Interrogatori made in Erin (Sam)

Em vaig mirar Erin alucinada.

- ERIN!- vaig dir posant-me vermella.- Jo no.... es a dir, jo....Be tu m'entens.- vaig dir i aleshores vaig començar a riure- Ostres! Mai pensaria que aixo vindria de tu!

- Eh que no? - vaig dir rient- La veritat és que m'ha sortit sense pensar- "i això també és nou; Des de quan aprles sense pensar abans?"- En fi, que el que volia dir és que espero que us vagi molt bé, i que us ajudaré en tot el que pugui- "I que vull que em feu la madrina" vaig pensar, sorprenent-me altre cop, tot i que aquest cop no ho vaig dir. la sam ja estava prou avergonyida.

Em vaig donar compte de que Erin estava canviant, eren petits detalls, però estaven alli. Esperava que fora per a bo.

- Gràcies Erin.- vaig dir abraçant-la.- I tu? No hi ha ningú que te agrade?- vaig preguntar.

Vaig riure.

- Què us ha donat a totes amb el mateix? l'Altre dia l'Al em va preguntar el mateix. I em va dir que li havia semblat que estava amb l'Ed! Amb l'Ed! I que volia ser la tercera en saber-ho si estàvem junts. Per l'amor de déu, que tinc tretze anys...- vaig dir rient.

Em vaig mirar l'Erin rient.

- Amb el Edi?- vaig dir- Mmmm.... nose, encara sou massa joves, no?- vaig dir- Encara que si acabeu junts, doncs, supose que me alegraria per vosaltres- vaig dir riguent.

- Gràcies- vaig dir rient- Algú que em dóna la raó. De moment en que ens hem de centrar és en tu. A veure si aquest noi et fa sentar una miqueta el cap. Si ho fa, penso assegurar-me de que no talleu MAI- Vaig dir, rient encara més.

- Hahahah- vaig dir riguent.- Aiis quin acudit més bo! Que em centre dius... hahahahha- vaig dir riguent.- Somia, somia.- vaig dir.

- Eeh!- vaig dir molesta, tot i que rient- Deixa'm somiar, que és gratis!- vaig dir, i em vaig calmar una mica- Però ara de debò. Mai has pensat en el que faràs quan siguis gran? No et podras estar amb aquesta actitud tota la vida...

- M'agradaria ser auror.- vaig dir- I mira, crec que em pega molt.- vai dir somrient.- Aixo de lluitar i defendre a la gent.- vaig dir- Crec que és una bona feina per a mi.

- No, si això ja m'ho imaginava...- vaig dir amb un sospir- Vull dir, no podràs estar-te amb l'actitud de "em salto les normes i faig qualsevol cosa que sigui perillosa" tota la vida... Tindràs reponsabilitats, Sam. Tindràs un marit, i tindràs fills, i tindràs una feina. I no podràs seguir sent entremaliada.

- Oh! Però he de ser responsable?- vaig dir- Millor no pensar en aixo, no vuic saber que passaria quant tinguera fills, el que si que se es que no crec que canvie mai.- vaig dir fent un somriure.- Seria complicat. Encara que si canvie i d'aci 20 anys soc diferent, me ho dius.

Vaig somriure tristament. Per molt que sempre renyés la sam, no estava segura de voler que canviés.

- En fi- vaig dir- crec que serà millor no pensar en això de moment. Si no canvies, ja m'ocuare jo de l'educació dels teus fills, oh sí. Creu-me quan et dic que els teus fills et semblaran les persones més insípides del món- vaig dir rient.

- Be, si tu te ocupes dels meus fills no em preocupare.- vaig dir- I no cregues, sera impossible que siguen insipids, són els meus fill..- vaig dir riguent.- Com hem acabat parlant dels meus fill? - vaig dir riguent- No hi ha altre tema de conversa?

- Doncs no ho sé, sincerament- vaig dir rient jo també- però tornem al tema inicial: Me n'alegro moltíssim per tu. I ajudaré en tot el que pugui.

- Gràcies- vaig dir abraçant a Erin.- I ja saps quant trobes a algu, jo també vuic saber.ho!-vaig dir. Aleshores em vaig donar compte de que tenia fam.- Anem a sopar?

Vaig sospirar, tot i que somrient.

- Anem a sopar, jo també tinc gana...

vam tirar les dues cap al castell.


[Tema Tancat]