Anunci de mort

Vaig alçar un got que hi havia per ahi.

- Per ells!- vaig dir. Despres vaig deixar la copa damunt la taula i vaig amagar la cara entre els meus braços, m'agradaria poder tornar enrere i evitar que la Cass anara a Hogsmeade. En aquell moment, no em sentia a gust en el salo, hi havia gent que no sentia la seua mort.

M'havia assentat en una punta no gaire plena de gent, era bastant agobiant tanta gent, tots preocupats per el mateix, i majoritariament summits en una lleu depressió. Massa morts en pocs dies. Massa inocents que ja no estaven entre nosaltres.

Vaig intentar trobar la Sam amb la vista, i tot i que em va costar, la vaig trobar a cap a l'altre punta de la taula, envoltada de gent però sense fer cas de la gent del seu voltant, amb la cara tapada amb les mans. Estava malament.

Vaig anar cap a ella, abraçant-la per l'esquena.

-Sam, estas bé? - vaig dir-li fluixet. Em podia imaginar la resposta.

Vaig veure una noia de Gryffindor que se m'acostava i em preguntava si ens coneixíem.

-Encara no, però em dic Aline Jones i faig cinquè, ah, i sóc filla de muggles i m'enanten encanteris i transfiguració. -vaig dir amb un somriure.- I si ara m'expliques alguna cosa de tu, et podré contestar que si. - era una mica estrany parlar així després del que acabava de passar, però la millor manera d'oblidar-ho i no preocupar-s'hi, era tornant a la meva alegria normal.

-A!! buenu... jo em dic Sally Werner,faig tercé soc de pares mags, m'encanten les criatures magique, tinc una oliva i un pigmy-puff de color lila. Vig acabar la frase i per fi vaig poder repirar. Que et sembla la meva vida aburrida???

-Encantada de coneixet aline.-Li vaig dir.

- No.- vaig dir- No, estic be.- vaig dir abraçant-lo. No anava a plorar, Sam, no plores.- No puc estar en el mateix lloc on hi ha gent que li dona igual que la Cass i el Mark estiguen morts.- vaig dir referint-me als sly.- Si poguerem tornar enrere i impedir la seua mort....encara que ara el que hem de fer es ser forts.- vaig dir. El vaig abraçar més fort.

Em vaig assentar al costat d'en Kurt Mattews, i aixecant les celles amb desdeny vaig dir:

-Més infantils i no neixen... - vaig afirmar mentre em servia una mica d'amanida.

-Exacte, hem de ser forts, Sam -no suportava veure-la patir d'aquella manera.- Ara més que mai. Els hem de demostrar a aquests a qui no els importa res que som algú, i que no ens rendirem fàcilment. Ni pensar-ho, em sents? A nosaltres ningú ens toca un pèl. Ningú. Ara ja no podem fer tornar els que han hagut d'anar-se'n abans d'hora d'aquest món, però per això mateix hem de ser forts, per fer que les seves morts no hagin sigut en va. Ens venjarem d'aquest cabró, tard o d'hora , però no quedarà viu. Hem de fer tots els possibles per esguerrar-li els plans, de qualsevol manera. No deixarem que se surtin amb la seva.

No podia veure-la tan feta pols...

-Casi tant interessant com la meva vida com a muggle. -vaig contestar sarcàstica- Pero no tant com l'apassionant vida dels Slytherins amargats que ens estan mirant com mocs.

-I, encantada de conèixer-te, igualment.

Després, em vaig animar, vinga va! si els de Ravenclaw poden, Gryffindor també!

Vaig apuntar cap amunt amb la vareta, i vaig escriure amb espurnes daurades i vermelles al cantó del missatge de Ravenclaw: "A Gryffindor també lluitarem! Per en Mark i la Cassey, fins la mort!"

No em va quedar tan impressionant ni magnífic com als de Ravenclaw, però el missatge era clar, i segur que el "Senyor de les Forces del Mal" (o jilopolles mental anti-muggles) l'entendria.

- Serem forts.- vaig dir alçant-me. Vaig recuperar la compostura, em vaig arreglar el cabell i vaig respirar tres vegades per a tranquilitzar-me. - Tranquil, farem que tots aquest malparits ho paguen.-vaig dir- Gràcies- vaig fer un petit somriure.- Ja em trobe un poc millor.

-Em quedo aqui al teu costat, val? - vaig dir-li, després d'haver-se recuperat. Dubtava molt que es trobés bé, però tampoc volia insistir-li gaire. No volia fer-me el pesat. Si volia parlar amb algú, ja sabia que em tenia a mi al costat per el que fós. Vaig fer-li un petó rapid però que intentava transmetre seguretat al seu cap, tot podent tronar a olorar la olor dels seus cabells.

Vaig fer una ullada al voltant, i vaig veure unes lletres brillants i bastant grosses, que venien dels gryffindors, i ens van permetre assegurar-nos de que no erem els únics que estavem patint per tot allò.

Lluita, revenja, mort,... éren paraules que se't venien al cap només de pensar en aquell malparit. I no intentava fer res per evitar-ho.

Li vaig tornar el bes. Al girar-me em vaig donar compte de que hi havia un missatge dels gryffi, vaig somriure, no estavem sols.

- Thomas, crec que me'n vaig a la SC, necesite urgentment una dutxa, em voldries acompanyar? Per favor?- vaig preguntar.

No es devia trobava bé al gran saló, i em va demanar per anar-nos-en a la sala comuna.

- Si, i es clar que t'acompanyo. - vaig dibuixar un lleu somriure a la cara.

Vaig esperar que s'aixequés, i deprés em vaig aixecar jo, i vam anar caminant cap a la porta del gran saló, en direcció la sala comuna.

[la Samanta i jo sortim del tema]

Vaig mirar com la Sam i el Thomas marxaven... Llàstima. Es perdrien la traca final. Ningú sabia que ho havia fet. Quan l'Eileen, la Sam i el Tom havien anat a les escales, jo havia posat en pràctica tot el meu art. Vaig mirar el rellotge. Vint segons.

- ATENCIÓ TOTHOM!!! - vaig cridar amb totes les meves forces -. TRACA FINAL!!!

Vaig tornar a mirar el rellotge. Cinc... Quatre... Tres... Dos... Un...
Vaig aixecar la vista al cel, il•lusionada, i allà al cel es va reflectir la meva verdadera habilitat.
A sota de les lletres blaves de "Mark i Cass, lluitarem amb vosaltres, i amb vosaltres als nostres cors", van començar a sortir petards grocs, i un teixó animat es va formar, quedant-se majestuosament a sota les lletres. Després, enmig d’un esclat de petards vermells, va aparèixer un lleó. A continuació hi va haver un altre esclat, verd aquest cop, i una serp va aparèixer fent ziga-zagues. I per últim, una gran àliga de va pujar volant fins al capdamunt de les lletres, i va obrir les ales al cel majestuosament.
Llavors, va començar la traca. Feia soroll, però com que tothom estava mirant al cel, ningú hi va parar gaire atenció.
Ara si. Vaig somriure, i vaig mirar al meu voltant, orgullosa. Al voltant de les lletres blaves seguien esclatant petards blaus, vermells, grocs i verds. Feia goig de veure.

-UAAAAUUUU!! - no vaig poder dir res més, m'haiva quedat sense paraules, els de Rawenclaw eren IN-CRE-I-BLES amb totes les lletres! Eres els amos!!

No vaig poder evitar posar-me a aplaudir amb totes les meves forces! VISCA RAVENCLAW!!

No sabia del tot perquè, però em va caure la llagrimeta. Hogwarts faria una resistència, i segur que a aquest tal Rodlel li havia quedat claríssim.

OFF: GENT!!! CONTESTEU SIUSPLAUU!!!
ON:

Vaig somriure davant la primera reacció. Ara ningú es podia queixar, havia inclòs a totes les residències a la traca final.
Vaig mirar l'àliga, el teixó, el lleó i la serp envoltats de petards, i vaig somriure.

"For you, for us" vaig pensar.

OFF: Aquí la meva part del tracte!

ON:

En sentir la paraula traca vaig dur-me les mans a les orelles, instintivament, i vaig esperar cobrint-me el cap amb les mans a que acabés.

Finalment va acabar. Vaig aixecar el cap per veure el resultat. I, gairebé sense adonar-me'n, el que vaig fer en veure l'espectacle va ser abraçar l'Allie.

"Que maco"

Sort que hi havia gent que sí que valia la pena. Em vaig posar a aplaudir, així com la major part de la gent.

I de cop al mig del cel van aparèixer un lleó, un teixó, una àguila i, soprenentment, un serp.
Em vaig posar a aplaudir, més fort quan va apareixer el teixó.
Al meu costat no es sentien més que crits i aplaudiments, s'ho mereixien, era genial.

Vaig vore com la Sam marxava amb el Thomas, em vaig anar a sentar en la meua taula i aleshores vaig vore el castell.Era precios, els colors, la llum... Em vaig alçar i vaig aplaudir amb força.

Enmig del cel van aparèixer els quatre colors de les residencies, i els quatre animals corresponents amb colors brillants volant amunt. Si els focs del principi havien sigut espectaculars això últim ja era més del que ningú s'hagués pogut esperar. Impresionant.

Vaig aixecar-me del banc i baix unir-me altre cop als fortíssims aplaudiments que se sentien per la sala. No podia parar d'aplaudir. No volia parar de fer-ho.