Una sorpresa musical [Erin]

Vaig entrar a la sala com totes les vesprades, feia un mes que hi venia.
Havia estat pensant desde aquella vegada que havia estat amb Erin i havia tocat el piano. M'havia agradat i havia decidit comprar-me unes partitures i practicar.
Havia manat una carta a Erin diguent que vinguera si podia aquesta vesprada.

Mentres l'esperava em vaig sentar en el piano i vaig començar a tocar.

Havia rebut la carta, així que vaig anar a la Sala de la necessitat una mica preocupada. Havia passat alguna cosa?

Vaig entrar. L'edgar estava assegut en un sofà.

- Hola! he rebut la carta... Passa alguna cosa?

- Hola!- vaig dir.- No, no passa res, es que tinc una sorpresa.- vaig dir mentres em sentava al seu costat.- Et recordes de aquella vegada que em vares fer tocar el piano i que et vaig dir que jo no l'havia tocat molt?- vaig dir.- Be, doncs em va agradar i vaig anar a comprar unes partitures i desde aquell dia vinc cada vesprada o nit a tocar.- vaig dir.- I crec que ja se me dona prou be.

Vaig somriure, alleujada. Sentiment que va quedar eclipsat per la curiositat en cosa de segons.

Em va explicar de què es tractava. jo només vaig fer un enorme somriure.

- Què esperes?- vaig dir; el vaig fer caminar fins a la banqueta i el vaig fer seure. Em vaig acomodar en una butaca.

- va, comença!- vaig dir rient.

- Val.- vaig dir mentres em sentava.- Primer et tocare una facil, aquesta me la se.- vaig ensenyar la partitura a Erin.- Mozart. I despres vuic ensenyar-te una més complicada, no se si l'has sentit alguna vegada. És la quinta sinfonia de Beethoven.

Em vaig acomodar a la banqueta i vaig començar a tocar. Al cap d'una estona la música va plenar la sala.

- val- vaig dir rient- Es clar que conec la simfonia nº 5, què et pensaves?- vaig fer orgullosament alçant el cap.

Va començar a tocar. Realment ho feia força bé per haver estat practicant només un mes. En quant va acabar em vaig posar a aplaudir ben fort. Vaig aixecar-me i el vaig abraçar.

- De debò que ho has fet tu sol? per què no m'has avisat? m'hagués agradat ajudar-te... Ho has fet molt bé!

Vaig tornar a asseure'm a la butaca.

- una altra, una altraa!

- Si te ho haguera dit, no haguera sigut una sorpresa.- vaig dir rient.- Val, ara la de Beethoven, però si tinc algun error, no ho tingues en compte, és bastant complicada.- vaig dir mentres canviava la partitura i posava l'altra.

Vaig començar a tocar, aquesta em costava més, però per ara anava be. Tot estava en silenci, com si la sala també estiguera escoltant.

Es va posar a tocar la de Beethoven. Es notava que aquesta li costava més, però la a aconseguir treure sense gires problemes. Vaig aplaudir quan es va acabar.

- Molt bé! m'ha agradat moltíssim, es nota que t'hi has esforçat molt. Em permets unes cosetes?

Vaig agafar un llapis.

- Quan puguis, mira't aquesta part d'aquí...- vaig fer marcant-li amb el llapis- i d'aquesta repassa't la mà esquerra- li vaig marcar- I ja està. A part d'això està molt, molt bé. Sabies que això se't dóna bé?- vaig dir- ves practicant, a veure si em convertiré en l'amiga del pianista mundialment famós Edgar Williams!

Vaig tornar a anar a la butaca.

- Una altra, una altra! i que canti, i que cantii!!

- Val tindre em compte aquests errors.- vaig dir mentres ho posava en la carpeta.- Moltes gràcies.- vaig dir somrient.- No crec que siga un pianista mundialment famos.- vaig dir rient.- Dius que vols un altra? Val, però no cantare.- vaig dir.- Com ja vares vore, no se me dona be.

Vaig agafar la carpeta i vaig començar a buscar alguna partitura.

- Saps? Elegeix la que més te agrade.- vaig dir posant-li la carpeta damunt les cames.- La que vuigues, complicada o dificil.- vaig dir somrient.

- Eeh, no et donis per vençut! ja veuràs com ho seràs- vaig dir rient- Vaa, canta...- vaig dir fent la careta cachorrito, i vaig treure expressament una partitura amb lletra- Aquesta- l'hi vaig col·locar i vaig acomodar-me.

Em va posar la meua cara.

- No, cantar noo.- vaig dir fent que plorava.- No em pots fer cantar, ploura!!.- vaig fent cara de pena.- O pitjor, nevara i haura una catastrofe.- vaig dir intentant no riure.- I perque no toquem una els dos junts?

- Tinc una idea millor- vaig dir- toquem i cantem els dos junts? Siusplaaauu...- A més si neva ta germana estarà ben contenta- vaig fer rient.

Em va posar aquella cara.

- No, cantar noo.- vaig dir posant la meua cara de pena.- Canta tu soles, perque al cantar tu els pardals callen, però quant ho faig jo em tiren pedres.- vaig dir somrient.- Cantes tu.

Vaig aixecar els ulls al cel.

- Ooh, està bé...- vaig fer, resignada, i em vaig mirar les partitures. Però la meva resignació va quedar eclipsada per un somriure malvat quan en vaig veure una en especial. la vaig col·locar, em vaig posar al piano i vaig començar.


The day starts
the day ends
Time crawls by

Night steals in, pacing the floor
The moments creep
Yet I cant bear to sleep,
Till I hear you sing

And weeks pass, and months pass
Seasons fly
Still you dont walk through the door
And in a haze
I count the silent days
Till I hear you sing once more

And sometimes
at night time
I dream that you are there
But wake holding nothing but the empty air

And years come, and years go
Time runs dry
Still I ache, down to the core

My broken soul
Can't be alive and whole
Till I hear you sing... once more

And music, your music
It teases at my ear
I turn and it fades away
and youre not here...!

Let hopes pass, let dreams pass
Let them die
Without you, what are they for?

Ill always feel
No more than halfway real

Till I hear you sing...

once more!



Me'l vaig mirar expectant amb la careta cachorrito.

- I bé? Cantaràs o no?

Vaig sentir cantar a Erin. Com ja havia dit, fins els pardals callaven. Aleshores em va dir que cantara.

- Eriin!- vaig dir però em va tornar a posar aquella cara.- Oh, esta be.- vaig dir. Vaig buscar alguna partitura amb canço.- Aquesta, val?- la vaig posar en el seu lloc i vaig començar:

Brava, brava, bravissima
Where in the world have you been hiding
Really, you were perfect
I only wish I knew your secret
Who is your great tutor
Father once spoke of an angel
I used to dream she'd appear
Now as I sing, I can sense her
And I know she's here
Here in this room she calls me softly
Somewhere inside hiding
Somehow I know she's always with me
She, the unseen genius
Angel of Music
Guide and guardian
Grant to me your glory
Angel of Music
Hide no longer
Secret and strange angel
She's with me, even now
All around me
My hands are cold
Now I'm not frightened

Em vaig quedar en silenci, esperant la seua opinio.

Va tocar i cantar una cançó, seguint-me el joc del Phantom of the Opera. Vaig somriure en notar els canvis que havia improvisat.

- veus com no ho fas malament? m'ha encantat.

Vaig callar un moment, pensant.

- Ara tots dos?

Vaig posar la partitura en la carpeta.

- Els dos junts?- vaig dir somrient.- No canviaras mai.- vaig dir.- Quina vols?

Vaig somriure àmpliament.

- Em feia il·lusió...

Vaig mirar per la carpeta.

- mmm... Aquesta.- Vaig fer al final.

Vaig mirar la partitura.

- Val, aquesta.- vaig dir mentres es sentavem al piano. Vaig esperar a que Erin es preparara.- Comencem.

Vam començar a tocar. Una melodia suau, bastant menys rítmica que la original però maca igualment. Vaig començar cantant jo.

You and I must make a pact,
we must bring salvation back
Where there is friendship, I'll be there...

Vaig mirar-lo amb un somriure, cedint-li el lloc, i em vaig preparar per acompanyar-lo.

Em vaig posar en el piano i vaig continuar la canço:

I'll reach out my hand to you,
I'll have faith in all you do
Just call my name and I'll be there


Vaig parar i despres els dos junts varem cantar el estribillo.

I'll be there to comfort you,
Build my world of dreams around you,
I'm so glad that I found you
I'll be there with a love that's strong
I'll be your strength, I'll keep holding on

Vam continuar tal com ho havíem fet fins ara; una estrofa cada un, i la tornada tots dos junts:

Let me fill your heart with joy and laughter
Togetherness, well that's all I'm after
Whenever you need me, I'll be there

I'll be there to protect you,
with an unselfish love that respects you
Just call my name and I'll be there

I'll be there to comfort you,
Build my world of dreams around you,
I'm so glad that I found you
I'll be there with a love that's strong
I'll be your strength, I'll keep holding on

If you should ever find someone new,
I know he'd better be good to you
'Cause if he doesn't, I'll be there
Don't you know, baby, yeah yeah
I'll be there, I'll be there, just call my name, I'll be there

I'll be there,
I'll be there,
whenever you need me, I'll be there
Don't you know, baby, yeah yeah

I'll be there, I'll be there, just call my name, I'll be there...


Vam acabar la cançó, suaument. Vaig fer-li un somriure sincer: la veritat és que aquella cançó expressava tota l'amistat que sentia per l'edgar; De fet, l'havia triat amb l'esperança de que comprengués que sempre estaria allà per ajudar-lo.

Varem acabar la canço suament. Al acabar vaig aplaudir.

- M'encanta.- vaig dir mentres li donava un abraç.- Ens ha quedat genial.

Em va agradar molt haver cantat la canço amb ella.

- No, si al final sempre em fas cantar.- vaig dir somrient.

- Sí, eh? ho haurem de fer més sovint-vaig fer amb un somriure malèvol- Com si no t'hagués agradat...- vaig dir en sentir el seu comentari.

- M'agrada perque cante amb tu.- vaig dir rient.- Si tinguera que cantar soles no m'agradaria, ja que quant cante sols tinc molts errors, però quant cante amb tu, com tu cantes tant be, doncs els meus errors no és noten.- vaig dir fent un somriure.- Però, si, m'agrada cantar amb tu i tocar el piano. Encara que he de practicar un poc.