Corrent per el prat. [Erin]

Varem arribar a l'eixida de Hogsmeade, varem anar a un lloc que me havia dit la meua germana on es podia correr sense ser vist i en tranquilitat. El paisatge era bastant bonic, ja que estava tot nevat.

- Estas segura de que vols correr?- vaig dir mentres deixava la cap penjada d'un arbre- Me ha sorpres que me ho digueres.- vaig dir fent un somriure.

Vaig riure.

- No, no vull, però què puc fer sinó? No és questió de perdre la salut per menjar xocolata. A més, tu no ho entens, però jo sóc una noia. A les noies ens agrada estar mínimament guapes, saps?- vaig dir amb sorna mentre em lligava els cabells amb una cua alta que, de fet, tampoc servia de molt, ja que tot i la cua els cabells encara m'arribaven gairebé fins als malucs.

- Ah, aixi que a les noies vos agrada estar guapes?- vaig dir somriguent.- Vaja, ho tindre en compte.- em vaig mirar com es feia la cua.- Saps que? Et queda millor el cabell solt, encara que entenc que per a correr es millor dur-lo amb una cua.- vaig dir- Quant vuigues comencem.- em vaig guardar la vareta a la butxaca dels pantalons, me els havia posat curts per a estar més comode.

- De fet la cua ni tan sols em serveix de gaire, porto el cabell massa llarg...però bé, sempre és millor dur-lo lligat- vaig dir mentre em lligava les sabates. Llavors em vaig adonar que anava amb pantalons curts sent novembre.- De debò no et geles? jo ja m'estic congelant i mira com vaig...- vaig dir assenyalant els pantalons llargs, la samarreta de màniga llarga i la jaqueta.

- Si, tinc un poc de fred.- vaig dir.- Val, tinc fred. Però ara anem a correr, i entrarem en calor.- vaig dir.- A més, duc manega llarga.- vaig dir senyalant la meua samarreta groga.- Ja voras com d'aci una estona et lleves la jaqueta.- vaig dir mentres em posava be les sabates.- Mira, si vols podem correr d'aci fins...- vaig dir buscant- fins aquell petit bassal, que em dius?

- Fet- vaig dir- Però tranquil·lament, eh? Res de curses, que et conec- vaig dir.

- Anire al teu ritme.- vaig dir.- A més jo no soc molt ràpid.

Varem començar a correr, aleshores vaig vore que anava un poc adelantat aixi que vaig baixar el ritme i em vaig posar al seu costat.

- Veus.- vaig dir mentres corria al seu costat- Puc parlar i correr al mateix temps! I tu com vas?

- Ooooh molt bé! El primer tio en tota la història capaç de fer dues coses alhora! et felicito!

Em va preguntar si anava bé. Vaig somriure mentre apretava l'inhalador contra la meva butxaca.

- De moment vaig bé... Ara veurem quant aguanto fins a arrossegar-me pel terra.

- Aixo mereix que em feu un aplaudiment!.- vaig dir.- No deixare que te arrosegues per terra, no ets una serp, ets una lleona.- vaig dir somriguent.- I si necesites parar, me ho dius i parem.

Vaig vore que ja estavem a punt d'arribar al bassalet.

- Dius que sóc una lleona? jo no m'he considerat mai com a tal.. Encara no sé perquè em van posar a Gryffindor.

Vam arribar al bassalet.

- Donem la volta?

- Val.- vaig dir.- Mai te has considerat gryffi!?- vaig dir sorpres.- Perque? Jo si que pense que sigues una gryffidor.- vaig dir.- Ets una lleona, i si estas a gryffindor, es per que tens les qualitats que tenen tots el gryffi.

- De debò?- vaig dir amb sorna- Quan has vist que hagi fet alguna acció de valentia, tossuderia o noblesa?

Era una cosa en la que sempre pensava i per la que sempre em maleïa. Vaig notar com se m'enfosquia una mica la mairada, i vaig fer un esforç per somriure. No era el moment de lamentar-me, les meves penes me les podia guardar per mi sola; No feia cap falta amargar a ningú més.

Em vaig donar compte del seu to de veu. Vaig parar de correr.

- Erin, ets un gryffindor, val?- vaig dir- I alegra eixa cara o tindre que fer-te riure i crec que no soc molt bo en això.- vaig somriure, aleshores vaig veure que ella també somreia. Em va agradar haver-la fet somriure.

Mentres, vaig intentar buscar algun tema per a canviar la conversa.

Genial, l'Edgar se n'havia adonat. últimament estava obrint massa el cor a la gent; S'estaven adonant de tot el que sentia, i allò no podia ser bo. Tot i així, vaig somriure quan vaig veure que l'Edgar em volia alegrar la cara. És maco sentir que la gent que estimes també vol que estiguis bé.

- En fi, és igual. Què tal t'ha anat últimament? Fa temps que no ens veiem.

- Doncs... supose que be.- vaig dir- No he tingut cap bronca, ni he fet merder, ni res per l'estil.- vaig dir.- I vaig prou be amb els estudis.- aleshores em vaig donar compte de que tenia rao, feia temps que no es veiem.- Es veritat, la ultima vegada que es varem vore fou en la festa aquella.- vaig dir recordant.- I a tu, com te ha anat tot ultimament?

- Doncs no gaire- vaig dir mentre notava que em començava a cansar- bé, vaig parlar amb ta germana sobre el Tom, en plan interrogatori. va ser divertit- vaig dir obviant la primera part de la conversa d'aquell dia- Com ho portes, això de que la teva germaneta adorada tingui nòvio i ja no tingui temps per tu?- vaig dir rient.

Vaig riure.

- Si, si, ja vaig parlar amb ella.- vaig dir mentres baixava un poc el ritme.- Ja li he dit que el matare si li fa alguna cosa, encara que es va posar a riure. Em podria pendre en serio alguna vegada, però veig que no canviara mai.- vaig dir.- I qui diu que no tindra temps per a mi? Soc el seu germa, clar que tindra temps.- vaig dir fent-me l'ofes- I si no té fare que tinga.- vaig dir riguent.- Però, jo me alegre per ella.- vaig dir.- Veig que començes a cansar-te.

- Sï, ja em va dir que havíeu parlat- vaig dir divertida- Ho sento, però li vaig prometre que controlaria els teus instints de germà sobreprotector. I per cert, et prohibeixo que li treguis temps d'estar amb el tom per estar amb tu. Pobra noia, deixa-la tranquil·la amb ek nòvio, que han d'estar sols algun dia... - vaig dir pícarament.

Em vaig fer el sopres.

- Ostres!- vaig dir riguent.- Em vols controlar!? Sera complicat, deuries de estar tot el dia a mi, aixi que res, no podras controlar-me. Quant menys te ho esperes....- vaig dir riguent.- I, si tranquil·la li deixare temps per a ella. A saber que fan en la SC.- aleshores em vaig soprendre del que acabava de dir- Veus ja me ho has apegat!- vaig dir mentres no podia parar de riure.

- Et recordo que anem a la meteixa classe- vaig dir rient- I també tinc amics Huffle responsables que et poden vigilar a la SC. I eh, jo no t'he enganxat res, has sigut tu solet que t'han agradat les indirectes- vaig dir sense parar de riure.

- Ah, doncs sort!- vaig dir.- Si, me ho has apegat tu!- vaig dir mentres reia sense parar.- Ostres es que..hahhahahah- vaig dir riguent, vaig parar de correr i em vaig quedar quet, no podia parar de riure , estava inclus plorant de la risa.

Em vaig quedar mirant com l'Edgar reia sense parar mentre jo també reia. Li havia agafat un atac de riure tab gran que plorava i tot.

- Ei, estàs bé?- vaig dir rient jo també- A veure si t'ennuegaràs o algo, acabem de córrer...

Vaig respirar unes quantes vegades per a tranquilitzar-me.

- Val, crec que ja esta.- vaig dir- Ho sent, es que hi ha vegades que si començe no pare.- vaig dir mentres continuavem corrent. Al final varem arribar al punt de partida. - Crec que ja se me ha passat.- vaig dir somriguent.

- Sï, ja se t'ha passat?- vaig dir rient encara- Segur? crec que això que se t'està escapant de la boca és un somriure- vaig dir, arribant al punt de partida, i em vaig anar a asseure en un banc, bastant cansada però contenta.

Em vaig sentar al seu costat, en el banc de pedra.

- Si, això és un somriure.- vaig dir somrient.- A diferencia teua jo crec que ja he parat, veig que tu encara rius.- vaig dir. - Que, molt cansada?- vaig dir.- Jo si que estic un poc.- vaig agafar la motxilla que havia deixat al costat de la capa i i vaig traure la botella d'aigua.- Vols?