Lluitant contra la por [erin]

Vaig entrar a la sala, Erin encara no havia arribat. Haviem quedat per a continuar amb el que haviem començat l'altra vegada, esperava que algun dia poguera dur alguna cosa de color negre. Vaig vore un sofà per ahi i em vaig acomodar, esperanat a que arribara, estava tant comode que em vaig quedar dormit.

Vaig entrar a la sala amb un somriure. Somriure que es va fer molt més gran en veure el que havia passat. L'Edgar estava plàcidament adormit sobre el sofà. Em van baixar els ànims de cop en veure la seva expressió; es notava que encara no havia passat pel que hauria de passar aquella tarda. Però em vaig esvaïr del cap aquells pensaments, dient-me a mi mateixa que era el que havia de fer. Vaig tornar a somriure imaginant-me l'ed amb un gran somriure a la cara ensenyant la seva nova jaqueta negra.

Ignorant les temptacions (força grans, de fet) de fer-li una foto i despertar-lo tirant-m'hi a sobre, vaig acostar-m'hi silenciosament i vaig sacsejar-lo lleugerament, amb delicadesa.

- Ed, desperta- vaig dir suaument amb un somriure amable- no podràs dormir aquesta nit si ho fas ara. Va, posem-nos a la feina- vaig fer.

Vaig obrir els ulls i vaig vore a Erin mirant-me.

- Mm….bona vesprada.- vaig dir somrient.- Perdo es que s’estava tant bé, que no he pogut evitar-ho.- em vaig alçar del sofá.- Estic preparat, per on comencem?

-T'entenc- vaig fer amb una rialla- Val, doncs ara vés-te despertant mentre t'explico el que farem. Avui farem el mateix que l'altra vegada, però la manta serà del tot negra. Ens hi anirem acostant fins a veure si pots tocar-la. I vull que et quedi clar, ed- vaig dir- que necessito que no facis més del que sents que pots fer. Això és bastant més difícil que l'última vegada, m'entens?- vaig parar uns segons, i vaig afegir:- i vull que tinguis present en tot moment que sóc aquí, i no deixaré que passi res dolent. Fet?

Vaig badallar i em vaig estirar.

- Estic desperta. Val fem-ho.- vaig dir segur.- Sols tocar-la no? I tranquil·la si no puc fer-ho te ho dire.

Vaig esperar a que Erin fera apareixer la manta, va, Ed, tu pots...

- Quan vuigues.

Vaig agafar-lo de la mà, decidida, i vaig fer aparèixer la marta a força distància.

- va bé?

- Si, va bé.- vaig dir mirant la manta.

Vaig acostar-me a la manta, negra, molt negra, vaig allargar la mà, però no la vaig tocar...vinga...vaig tornar a allargar la mà i vaig roçar la manta. Vaig somriure

Vaig fer un enorme somriure en veure que es desgafava de mi i tocava la manta. Vaig córrer cap a ell i el vaig abraçar, feliç.

- Molt bé, ed, molt bé- vaig dir en quant em vaig desgafar.

Vaig somriure, si podía tocar-la podía posar-me-la? Em vaig mirar la manta, era sols una manta, una manta negra, les mantes no feien res.
Vaig agafar la manta i em vaig donar compte de que no pesava, aleshores abans de pensar el que anava a fer em vaig tapar amb la manta, en aquell moment no em vaig donar compte de el que estava fent.

Vaig fer un gest de preocupació quan vaig veure que es tapava amb la manta, però em vaig relaxar en quant vaig veure que s'estava així uns segons. quan vaig mig aixecar la manta per felicitar-lo, però, em vaig horroritzar. D'una revolada, vaig treure-li la manta del damunt i la vaig volatitzar, espantadíssima. l'Edgar encara tenia la mateixa expressió d'horror.

- No... -vaig començar, però no sabia què dir. L'ed havia intentat fer una cosa per a la qual no estava preparat encara, i ara estava com estava. Vaig intentar tranquil·litzar-me. Si no ho feia no podria fer que ell es tranquilitzés també.

Em vaig quedar parat, la manta, els dementors, la manta, el negre....els records van vindre al meu cap, que havia fet? No estava preparat.. com podia...els dementors me envoltaven, feia fred...
Em vaig intentar moure del lloc i vaig moure les cames, però no era jo, vaig intentar tirar a correr, però vaig caure a terra, aleshores vaig recordar que no estava sols. Em vaig tapar la cara amb les mans, no volia que ella em vera.
Era idiota, com podía pensar....i els records varen tornar..

Oh déu méu. No em podia creure el que havia passat. Feia un moment l'estava abraçant mentre el felicitava pel gran progrés que havia fet, i ara estava tirat pel terra a punt de plorar, després d'haver intentat fugir d'allà.

Vaig tancar els ulls i vaig respirar fons, dient-me a mi mateixa que l'Edgar em necessitava tranquil·la, que l'últim que necessitava era que m'enfonsés jo també.

Vaig anar cap a ell i em vaig agenollar al seu costat. Li vaig posar suaument una mà a l'espatlla fent-li saber que estava allà. En quant es va aixecar una mica, vaig abraçar-lo amb totes les meves forces.

- Shht...- vaig fer suaument mentre l'abraçava- ja està, ja ha passat... no tornaré a deixar que això passi- vaig dir, més per mi mateixa que per ell.

Em vaig abraçar a ella amb força, tenia por que desapareixera, i em vaig posar a plorar, no podía tancar la ment no era suficient fort.

- No ser perque he fet aço, no soc lo suficient fort.- vaig dir sense soltar-la.- Mai ho sere, mai ho superare.- vaig intentar tornar a tancar la ment.

L’havia defraudat, m’havia defraudat, se apartaria de mi? M’abandonaria per no ser lo suficient fort? La vaig abraçar amb més força, en aquell moment tenia por.

- Shht- vaig tornar a dir suaument mentre li acariciava els cabells, intentant ser forta i no mostrar que veure'l plorar em partia el cor- podràs fer-ho, ed, et juro que podràs; N'estic segura. Però no ho faràs ara; per avui ja hem fet prou. Ara deixa anar tot el que tinguis. Estaré sempre aquí- vaig dir mentre l'abraçava amb més força, balancejant-me lleugerament per consolar-lo- No tinguis por. Ja ha passat, estic aquí, i no deixaré que passi res...

Vaig continuar plorant, no podia parar.

- No ho conseguire mai.- vaig dir.- Admiteix-ho, ho entendre, mai sere lo suficient fort.-em vaig lliurar d'ella.- Sempre vestire de groc. Ho tinc clar, no sere mai capaç de vestir de negre. Esta tot aci.- em vaig senyalar el cap- No podre.- vaig respirar unes quantes vegades per a tranquilitzar-me- Sent que me hages vist aixi.- vaig abaixar el cap avergonyit.- Si vols marxar ho entendre.

Li vaig secar les llàgrimes suaument, amb un somriure conciliador. Li vaig posar una mà a l'espatlla i el vaig portar al sofà.

- Podràs, ed, et juro que podràs. No importa quant de temps triguis, ni el que et costi, estic segura que podràs fer-ho. Que em pengin si en uns anys encara no t'has tornat gòtic perdut- vaig bromejar, arrancant-li una rialleta- Ara de debò. Tu ho has dit, està tot al teu cap. per això et dic que ho aconseguiràs; no ets el tipus de noi que es queda atrapat en els seus propis pensaments, Edgar.

Vaig somriure quan va dir que me'n podia anar. Vaig aixecar-li la barbeta, fent que em mirés.

- Quantes vegades t'ho he de dir? No me n'aniré mai. Se siente, sóm amics, et toca aguantar a l'esquirolet tot el que et queda de vida- vaig dir amb un somriure.

- Si ho faig sera gràcies a tu.- vaig dir fent un petit somriure. Encara em trobava un poc malament, però se me començava a passar- M'agrada aixo de tindre que soportar a l'esquirolet tota la vida, mentres no em faça menjar glans.- vaig dir.- No solament és el color negre, per les nits...- li ho havia de contar, confiava amb ella.- per les nits tinc malsons, no sempre, però de vegades són horribles. Creus que quan supere lo del negre desapareixeran?

Vaig somriure veient que es començava a reconfortar.

-No, no crec que et faci menjar glans. Digue'm esquirolet raro, però no m'agraden- vaig dir rient.

Aleshores va dir lo dels malsons. El somriure se me'n va anar completament de la cara.

No sabia què dir-li. No estava segura de que deixés de tenir malsons quan ho superés. I per sobre de tot, no estava segura de que la veritat fos el que més li convengués en aquell moment.

- N'estic segura- vaig mentir, i per si de cas, vaig afegir- Potser no serà immediatament, però sé que algun dia s'acabarà tot això, i podràs viure tranquil sense necessitat de preocupar-te de res. I jo intentaré que s'acabi quant abans.

Vaig fregar-li l'espatlla, intentant animar-lo.

- Gràcies, no se que faria sense tu.- vaig dir.- Anire practicant, per les nits intente relaxar-me abans de dormir però sols en tinc quan estic nervios, preocupat, trist... ara que pense fa temps que no tinc- vaig començar a buidar la ment.-Dius que no te agraden els glans? Menys mal, a mi tampoc, aleshores ja tenim clar que no fer per a sopar.

Vaig fer-li un somriure indicant-li que seguís així, i vaig centrar-me en canviar de tema, intentant animar-lo.

- Pseh, potser estan bones i tot- vaig dir- si mai em faig animàgica, el més probable és que acabin per agradar-me. La veritat és que fa una mica de fàstic- vaig dir rient.

- Et vols fer animagica?- vaig preguntar.- Bé, segur que ets un esquirolet, encara que a mi els glans... ecs.- em començava a trobar millor, sols havia de oblidar.- A mi no m'agradaria ser animagic.- vaig dir i em vaig donar compte de que tenia una mà blava.- Veus?- vaig dir alçant la mà.- Se me voria en seguida que soc jo.

Vaig riure.

- La veritat és que seria estrany veure un cavall de colorins trotant tranquil·lament pels prats de Connacht, oi barrufet? Doncs crec que jo sí que voldré ser animàgica... seria maco. Ara que ho dius, per cert, es conserva la condició de metamorfomag quan estàs transformat en animal? Ara no n'estic segura...

- Doncs ni idea.- vaig dir.- No me transformat mai en anima.- vaig dir pensant en un cavall multicolor.- Ho hauriem de mirar en algun llibre, pot ser per aci hi ha algun que ho diu- em vaig donar compte de que començava a trobar-me millor, no pensar en això ajudava.

Vaig somriure en veure que l'ed s'anava animant poc a poc, mentre pensava en alguna cosa per acabar de distreure'l. Em vaig mirar el coixí que estava abraçant. Vaig fer un somriure maliciós. L'ed se'n va adonar.

- Què...- va començar a dir, però va ser interromput pel meu crit.

- Saps quina és la manera d'animar la gent per excel·lència?- vaig dir- Guerra de coixiiiiiins!

Un coixí li va anar a parar en plena cara. Me'l vaig quedar mirant, amb un somriure trapella i les mans encara aixecades.

- Què, no penses defensar-te?- vaig dir amb una rialla.

Un coixi em va donar en tota la cara.

- Erin, es pot saber que....- abans de poder dir res, em va donar un altre al cap.- Mmm... ara te l'has guanyat.- vaig dir somrient.

Mm.... sala, que podries fer apareixer alguns coixins? pensat, i fet i davant meua van apareixer uns coixis.

- Ja voras el que és bo.- i li vaig tirar un coixi.