Anunci de mort

Una pantera platejada va entrar al gran saló, on la gent acabava de sopar, i es va posar sobre la taula dels professors, parlant amb la veu de l'Agatha.

- Han assassinat un altre alumne a Hogsmeade, Cassey Carlile. Ja han dut el seu cos a Hogwarts, és a l'infermeria. A l'escena del crim hi han deixat un missatge escrit amb sang.

La pantera es va dissoldre amb un núvol de fum platejat.

Estava acabant-me les postres quan vaig veure entrar el patronus de l'Agatha. Sabia que era seu, ia més va parlar amb la seva veu.

"Oh no... la Cass, no..."

Un llàgrima em va rodolar galta avall. No m'ho podia creure. La Cass... no podia ser. Vaig deixar anar els coberts, em tremolaven les mans. Però havia de ser forta. Era monitora, i allà hi havia gent de qui cuidar... Vaig mirar al meu voltant, insegura del que havia de fer.

Em vaig quedar parat, se me va caure el tenedor. Al sentir el nom, vaig recordar que la Cassey era de Ravenclaw, com Samus. Em vaig alçar i vaig buscar a Samus, no estava. Com pot ser que no me havia donat compte. Em vaig girar cap a la Georgia, que era monitora.
- Hem de quedar-se aci o puc anar a buscar a la meua germana.

Ja havia acabat de sopar i simplement estava gandulejant una mica a la taula, parlant, quan el patronus de l'Agatha va entrar al Gran Saló i va portar les notícies. Vaig quedar freda, i vaig notar com una llàgrima em queia... La Cass? Allò se'ns estava escapant de les mans... Ja eren dos els alumnes assassinats, no era cap farsa, havíem de posar-hi remei immediatament! La por em va paralitzar, no em podia moure. I pensava massa coses a la vegada com per treure'n res en clar.

- No en tinc ni idea, Edgar... No... no sé què fer...

Vaig mirar a la taula dels professors, esperant instruccions. Ells també semblave ben sobtats.

- Perfecte.- vaig dir mentres me alçava de la taula, començava el caos i jo no anava a quedar-me sense fer res.

Em vaig alçar i em vaig dirigir cap a la taula de raven. Vaig preguntar a una xica, em sonava que es deia Lewis.

- Hola, tu ets raven, no? Val, sap qui és Samanta, si?. - vaig dir- Saps on esta?- vaig preguntar.

Una veu em va treure dels meus pensament embullats. Em vaig girar i vaig veure que era el germà de la Sam.

- Ei, petit Williams! Doncs... no sé on deu ser la teva germana - vaig dir, buscant-la amb la mirada, però al Gran Saló no hi era -. Potser és a la Sala Comuna. Ara que, no sé si és bona idea que vagis a buscar-la, amb tot el que està passant... - i vaig girar-me cap a la taula de professors, a veure si algú ens donava alguna instrucció o ens deia que havíem de fer. Ara que, jo era la primera que tenia ganes de marxar d'allà...

-O siga que no esta a la SC, no?- vaig dir preocupat.- Val, gràcies.- vaig tirar cap a la porta amb la intenció de averiguar on estava.

Un pensament em va fer ballar el cap. Per què havia enviat un patronus, l'Agatha? Per què no havia vingut ella. No hauria anat a...

Em vaig recordar del que havia passat l'últim cop. Si el Bohr no l'hagués estabornida, se n'hauria anat a perseguir el Rodlel.

Em vaig alçar, disposada a anar a buscar-la, però... què aconseguiria? Posar-nos en perill a les dues. Potser allà hi feia més falta... Els més petits començaven a plorar desconsoladament. Ara era quan venia el caos, gent amunt i avall, encara podia passar alguna desgràcia... Però l'Agatha...

Odiava ser tan indecisa. Ella ja hagués pres alguna decisió. Em vaig sentir petita i insignificant, perduda enmig d'una multitud al Gran Saló.

Va entrar una pantera molt graciosa a la Sala i va pujar a la taula just davant meu. Aviat vaig veure que no eren bones notícies, però no vaig voler escoltar; tenia els ulls tancats i les orelles tapades.

Va començar a haver-hi agitació, i em vaig sentir com si caigués a dins d'un pou profund. No m'agradava quan passava allò. Tot era trist i gris. Vaig buscar les pastilles per la túnica; no m'agradava prendre-les, era aborrit, però era millor que aquell pou de foscor i no saber què fer... No hi eren. Vaig recordar que havien desaparescut fa dies.

Em vaig limitar a pujar les cames al seient i agafar-les amb força, amb els ulls tancats, i balancejant-me lleugerament endavant i endarrere, esperant que tot passés.

Estava a punt d'obrir la porta quant vaig em vaig donar compte de que el director no feia res, perfecte, començava el caos, el que faltava.
Em vaig girar i vaig anar cap a la meua taula, em vaig pujar.

- A VORE! ESCOLTEU-ME! QUE TOT EL MÓN ES QUEDE ON ESTA I NO ISCA DEL GRAN SALO! - vaig dir intentant que en ferem cas- SI, MOLTS ME ODIEU, PERÒ VOS FOTEU I ES QUEDEU ON ESTEU! I QUI SI LE OCURRISCA EIXIR VOS JURE QUE LI LLANÇE UN ENCANTERI! ESTA CLAR?

Quan vaig sentir la noticia em vaig quedar flipant, primer perque no m'ho esperava i segona per la reacció del director, ja no sabia si era boig o gilipolles, el cas es que encara no habia avisat a ningú, em vaig a propar tan tranquila a la taula dels professors i quan vaig ser devant seu vaig cridar a ple pulmó.
-DIRECTOOOOOR!, NO CREU QUE HAURIA D'AVISAR AL CONSELLER?- vaig esperar a que respongues, estava disposarda a fer el que fos per a que ho fes.

Em vaig mirar el Edgar, es notava que era un Williams. No em vaig menejar del lloc i vaig esperar a que algun professor diguera alguna cosa. No sabia qui era la Cass, però aixo no importava. Tindriem que fer alguna cosa per a venjar-se.

Va entrar una pantera a la sala, i em vaig quedar de pedra. La Cass? La Cassey? Vaig quedar-me uns cinc minuts com en estat de shock. després vaig sentir rabia, i acte seguit, tritesa. Vaig agafar-me la cara amb les mans i vaig començar a plorar en silenci.

-Cass...

No m'ho podia creure.

Se'm va passar l'estat de xoc en uns segons. M'havia quedat garrativada a la cadira. Allò no m'ho esperava.

- Gràcies, senyor Williams, però ja me n'encarrego jo... - li vaig dir al noi-. No molestin al director, que si no té les pastilles no sabem per on ens pot sortir... - me'l vaig mirar, entre trista i reprovadora-. Molt bé, no surtin del Gran Saló. Avisaré als de la conselleria, I els aurors ens diran el que hem de fer.

Vaig conjurar un patronus en forma de corb i, mentalment, li vaig donar instruccions d'anar a donar el missatge al senyor Conseller.

Un altre... Un altre mort...
Vaig enfurrunyar-me i vaig anar cap on era la Georgia, i amb llagrimes als ulls la vaig senyalar.

-¡Em vas dir que el trobarien!- vaig fer un sanglot- ¡Em vas dir que no hi haurien més morts! Que el conseller i el director el trobarien! M'ho vas dir!

Vaig taparme la cara.

- De res professora.- vaig dir mentres donava un salt per a baixar de la taula.

Aleshores vaig vore com la Wendy venia corrent i senyalava a la G diguent li coses, em vaig apropar a ella.

- Wendy.- vaig dir agafant-la dels muscles.- La G no te la culpa, ella no ha fet res malament.- vaig dir mentres me la mirava.- Ningú volia que la Cass morira, però segur que le conseller te un exercit raere buscant-lo. No et passara res.

- Wendy... - vaig fer.

Era l'últim que em faltava. Em vaig posar a plorar i la vaig abraçar.

- Em sap greu, Wen - li vaig dir entre sanglots-. No creia que hi haguéssin més morts... Ho sento...

Anava a respondre quant aleshores vaig sentir un soroll i vaig vore algo de color damunt meua, vaig alçar el cap i vaig vore uns coets, com un foc d'artifici, tot era de color blau.

- Eh!- vaig dir a la G i W- Mireu un castell!- em donava la sensació de que sabia qui ho estava fent.

Aleshores vaig vore un missatge.

- MARK I CASSEY, LLUITAREM PER VOSALTRES, I AMB VOSALTRES ALS NOSTRES CORS. RAVENCLAW.

Estava menjant quan un patronus de l'Agatha va irrompre al Gran Saló i va anunciar... la mort de la Cassey.
"Oh my god...", vaig pensar, destrossat per dins. Vaig tardar un parell de minuts a reaccionar com era degut, però quan vaig veure aquell escrit... De seguida vaig anar cap al director.

- Aberforth! Les pastilles, va! - vaig treure la vareta, veient que no en tenia -. [i]Appropinquet[i] pastilles!

Però no va passar res. Vaig esperar uns segons, però res de res.

- Es pot saber què coi n'ha fet, de les maleïdes pastilles??

Vaig entrar al Gran saló just en el moment que esclataven els focs artificials. Vaig somriure una mica. Pel que semblava hi havia gent que estava sent més útil que jo. Allò era una bona puntada al cul del Rodlel. Bé pels Ravenclaw. Em vaig posar a aplaudir, esperant que els altres fessin el mateix. No ens rendiriem. Lliutaríem.

Vaig veure el Bohr desesperat amb el director. Ah, les pastilles... U.U'

Vaig treure-me'n una del potet que duia sempre tancat a la butxaca i em vaig acostar al James per donar-li.

- Només una. Li aguantarà el temps suficient - li vaig dir en veu baixa, sense que em veiessin-. No saps d'on l'has treta - vaig afegir.

- Tingui, director...! La pastilla! - vaig posar-li a la boca, forçant-lo a empassar-se-la.

Va tardar un parell de segons a reaccionar, però la pastilla va començar a fer efecte. Per fi...

- Director, faci alguna cosa. Al vestíbul hi ha els aurors. Va!

I vaig deixar-lo, resant perquè tot s'estabilitzés.

Mica en mica, un pou de consciència es va començar a apoderar de mi. Normalment no era gaire agradable, però en aquella situació de desesperació era com refrescant i tot.

Em vaig fregar els ulls i em vaig alçar, mirant el cel. Sí, senyor.

- Primer de tot demanaria un aplaudiment pels alumnes de Ravenclaw... i després, que em disculpin, i que intentin quedar-se aquí dins amb tota la calma de què disposin donades les circumstàncies. Tornaré en uns moments per a més indicacions.

Vaig marxar a buscar els aurors.

No sabia què estava passant. Després de la notícia havia trencat a plorar i no havia prestat a tenció a res ni ningú. Quan vaig sentir que se sentien aplaudiments.

La gent estava mirant el sostre. Un bonic espectacle de focs artificials s'alçava soobre nostre. vaig fer un somriure trist, tot i que per dintre hi havia una mica d'escalfor que s'anava explandint, fent-me sentir millor.

Vaig aplaudir, tal com ens va dir el Dumbledore. I vaig notar com l'escalfor seguia augmentant mentre em secava les llàgrimes.

Varem arribar a la porta del GS.

- Anem a per totes!- vaig dir- Espere que ens fasen un gran aplaudiment tots.- vaig dir.

Em vaig dirigir cap a la porta i la vaig obrir amb un moviment de vareta. Aquesta es va obrir de par en par.

- Anem!- vaig dir als altres.