Lluitant contra la por [erin]

Vaig xisclar còmicament en veure el coixí venir cap a la meva cara. Però, com que venia de lluny, vaig poder esquivar-lo fent voltes com una ballarina, la qual cosa em va permetre estar a la distància perfecta per tirar-li un coixí en plena cara.

- Té! Ningú es fica amb l'Erin River i en surt sense un bon cop de coixí a la cara! Yeaaah!- vaig cridar mentre ballava per tota l'habitació, procurant estar ben desmadrada per a que no hi pensés més. Tot i que la veritat era que m'estava divertint molt; jo mateixa estava començant a distreure'm.

Vaig vore com ballava i en el moment que intentava esquivar un coixi li vaig donar amb un en el cap, fent que es plenara de plomes. Vaig agafar un coixi com a escut.

- Ningú es posa tampoc amb Edgar Williams!- vaig dir rient. Vaig vore com tenia el cap ple de plomes i em vaig posar a riure.- Ara pareixes una aneguet.

- Eeeeh!- vaig somiquejar en quant el coixí es va trencar sobre el meu cap, fent veure que estava enfadada- Però tu has vist la quantitat de cabell que tinc? Tens sort de què existeixi la màgia, que si no ja t'hagués decapitat. Ningú es fica amb mi i en surt sense un cop de coixí, però ningú es fica amb el meu cabell i en surt viu- vaig dir amb una mirada fulminant tot i que deixant a entendre que ho estava fent de broma, mentre treia la vareta i m'anava traient plomes dels cabells.

- Et queda bé el cabell amb plomes.- vaig dir mentres agafava un altre coixi.- Creus que te les podras llevar totes?- i li vaig donar amb un altre coixi amb el cap, fent que tornara a quedar plena de plomes.- Veus, aixi estas més guapa.- vaig dir somrient, ja em trobava molt millor.

- Oooooh! Aquesta me les pagaràs, Williams!- va ser l'únic que vaig cridar abans de (literalment) llançar-me sobre seu. Em vaig pujar a la seva esquena i vaig començar a pegar-lo amb el coixí, fins que aquest es va trencar i un milió de plomes van aterrar sobre seu. Vaig saltar a terra, vaig agafar totes les plomes que vaig poder i les hi vaig tirar per damunt.

- Espera't a que em venji de debò- vaig dir amb ulls de boja- això només ha sigut un aperitiu... Et mataré, Edgar Williams, et mataré... Aprendràs a no ficar-te amb el meu cabell- vaig dir, amenaçant.

Em vaig apartar de Erin, perque sincerament, tenia pinta de boja, però no vaig poder evitar posar-me a riure.

- Erin, prou.- vaig dir agafant-la de les mans.- Perdo si te ha molestat, val? No tornare a fer-ho.- vaig fer que es sentes i em vaig sentar al seu costat.- Ja voras com enseguida et llevem les plomes.- vaig dir somrient, vaig soltar les seues mans i amb compte vaig començar a llevar-li les plomes.- Veus? Jo també tinc al cap i no em queixe.- vaig dir senyalant el meu cabell que estava cobert per una capa blanca. La cara que va posar va fer que em rigues més.

Vaig fer cara d'enfurrunyada, tot i que se m'escapava un somriure.

- Tu no trigues tant a treure-t'ho tot, portes el cabell curt- vaig dir, i li vaig espolsar el cap. Les plomes van marxar- Veus? Jo trigaré hores, fins i tot fent servir màgia- vaig dir, traient-li la llengua, ometent que sabia un conjur per netejar els cabells (Tradició de la meva família, totes portem el cabell llarg xd) i amagant una rialleta per aquest fet; Tenia ganes de torturar-lo una miqueta més (OFF: De bon rotllo, eh? que encara sóc la Erin xDD).

Em vaig aixecar.

- Bah, és igual. Total, tornaràn a caure. prefereixo treure-les totes de cop. I tinc ganes de desmadrar-me una mica més- vaig dir amb un somriure- Només tingues en compte les hores que em tiraré davant el mirall traient-me plomes...- vaig dir teatralment, i el vaig agafar de la mà, portant-lo on hi havia tot el desastre de plomes i convidant-lo a seguir amb la guerra.

- Segura..bé doncs.. si vols...-vaig vore que haviem deixat el terra ple de plomes.- Si vols...Continuem!- vaig agafar un coixi i vaig continuar amb la guerra.- Tin!- i li vaig tirar el coixi fent que li donara en el braç.- Vas millor?- vaig dir agafant un altre coixi i posant-me en posició de defensa.

- Creu-me quan et dic que quan acabem et passaràs anys traient-te plomes. Et destrossaré, Williams- vaig dir rient, i li vaig donar amb un altre coixí.

Quan n'anava a agafar un altre per llençar-l'hi, però, vaig relliscar amb una ploma i vaig caure a sobre del coixí. L'ed es va acostar per veure si estava bé. Jo no m'havia fet mal, i estava esperant el moment adeqüat. En quant es va acostar suficient, vaig aixecar-me d'una revolada i li vaig donar en plena cara.

- Yeeeah! T'ho he dit! No en sortiràs viu, d'aquesta!- Vaig dir mentre em posava a ballar de nou per tota l'habitació, feliç.

- Estas pitjor que jo... mentira, jo estic pitjor.- vaig dir agafant un grapat de plomes i tirant-les per damunt seua.- Ara tens més.- abans que poguera dir-me res li vaig tirar un coixi.

Aleshores se me va ocorrer una idea, vaig apuntar a les plomes amb la vareta i vaig fer que les plomes es quedaren flotant.

- Pareix neu!

- Tens raó, tu estàs pitjor- vaig dir rient.

Les plomes es van quedar flotant com si fossin neu. vaig somriure.

- Que macoo!- vaig fer emocionada- Sí que sembla neu...

vaig tenir una idea. Immediatament, un piano va aparèixer a la sala.

- Ja sé que el nadal ja s'ha acabat, però crec que la neu quedaria encara millor amb això- vaig dir amb un somriure, i vaig anar al piano. Suaument, vaig començar a tocar, i la màgia de White Christmas va omplir tota la sala.

Vaig acabar de tocar lentament. Em vaig girar i vaig fer un somriure.

- Saps? això m'ha recordat a uns dibuixos animats que veia de petita. Es diuen Frosty the Snowman, et saps la cançó? Era molt mona- vaig dir rient.

- Frosty the Snowman?- vaig dir sentant-me al seu costat en la banqueta.- Doncs no, ara mateix no em sona de res.- vaig dir pensant.- De que anava?- em vaig posar a mirar les partitures que hi havien.

Vaig somriure, divertida.

- No t'ho diu el nom?- vaig fer que no amb el cap mentre somreia. Em vaig tornar a girar cap al piano, i vaig començar a tocar. poc després, cantava amb l'alegre melodia.

Frosty the Snowman,
Was a jolly happy soul
With a corncob pipe and a button nose
And two eyes made out of coal

Frosty the Snowman
Is a fairytale they say,
He was made of snow
But the children know
How he came to life one day

There must have been some magic
In that old silk hat they found
For when they placed it on his head
He began to dance around

Frosty the Snowman
Was alive as he could be
And the children say
He could laugh and play
Just the same as you and me

Frosty the Snowman
Knew the sun was hot that day
So he said let's run
And we'll have some fun
Now before I melt away

Down to the village
With a broomstick in his hand
Running here and there all around the square
Saying catch me if you can

He led them down the streets of town
Right to the traffic cop
And he only paused a moment when
He heard him holler stop

Frosty the Snowman
Had to hurry on his way
But he waved goodbye
Saying don't you cry
I'll be back again some day...

Thumpety thump thump
Thumpety thump thump
Look at Frosty go...

Thumpety thump thump
Thumpety thump thump
Over the hills of snow!

Vaig acabar, i me'l vaig mirar mentre somreia expectant.

Quant va acabar vaig començar a aplaudir.

- Doncs crec que no l'he escoltat mai.- vaig dir.- Però molt bé.- vaig dir sense parar de aplaudir.- Veig que en saps moltes cançons, de que anaven els dibuixos?

- joh, ni que no haguéssis escoltat la cançó... vaig dir rient- Era una pel·lícula, de fet. Una pel·lícula nadalenca. Anava sobre uns nens que construien un ninot de neu, que resultava ser màgic i es convertia en l'exemple a seguir de tots els nens. Era molt maco- vaig dir somrient, mentre recordava les tardes que passava veient la pel·lícula- De cançons... En sé tantes que probablement ja puc cobrir cada moment de la meva vida amb la cançó adequada- vaig dir rient.

- Podries cobrir cada moment....mmm...esta bé.- vaig dir somrient.- Tens alguna de favorita? Alguna que hages escoltat i te hagi encantat.

Vaig posar-me a riure.

- De debò sembla que no em coneguis. N'hi ha moltes, que he escoltat i m'han encantat. La veritat és que no crec que en pugui triar cap com a preferida... tot depèn del meu estat d'ànim. és una cosa estranya que em passa moltes vegades: Quan estic en un estat d'ànim determinat, se m'acudeix una cançó en especial, i la canto. Si en aquell moment estic trista, m'animo una mica. Si estic animada, em fa sentir encara millor. no sé si m'entens- vaig fer amb un somriure.

- O si, si que et conec bé esquirolet.- vaig dir somrient.- O deia per si hi havia alguna que te agradara més que cap altra.- vaig dir.- Però m'agrada la teua manera. A mi sols em venen cançons quan estic trist o quan tinc por.- vaig dir.- Però de normal, no.

Vaig riure.

- Estic segura de que sé més coses de tu que tu de mi. Per exemple, la teva cançó preferida és Smile. Oi que sí?- vaig preguntar amb un posat orgullós. Mai li havia preguntat cap dels seus gustos directament, però posaria la mà al foc que era capaç d'omplir un llibre amb el que sabia sobre ell. Era molt observadora quan es tractava dels altres, i especialment amb els meus amics. I encara més si els amics eren com l'Ed, que tot i que ho intentessin amagar tot, eren com un llibre obert. La seva cara reflexava tot el que sentia en cada moment, i jo no m'havia privat d'anotar mentalment totes les seves expressions.

Em vaig quedar callat.

- Bé, no en tinc cap canço favorita, però si, et puc dir que Smile és una d'elles. Et penses que no ser res de tu?- vaig dir somrient.- Se la canço que et pegaria en aquest moment, bé estic entre dos, les cançons són True colors i Keep holding on, m'equivoque?- vaig dir somrient, esperant la seua resposta afirmativa.

- Afirmatiu, cavallet- vaig dir somrient, ocultant com de sorpresa estava perquè sí, en aquell moment estava cantant exactament aquelles dues cançons- Molt bé, molt bé. Però aquí no s'acaba la cosa. Per exemple.... El teu plat preferit és l'arròs a la cubana- vaig dir, rient al recordar la seva cara de plaer infinit cada vegada que tocava a l'escola.

- Mmm....arròs.- vaig dir rient.- Has encertat.- vaig dir.- M'encanta l'arròs a la cubana. El teu plat arròs, blanc, sense res.- vaig dir recordant que mai es posava res a l'arròs.- He encertat, a que si?- vaig dir rient.

- Sí- vaig dir somrient- què més... El teu número preferit és l'11. També és el número del teu uniforme de quidditch i el dia del teu aniversari. El teu color preferit és el groc (Aquesta era fàcil xD), i la teva lletra preferida és la E. T'encanta el teu nom. Vius a Connacht, i tens una casa a escòcia. T'agrada passejar pels prats i omplir-te de l'aire net. T'agrada sortir fora, tot i que si et quedes dintre també estàs bé. Adores les postes de sol, i com a bon noi que ets et llegeixes les enormes piles de llibres que ta germana t'obliga a llegir. Ets molt protector amb ella i ella ho és amb tu, la qual cosa no et molesta però a vegades t'avergonyeix. El que sí que et molesta és que et desendreçi els cabells, i li ho fas a ella sempre que pots. I ara mateix estàs molt, molt, molt sorprès- vaig concloure amb un somriure. A vaure què deia.

Alucinat, seria una parula que es quedaria curta.

- Em....- vaig dir.- Ix de la meua ment!- vaig dir rient.- Però com saps tant de mi?- vaig preguntar.- Val, doncs el teu color és el morat.. clar, diria, o millor el el blau nomoblidis. També te agrada estar a l'aire lliure i anar a hogsmeade, encara que sols vas els dies de permis, a no ser que siga algo important. Tens una pila de cançons en el teu cap i series un bon MP3.- em vaig quedar pensant.- Et preocupes massa per la meua germana, encara que ho fas amb bona intenció. Odies que es pose en problemes...i et caic bé.- vaig dir rient.- Això ja son 10.000 punts a favor. - vaig dir fent que somriguera.- Te agrada volar, encara que no el quidditch, ja que no va amb el teu caracter esquirolet, també te agrada nadar, encara que odies banyar-te la roba.- vaig dir recordant.- I...per ara no em ve res més.

- Pseh, acceptable- vaig dir amb un somriure quan va acabar, tot i que en realitat estava força sorpresa- esperava més de tu, renill. Tinc quatre colors preferits: Veige, blanc, lila i blau. I no seria un bon MP3; seria millor que un MP3. Passa que la gent es cansaria sentint tota l'estona la mateixa veu. En la resta tens raó- vaig dir somrient- bé, excepte en això que em caus bé, mala influència- vaig afegir traient-li la llengua, burleta- no em caus bé- vaig dir tota seriosa, per tot seguit canviar l'expressió a un somriure sincer i fer-li una abraçada- Ets un dels meus millors amics. Anava en sèrio quan he dit que no et lliuraries de l'esquirolet fàcilment- vaig dir mentre l'abraçava, pensant que mai, mai deixaria que es sentís malament de nou, ni permetria que s'allunyés de mi si ell no m'ho demanava.