Una lloba sota la neu [Erin]

Vaig entrar al bosc. Feia dies que me apetia correr, tranquilitzar-me, i ja feia temps que no em convertia.
Em vaig dirigir a un clar que hi havia bastant lluny de l'entrada. Vaig deixar la capa penjada d'un abre i em vaig guardar la vareta en el pantalo. Em podia controlar, però per si de cas preferia apartar-me bastant del l'entrada del bosc i anar a la part on mai anava ningú.

Al cap d'una estona ja era una lloba. Vaig mirar el bosc, olarant tot, em va arribar l'olor d'algun animal per la meua esquerra. Algo dins meua em deia de caçar,no, res de caçar, i res de menjar. Me havia omplit de menjar a l'hora del dinar, aguantaria.

Em vaig posar a caminar, cap a dins. Aleshores vaig olorar una olor diferent, humans, i em vaig donar compte de que hi havia alguna persona humana a uns metres raere meua. Em vaig girar i em vaig tombar sobre la neu. Al ser blanca i al estar sobre la neu no em veuria molt, em vaig quedar queta, observant.

Vaig arribar al bosc prohibit amb un cistellet en una mà i una alta dosi de culpabilitat i por per tot el cos. En realitat, i tot i que portava tres anys fent-ho, l'únic que volia fer era marxar d'allà. Però, encara amb això. vaig seguir avançant amb pas insegur tot i que ferm.

Els centaures encara no havien arribat. Vaig agafar millor el cistellet ple de pastís i xocolata calenta i em vaig asseure en una pedra.

En aquell moment, però, vaig veure una figura que es movia entre la neu. Vaig estar a punt de sortir corrents, però em vaig aturar a temps. Els centaures, pensava, si no et veuen es preocuparan. Pensa en els centaures, pensa en la cara que posaran quan vegin el seu pastís preferit...

Vaig respirar fons i em vaig quedar completament quieta, mirant de reüll la lloba blanca que es removia prop meu.

Aleshores va apareixer l'huma, era Erin. Em vaig quedar queta, però em va vore. Que feia Erin al bosc? Aleshores vaig notar una nova olor, xocolata, duia un pastis de xocolata. Em vaig mirar l'Erin, no sabia que fer, alçar-me i fugir? alçar-me i menjar? o quedar-me queta?
Em vaig alçar i em vaig apropar a ella, coneguent a Erin fugiria corrent.

Aleshores em vaig donar compte del que havia fet, i si descobria que era jo? Em vaig alçar i em vaig tornar a sentar.

Oh, no. la lloba s'acostava a mi. Tenia unes temptacions enormes de sortir corrents. No, Erin, no, vaig pensar, si surts corrents et perseguirà. Va, tranquil·litza't, fes-ho pels centaures...
Em vaig mirar la lloba. No semblava gaire agressiva, però...

Un segon. la meva respiració va agitar-se de nou. nonono, no pot ser. Aquells ulls em sonaven molt. Massa.

Em vaig acostar a ella.

- No pot ser...- vaig fer- Sam?

ai mare. La lloba no m'havia agredit. Allò no podia estar passant.

- Digue'm que no ets tu- vaig dir amb la veu tremolosa fent un pas endarrere- Digue'm que no ets tu... siusplau...

Però dintre meu sabia que sí que era ella.

Em vaig quedar queta. Havia dit Sam? Vaig mirar als costats. Qui era Sam? Aleshores vaig caure que jo era Sam u.u La vaig mirar. Merda, ho havia descobert. Vaig retrocedir, sabia que em tiraria la bronca, molta bronca. No sabia que fer. Fugir? No.
Em vaig sentar i vaig somriure. Be, millor esperar a vore que deia. Encara que em podia esperar el pitjor. Em vaig tombar sobre la neu i vaig posar cara de pena. No colaria, però per intentar-ho.

Oh déu méu. No, allò no podia estar passant. No, siusplau, digue'm que tot és un somni, que en qualsevol moment em despertaré entre les mantes vermelles del meu llit i veuré que res era real. No, siusplau, qualsevol cosa menys això. No pot ser, és il·legal; pot ser entremaliada, però violar la llei no... oi?

Però allà estava la prova de que sí que era veritat.

Vaig començar a notar com em marejava. Amb dificultat, vaig anar cap a una pedra i m'hi vaig asseure. Vaig ficar-me la cara entre les mans.

Tenia ganes de cridar. D'agafar a la sam per les espatlles, sacsejar-la i cridar-li "PERÒ TU QUÈ T'HAS PENSAT!? QUE JA NO ESTEM PARLANT D'ENTRAR A LA SECCIÓ PROHIBIDA DE LA BIBLIOTECA! ESTEM PARLANT DE LA LLEI! PERÒ TU QUÈ TENIES FICAT AL CAP QUAN ET VAS FER ANIMÀGICA!!??"

Tot i així, no ho vaig fer. Simplement vaig respirar fons, em vaig treure la cara d'entre les mans i vaig fer un sospir mentre me la mirava.

- Canviaràs de forma algun dia?- vaig fer amb aire cansat- crec que m'hauries d'explicar algunes coses, tu.

Em vaig mirar l'Erin, val, a morir s'ha dit. Vaig tornar al clar i vaig agafar la capa amb la boca i vaig tornar a on estava Erin.
Al cap d'una estona ja tornava a ser jo.

- Hola Erin.- vaig dir mentres em posava la capa. Em vaig sentar en terra, al seu costat.- Ja pots explotar. Despres te dire tot el que vuigues.

Una part dintre meu em deia que li cridés, que la renyés i l'escridassés fins a quedar-me sense veu. L'altra, a més de dir-me que no serviria per a res ja que allò era irreversible, també creia que com la sam veiés l'altra part de mi una altra vegada ja no podria fer res per a que ho oblidés.

La meva part calmada va guanyar el debat interior que tenia. vaig fer un sospir trist i li vaig fer un gest perquè s'assegués al meu costat.

- No t'escridassaré, Sam- vaig dir- No sé perquè, però no ho faré.

Em vaig quedar parada, sabia que es moria de ganes de cridar-me.

- Esta be, et contare perque soc animàgica i com.- vaig dir.- Quant anava a tercer, en una de les meues excursions de mitjanit, vaig anar a la biblioteca. Vaig vore un llibre amagat al fons d'una prestageria. El vaig agafar, perque me atraia l'atenció i aleshores com vaig sentir un soroll vaig fer una copia i vaig marxar d'alli. Vaig guardar el llibre al baul i fins a l'estiu no em vaig recordar d'ell. Un dia el vaig vore i em vaig donar compte de que era sobre animagics. El vaig llegir sencer i em va agradar la idea. Vaig buscar més coses sobre els animagics. I vaig decidir que jo ho seria. Em va costar. Se que és il·legal, però no em va importar. Durant l'estiu vaig anar aconseguint els ingredients i aleshores em va descobrir el meu avi.- vaig dir.- Em vaig quedar sorpresa, ja que no em va tirar la bronca, be, em va fer una petita xarla, però em va ajudar. Al finalitzar l'estiu ja ho tenia tot preparat. En nadal de aquell any em vaig fer animàgica, il·legal, per suposat, no pense dir a la Conselleria que ho soc.- vaig dir.- Els meus pares ho saben i Ed també.

Res del que em va dir em va sorprendre, ja m'imaginava que hauria sigut una cosa així. Però era difícil d'assimilar, molt difícil.

- Però... per què ha de ser a esquenes de la conselleria? Què et costa anar allà als disset anys i dir "em vull registrar com a animàgica"? No saps el que et pot passar si t'enxampen?- vaig dir calmadament, i vaig fer un sospir mirant a terra- No et vull veure a la presó, Sam...

Aixi que era això.

- Erin!- vaig dir somrient.- No vaig a anar a la presól!- vaig dir.- Em creus que em pillaran, soc jo.- vaig dir.- I no pense anar a la conselleria, primer perque em preguntaran com me fet animagica, i haure de dir que vaig tindre ajuda i segon perque em tindrien controlada i no m'agrada que la gent em controle i sabrien tot sobre mi, no m'agrada.- sabia que no ho entendria, però esperava que ho acceptara.- Erin, has de prometrem que no ho diras a ningú, pase el que pase, encara que alguna vegada ens enfadem o nose, el que siga, em promets que em guardaras el secret?

- Es clar que no ho faré, Sam- vaig dir seriosa- no sé què et fa pensar que podria dir-ho a algú. Però no ho entenc, de debò. Jo t'he enxampat, perquè no un de la conselleria? I tampoc és que et tinguin controlada completament. només vigilen que no facis coses indegudes amb l'animàgia. No et vigilen cada pas que facis. Saps? jo també vull fer-me animàgica. Però controlada.

Vaig mirar al terra uns segons, pensant. Després la vaig mirar a ella.

- No hi ha manera de que et faci canviar d'idea sobre registrar-te, oi?

- Tu me has descobert perque em coneixes, be, no se en que me has descobert, però no me arrepentisc de que ho hages fet. Som amigues.- vaig dir.- No, no em registrare, no m'agrada. I no em faras canviar de idea.- vaig vore que continuava molt seria.- Va, vine.- li vaig donar un abraç.- I alegra eixa cara, que no s'ha mort ningú.

Vaig fer un somriure trist.

- T'he descobert pels ulls- vaig dir- Està bé, està bé... No insistiré més. Però m'has de prometre que no deixaràs que t'enxampin. Mai, m'entens? Si ho fas, t'obligaré a fer com va fer el Cavaller de la Mort aquell, el Mauch, amb la seva mare. T'obligaré a canviar el teu cos pel meu i a quedar-me jo a Azkaban. I a mi tampoc em faràs canviar d'idea- vaig dir amb un somriure.

Vaig fer-li jo també una abraçada.

- Crec que jo també m'alegro de saber-ho- vaig fer- i també m'alegro de que siguem amigues.

De fet, fins i tot m'anava bé saber-ho. Si no la vigilava la conselleria, ho faria jo. Però no vaig deixar que la Sam ho sabés.

- Et penses que deixare que tu estigues a Azkaban per mi?- vaig dir.- Ha-ha-ha. Ni ho somies, si em pillen, que no em pillaran, però si ho fan, jo soc la única que ha de pagar les conseqüencies.- vaig pensar en lo dels ulls.- Aixi que per els ulls, ho tindre em compte.- em podia canviar el color dels ulls, era una cosa que havia de pensar.- Ara ja saps perque soc una de les més ràpides de tot Hogwarts.- vaig dir fent un somriure.

- Ho faré, sam- vaig dir- oi tant que sí. Així que era per això... És veritat, el dia que et vaig dir de córrer amb l'Ed i amb mi t'hi vas negar... Ara podràs venir sense haver d'amagar res, doncs!

- Val, doncs anirem a correr algun dia. Això si, si vos deixe enrere no és la meua culpa.- em vaig mirar el bosc.- I vols que et faça alguna demostració de algo, o tornem al castell?

Vaig riure. Sabia que acabaria acostumant-me a la seva condició d'animàgica il·legal.

- endavant- vaig dir- deleita'm.

Em vaig tornar a llevar la capa i em vaig tornar a transformar.

Em vaig apropar a Erin, vaig recolzar el meu cap sobre les seues cames i me la vaig quedar mirant. Em va fer gracia la seua cara. I vaig començar a riure. Deuria de ser estrany vore una lloba rient.

Es va transformar. Devia haver fet molta cara de sorpresa, perquè es va posar a riure. Li vaig acariciar el cap.

- Sabies que ets força mona?- vaig dir rient- ara que no se't pugi al cap, per això, eh?

Vaig continuar rient.
Em vaig dirigir a un abre i amb compte vaig agafar una branca que hi havia mig trencada, li vaig dur la branca a Erin.
La vaig deixar als seus peus, mentres no podia parar de riure.

Vaig somriure quan vaig veure el que volia fer la sam. Vaig agafar el pal i l'hi vaig llançar tan lluny com la força em va permetre (que no és gaire ).

- Com continuis així acabaràs substituïnt al meu gos... pobret, que fa poc que el tinc!- vaig dir rient.

Vaig correr cap al pal i li el vaig tornar, el vaig tornar a deixar als seus peus. Volia que el tirara més lluny però no sabia com dir-ho aixi que li vaig senyalar el bosc, esperant que ho entenguera.
Em vaig sentar al seu costat, esperant.

vaig fer un sospir divertit quan em va demanar a la seva manera que li tirés el pal lluny. Vaig agafar la vareta i vaig fer que anés fins a l'altra punta de la clariana. (OFF: vull dir que l'he enviat cap un costat, perquè recte està el bosc i no penso deixar que hi entris xd)

OFF: se suposa que ja estem dins, però val xd

Vaig correr a per el pal, i en un moment ja estava al costat d’Erin. Vaig deixar el pal al seu costat.
Em vaig tornar a transformar.

- A que soc mona?- vaig dir somrient.- Doncs això no és res, soc capaç de correr bastants Km sense cansar.me.