Interrogatori made in Erin (Sam)

Vaig anar decidida cap al pont, disposada a parlar amb la sam i fer-li un interrogatori (interrogatori made in Erin, no us penseu ). Com no, estava allà. Era el seu lloc preferit.

- Sam!- vaig cridar-la, i vaig córrer cap a ella.

Estava en el pont, caminant per la barana, quant vaig vore que Erin em cridava.

- ERIN!- vaig dir mentres saltava al terra.- Com va?- vaig dir abraçant-la.

Va baixar saltant del pont. I, per molt contenta que estigués, el meu instint protector va aflorar.

- Sam!- vaig cridar- Ni se t'acudeixi fer-ho més, això. Ni caminar per la barana ni baixar saltant. Tu saps el mal que et podries haver fet!?- Vaig dir, amb la mirada fosca, recordant el que va passar amb l'Ed. Encara pensava que era culpa meva.

- Ho he fet moltes vegades Erin.- vaig dir llevant-li importancia. - I mai me ha passat res, i si passa, no seria culpa meua.- Em vaig donar que la mirada d'Erin es va enfosquir.- Que et passa?- vaig preguntar preocupada.

vaig intentar somriure.

- No res- vaig dir, preocupada per si s'enfadaria amb mi si li deia el que havia passat amb l'Ed.

No sabia si dir-l'hi o no. No em volia allunyar de l'Ed. No volia que la Sam em fes alllunyar-me d'ells per mala influència. Però ningú més que jo volia que tots dos estiguessin sans i estalvis.

Havia fet una cosa mal feta. I assumiria la culpa; era el mínim que podia fer sent una gryffy tan pèssima.

- Escolta, sam- vaig dir mentre la feia seure al pont- Si t'ho explico... No pateixis per mi, val? Fes el que hagis de fer, encara que faci mal. m'imagino que em farà més mal a mi que a l'Ed...

- Erin me estas preocupant, que va passar?- vaig dir mentres em sentavem les dos.- No et vaig a reprimir res, saps perfectament que pots confiar en mi, conta.

- Però m'has de prometre que si et semblo una mala persona m'allunyaràs dels dos abans que sigui massa tard. Si no ho fas, encara farà més mal.

Vaig agafar aire.

- Doncs... Va ser la tercera vegada que vaig coincidir amb el teu germà. Estàvem just aquí, parlant, i em va dir de caminar per la barana. I bé... Vaig acceptar, i quan tornàvem... Em vaig despistar i el vaig fer caure a l'aigua. Afortunadament no s'havia fet res, però... - vaig dir, ja amb una llàgrima que em queia. Jo que havia viingut a donar-li l'enhorabona a la Sam...

- ERIN!- vaig dir- Me havies asustat!- vaig dir- Pensava que te Edi te havia fet alguna cosa. - me la vaig mirar.- No pense que sigues mala persona, qui ho diga que vinga i parlare amb ell/a. - vaig dir fent que alçara el cap.- Tu no fas mal a ningú, esta clar? Ets una de les persones més bones que conec- vaig dir.- Si no va passar cap cosa, no és important, si heu caigut és cosa del destí, no pots tirar-te la culpa per una simple caiguda sense importancia. Aixi que et prohibisc que et tires la culpa. I segur que Edi te haura dit el mateix.

- Em va dir exactament el mateix- vaig dir- Però no puc, sam! L'ed es pensa que ja no li dóno importància, però cada vegada que hi penso no puc evitar pensar que va ser culpa meva! No veus el mal que li podria haver fet!?- vaig dir gairebé cridant- I com vols que hagi sigut l'Ed qui m'hagués fet algo? Sóc jo, la maleïda persona que li provoca un accident cada vegada que ens trobem...

- Erin- vaig dir agafant-la dels muscles.- No ets mala persona, esta clar? No li causes acidents al meu germà, sóm Williams, sempre ens passen coses, ens caiem, ens posem em merders, ens fem ferides...aixo no podem evitar-ho. I que Edi es caiguera del pont, es cosa normal en nosaltres. Aixi que no et pots tirar la culpa. Saps quantes vegades me caigut jo? O ell? - vaig dir mentres intentava fer que es tornara a sentar.- No li podries haver fet cap mal, ets tu. Tu ets la persona més bona i tranquil·la que conec. Aixi que ni se te ocurrisca pensar en aixo, perque si et separes de mi o de ell per a estupideses com aquestes...- vaig dir- Ens sabria molt de greu perdre una amiga tan important.

vaig fer un somriure trist.

- De debò que em considereu una cona amiga? No m'odieu? No em prohibiràs acostar-me a ell tenint en compte que cada vegada que ens hem trobat hi ha hagut un accident?

- Si, et considerem com una amiga. I perque et deuria de prohibir estar amb ell?- vaig dir.- Jo no prohibeixo a les meues amigues res, els faig recomanacions, però res més. Si al meu germà li caus be, perque te de dir que no sigues amic seu? L'unic que faria seria que s'enfadara amb mi. I deixa de pensar que cada vegada hi hauran accidents, el dia de la festa estaveu els dos i no hi hagueren accidents, no?- vaig dir.

- no, no n'hi van haver...- vaig dir, una mica més tranquil·la- però és que sempre n'hi han hagut i no sé, no estic tranquil·la. En fi, és igual, jo venia a una añtra cosa. Però promet-me que si mai us faig mal em castigareu de la manera que sigui necessària. Ho necessito, sam.

- Esta be, et castigare sense xocolata una setmana.- vaig dir riguent- No, val ja pensare alguna cosa.- vaig dir- I per a que deies que venies?- vaig preguntar.

- Bé... -vaig dir recuperant el somriure- només et volia dir... ENHORABONA!- Vaig cridar, i la vaig abraçar amb força.

Vaig correspondre a l'abraçada de Erin.

- Mmm... gràcies, però perque has de donar-me l'enhorabona?- vaig dir sense saber a que venia això.

- Au va. No em diguis que no ho saps. de debò que no et va sorprendre que em posés a parlar amb l'Ed i la Priscilla deixant-vos sols al Thomas i a tu?

Em vaig posar vermella.

- Emm...mmm... jo....- vaig vore la cara d'Erin.- Val, si...el Thomas i jo...em.. estem junts.- vaig dir vermella. No sabia com reacionaria Erin i me la vaig mirar, esperant.

Oooh. La Sammy, la meva gairebé germana gran, enamorada. Gairebé no m'ho podia creure.

Només vaig abraçar-la una altre cop abans de dir-li:

- Me n'alegro molt per tu.

Vaig correspondre a l'abraçada.

- Gràcies.- vaig dir somriguent.- Aleshores per això vos vareu separar, eh?- vaig dir riguent.

- Exactament-vaig fer, feliç- De debò creies que no me n'adonaria? De fet, crec que el teu germà també s'n va adonar... No sé si vas veure que el Thomas s'apartava una mica de tu quan va aparèixer l'Ed. Crec que li feia por que es posés en plan germà protector...

- Si, d'això si que em vaig donar compte.- vaig dir- Ja he parlat amb Edi, m'ha donant la tipica xarla de germans. I me ha dit que si em fa alguna cosa, el mata. Però li he dit que no passara res. Bah... és Edi. - vaig dir llevant importancia.

Vaig riure en sentir allò de l'Ed.

- Sí, ja m'imaginava que faria això. Tranquil·la, ja el controlaré jo si no vols que faci res. Però ara és el meu torn de parlar amb tu. Vull saber tot el que vulguis explicar. Saps que no et forçaré a dir res que no vulguis, però el que sí que vulguis explicar... M'agradaria saber-ho.

- Doncs.. el Thomas, ja m'agrada de fa temps.- vaig dir- I l'altre dia, varem coincidir al llac i es va posar a ploure, aleshores com jo tenia fred, em va deixar la jaqueta. Despres anarem a donar una volta i.. això..- vaig dir.- La jaqueta es aquesta.- vaig dir senyalant la que duia.

Vaig somriure.

- Que maco... Tinc ganes de veure un munt de petits Sammys i Toms corrent per Hogwarts i armant-la- vaig dir, esclafint a riure amb la cara que va posar la sam.