Plorant una mort

L'Al es va posar a cridar com una boja. Realment semblava molt afectada, i de fet semblava que s'hagués enfadat amb mi. Per això al principi em vaig quedar bastant perplexa i molt trista. Però vaig veure que anava cap a la porta, i immediatament vaig córrer per a que no se n'anés.

PEr sort, abans d'arribar allà, vaig entendre que el que volia era impedir a la Wendy, la nena que havia conegut dels hiverncales, que sortís.

Les dues es van quedar per terra. Vaig anar-hi i, després d'ajudar a la Wendy a aixecar-se, vaig anar cap a l'Allie. Li vaig posar una mà a l'espatlla i li vaig xiuxiuejar:

- Ja sé que només és el principi. Però el final no arribarà si no deixem el passat enrere. Al, si tots col·laborem bé, aviat podràs tornar a jugar amb el teu garrinot. Només cal que ens hi posem de valent. No et demano que obllidis el Mark, però sí que, amb la meva ajuda si en vols, t'aixequis i continuis endavant. Ho faràs? Siusplau, fes-ho per mi... Per tothom qui ara mateix està tant destrossat com tu.

Em vaig quedar allà una estona, consolant-la. No estava segura de que accaptés, de fet.

- Tranquil·la, Lily, tots estem molt afectats - li vaig, dir, com disculpant-la per haver-me cridat.

Aleshores l'Allie es va tornar com boja i va començar a cridar i a llançar pels aires tasses de xocolata; m'ho vaih mirar, indiferent.

"Sense pressa i sense espera,
crema foc, rebull caldera..."

- Més que cridar hauriem d'organitzar-nos... per la venjança.

"Cap de drac i orella d'ós,
mòmia de bruixot merdós..."



OFF: en mi mente se está cociendo algo... XD

De sobte algú se'm va tirar a sobre, vaig intentar desfer-me però en veure què era l'Allie, i que estava plorant vaig parar.

-¿Allie?- vaig demanar, estranyada.

L'Erin em va ajudar a aixecar-me i vaig mirar el que passava. No vaig entendre res, i per això vaig dir:

-El Mr. Mouse es a la meva habitació, tinc que anar a buscar-lo...

- Wendy, siusplau- li vaig pregar, encara al costat de l'Allie- Has d'entendre que ara mateix no podem sortir d'aquí. És més perillós per a nosaltres que per al Mr. Mouse. Pensa que ell és petit i es pot escapolir, però tu no podràs fer-ho en cas de què l'home aquest segueixi per aquí. Et quedaràs? Siusplau?

Vaig resar perquè digués que sí.

Vaig riure.

-Es veritat! Al Mr. Mouse segur que ningú li fa mal, es molt llest i rápid.- Vaig somriure.

Vaig abraçar a l'Allie.- Estás bé?- li vaig demanar.- Jo quan no em trobo bé menjo xocolata. ¿T'agrada?- li vaig dir, agafant una de les poques tassetes que hi havia intacta amb xocolata a la taula. ¿On havien anat a parar les altres?- Va, menja... Ja ho veurás com et trobarás millor.

Vaig somriure, innocent.

La Sam em va agafar per un braç i se'm va endur un tros enllà, allunyades de la resta.

-Penses en lo de l'armari volatilitzador, oi?- vaig dir-li abans de que pogués dir-me res més. Estava realment preocupada per allò, i ja feia una estona que només pensava sobre l'armari de la sala de la necessitat. - I què podem fer? N'anem a parlar em en Dumbledore o el conseller? Diria que necessiten saber-ho...

-Exacte, l'armari.- vaig dir- No, no em de dir.ho a ningú.- vaig dir- L'armari ens vindra be i si el llevem l'hem fotut. Tinc un pla, complicat. Comprar l'armari.

Vaig vore com una xica es tirava damunt d'una altra que volia eixir. Despres em vaig girar a saludar el xic que estava al meu costat.
- Hola.

Aleshores vaig vore que en la porta, on estava la xica estava ple de tasses trencades, em vaig apropar a netejar.ho.

- Purgo- i totes les tasses es varen netejar- Uff, aço és un caos.- despres em vaig girar cap a la noia que pareixia que s'havia tirat damunt de l'altra.- Estas be?

Vaig anar cap a l'entrada, on l'Allie havia fet un placatge amb la Wendy.

- Gràcies per netejar, Edgar... Erin, et pots emportar la Wendy amb tu? No es trobava gaire bé. I vigila l'Allie també... U.U' Vaig a mirar si algú necessita res.

Després em vaig girar cap a la Wendy.

- Si et tornes a trobar malament, m'ho dius. Em dic Georgia, d'acord? ^^

Em vaig alçar i me'n vaig anar cap a la taula de Hufflepuff, on els petits acabaves d'entrar en pànic.

- Si, estic bé... - Llavors em vaig mirar a l'Erin, estranyada. -. Garrinots Banyarrugats? Au, va, Erin, saps que mai he cregt en aquestes burrades de la meva família...

Llavors vaig recordar tot el que havia dit i, eixugant-me la cara, vaig fer:

- Ostres... Estic com una cabra, Erin. No se com he pogutt dir tot allò... Suposo que en veure la Wendy se m'ha oblidat tot.

Li vaig somriure a la petita, i llavors i vaig dir:

- Xocolata, Wendy? Ara ho provaré

I vaig agafar una de les tasses que no havia trencat en el meu atac de bogeria, i vaig xarrupar-ne una mica

- Mmmmm... Deliciós.

Vaig somriure a l'Allie.

-No et preocupis, eh?

Vaig veure com la Georgia se n'anava, i somriure.

-Què feim? M'avorreixo... Jugem? Jugem?- vaig fer, mirant a l'Allie i a l'Erin.

Em vaig girar cap a elles i aleshores em vaig fixar en que una d'elles era Erin.

- Erin!- vaig dir, aleshores vaig sentir que la menuda Gryffi volia jugar em vaig girar cap ellar- Vols jugar? Ara? No creus que podriem esperar una estona? Ara tots estan molt cansats, però et promet que si vols jugar, demà jo jugue amb tu. Val?- vaig dir esperant que diguera que si.

Vaig mirar al noi, estranyada... em sonaba d'alguna cosa, pero com que no acabava de saber de que vaig somriure.

-Esque jo estic avorrida...- vaig fer.- Fem alguna cosa? Ja sé! Feu màgia si us plau!! Jo fins fa uns mesos no sabia res de la màgia i sé l'essencial... qué sabeu fer vosaltres?- vaig dir, intrigada.

La georgia em va dir que cuidés de l'Allie i la Wendy. L'al semblava estar més calmada i la wendy fins i tot volia jugar. L'edgar va dir que no, que estavem molt cansats.

Em sentia com una mainadera.

- A veure. Wendy, estem realment molt cansats tots, però crec que ara mateix sí que ens aniria bé ditreuren's una mica. Bé, jo sé fer alguns encanteris per distreure, però tampoc és que en sigui una experta... QUè us semblaria si de mentrestant no porten els sacs de dormir féssim algun joc tranquil·lament fins que portin els sacs? Algú voldria fer una demostració o algo?

Mentre esperava la resposta, em vaig dirigir a l'Allie:

- No passa res, tranquil·la. Has tingut un xoc. La wendy té raó, quan beguis xocolata et sentiràs millor. Ara intenta descansar una mica i veuràs com tot va millor.

La Wen volia jugar, l'Edgar cridava a l'Erin... Preocupat? Bah, ja investigaria.
Mentrestant jo m'agoviava MOLT.
Vaig mirar a la Wendy, divertida, i vaig anar a seure al seu costat.

- Saps què, Wendy?
Vaig agafar la meva tassa, i amb un moviment de vareta la vaig transformar en una nina idèntica a ella
- Tens un clon Wendy!!!

Vaig riure, intentant no pensar en el Mark... Merda, hi havia tornat a pensar. ¬¬

Vaig mirar-me la Wendy 2 flipant.

-Uoooo
-Uoooo

Vam mirar-nos. Haviem parlat a la vegada. Vaig arrufar les celles.

-No em copiis.
-No em copiis.

Vam mirar-nos un altre cop, i després vam caure a terra del riure.

Vaig vore com Allie li feia una nina a la menuda Gryffi i com aquesta es quedava més tranquil·la. No sabia que fer aixi que em vaig acostar a elles.

- Vaja que nina més bonica- vaig dir intentant fer un somriure. - I ja li has posat nom?

Vaig veure que ja no calia que fes de mainadera. Vaig sospirar alleujada i vaig anar amb ells.

- Eis! Al, que xula la nina!

OFF: se que no m'esperaveu, pero tinc un segon així que postejaré i tornaré a estudiar.

Vaig mirar al noi que em sonava d'alguna cosa, i vaig somriure.

-Es dirá Wendy 2.

Vaig mirar-me la nina.

-t'agrada el nom?
-No es molt original... peró mola

Vaig mirar a l'Allie i li vaig fer una abraçada.

-M'agrada molt! Fins i tot parla!

-Doncs,... fem-ho el més aviat possible Sam. Jo tinc alguns estalvis a l'habitació, tot i que no se si en farem prou. Saps quan deu valer? I per els horaris de la botiga no cal que ens preocupem, suposo que ténen els horaris de tot arreu... I doncs, per on començaries?

Necessitava fer alguna cosa, qualsevol, però que notés que havia participat en la lluita contra l'assassí. No podia permetre que el Mark hagués mort perquè si, i molt menys si al darrere hi havia d'anar una cua de fills de muggles ( jo n'era un d'ells). No podia, i el simple fet de comprar l'armari i en certa manera desactivar-lo m'era perfecte. Tan me feia si havia d'anar fins a la ronda golallop.

- Ho hem d'organitzar- vaig dir- Però no podem anar aixi tal i com som a comprar l'armari. Per això hem de robar poció de mutació, hi ha una marmita plena en la classe de pocions. I despres em d'anar a Hogsmeade i agafar el cabell d'algu.- vaig dri.- Fem una cosa, anire perfecionant el pla, quant el tinga clar. Te ho dire i ho fem, val?

-D'acord. Però necessitem tenir-ho llest aviat, ja que sinó... no vull pensar en que passi alguna desgràcia més. I pensa que t'ajudaré en tot el que pugui, no deixaré que tot el pes recaigui sobre les teves espatlles!

- Gràcies Maggs.- vaig dir- Te avisare. Ara crec que sera millor tornar a la taula i fer com si no haguerem parlat de res raro, val?- vaig dir mentres caminava.

-Si. Bé, doncs fins llavors. - vaig dir, mentre caminava cap a la taula de gryffindor, i se'm tornava a fer el nus a la gola. No podia suportar que una persona pugués arribar a fer tot allò.

Vaig entrar al Gran Saló i gairebé sense pensar-m'ho vaig asseurem a la taula de Ravenclaw, per costum. No pensava en res, en aquell moment. Bé, menteixo, pensava en el Mark. No el coneixia gaire, era un curs més gran, però en aquell moment només podia pensar en ell. No em creia que hagués mort, que ja no el veuria a la Sala Comuna cap altre dia ni volar pel camp de Quidditch, davant dels cercles. Sense donar-me gairebé compte, i sense preocupar-me de la gent que tenia al voltant, vaig començar a plorar.