Plorant una mort

El somriure de la noia em va fer tranquilitzar-me, si ho deia ella devia ser veritat, no?

-Sí, tens raó.- li vaig, dir tranquilitzant-me.- Per cert, com et dius?

Estava molt millor, ja no notava que la gent estigués molt nerviosa, encara es veia por, però la gent s'havia tranquilitzat una mica... o pot ser era jo, que m'estava morint de la son.

Vaig entrar al GS, havia sentit que havia mort un raven, segur que Samus el coneixia. Vaig caminar per el GS, molts ploraven, altres s'estaven quiets.
Com no sabia que fer em vaig sentar en la primera cadira que vaig trobar. Havia tornat i jo sabia perfectament el que significava.

Vaig entrar corrents al Gran Saló, i quan vaig veure les cares de tots els alumnes, professors i funcionaris de la Conselleria vaig saber que era veritat. El Mark Shuller havia mort.

Vaig avançar per la sala buscant un seient buit. I quan en vaig trobar un, em vaig asseure sense ni mirar qui hi havia al meu costat. No tenia ganes de parlar.

Vig entrar corrents no podia ser, no podia ser que agués mort una pesona, tenia que ser fals si totalment fals aquell pobre noi, jo no el coneixia però... no tot el gran saló estava ple de gent la majoria plorant i tots destrosants, se'm van caure les llagrimes no ho podia evitar-ho, així que ra cert...

Vaig tornar cap a la taula de Ravenclaw i em vaig dirigir cap a on estava James:

- James si algu em busca, els pots dir que estic a la sala comuna, gràcies- vaig dir- Ho sent però jo marxe de aqui.

Em vaig dirigir cap a la porta i vaig eixir, no podia estar en el GS, neccesitava pensar.

Vaig veure que algú s'aixecava i marxava.

- No! - vaig dir, i amb un moviment de vareta, vaig fer levitar la noia fins la taula de Ravenclaw.

Em vaig alçar.

- Em sap greu, però aquesta nit hauran de dormir aquí. Entenc que alguns de vostès tenen ganes d'estar sols i altres no, però molt em temo que fins que no hàgim registrat tot el terreny de l'escola ningú no podrà abandonar el Gran Saló. Ara els portaran xocolata calenta... - tan bon punt vaig dir això, van aparèixer copes de xocolata-. Prenguinse-les, els ajudarà a dormir. Després apartarem les taules i portarem sacs de dormir.

Vaig mirar els alumnes, es rumors corrien ràpid, però era millor explicar-ho bé.

- El nostre company Mark Shuller ha estat assassinat fa unes hores al vestíbul. El seu assassí és Factunus Rodlel. Suposo que molts coneixereu aquest cognom. No sabem on és ni què fa, ni tan sols quina cara té, perquè podria estar magat entre la comunitat màgica amb un altre aspecte i un altre nom. Per això us demano estrema responsabilitat i valentia, per fer el cor fort i confiar en la companyia dels uns amb els altres. Vull que recordem tots el Mark. Un bon alumne, i un amic encara millor. Recordeu les bones estones que heu passat amb ell. Recordeu el seu nom i el que li va passar, i així la seva mort no haurà estat en va.

Vaig escoltar atentament el que deia el director, i després em vaig girar cap a la Sam.

- Ostres, al·lucina... T'ha fet tornar levitant... - vaig dir, sorprès.

En realitat tot el que havia explicat ja ho sabia. Ho havia llegit de la pròpia ment del director. És clar que de vegades les paraules tenen més efecte que un simple pensament...

-Si, doncs res em quedare aci- vaig dir mentres em tombava al banc. Vaig vore la xocolata, em tentava molt beure però no, res de xocolata. Vaig ignorar el got.- No podem deixar que mora més gent..- vaig dir-me a mi mateixa, havia de fer alguna cosa.

Vaig veure com el Dumbledore tornava a la Sam cap a la nostra taula. Ens hauríem de quedar allí tota la nit... supòs que m'ho hauria d'haver imaginat, però és que no podia mirar as ulls a ningú... El Mark... uff! Com podíem estar tots allà asseguts? Havíem de fer alguna cosa... Em vaig moure inquieta al seient, i vaig pegar un bon glop de xocolata calenta. Necessitava temps per pensar...

Vaig posar un dit dins la xocolata, sense adonar-me'n i me'l vaig endur a la boca, distreta.

"I buscar la manera que es pogués sortir de Hogwarts però no s'hi pugués entrar? Camins d'una única direcció... hi havia alguna manera de fer allò? Així tindriem una escapatòria per si ens atacaven de sorpresa... La sala de la necessitat podia ser una sortida a algun lloc de Hogsmeade, oi? Sí... per un quadre... l'últim cop van desallotjar Hogwarts per allà. Vale, primera cosa per fer demà al matí."

Vaig fer un glop a la tassa, sense fer cas del que passava al meu voltant, i em va trnar a la ment la imatge del mark. Gairebé no el coneixia, però m'era igual. Era innocent i havia mort pel simple fet d'haver-se topat amb el rodlel dels nassos...

"Ara que hi penso... rodlel... no havia vist aquell cognom per algun lloc, jo...?"

La gent va començar a aixecar-se. Ningú sortia del Gran Saló, però tothom es barrejava amb tothom, independentment de la residència. L'Allie estava amb l'Erin, asseguda a la taula de Gryffindor. Em vaig fixar en l'Agatha i la Lils, que seien una al davant de l'altra, i em vaig anar a asseure al costat de la metamorfomaga.

- Hola... - vaig dir, abraçant-la.

No esperava una resposta. Vaig mirar l'Agatha, però de seguida es va adonar del que pretenia i va apartar la mirada. Sabia que a ella no li agradava el meu do: es sentia espiada.

Pel moment sabia que el James no era dins el meu cap. I si s'hi ficava, ja tenia a punt una barrera. Havia intentat aprendre oclumència feia temps, però no hi havia hagut manera. Però em semblava que hi podien haver altres maneres.

Vaig fer un glop de xocolata. La veritat és et feia sentir una mica millor. Almenys, ja no estava tan tensa.

"Ja sé on vaig veure "F.Rodlel"! Al despatx de direcció... l'Aberforth... la tenia a l'escriptori i la va guardar en un calaix. Vale. Potser segueix allà. M'he de colar al despatx de l'Aberforth en algun moment que no hi sigui... o que no s'hagi pres les pastilles, serà fàcil enredar-lo... agafo la capeta i a veure què coi hi trobo... "

"Agatha, cada vegada que penses en alguna cosa que no sigui evitar-me, m'obres les portes de la teva ment. I no costa gaire endevinar que trames alguna cosa. Només cal mirar-te a la cara. Llavors entro i... voilà! Ja sé que vols entrar al despatx de l'Aberforth."

Vaig mirar-la, seriosament. D'allò n'havíem de parlar. No podia quedar d'aquella manera: ella s'ho quedava tot, però llavors s'enfadava perquè intentava saber què tramava.

se'm va vessar mig got de xocolata quan vaig notar que el James havia entrat al final dels meus pensaments.

- Baixa la veu! - li vaig ordena amb mala cara-. I s'ha acabat! A partir d'ara, quan siguis a prop, recitaré.

I m'hi vaig posar.

"Fem la volta a la perola
i emplenem-la de verola,
tu, gripau, que en llocs prohibits
trenta-un dies i nits
has dormit suant verí
el primer hi has de bullir.
Sense pressa i sense espera,
crema, foc, rebull caldera..."

"Agatha, això no impedeix que entri a la teva ment... Només impedeix que m'enteri de res interessant. Però com que tu tampoc penses res a part del poema, no arribem enlloc."

Vaig mirar la Lils un moment, que semblava no adonar-se de res, i vaig seguir.

"No creus que n'hauríem de parlar?"

- Ja ho sé, però podria pensar segons quines coses sense voler, perquè no sé deixar el cap buit, i prefereixo pensar en coses gens interessants. I, perquè consti, a partir d'ara també faré com si no et senti si no vocalitzes - li vaig dir amb un somriure.

"... Cap de ser de toll podrit
bull a l'olla amb delit,
ull de mosca i nas de gos
pèl de rata i dent d'anfós..."

- Molt bé, doncs vocalitzaré. N'hem de parlar, d'això, Agatha... Si vols fer bogeries, tu mateixa, però si vols fer res en honor al Mark... Fes-ho bé. Potser t'ajudo.

Vaig fer-li un petó al front a la Lils, i després vaig clavar queixalada a una galeta.

- Si no ho vols no, és clar.

tota l'estona se'm feia present la imatge del cos del Mark, ple de sang, y no podia concentrar-me. Vaig escoltar al director, i em vaig quedar amb el nom... Factunus Roddle...

Vaig veure que el James es va asseure al meu costat, però no li vaig poder dir res. Era massa trist...

Quan va acabar de parlar amb l'Agatha vaig mirar malament la xocolata i la vaig apartar.

-Mai m'ha agradat la xocolata.

- Perdona, i què et fa pensar que faria res malament? - vaig deixar-li anar una mica ofesa-. ot i que sí que m'aniria bé una mica d'ajuda... un desplegament, més aviat.

Em vaig mirar la Lily, una mica preocupada.

- Lily, no és coincidència que quan hagis estat en presència d'un demèntor et donin xocolata. és com una mica medicinal, o alguna cosa així. Pren-ne una mica, no et sentiràs tan malament.

"... suc de cuc i béc de xot
cul d'alà i moc de titot
per fer més potent l'embruix
rebulliu en bell garbuix..."

Anava a alçar-me quan el meu fénix va apareixer damunt de la meua panxa.

- Hola Hume- vaig dir acariciant-lo- Que em tiraves de menys? Pensava que havia deixat l'armari obert per a que.....- aleshores em va vindre al cap. Armari. Armari del sete pis. Merda, hi havia una manera de que entraren sense que ningu els vera....I si havien entrat per ahi? I si no, però ho feien més endavant? Havia de parlar amb Maggs, urgentment.
Em vaig alçar de la taula i vaig anar cap a la de Gryffi, amb Hume al meu muscle, vaig vore a Maggs sentada en una cadira. La vaig agafar del braç i la vaig arrastrar lluny de mirades indiscretes.
La vaig dur a un canto on ningú ens podia sentir.

- Maggs, he de parlar amb tu, tenim un problema- vaig dir mirant-la.

Vaig Enfurrunyarme i vaig tirar la xocolata al terra.

-¡Qué no vull, coi!- vaig cridar a l'Agatha.

Després em vaig endur la mà a la boca. No podia ser que acabés de fer això...

-Ostres, Agatha ho sento jo...- les llàgrimes van tornar a sortir, i mig enfadada mig frustrada vaig enfonsar la cara a les mans.

I allà estava jo, amb l'Erin, a la taula de Gryffindor, sense donar crèdit al que sentien les meves orelles.
Mark... Mort... Assassinat... RODLEL!!!

RODLEL!!! No podia ser... Rodlel... Un altre Rodlel de ment psicòpata rondant un mon on ningú el vol, matant a gent innocent? QUE LI DONGUIN PEL CUL, AL RODLEL!!!

El món era injust, i en aquells moments jo em sentia incapaç de raonar, i volia contenir les llàgrimes però... Oh, què collons!
Vaig posar el cap sobbre la taula i em vaig desfer en llàgrimes, sense poder evitar-ho, gemegant de pena, i donant cops de puny a la taula.

Vaig veure com de cop l'Allie reaccionava i es posava a plorar. Vaig anar immediatament a consolar-la.

- Al, siusplau... No ploris més... No tinguis por, veuràs com tot acaba bé...

Però això, la veritat, no m'ho creia ni jo.

Encara sota la manta de la Georgia, vaig agafar la xocolata i vaig començar a menjarla somrient. Al minut em trobava millor.

Que bona... espera un moment... ¿No podiem sortir? ¡El Mr. Mouse estava a l'habitació! no el podia deixar tota la nit allà!

Vaig tirar al terra sense dir res la manta de la Georgia, vaig fer un salt i em vaig aixecar.- No!- vaig cridar.

Vaig començar a córrer cap a la porta. Pobre Mr. Mouse !

Vaig mirar a l'Eri, furibunda, i vaig cridar:

- NO!!! COM VOLS QUE TOT ACABI BÉ? AIXÒ ÉS NOMÉS EL PRINCIPI!!! NO HO ENTENS, OI, ERIN?

La vaig mirar, entre una barreja de tristesa i enfadamenta, i llavors, presa per un atac d'incredulitat barrajat amb unes gotetes de bojeria, vaig començar a agafar les tasses de xocolata i a tirar-les per terra, com una posesa, cridant:

- EL MÓN NO ÉS JUST!!! MORT ALS PSICÒPATES!!! MORT AL RODLEL!!! VIDA AL MARK!!! VIDA ALS BONS!!! - més tasses per terra -. QUI SIGUI PODERÓS, QUE FACI QUE EL MÓN SIGUI JUST I BO PER TOTS, I QUE JO PUGUI CUIDAR AMB TRANQUILITAT EL MEU GARRINOT BANYARRUGAT!!!

I vaig seguir tirant tasses per terra. Però llavors vaig veure a la Wendy que anava cap a la porta, corrents.

- NO MÉS MOOOOOOOORTS!!! - vaig cridar, a la vegada que em llançava a sobre seu.
Les dues vam rodar per terra, i la vaig aconseguir aturar.