaig asentir.- Val, doncs comprarem un marc bonic.- vaig dir, aleshores em vaig recordar d'una cosa.- Hem de firmar l'obra.- vaig agafar un llapis i vaig firmar per rarere.- Perfecte, la nostra primera obra pictorica.- vaig dir somrient.