Corrent per el prat. [Erin]

Vaig seguir rient.

- Però el meu riure és controlat, t'hauries d'haver vist abans. Estic una mica cansada, sí. És dur, eh? Però ha sigut divertit. Crec que t'acceptaré una mica d'aigua... Veig que tu vens preparat, a diferència de mi.

- Seeh, la costum.- vaig dir mentres li donava la botella d'aigua.- Jo també estic un poc cansat, però ja voras com s'anem acostumant.- vaig dir mentres em posava la túnica, no em volia refredar. Aleshores vaig vore com un petit un floc de neu caia sobre la meua mà.

Vaig veure com començaven a caure flocs de neu, i vaig notar com començava a tenir fred. Vaig posar-me la capa, esperant a deixar de tiritar.

Vaig vore que Erin tenia fred.

- Tin- vaig dir donant-li la meua capa.- Jo vaig be amb aquesta jaqueta.- vaig dir.- A més se me ocurreix una bona manera d’entrar en calor.- vaig dir agafant un grapat de neu i fent un somriure.

- Segur que vas bé? -vaig preguntar. Aleshores vaig veure les seves intencions, i mentre em posava la seva capa vaig dir:- No, siusplau, Edgar. Siusplau- En el moment en el que deixava caure la neu, però, vaig agafar-ne jo un floc ràpidament i li vaig llançar, aterrant-li en plena cara. Me'l vaig quedar mirant amb la mà encara aixecada, riallera.

- Sorprès?

Vaig baixar la mà i aleshores vaig notar com la neu en donava en la cara. Em vaig sorprendre.

- Si!- vaig dir mentres agafava un grapat de neu.- Oh! Em vengare!- vaig dir riguent mentres li tirava un floc de neu, li va pegar en el braç.- Ara estem em pau.- vaig dir somriguent.

- En paus.- Vaig dir mentre agafava un i li llançava- ooh, perdona! Ja no...!

Vaig quedar-me uns segons callada.

- Saps? Crec que avui deixaré al meu esperit esgarriacries a casa...

Vaig agafar una altre grapat de neu i li el vaig tirar, li va pegar en el nas.
Aleshores va passar una cosa que em va fer gràcia, al llevar-se la neu de la cara, se li va quedar un poc de neu damunt del nas.

- Hahahhaa!- vaig dir riguent- Pareix que tingues el nas blanc- vaig dir riguent.

OFF: XDDD

ON:

- Tinc el nas blanc?- Vaig dir netejant-me'l- M'hauries d'haver vist a unes colònies. Se'm va cremar el nas i se'm va posar vermell. I a sobre després em van posar Aftersun i a més de vermell estava brillant. Em vaig passar tot el dia cantant Rudolf, the red nosed Raindeer amb els nens petits. Va ser divertit.- Aleshores li vaig donar amb una bola a l'orella.- Mira qui parla, el nen amb una orella de cada color...!

- El tenies roig!?- vaig dir riguent.- Hahahahhahahha, rudolf, hahahahah.- vaig dir mentres me espolsava l’orella. Aleshores se me va ocorrer una cosa, em vaig concentrar, mai havia canviat de color una part en concret, però ho vaig intentar. Vaig pensar que tenia el nas roig, roig.- Mmm... crec que ara es pareixem.- vaig dir somriguent.

- Eeh! T'ho he explicat perquè ets amic meu, ara no és quan t'has de posar a riure!- vaig dir, tot i que rient jo també- A més, tu tens la carta del metamorfomag. No és just, no sé posar-me l'orella blanca, no fem transfiguració humana fins a sisè...

- Esta be.- vaig dir tornant al meu color natural.- Em sap molt de greu que et passara això. Però que conste que me ha fet gràcia.- vaig dir somriguent.- Ah, i una altra cosa....- vaig dir agafant un grapat de neu.- Tens neu al cap

- No, tranquil, si ho deia de broma, pots riure-te'n, de fet no és per menys- Vaig dir, i ell em va tirar la neu al cap- No sé per què serà però crec que sí que sé que tinc neu al cap- vaig dir espolsant-me- però saps? Crec que puc fer això- Vaig dir traient la vareta i convertint una bola de neu en la cara de l'Edgar. mentre ell s'ho mirava, li vaig llançar una altra bola- Saps? Tu també tens neu al cap.

Vaig somriure.

- M’agrada la meua cara, encara que crec que me has fet el nas un poc gran.- vaig dir mentres me la mirava. Em vaig espolsar la neu del cap. Aleshores se me va ocorrer una idea- Fem angels a la neu?- vaig dir il·lusionat.

vaig riure mentre li feia el nas més petit.

- ja està prou guapo, el senyoret? Li haig de retocar un pèl de la cella dreta?

Em va dir de fer àngels.

- Saps que estàs en pantalons curts a la neu, oi?- em va fer la mirada cachorrito- oh, no em miris així- més mirades- Que no- encara més mirades- Ooh, està bé...! Si després agafes un refredat, t'enfrontes tu amb ta germana. Jo no en vull saber res- vaig dir mentre m'estirava al terra.

- Be!.- vaig dir feliç, em vaig tombar al seu costat.- No agafare cap refredat, ja voras.- vaig dir somriguent. Vaig notar la neu freda, bastant freda, em vaig fer un encanteri a les cames, per a que no es banyaren.- Veus aixi no es banyen.- vaig dir mentres feia l’angelet.

Vaig riure mentre feia el meu àngel Em vaig aixecar.

- Em jugo el que vulguis que el meu angelet és més maco que el teu.

Em vaig posar al seu costat. Vaig mirar els angelets.

- Mmm.... crec que és complicat, el teu te un cap massa gran.- vaig dir riguent.- És broma, tens rao, ho accepte, el teu és més bonic que el meu.- vaig dir somrient.- Contenta?

- eeeh! - vaig dir- el meu no té el cap massa gran. Ets tu que tens el cap massa petit- vaig dir-li traient-li la llengua, divertida- només estaré contenta si ho penses de debò. La mida del meu cap és perfecta- vaig dir orgullosament.

La vaig mirar, vaig pasar raere seua fent que mirava el seu cap.

- Val, acceptare que el teu cap és perfecte- vaig dir somriguent.- Però que conste que el meu no és menut. I si, ho pense de debo, contenta?- vaig dir fent un gran somriure.

- està bé, està bé- vaig dir rient- jo no tinc el cap massa gran i tu no el tens massa petit. I sí, estic contenta... De fet, crec que podria fer això- vaig dir tirant-me al terra i fent un altre angelet, deixant-lo amb la boca oberta.

Em vaig mirar com feia l'angelet. Em vaig esperar a que acabara de fer l'angel. La veia feliç i m'agradava, ja que si ella estava feliç em feia feliç a mi.
Em vaig sentar davant seua.

- Crec que te ha quedat millor que l'anterior.

Aleshores se me va ocorrer una idea. Vaig agafar un grapat de neu, amb ajuda de la vareta el vaig anar moldejant fins agafar la forma d'un lleo, despres vaig tirar un raig d'aigua gelada. Va quedar una figura de gel bastant bonica.

- Tin.- vaig dir donant-li-la- Per a que mai oblides el que ets.

Em vaig quedar parada quan vaig veure la figura que m'havia fet. Primer de tot no vaig dir paraula, i em vaig quedar callada mentre una llàgrima d'emoció em rogolava galta avall. Però llavors vaig reaccionar i el vaig abraçar fort.

- El que mai oblidaré és que no et puc perdre mai...

Em va sorprendre la abraçada, però la vaig correspondre. Estava feliç.

- Jo tampoc ho oblidare.- vaig dir somrient.- Aleshores te ha agradat?- vaig dir content.

Vaig somriure.

- Es clar que m'ha agradat- Vaig dir mentre feia un encanteri a la figura per a que no es fongués ni es fes malbé i guardant-la a la bossa.

Aleshores vaig agafar un altre tros de neu i el vaig transformar en un teixó.

- Tu tampoc has d'oblidar el que ets- vaig dir- I tranquil; ja pensaré en alguna cosa més original més endavant; ara de moment em conformo a copiar-te, amb tal de que vegis com d'agraïda t'estic.