Una sorpresa musical [Erin]

Me'l vaig mirar malament.

- Edgar, portes un mes fent música- vaig dir- és normal que tinguis errors. I res de que no es noten perquè jo canto bé. Ets tu que fas que la cançó quedi bé, i per mèrit propi.

Vaig guardar la cançó a la carpeta.

- A mi també m'agrada- vaig dir somrient- sona bé. Ho haurem de fer més sovint. De fet... Penses continuar practicant sol? Si vols, podria venir a ajudar-te...

- No soc bo cantant, admiteixo, no passa res.- vaig dir rient.- Doncs si, tenia pensat continuar practicant, però segur que amb tu és més divertit, em podries fer alguna classe, si vols.- vaig dir somrient.- La gran Erin mestra de música.- vaig dir rient.

- Sí, es clar- vaig fer- de fet no estic segura de si t'ajudaré al final. Crec que no soportaria la idea de que acabessis sent millor que jo. O potser sí que ho faré; encara em faria més mal que fossis millor que jo per merit propi- vaig dir amb la mà a la panxa i fent una ganyota, com si em fes mal només de pensar-ho, tot i que estava rient per dins.

Vaig riure.

- Be, aleshores res, fare classe jo sol.- vaig dir remarcant la paraula sol.- Però despres no et dones el merit de que tu me has fet classe.- vaig dir fent cara de enfadat, però rient per dins.- Per el fet de que siga moooolt bo.

Tot i que sabia que ho feia de broma, vaig posar cara de preocupació.

- Au, va, si saps que ho deia de broma- vaig fer abraçant-lo per l'esquena i recolzant el mentó a la seva espatlla, com feia últimament sempre que ens "enfadàvem"- Saps perfectament que en l'hipotetiquíssim cas que arribessis a ser millor que jo me n'alegraria per tu- vaig dir- Ho sento molt, molt. Em deixaràs ajudar-te?

- Clar que sabia que ho deies de broma.- vaig dir somrient.- I per suposat que deixare que me ajudes. Seras la meua mentora, val?.- vaig dir abraçant-la.

- Fet- vaig fer rient- Quan acostumaves a venir, quan ho feies tu sol?

- Doncs, depen del dia. De normal per les vesprades abans de sopar o quant esta lliure, nose, no tinc horari. Alguna vegada també he vingut de nit i en compte de tornar a la residencia he dormit aci.- vaig dir.- Però si tu em vols fer classe, podem vindre quant vols.- vaig dir.

- Està bé... T'importaria si ho féssim una mica més regular, per això? No sé, un cop o dos per setmana o així...

Vaig fer aparèixer els horaris dels dos.

- podríem venir... Dilluns i dimecres tinc astronomia, i dijous tampoc puc... Quan et vé millor, dimarts o divendres?

Vaig pensar el meu horari.

- Crec que si...si, aquests dies els tinc lliures.- vaig dir.- Be doncs quedem dimarts i divendres.- vaig dir. – Posem a ja les 18:30 o 19?- vaig dir.- Abans de sopar.- vaig encaixar la mà amb Erin.- Tracte fet esquirolet?

- Fet- vaig fer, i inconscientment (feia un temps que havia agafat aquell hàbit sense adonar-me'n) vaig posar-me la mà al collaret que m'havia regalat, acariciant l'esquirol. Aleshores vaig caure en una cosa.

- Esquirolet...- vaig fer, pensativa, encara acariciant l'animalet d'or- Com representa que t'haig de dir a tu?

Vaig fer uns passos fins arribar al piano. Allà, suaument, vaig tocar una nota, encara mig absorta.

- Saps fer un patronus, oi?- No sabia perquè, ho havia vist clar en el moment que havia pronunciat les paraules, encara que no m'ho hagués dit mai- Quina forma pren?

Vaig agafar la vareta i vaig apuntar cap al no res.

- Expecto Patronum.- el meu patronus va apareixer. El meu caball, va cabalgar per la sala fins a parar-se al costat d'Erin.- Ja tens alguna idea per al meu nom?- vaig dir somrient.

- El saps fer...- vaig fer encara absorta.

El cavall es va posar al meu costat. Vaig allargar la mà lentament, amb cautela, i el vaig acariciar (OFF: Es pot acariciar un patronus? XDD). El cavall va fer un renill suau, mentre tancava els ulls amb expressió plàcida.

Poc a poc, mentre l'acariciava, vaig tornar una mica en mi. Vaig fer un somriure, impressionada.

- És molt maco... Saps que se t'assembbla una mica? - vaig fer rient- Se m'acudeixen bastants noms per dirte, cavallet.

OFF: ni idea xD

- Me assemble a un cavall?- vaig dir somrient.- En que? En lo monos que sóm tots dos?-vaig dir rient.

- Sí, renill, sí- vaig fer mentre seguia acariciant el cavall- Se t'assembla una mica. Teniu les mateixes dents- Vaig esclafir a riure- No, ara en sèrio. Teniu la mateixa forma d'ulls, i veus aquesta part més clara que té al cap? Porteu el mateix tallat de cabell- vaig dir amb un somriure.

- Ara soc renill?- vaig dir somrient.- Mmm... en la forma dels ulls....bah, els meus són més bonics.- aleshores va dir lo del cabell, em va fer gracia.-Hahaha, deu ser perque anem al mateixa peluqueria.- al cap d'una estona es va esvair.

- Exacte, poltre, ara et dic Renill- vaig dir somrient- Ja t'he dit que se m'acudien molts noms per dir-te.


Al cap d'una estona el cavall es va esvaïr. No sabia perquè, m'havia agradat tenir-lo allà, i em sentia una miqueta buida sense tenir aquella part de l'Ed fora d'ell. Em vaig treure aquells pensaments sacsejant el cap mentre el mirava. l'Edgar era allà amb mi, no importava si el seu record feliç estava dintre o fora seu.

La veritat és que tenia curiositat; era per això que volia que el cavall es quedés. Vaig començar a obrir la boca, però la vaig tornar a tancar mentre negava amb el cap. Allò no estava bé, el seu record havia de ser només seu.

Em vaig donar compte de que Erin em volia dir alguna cosa, però pareixia que no se atrevia.

- Erin, pots preguntar el que vuigues, tranquil·la, que no mossegue.- vaig dir somrient.- Pregunta.

No sabia si estava fent el correcte. Allò era una pregunta molt personal...

- No cal que responguis si no vols- vaig començar a dir lentament- Puc... podria saber el teu record feliç?- Vaig preguntar tímidament.

El vaig mirar a la cara. La vaig tornar a abaixar.

- Ho sento, ha sigut una estupidesa- vaig dir- No ho hauria d'haver preguntat, no responguis.

Ah, aixi que sols era això.

- Clar que pots preguntar-ho.- vaig dir mentres li alçava la cara.- Be, va ser el moment en que em vares dir que series la meua amiga.- vaig dir enrojolant-me.- Ets la primera persona que ho ha dit.- aleshores vaig ser jo el que va abaixar la cara.

Va ser com si em caigués un cubell d'aigua a sobre. Mai m'hagués imaginat res semblant.

Van passar uns segons abans de reaccionar. Quan vaig tornar en mi, l'únic del que vaig ser capaç va ser d'anar cap allà i abraçar-lo fort.

Aviat, però, em van assaltar les preguntes.

- Edgar, què vols dir?- vaig preguntar- La nit que va morir el Mark em vas dir el mateix, i no ho puc creure. És impossible. Per què podrien no voler-te com a amic? Ets una de les millors persones que conec. No puc entendre-ho, de debò.

Vaig tornar a abraçar-lo. Faria tot el que calgués per a que no es sentís sol mai més.

Li vaig correspondre a l'abraçada.

- Doncs no se.- vaig dir.- Sempre he estat sol, he tingut companys, algun que altre amic però no amb confiança......no res com tu.- vaig dir.- Es a dir, ets la primera persona a la qual li he contat els meus secrets i nose...-vaig tornar a baixar la mirada.

- Gràcies- vaig fer- Però segueixo sense entendre-ho, de debò- vaig dir- Hi ha gent maca pel món. estic segura que a l'Allie li cauries bé- "Si deixem de banda les seves pel·lícules" vaig pensar amb un sospir- Vols que et presenti als meus amics? Deixant de banda la teva germana i tu, l'única persona realment propera que tinc és l'Allie, però tinc més amics. Què et sembla?

Em vaig mirar Erin.

- Si, si vols.- vaig dir.- Si no soc cap molestia.

Esperava no perdre-la mai, era molt important per a mi.

- Com vols ser una molèstia?- vaig fer somrient- si tothom surt guanyant. Tu tens més amics, l'allie té més amics, i jo sóc feliç veient que tots dos sou feliços.

Vaig asseure'm al seu costat i li vaig posar una mà a l'espatlla.

- Veuràs com tot surt bé- vaig dir convençuda- I si no els hi agrades com ets, només cal que els hi facis una demostració de piano i la gent se t'enganxarà com lapes al veure que seràs mundialment famós en uns anys. Així podran dir "Eeh, que jo era el millor amic de l'Edgar Williams! Que quedi en constància!"- Vaig dir rient.

- Què et sembla si quedem l'allie, tu i jo demà per fer un passeig pels jardins? T'agradarà, ja ho veuràs; Segur que l'Allie et cau bé.