Anunci de mort

Vam arribar a la porta, i la Sam va dir que entressim, va obrir la porta totalment, al estil peli muggle de l'oest. Em va fer una mica de vergonya, no m'agradava gaire que la gent es fixés en mi, però aquest cop es fixarien per una cosa que havia fet bé. Molt bé, en realitat. Havien sigut uns focs preciosos ^^

Vam entrar tots quatre, i el silenci va apoderar-se del Gran Saló, quan vaig girar-me cap als altres tres, per preguntar què passava, els aplaudiments vam començar a sonar per tot el menjador. No vaig poder evitar posar-me vermell com un tomàquet.

La Sam va obrir la porta amb un encanteri, i seguidament vam entrar tots quatre al gran saló. Primer ningú ens havia vist, però es van anar girant caps cap a nosaltres, i llavors més, i encara més, fins que el saló sencer estava mirant-nos. Llavors tothom va començar a aplaudir.

No vaig poder evitar somriure de debò. L'apreci de la gent que pensava que haviem fet la feina ben feta m'omplia per dins. "Tot aquest aplaudiment també van per vosaltres, Mark i Cass.." vaig pensar, mirant enlaire, en el fals cel del sostre.

vaig sentir com les portes s'brien de cop. Encara no estava gaire bé, tot i sentir-me una mica millor; però en veure qui hi havia vaig tornar a esclatar a plorar. Vaig aixecar-me i vaig anar cap allà corrent, sense importar-me qui estigués mirant.

Vaig córrer cap allà, i en arribar em vaig llançar al damunt de l'Al i la sam, abraçant-les ben fort i plorant a llàgrima viva.

- Us podrieu haver fet molt mal... Però ha estat molt bé. Estic orgullosa de vosaltres.

Em vaig girar als altres dos.

- De tots vosaltres.

Em vaig acostar a ells amb un somriure.

- Reconec una bona feina quan la veig... Felicitats, nois.

Allò m'omplia una mica el buit havia sentit feia un moment, i apaivagava també el meu odi... bé, no ben bé. Havien aconseguit que deixés d'estar cabrejada amb el món, però tenia l'odi més encès que mai. No podrien amb nosaltres. Mai.

Després dels focs artificials, que havien sigut molt macos i molt emotius, per cert, van entrar quatre Ravenclaws per la porta, fent soroll.
De repent tothom es va posar aplaudir. Jo no vaig tardar en unir-me als aplaudiments i als crits.

-Wow!- vaig cridar posant-me de peu sobre la cadira- Ha sigut genial!

Sentat a la taula d'Sly, vaig poder veure perfectament com obrien les portes en un cop sec, i no vaig trigar gaire en unir-me als aplaudiments amb un somriure de costat als llavis. Podia ser un Slytherin, però quie feia les coses bé, les feia bé. A més, havien sigut uns focs molt macos, i no creia que la frase que havia brillat al cel durant uns minuts s'oblidi amb facilitat.

Vaig aplaudir amb totes les meues forçes. Em vaig dirigir cap on estava Samus.

- Ben fet!- vaig dir mentres li desfeia el cabell.- Encara que la proxima vegada me avises, no sabia on estaves, estava preocupat.- vaig dir- Però bah... a merescut la pena. Molt bo el missatge, si.

Havia estat observant tota l'escena sense dir paraula. Quan van entrar els quatre Raven vaig deixar anar una ganyota de despreci.

-Pff...com si hagués sigut una gran mort.

Vaig girar-me cap al meu plat i vaig segui menjant. "Una Sang-de-Fang menys de la que ens hem d'ocupar"

Vaig vore els focs, de seguida em vaig imaginar qui era. I al entrar ho vaig comprova, la Samanta i uns amics. Vaig deixar el tenedor i em vaig putjar damunt la cadira a aplaudir amb força.

Vaig arribar al gran saló, després de veure els focs des del jardí. Realment espectacular. Em vaig unir a l'aplaudiment, des de darrere, tot i veure qui havien estat els responsables del missatge.

"Mira, poden ser qui vulguin, però això del castell ha estat impressionant", em vaig dir mentre aplaudia.

Vaig vore com casi tot el món es aplaudia, casi tots perque alguns amargats de sly no se havien ni menejat. Vaig vore com Erin se me llançava damunt.
- Hola!- vaig dir corresponent a l'abraçada.- Dius que estas orgullosa? Moltes gràcies Erin.- vaig dir somriguent.

En el fons estava feta pols, però en aquell moment em vaig donar compte de que no estavem sols.

- Estic molt orgullosa- vaig dir secant-me les llàgrimes- però prometeu-me que no ho toranreu a fer mai més.

Vaig aixecar la vista del plat en veure els focs. Eren impressionants.
- Qui fa les coses bé, les fa bé. I s'ha de reconèixer.
Vaig començar a aplaudir, unint-me a la resta de gent.

Vaig entrar la última dels quatre, escoltant els aplaudiments. No vaig somriure. No vaig riure. Algú em va abraçar, però no en vaig fer cas. Era tot horrible. Massa morts. Dos eren massa.
Vaig alçar la vista cap als focs, que havia ideat per que duressin una bona estona. Una llàgrima em va regalimar cara avall sota la llum blava dels petards que anaven esclatant al voltant de les lletres. Ho haviem fet nosaltres. Nosaltres. Jo. Era capaç de sortir-me'n sola de qualsevol cosa. Em sentia més madura. Em sentia millor. Per fi una caloreta em va envair, fent-me sentir millor. I vaig somriure, plorant.

Vaig veure que l'Al no em feia cas i es posava a plorar. Vaig abraçar-la de nou.

- Eeh, ja ha passat. Mira tot el que has aconseguit fer. Potser no recuperarem la Cassey, però ho compensarem. t'ho prometo- vaig dir decidida.

Els focs que havien planejat els quatre ravens havien sigut espectaculars. L'unica cosa que vaig fer quan van entrar a la sala per "la porta gran" va ser aplaudir, igual que tota la taula de gryffindors, i que les de ravenclaw i Hufflepuff. Inclús la majoria de Slytherins aplaudien.

-MOOLT BÉ, MOLT BÉ! - vaig començar a cridar-los, sense parar d'aplaudir ni un instant. S'ho mereixien. Ells, en Mark i la Cass.

Vaig entrar al gran salo just quan començaven els focs artificials.

Eren molt bonics, però la persona que havia mort es mereixia mes!!

-Em vaig possar a aplaudir amb la resta de la gent.

-Està molt bè- vaig dir per mi sola, no vaig somriure ni res estava massa... no sabria dir ja havien mort dos persones, era horrible...

Després de veure els focs, em vaig assecar les llàgrimes i vaig unir-me als aplaudiments. Era impossible no somriure, i una escalfor reconfortant va començar a estendre's pel meu cos. Em vaig acostar a l'Eileen, la Sam i el Tom.

- Enhorabona nois! Ha estat preciós - i just després els vaig abraçar.

Vaig veure a l'Eilen la sam el tom i la marta i vaig anar cap allà.

-Ei!! que bonic a sigut ee!!!

Vaig vore com ens aplaudien. Vaig somriure, per una vegada estavem casi tots units. Em vaig apartar del grup de gent que havia vingut a saludar-nos i em vaig dirigir cap a la taula. Havia de ser forta, no anava a plorar. Tenia molt clar el que tocava ara.
Vaig mirar el cel i vaig vore el final dels focs. Segur que el fals-Voldemorts els havia vist, ara sabria que no ens rendiriem.
Estava orgullosa per el que haviem fet.

OFF: Eileen, Sam i Tom... Molt bonic, gent. ¬¬' I l'Allie què? UU'.

ON:

Allò era horrible, però vaig sentir que havia fet alguna cosa útil. Almenys tothom que veiés allò sabria que nosaltres no ens rendiriem, i que sempre tindriem als nostres amics amb nosaltres. Vaig agafar una copa, i, aixecant-la cap al cel i els focs, vaig dir en e veu molt alta, quasi cridant:

- PER ELLS!

Una altra mort... I després els focs artificials. "Aquests empollons..." vaig pensar, però en el fons sabia que la seva gesta perduraria un temps considerable en la memòria col·lectiva de l'alumnat de Hogwarts.

No em vaig moure de taula d'Slytherin, no calia. Vaig seguir menjant, com si no hagués passat absolutament res, indiferent.

Després de la noticia tot al meu voltant es va col·lapsar, una altra mort... Havia de parlar amb l'Agatha ja, després del que havia passat segur que muntaven un nou ED.

Tothom semblava afectat, fins que van aparèixer els focs, i els cracks que els havien fet. Tothom (exepte alguns Slytherins) aplaudia, tothom tenia esperança.

Per un moment vaig pensar en afegir alguna cosa estil "Els Gryffindors també lluitarem! Per en Mark i la Cassey, fins la mort!", però sense preparar res, tinguent només la vareta era impossible fer-ho.

Així que em vaig limitar a aixecar-me i a aplaudir tant com vaig poder.

I per suposat vaig alçar la copa amb decisió (fent que em caigués aigua per sobre a mi i als del meu voltant) quan vaig sentir una de les noies de Ravenclaw (que em semblava recordar que es deia Aly o Allie, o alguna cosa per l'estil) cridava: PER ELLS!

-PER ELLS! - no vaig poder evitar continuar la frase internament: <<I per tots els que vindràn>>, tement, que siguent filla de muggles, un d'aquest pogués ser jo.

Vaig veure que una nena acaba la frase dient <<I per tots els que vindràn>>, vaig nar a saludar-la.

-Hola, ens coneixem????