Una lloba sota la neu [Erin]

Vaig riure.

- Doncs ja ens ho ensenyaràs quan vinguis a córrer amb nosaltres- vaig dir.

En aquell moment van aparèixer unes figures entre els arbres. Vaig somriure i vaig agafar el cistellet per després acostar-m'hi.

- Hola, Erin!- van fer els centaures- Perdona, ja pensavem que t'hauries cansat d'esperar-nos. Ho sentim, és que un poltre ha caigut i s'ha fet mal. Ara ja està bé, però l'hem hagut de curar primer...

- Puc ajudar en alguna cosa?- vaig fer preocupada.

- No, no passa res- va fer un amb un somriure- ara ja està bé.

- Val, doncs- vaig dir una mica més tranquil·la- Crideu-me si puc ajudar. Faré el que pugui. Aquí teniu, doncs- vaig dir allargant-los-hi el cistellet- I per cert, aquesta és la meva amiga Sam- vaig dir senyalant-los hi.

Em vaig girar cap als centaures.

- No, si ja ens coneixem.- vaig dir fent un petit somriure.

Els centaures varen riure.

- Sera millor que nosaltres ens anem, és hora de sopar.- varen dir, i es varen perdre entre els abres.

Em vaig girar cap a Erin.

- Ara que ho diuen, tinc fam.

Vaig fer un sospir.

- Crec que prefereixo no saber de què us coneixeu. Avui ja en tinc prou, de descobriments- vaig dir amb un somriure- Jo també tinc gana. Anem al castell, va.

Vam començar a tirar cap al castell. La veritat és que sabia que no em costaria adaptar-me a que la Sam fos animàgica. Encara tenia por, sí, però faria tot el possible per a que no la tanquessin. Allò de canviar-me per ella no anava en broma.

Vaig riure.

- Si, millor.- vaig agafar la capa i varem tirar cap al castell.

No me arrepentia de haver-li dit que era animagica, sabia que podia confiar en ella.


[TEMA TANCAT]