Una sorpresa musical [Erin]

Em va fer gracia el seu comentari.

- Clar, clar, quan toque el piano tots vindran a mi com mosques.- vaig dir rient.- Be, doncs jo vaig, no tinc res que fer demà.-vaig dir.- Et volia fer una pregunta, saps fer un patronus?

- Fet, doncs- vaig dir contenta- Ja t'ho vaig dir. No en sé. El dia que n'aprengui ja et diré si em pots continuar dient esquirolet o no. Potser tinc un buldog malcarat rebossant baves i tu estàs aquí amb els noms dolcets i monos!- Vaig fer rient.

Aleshores se me va ocorrer una idea, pot ser acceptava.

- No crec que el teu patronus siga un buldog, no tens pinta de gos amb mala llet. Tens pinta de un esquirolet molt mono.- vaig dir rient.- I una cosa, si vols apendre, jo et podria ensenyar. Si vols clar.

Vaig fer un ampli somriure.

- De debò me n'ensenyaries? Creus que ho sabria fer bé? No seria una molèstia? Crec recordar que era molt difícil...

- És dificil, a mi em va costar, però clar que te ensenyaria. Sempre va be estar preparada, espere que mai et trobes amb un dementor, però sempre va be saber coses per si de cas.- vaig dir.- Quant tu vuigues i pugues jo te ensenyare, però costara, no crec que et isca a la primera. - vaig dir.

- Ho faries?- vaig dir amb un gran somriure- Espero ser una bona alumna, doncs! Quan comencem?

Vaig agafar la meva vareta de cirerer i ploma de fènix i la vaig acariciar. Dolça i molt dòcil, però a la vegada exigent amb si mateixa i amb l'amo, vaig recordar. "Així que patronus, eh?" vaig pensar intentant que la vareta ho notés; "Espero no defraudar-te"

- Clar que seras una bona alumna!, ho dubtes?- vaig dir.- Comencem quan vuigues. Si vols provar ara- vaig mirar la sala.- Aci és un bon lloc per a practicar.

- A- Ara?- vaig fer insegura- No ho sé, estic una mica nerviosa...

"Erin, per l'amor de déu. És un encanteri, i estàs amb l'Ed. Ni que se t'hagués d'aparèixer un demèntor ara mateix" va fer una veueta dintre meu. Vaig respirar fons i vaig mirar l'Edgar als ulls.

- Està bé- vaig dir agafant bé la vareta- ho faré.

Em vaig mirar l'Erin.

- Si estas nerviosa o tens dubtes, ho podem deixar per a un altre dia.- vaig dir- Si vols, te ho penses i ja em dius si ho fem o no.- vaig dir.- Jo no tinc presa.- la vaig mirar als ulls.- Estas segura?

- No- vaig dir ferma- Vull fer-ho. Només estic nerviosa perquè em fa molta il·lusió.

Vaig miorar-me la vareta i després a ell.

- Com es comença, professor?

- Val i no em digues professor.- vaig dir somrient.- Primer has de pensar un record feliç, un record que al mateix temps siga fort.- vaig dir.- El tens en la ment? L'has de tindre present en el moment en que dius el encanteri.

- Un record feliç, professor?- vaig preguntar burleta.

Vaig fer un sospir i en vaig buscar un. No en trobava cap. Tenia masses bons records com per destacar-ne un per sobre dels altres.

Aleshores vaig pensar... vaig pensar en la vida en general, amb els bons i els mals moments. Els anys amb l'Allie, quan la sam em va dir que no m'apartaria de l'edgar i d'ella, quan l'agatha em va prometre que no li passaria res, quan l'edgar va confiar en mi. Les vegades que m'havia sentit mala persona i havia trobat gent allà ajudant-me, el nou senyor de les forces del mal que entre tots aconseguiríem derrotar mentre venjavem els nostres amics. La vida. Tot allò era meravellós i fantàstic tot i que terrorífic al mateix temps. Vaig fer un somriure; ho havia trobat.

- Crec... crec que ho tinc- vaig fer insegura- no és ben bé un record, però té força... creus que servirà?

- Si per a tu és important, és feliç i te força val.- vaig dir.- Despres de tindre el record en la ment has de dir l'encanteri, logic.- vaig dir somrient.- L'encanteri és Expecto Patronum. Has de dir-ho clar i fort.- vaig dir.

- Es- Està bé- vaig dir nerviosa.

Vaig respirar fons. Vaig aixecar la vareta i la vaig abraçar fort mentre em mentalitzava amb els ulls tancats. Després vaig apuntar al buit.

- Expecto Patronum!

una petita boirina platejada va aparèixer. Res definit, però suficient com per fer-me somriure.

- Be!- vaig dir sorpres.- Això ja és un gran pas!.- vaig dir felicitant-la.- Encara que amb això no et pots protegir és el principi, poc a poc sera més forta i despres ja sera corporia.- vaig dir somrient.- Vols tornar a provar? O vols deixar-ho per a una altre dia?

- Ho és?- vaig dir emocionada- Si no t'importa m'agradaria tornar-ho a provar. Algun consell per a que em surti abans?

- Doncs nose, a mi em va costar.- vaig dir.- No ix a la primera.- vaig dir.- Però recorda, has de mantindre el record feliç i estar segura quan dius l'encanteri. Ho tornes a provar?

- Sí- vaig fer somrient.

Em vaig concentrar. vaig tancar els ulls i vaig deixar que el pensament envaís tot el meu cos i em fes somriure. Vaig tornar a apuntar al buit.

- Expecto Patronum!

va tornar a sortir la mateixa boirina tot i que un pèl menys difuminada.

- Va bé?- vaig preguntar mirant-lo.

Em vaig apropar a Erin.

- Has de posar la vareta un poc més alta.- vaig posar la meua mà sobre la seua mà.- Tu la poses aci, i has de posar-la un poc més alta.- vaig dir menejant la seua mà.- Aixi.- vaig dir.- I lo de la boira, el record que tens... te força?- vaig dir.- No se si me explique be.

Vaig posar la vareta a l'altura correcta, gravant l'angle a la ment.

- Crec que sí, té força- vaig dir- No és ben bé un record. He agafat... una mena de visió en general de la vida. Tinc forces bons records, i no en puc destacar cap per sobre dels altres... I tot junt forma el que he triat. Per això t'he preguntat si servia, perquè és un conjunt de moltes coses...


Em vaig asseure. La veritat és que estava bastant cansada; l'encanteri et treia força. Però estava tan emocionada que no m'importava.

- Creus que serveix? Ho torno a provar?

Vaig vore que es sentava. Deuria de estar cansada.

- Crec que per hui ja has fet prou esquirolet.- vaig dir.- L'encanteri cansa i és millor que el fases poc a poc, que tal si quedem un altre dia?

Vaig fer morros. No volia deixar-ho ara.

- Ho faré una vegada més, només una- vaig dir.

Vaig aixecar la vareta on m'havia dit.

- Expecto patronum!

Va aparèixer exactament la mateixa boirina que havia sortit abans. Estava millorant, però estava massa cansada. Vaig intentar forçar-ho, cada vegada més. A mida que m'anava esforçant la figura s'anava fent més clara; no es podia saber què era, però es veia que era un animal petit.

Fins que no vaig aguantar més. Vaig caure a la butaca que tenia darrere i l'encanteri es va tallar. Amb esforç, em vaig guardar la vareta a la butxaca.

- Crec que t'hauria d'haver fet cas...

- ERIN!- vaig correr al seient.- Te he dit que parares!! Saps lo perillos que és fer-ho si estas molt cansada?.- vaig buscar a la motxilla alguna granota de xocolata, vaig trobar una caixa, vaig agafar uns quants.- Menja, i no em digues que no. El xocolate és bo.- vaig esperar a que es menjara un.- Val, i ara no em repliques, continuem un altre dia, si? Si.

- Ho sento... Ja ho saps, m'agrada molt aprendre- vaig dir. Començava a notar com se'm tancaven els ulls, així que vaig menjar-ne una mica- Estic bé, de debò...- vaig fer aixecant-me amb esforç- Només una mica cansada...- vaig fer començant a caminar, tot i que bastant a poc a poc pel cansanci que portava a sobre.

Vaig agafar a Erin del braç.

- No pense deixar que vajes aixi a la teua sala comuna, te acompanye.- vaig agafar la seua motxilla i me la vaig penjar al muscle.- Anem.

I es varem dirigir cap a la porta de la sala.